-
CAPITALISME (rev. industrial)
Nou sistema econòmic que modifica la societat. Basat en la propietat privada dels mitjans de producció i en la llibertat de mercat.
Te les lleis no escrites de "Llei d'oferta i demanda" que es l'oferta del producte a la societats i la demanda d'aquell producte, creant preus disparats i "Llei de Competència" significa que quan un productor millorar el producte l'altre productor també l'haurà de millorar, perquè valgui més el preu. Cran una competència. -
REVOLUCIÓ AGRÀRIA (Rev. Industrial)
Anglaterra viu un impuls agrari per:
1. Canvis en l'estructura agrària: La propietat de terres passa a una llei de tancaments on privatitzen terrenys de conreu i els reparteixen en persones que si saben sobre agricultura i tenen poder econòmic i polític.
2. Canvis en el sistema de conreu: Sistema Norfolk (rotació de cultius)
3. Introducció Màquines amb noves formes de conreu: El treball humà i per animals es substitueix per màquines, que produeixen més i es passa a treballar en la ciutat. -
REVOLUCIÓ AGRÀRIA (INDUSTRIALITZACIÓ)
S'introdueixen les màquines i el treball de producció passa a se seu. HI ha més producció i això fa que apareix l'industria cirorúrgica (del ferro), creant vies pel tren on així es podrà transportar el material, i s'introdueixen màquines com la de vapor, màquina de cotó i més. I el treball en el cap passa a se de la ciutat deixant-les brutes. També es reperteixen el treball a l'hora de produïr. -
Period: to
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
És el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar a la segona meitat del s.XVIII al Regne de Gran Bretanya. I es va anar extenent.
Abans de l'industrialització i havia una economia agrària escassa, crisis de subsistència i decreixement vegetatiu.
En l'historia ha hagut 2 revolucions industrials -
REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA (rev. industrial)
El creixement vegetatiu puja, significant que la mortalitat i natalitat no s'assemblen tant. Creix la població perquè hi ha millores en la producció d'aliments, medicina i l'higiène. Fent reducció de la taxa de moratlitat -
Canvis Socials (Rev. Industrial)
- Burgesos: Capital i diners, bones condicions de vida, molts no treballen i els que si molt poc, factors de que es produeixi, vida més important que obrers, fills a l'escola.
- Obrers: Sense capital i diners, males condicions de vida, treballen i amb jornades grans (12h), factors de que es produir, vida menys important que burgesos, fills treballant.
-
Canvis urbans (rev industrial)
Majoria de població en la ciutat on creixen molt I de forma dual:
En la ciutat existeixen la classe Burgesa i la classe Obrera.
- Burgesos: cases amples, asfaltades, planificades amb modificacions.
- Obrers: cases petites, no asfaltades, no planificades, sense modificacions. -
Expansió comercial (Rev. Industrial)
Economia del mercat:Com gràcies a l'augment de producció i població genera més diners per poder adquirir. Comerç intern: Es van millorar els transports (ferrocarril) provocant la millora d'aquest comerç. Ampliant mercats locals i fortaler a un mercat d'àmbit nacional (per tothom) i afavorir el creixement industrial. Comerç Extern: Hi ha una expansió degut a les colònies europees, fent un comerç global i provocant a Anglaterra l'industrialitzat. -
Societat de classes: Burgesos i Obrers (Rev. Industrial)
El capitalisme va fer dividir la soocietat en aquests dos grups. Iguals en jústicia però no en l'economia.
- Burgesia (alta, mita, baixa): viuen bé, tenen diners,capital, cases amplies, alguns no treballen, nens tenen dret d'anar a l'escola
- Obrers: males condicions de vida i en el treball, treballaven amb jornades grans (12h), nens petits treballen, cases estretes i petites, no hi havia l'atur. -
Period: to
LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Es provoca a Anglaterra per 4 canvis posteriors i actuals durant la revolució:
1. Revolució agrària
2. Revolució demogràfica
3. Revolucions burgeses: Idees de la rev. francesa contribueixen a les de la rev. industrial. Perquè la burgesia ascendeix al pòder, ja que tenen diner i fan molts avenços cíentifics.
4. Expansió comercial -
Period: to
Expansió geogràfica de la Industrialització
Es va anar escampant per:
- Origen: R.U i Irlanda
- Temprana: Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, França.
