-
Period: to
Assemblea i Constitució
-
Lluis XVI
(Versalles, França, 1754 - París, 1793) Rei de França, en 1770 va contreure matrimoni amb la filla de l'emperadriu d'Àustria, l'arxiduquessa Maria Antonieta.
Pressionat per la cort, Lluís XVI va emprendre els preparatius per dissoldre per la força l'Assemblea Nacional, i els esdeveniments es van precipitar. El 14 de juliol de 1789, per protegir l'Assemblea d'una imminent intervenció de l'exèrcit reial, les masses populars de París van prendre armes dels Invàlids i van assaltar la Bastilla -
Jacques Necker
(Ginebra, 1732 - Coppet, Ginebra, 1804) Financer i polític francés.En 1777 va substituir a Robert Jacques Turgot com a ministre d'Hisenda de Lluís XVI.Les seves primeres mesures van produir una millora transitòria de la situació.La cort i els parlaments provincials es van oposar a les reformes fiscals que proposava Necker, quan el ministre va exposar el seu punt de vista en un informe al rei va ser immediatament destituït, doncs havia posat en evidència a l'aristocràcia -
Maria Antonieta
(Viena, 1755 - París, 1793) Reina de França. Filla dels emperadors d'Àustria, va contreure matrimoni en 1770 amb Lluís XVI. Va exercir una forta influència política sobre el seu marit, va ignorar la misèria del poble i va contribuir al descrèdit de la monarquia en els anys anteriors a la Revolució Francesa. Va ser detinguda juntament amb el rei i altres nobles quan intentaven fugir de París, va ser jutjada pel Tribunal Revolucionari i condemnada a morir a la guillotina. -
Period: to
Convenció
-
Georges-Jacques Danton
(Arcis,Alba,1759 - París,1794) Polític i revolucionari francès. Havia entrat a l'Administració revolucionària de París quan l'intent de fugida de Lluís XVI a Varennes li va fer donar suport a les peticions d'instaurar la República . inspirador de les jornades revolucionàries de 1792 que van donar pas al règim de la Convenció. En 1793 va proposar la creació d'un sistema de Comitès que exercirien el poder executiu davant la situació d'emergència per les amenaces contra el règim revolucionari. -
Maximilien de Robespierre
(Arres,Artés,1758 - París,1794) . Quan Lluís XVI va convocar els Estats Generales,Robespierre va ser triat per representar el Tercer Estat , i quan la conversió Tercer Estat en Assemblea Nacional va posar en marxa la Revolució Francesa (1789 ), Robespierre es va erigir en defensor de les idees liberals i democràtiques més avançades. No obstant , no sembla que sostingués conviccions republicanes fins que la deslleialtat del rei a la Constitució (amb l'intent de fugida de la família reial en 1791) -
Jean-Paul Marat
(Boudry, França, 1743 - París, 1793) Polític francès.A l'esclatar la Revolució Francesa va intensificar la seva exaltada propaganda dels ideals revolucionaris.Va dirigir forts atacs contra el ministre Jacques Necker, el marquès de la Fayette i el rei Lluís XVI quan aquest va tractar de fugir de Francià. Els girondins van aconseguir que la Convenció l'acusés d'incitar el poble a la violència, però va ser declarat innocent. Enferm, va abandonar la Convenció, el 13 de juliol, va ser assassinat -
Period: to
Directori
-
Sieyès
(Provença, 1748 - París, 1836) . Polític de la Revolució francesa. Defensava una visió política revolucionària segons la qual la sobirania resideix en la nació. El temor a les forces reaccionàries que podien destruir l'obra de la Revolució el va portar a participar en les conspiracions per instaurar un govern autoritari: va ser el principal inspirador del cop d'Estat que el 1799 va portar al poder a Napoleó Bonaparte. -
Period: to
Consolat
-
Roger Ducos
(Dax, Landes, 1747- 1816) va ser un polític francès, membre de la Convenció Nacional i del Directori. S'inclinava sempre al costat més fort, de manera que va votar la mort de Lluís XVI. Ducos va acceptar el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte del 18 de Brumari i va ser un dels tres cònsols provisionals. Va arribar a ser vicepresident del senat. L'imperi li va fer nombrosos favors, però en 1814 va abandonar a Napoleó i va votar per la seva deposició. -
Period: to
Imperi
-
Napoleó Bonaparte
(1799-1804 i 1804-1814), emperador de França.Bonaparte va ser, per als seus admiradors, l'home providencial que va fixar les grans conquestes de la Revolució Francesa (1789-1799), dotant al seu país d'unes estructures de poder sòlides i estables amb les quals es posava fi al caos polític precedents. Las claus del ràpid encimbellament de Napoleó es troben en dos pilars fonamentals: la seva innegable geni militar i la seva capacitat per a sustentar un sistema de govern
