-
Egipto
L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana. És, per tant, el primer període pròpiament històric -
La historia de l´antic Egipte
La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic. Inclou un període total de diversos milers d'anys. Seguint l'esquema presentat per l'historiador grec Manethó, la història de l'antic Egipte es pot dividir avui en dinasties, però molt probablement Manethó no va descriure les famílies governants, sinó fases polítiques i culturals, definides per l'elecció del capital o per factors culturals. -
Període predinàstic d'Egipte
El període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país. Comprèn –més o menys– del 6000 aC al 3000 aC i correspon aproximadament al període neolític d'Egipte. Es treballava el coure i la fusta. Es coneixen tres fases culturals: Faium B, Maadi i Naqada I i II, obra aquesta última d'estrangers, potser semítics, que exerciren una forta influència en el país. -
Naqada III
En aquest darrer període va començar el procés de formació de l'estat unificat, potser ja iniciat al Naqada II. Els reis d'aquest període s'han agrupat a efectes cronològics en una dinastia 0. De Nekhen l'hegemonia va passar a Abidos (Tinis) però es van mantenir els estats locals o regionals origen possible dels futurs nomós (16 nomós de l'Alt Egipte i 10 del Baix Egipte són anteriors a la tercera dinastia) -
Període tinita
La primera dinastia es data tradicionalment entre el 3000 aC i el 2890 aC, tot i que probablement el seu iniciador governava vers el 3150 aC. La segona dinastia es data del 2890 aC al 2686 aC. Es tracta, bàsicament, d'un període d'iniciació en el qual comencen a formar-se algunes de les característiques del món faraònic amb l'adopció de determinades convencions artístiques, la gestació del panteó, etc. -
Regne Antic d'Egipte
L'Imperi antic o Regne antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país. És l'època coneguda sobretot per la consolidació del seu art, es construeixen les piràmides i els hipogeus com a grans monuments funeraris dels faraons, i grans progressos en l'escultura i el relleu. -
Primer Període Intermedi d'Egipte
El primer període intermedi, sovint descrit com un "període fosc" de la història de l'antic Egipte, va durar aproximadament cent anys, des de ca. 2181-2055 aC, després del final del Regne antic.[1] S'hi inclouen les dinasties VII, VIII, IX, X i part de la dinastia XI. Es disposa de molt poques proves monumentals d'aquest període, sobretot del principi de l'era. El primer període intermedi va ser una època dinàmica de la història. -
Regne Mitjà d'Egipte
L'Imperi mitjà, també anomenat Regne mitjà (c. 2050-1750 aC), s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjan dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat primer període intermedi d'Egipte. Aquesta època comprèn la segona part de la dinastia XI i la dinastia XII[a] i va gaudir d'una florescència de les arts i la literatura i es van viure temps de pau i prosperitat. -
Segon Període Intermedi d'Egipte
El segon període intermedi de l'antic la dinastia XII egípcia va acabar al voltant de 1800 aC, i li va seguir la dinastia XIII, de dirigents molt més febles. Governada des de l'Ity-tauy, situada prop de Memphis i l'El-Lisht, al sud del delta de Nil, la dinastia XIII es va mostrar incapaç de dominar l'extensa terra d'Egipte, i els governants de la regió de Xois, localitzada en els pantans del delta occidental, es van independitzar de l'autoritat central per constituir la dinastia XIV. -
Imperi Nou d'Egipte
L'Imperi nou, de vegades referit com a Imperi egipci, és el període de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi nou (1570-1070 aC) va succeir al segon període intermedi i va ser succeït posteriorment pel tercer període intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.