- Tardana: Imperi Rus (Rússia), Imp. Austro-Hongarès (Àustria, Hungría), països nòrdics, Itàlia.
- Tardana i escassa: Espanya, Portugal, Grècia, Imperi Otomà. -
Period: to
L'EXPANSIÓ DELS EUA (1776-1865)
Es l'expansió que van fer els Estats Units per tenir el territori que tenen ara. -
Period: to
Fase 1 de l'expansió dels EUA (1776-1783)
4 de Juliol de 1776: INDEPENDÈNCIA ESTATS UNITS DEL REGNE UNIT
1783: Gran Betranya dona terreny dels monts Apalatxes -
Period: to
EL MOVIMENT OBRER (rev. industrial)
Els obrers es manifesten per les seves desigualtats. Generant una conflictivitat social. Els burgesos tenen pòder en la producció però no polític i proletariat (obrers) treballaven molt. Genera una igualtat cívil però tenen difrències de vida i economiques. -
Period: to
REVOLUCIÓ FRANCESA
-
SOCIALISME UTÒPIC (Rev. Industrial)
1ra meitat s.XIX
ntenten aplicar les idees del socialisme, idealitzant un país perfecte sense desigualtats socials (no es va aplicar). -
LA CONSTRUCCÍO D'UN ESTAT LIBERAL
Josep Bonaparte al regne (germà Napoleó)
Èxercit: 3 GUERRES CIVILS
Manipulen resultats electorals: instalaven un sulfragi censatari on 1 % de la població pot votar. I el cociquisme fàmiles riques i propietaries de fàbriques amanaçen a treballadors sobre deixar la feina si votaven.
Estat centralista: decisions de l'estat a Madrid.
Uniformització de l'estat, tot el país amb mateixa cultura, llengua i història. Provocant més endevant unificacions de comunitas autònomes (Cat, Galicia, País Vasc) -
Period: to
1ra manifestació del moviment obrer--> LUDDISME (rev. industrial)
s. XX a ANG.
Els obrers es reivindiquen destruint màquines que consideraven que eren culpables d'aquesta nova societat (Burgesos rics i obrers no).
Despres els obrers s'organitzen i crean les mútues, societats que els obrers van crear per ajudar-se entre ells en cas de necessitat i els sindicats , societats que els obrers van crear per ajudar-se entre ells en cas de necessitat. Un dels instruments que van utilitzar va ser la vaga, per millorar les condicons de treball. -
Period: to
EL SOCIALISME (Rev. industrial)--> s.XIX
Neix una ideologia política que denuncia les males condicions dels obrers i desigualtats comparades del món Burgès i la propietat privada dels mitjans de producció.
Volen igualtat, llibertat i solidaritat.
2 corrents de pensament: Utòpic i Revolucionari -
Period: to
T.4.- La política d'Espanya i Catalunya al s.XIX
LA CONSTRUCCÍO D'UN ESTAT LIBERAL -
Period: to
2na fase: l'expansió dels EUA (1803-1819)
1803: Estats Units compra a França el territori de Louisiana.
1819: Espanya intervé i adquereix Florida -
Period: to
TRACTAT FONTAINEBLUE 1807 i CONSTITUCIÓ CADIS 1812- (Ocupació de l'estat T.4)
1807: Tractat Fontaineblue:Per acceptar-la crean la primera constutició espanyola ( CONSTITUCIÓ DE CADIZ al 1812). I el rei marxa de la construcció de l'estat liberal. -
1ra Fase: Procès d'Independència (1808-1814)
Quan va haver la Guerra del Françès a Amèrica, es van ajuntar diverses ciutats i el 1811 Paraguai declara d'independència.
Va retornar Ferran VII i va posar fi el autogovern liberal i va separar la junta. -
ESPANYA ABSOLUTISTA-(Ocupació de l'estat T.4)
1808: ESPANYA ABSOLUTISTA:
Ferran VII regnant
Països s'aíllen contra França i lluiten per l'absolutisme. -
Period: to
LES INDEPENDÈNCIES LLATINOAMERICANES (1808-1816)
La crisi de l'Àntic Règim coincideix amb l'independència de les colònies Americanes.
CAUSES:
- Difusió Rev. Francesa (llibertat i igualtat)
- Burgesia es queixa dels impostos i rendes i la monopoli que Espanya exercia
- Càrrecs d'administració a només privilegiats.
CONSEQÜÈNCIES:
- Espanya perd Llatino Àmerica com a potència pel comerç colonial i pel seu país. Ja no tenia mercats americans ni els ingressos d'Hisenda (impostos i rendes). -
Period: to
OCUPACIÓ DE L'ESTAT (T.4)
-
Period: to
LES ONADES REVOLUCIONÀRIES (1820, 1830, 1848)
Períodes on van haver revolucions que van passar de absolutisme a liberalisme, contínuament. -
Period: to
SEXENNI ABSOLUTISTA (T.4)
Ferran VII retorna al regne.
- Elimina la constitució creada.
- Inicia una violenta repercusió a qui creia amb ideologies Napoleòniques (lliberals). -
Abans de les onades del 1820
-1814: Fi Guerra del Françès
Es va iniciar el 1808 uns guerra entre Espanya i França,
on van entrar tropes napoleòniques i es va acabar el
1814, on treuen el germà de Napoleó i amb el retorn de
Ferran VII d'Espanya, torna absolutisme -
Abans de les onades del 1820
- 1815: Santa Aliança: Es crea per les tres monarquies
Absolutes (Espanya, Rússis i Prússia), per impedir la
difusió de les idees revolucionàries liberals i defensar
l'absolutisme monàrquic. -
Abans de les onades de 1820
-1815: Congres de Viena: Van establir relacions internacionals basades en l'estabilitat política i van emprendre la reconstrucció d'Europa sota el principi de la legitimitat de les monarquies, treien sobirania nacional i afegeixen la intervenció en països estrangers. -
2na fase: Procès d'independència (1816-1824)
S'independitza Argentina i el poble decideix fer una guerra contra les tropes colonials.
S'aconsegueix l'independència de molts territoris. Fins el 1826 que casi tota Llatina Amèrica es independent menys Cuba, Puerto Rico i en aquell moment Les Filipines. -
Pronunciament de Riego 1820
Burgesos i militars contra Absolutisme. En Riego era membre de les tropes de d'Amèrica i volia acabar amb l'absolutisme i es va restablir la Constitució. Comença Règim Liberal. Va fracassar i en Riego. Les seves tropes i ell van anar a Portugal. -
Trieni Liberal 1820-1823
Despres de Riego, el rei va governar com a monarca constitucional, durant tres anys. -
TRIENNI LIBERAL 1820(Genaral Riego/1820-1823 (St. Aliança i Cent mil fills de st. Lluís)-TRIENI LIBERAL T.4
1820:
- General Riego fa fora a Ferran VII i governa durant 3 anys amb mans de l'estat.
1820-1823:
En Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança.
Envian l'exèrcit "Cent mil fills de St. Lluís". -
Period: to
Les onades revolucionàries de 1820
Primera de les onades revolucionàries que afecta a Europa a la primera meitat del segle XIX. -
Period: to
TRIENNI LIBERAL (T.4)
-
Onades revolucionàries del 1820
1823: Retorn Absolutisme: Torna i revolucions al mediterrani afectant a molts paisos del voltant. -
RIEGO MARXA (1823)-TRIENNI LIBERAL (T.4)
1823: Èxercit fa fora a Riego. -
Period: to
DÈCADA OMINOSA (T.4)
- Espanya es absoluta però la població conserva idees lliberals.
- DEROGEN LA LLEI SÀLICA: -> En Felip VII, per problesmes de reproducció elimina la llei on les dones no poden governar. Dicta la programació sanció i ascendeix al regne la filla de Ferran VII.
- Hi ha sectors liberals que accepten a l'Isabel per el liberalisme, però en Carles Maria Isidra (germà Ferran), vol l'absolutisme. Això farà la 1ra guerra civil Espanyola.
-
Congrés de Viena (1830)
No respecta el liberalisme i el poble. -
Gran suport popular (1830)
Es substitueix liberalisme per sistemes polítics i lliberals. La Burgesia te el poder -
Liberalisme i Nacionalisme (1830)
Va començar durant l'any de 1815 i en el 1830, esclata i provoca revolucions fins el 1848. Significa posar fi a la restauració -
Period: to
Les onades revolucionàries de 1830
GUERRES
- Els grecs van aconseguir la independència de l'imperi Turc.
- Els belgues es van alçar contra els holandesos i van
aconseguir la independència amb el suport de França i
Anglaterra.
- Els polonesos van ser vençuts pels russos. -
Moviment a França
S'inicia França el moviment i causa:
+ El juliol de 1830, es va derrocar al monarca absolut
Carles X.
+ La Revolució es localitza amb Lluis Felipe d'Orleans com a nou monarca constitucional. -
Revolta a Polònia (1831)
Estava dominada per l'imperi Rus i va provocar la Batalla de Varsovia i els van vençer. -
1ra GUERRA CARLINA (CIVIL)- Regència Maria Cristina T.4
Donar suport a ui volen que regni a ESP llavors de Maria Cristina.
- Liberals dona suport a l'Isabel, eren la burgesia i propietaris agrícoles ja que volien la industrialització a partir de la maquinària.
- I l'absolutista suport a en Carles Maria. Eren la noblesa, que volien la propietat de les terres i la pagesia ja que prefereixen poc benefici abans que un sistema liberal on sel's sustitueix per les màquines. -
Period: to
REGÈNCIA MARIA CRISTINA (1833-1840)- T.4
Mort Ferran VII i regeix amb funcions Maria Cristina, perquè l'Isabel era encara petita.
Però Espanya està dividida entre ideologies Absolutistes i Liberals. -
Zollverein (Unificació duanera dels Estats Alemanys)
ALEMANYA
Prússia va crear l'organització Zollvrein va ser una organització econòmica configurada com una unió duanera. Això fa que s'eliminin aranzels i faciliti el comerç internacional.
Tots els estats compartien una unió cultural-lingüística -
Period: to
LES UNIFICACIONS EUROPEES (Itàlia i Alemanya)
En el s.XIX, Italia estava dividida en diferents estats. I Austria va incorporar el seu territori. Alemanya també estaba dividida i estava incorporada la Confederació Germànica. -
Period: to
UNIFICACIÓ ALEMANYA
Comença el 1834 i acaba el 1871 -
GUANYADOR 1ra guera Carlina- Regència Maria Cristina (T.4)
Guanya sector liberal, l'Isabelí.
Isabel governarà Espanya. -
ISABEL II COMENÇA A REGNAR (T.4)- (Època regència Maria Cristina)
-
Period: to
REGNAT ISABEL II (T.4)
- Reformes l'Espanya de Napoleó (istauren Províncies)
- S'ideen noves constitucions (no s'apliquen perquè a haver una canvi d'estat).
-
Period: to
3ra fase: l'expansió dels EUA (1845-1848)
1845: Estats Units va recuperar el control de Texas, incloent terres reclamades per Mèxic.
1846 :Gran Bretanya aconsegueix al territori d'Oregó.
1848: Regne Unit conquista Alta Califòrnia i Nou Mèxic. -
Period: to
2na GUERRA CARLINA- REGNAT ISABELL II (T.4)
-
Intent de petita Alemanya
ALEMANYA
Intenten unificar aquests estats, alguns més petits i altres més grans i crear una petita alemanya. Però va fracassar perquè el rei de Prússia no acceptava la petita Alemanya ja que era absoluta. -
La Primavera dels Pobles
La Revolució es coneguda com aquest nom , ja que desperta a nacions sotmeses a grans imperis.
Imperi Austríac:
- Revolta lliberal a Viena
- També es un alçament nacionalista per Hungría, Bohèmia, Italia i la Confederació Germànica. -
Socialisme Revolucionari (rev industrial)
2na meitat s.XIX
Volen superar el fracàs i limitacions dels utòpics. No a l'ordre burgès i volen crear-ne un de nou en el qual no existís la propietat privada ni les classes socials. Creuen que la burgesia no cedirà per tan esclata una revolució obrera. Es divideix per el Marxisme (K. Marx, F. Engels) i Anarquisme (M. Bakunin, P. Kropotkin). Els dos s'oposen a la propietat privada i volien destruir el capitalisme, però la manera de fer la revolució i la nova societat diferentment. -
Period: to
Les onades revolucionàries de 1848
- EUROPA s.XIX:
* Nacions sota un imperi o fragmentades en diversos estats.
* El liberalisme va ser acompanyat, a molts territoris, de l'expansió del nacionalisme, que defensava una Europa de nacions lliures enfront dels imperis absolutistes. -
Revolució 1848
Comença el febrer a Paris quan el poble es va alçar contra la monarquia de Lluís Felip d'Orleans.
El rei es va veure obligat a renunciar i es va proclamar la República.
Aquesta revolució va significar a meitats del s.XIX l'aparició de la democràcia i aspiracions nacionalistes però malgrat que va estar molt sofocada. -
MARXISME (K. Marx, F. Engels) (rev. industrial)
Rev. per destruir capitalisme.
2 fases:
1. Dictadura proletariat, per destruir propietat privada i posar-la en mans de l'Estat.
2. Amb la desaparició de la propietat privada dels mitjans de producció no hi hauria classes, ni desigualtats socials-> SOCIETAT COMUNISTA
Crean: Partits obrers socialistes. Per la rev. obrera i tenir pòder polític (participar eleccions i parlaments per impulsar lleis de dret als treballadors) -
ANARQUISME (M. Bakunin, P. Kropotkin) (Rev. indústrial)
- Oposar i abolir tota classe de govern o autoritat. Col·lectivitat
- Volen destruir capitalisme
- Defensen la propietat col·lectiva dels mitjans de producció sense autoritats.
- La revolució sigui mitjançant una vaga on destrueixi l'Estat. I s'aconsegueixi una societat igualitària per l'alçament del poble.
- No volen eleccions ni partits polítics.
- 2 corrents: - ANARCOSINDICALISME(Bakunin): fer actuacions pels sindicats ANARCOCOMUNISME(Kropotkin): fer actuacions sense sindicats. Rev. violent
-
Period: to
MARXISME I ANARQUISME (Rev. Industrial)
Els 2 proposen revolucions obreres: Marxisme per aconseguir el poder polític (Dictadura del proletariat) i l'Anarquisme destruint el poder polític, l’Estat i la propietat privada. El marxisme vol una societat comunista, s’han d’organitzar formant partits polítics d'obrers i socialistes de l’Estat i la propietat privada. En canvi l'anarquisme vol una nova societat i estan en contra de l’organització i la participació política. Rebuig a l’autoritat. -
REIS PARLAMENTARIS (Cavour i Garibaldi)
Piemont amb la monarquia lliberal de Savoia governada per Cavour, va iniciar un procès d'unificació enfrontant-se amb Àustria. I ho va aconseguir amb l'unió de Llombardia. I Garibaldi va eliminar les monarquies dels estats centre i sud d'Itàlia que eren absolutes. -
Period: to
UNIFICACIÓ ITALIA
Comença el 1859 i acaba el 1870 -
Guillem I i el seu conseller Otto Von Bismarck
Guillem I va accedir al tron de Prússia i va anomenar coseller a Otto Von Bismarck que crearà molts enemics i comença LA 1ra GUERRA MUNDIAL
En Guillem I acceptava:
1. Construir nou estat
2. Monarquia parlamentaria -
CANVIS URBANS
Majoria de població cap a les ciutats.
- Les ciutats creixen de forma dual
1.Barris Burgesos: Estan sanajats, planificats, asfaltats, varies transformacions
2. Barris Obrers: Tot al contrari -
REVOLUCIÓ BURGESA
Les idees de la rev. francesa contribueixen amb les de la rev. idustrial. Perquè la burgesia ascendeix poder, ja que té diners i fa avenços cíentifics -
Expansió Comercial (rev. industrial)
Economia del mercat: Com gràcies a l'augment de producció i població genera més diners per poder adquirir. Comerç intern: Es van millorar els transports provocant la millora d'aquest comerç. Ampliant mercats locals i fortaler a un mercat d'àmbit nacional (per tothom) i afavorir el creixement industrial. Comerç Extern: Hi ha una expansió degut a les colònies europees, fent un comerç global i provocant a Anglaterra l'industrialitzat. -
FI REGNAT ISABEL II- Regnat Isabel II (T.4)
General Prim i bàndol absolutista va contra Isabel II i fa una revolució on la fan fora del regne per una revolució I els governs es divideixen ja que eren conservadors. -
Victor Manuel II de Savoia
ITÀLIA
1r parlament italià proclama a Victor Manuel II de Savoia rei. -
Period: to
4ta fase: de l'expansió dels EUA (1861-1865)
Estats Units te una Guerra Civil Americana.
Comença ja que la població de EUA al sud tota la gent es obligada a treballar a la terra, majoritariament eren de pell negra. Van iniciar la guerra per acabar amb l'exclavitud. El nord del país eren més evolucionatistes i es van unir amb el sud que no volia la exclavitud i finalment van guanyar. -
Guerra dels Ducats (DINAMARCA-PRÚSSIA)
ALEMANYA
Bismarck volia aconseguir territori que ell considerava alemany (per l'unió cultural-línguistica). I va declarar la guerra a Dinamarca (guerra dels Ducats). Guanya Dinamarca regida per l'imperi Àustriac. -
Period: to
EL MOVIMENT INTERNACIONALISTA (AIT) (Rev. Industrial)
Tot i les diferències de com portar la rev. obrera. Marxistes i Anarquistes es van unir per defensar els esforços de la classe obrera de tot el món i lluitar contra el capitalisme. S'organitzaven en associacions per mobilitzar a tots els obrers a la revolució obrera. -
Period: to
I Internacional (Assosació. Internacional. Treballadora-> AIT) (Rev. Industrial)
Està formada per obrers tant d'ideologia marxista com anarquista.
En les normes es proclama que s'havia d'alliberar la classe obrera conquistant el poder polític, acordant reduir la jornada laboral, suprimir el treball infantil i millorar les condicions laborals de la dona. Però tenien diferents ideologies i es dissolen el 1876. I també es dissolen per la Comuna de Paris (1874) -
Vèneto en pau
ITÀLIA
Austríacs abandonen la regió de Vèneto -
GUERRA ÀUSTRIA-PRÚSSIA
ALEMANYA
Bismarck declara la guerra a Àustria i el austríacs guanyen -
Period: to
5na fase: l'expansió dels EUA (1867-1898)
Per completar la seva expansió fins a la forma que coneixem avui en dia.
1867:Estats Units va comprar Alaska a Rússia.
1898: Tenen el control i passen a ser part del territori les illes de Hawaii. -
Period: to
SEXENNI DEMOCRÀTIC (T.4)
Genaral Prim i governs fan fora del regne a Isabel II. Els militars tornen a tenir un paper important. -
Creació de Roma
ITÀLIA
Estats de Pontificis van unirse i creen la capital, Roma. -
Guerra FRANÇA-PRÚSSIA
ALEMANYA
Bismarck declara la guerra a França.
Prússia guanya i adquereixen territori Françès. Totes aquestes conquestes van permetre unir els estats sota el domini del rei de Prússia (Guillem I). -
Andreu I de Savoia al tró d'Espanya- Sexenni democràtic (T.4)
- Monarquia amb un rei exterior: Andreu I de Savoia (rei constitucional).
- Cociquisme de nou.
- Oposició a persona: liberalista, prograssista, coa barbàrica, republicana.
-
Comuna de Paris (1871->Rev. Industrial)
Va ser primera experiència històrica d’un govern obrer.
Durant 2 mesos va governar una assamblea comunal, formada per representants del poble de Paris. Creant una programació per la Revolució.
Alguns deien que ara un exemple clar d'una dictadura de prolieteriat, però a nivell polític no estaven contents i altres un èxit anarquista, ja que no interferia l'estat. Despres es va declar fora de la llei i els membres perseguits. -
II Imperi Reich
ALEMANYA
Proclamen el II Imperi Reich (2n imperi alemany) -
Period: to
3ra GUERRA CARLINA- Sexenni Democràtic (T.4)
Es proclama la 3ra guera civil (carlina) i es restauren reis borbònics. -
Andreu I de Savoia marxa del regne-Sexenni democràtic (T.4)
-
Period: to
I REPÚBLICA ESPANYOLA - Sexenni Democràtic (T.4)
Els republicans aprofiten que no hi ha rei, tras la marxa de l'Andreu I de Savoia i proclamen la I república Espanyola. -
Period: to
II INTENT INTERNACIONAL
A París.
Formada sols per partits polítics socialistes que acceptaven la legalitat democràtica (els anarquistes no hi són acceptats). Amb l'objectiu de coordinar-los.
Reclama millorar la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 hores i la prohibició del treball infantil.
Van crear símbols del moviment obrer
- 1 de maig dia del treballador
- La internacional (himne obrer)
S'extableixen principis que serviran de guia al socialisme cara al s.XX.