Grado historia

LÍNIA DEL TEMPS D'HISTÒRIA

  • Period: 11,000 BCE to 8000 BCE

    PALEOLÍTIC

    En el paleolític va ser una etapa molt llarga a la pre historia va ser del (2.500.000.000 fins al 10.000). Eren caçadors i reco-lectors i també eren nonades. Aquestes societats vivien en coves. Com que aquestes societats eren caçadores fabricaven las seves propis arams.
  • Period: 11,000 BCE to 3500 BCE

    PREHISTÒRIA

    La prehistòria es la primera etapa de la historia de la humanitat que va començar amb el fi de la hominització i s'acaba amb el de la escriptura. Aquesta etapa es caracteritza en tres etapes.
  • 10,000 BCE

    VENUS

    La Venus es una estatua de fanc a la que es resava per quan les dones estaven envaraçades anes tot be.
  • 8000 BCE

    DOLMEN

    Els megàlits són estructures construïdes a partir de grans pedres. Van ser construïdes a diferents llocs del món durant la prehistòria.
  • 8000 BCE

    L'AGRICULTURA

    L'AGRICULTURA
    Al neolític va apareix l'agricultura la ramaderia. Van domesticar els primers animals (porcs, cabres i ovelles).
  • Period: 8000 BCE to 5000 BCE

    NEOLÍTIC

    El neolític va ser la segona etapa mes llarga de la prehistòria va se de (10.000aC - 8.000). En el neolític va apareix els primers oficis ( forner, teixidora, caçador...), ja eren sedentaris vivien en cases de pedres.
  • 7000 BCE

    ARRIBADA A EUROPA

    A la prehistòria en el paleolític eren normades i per tal de buscar aliment es van expandir i van arribar a Europa al (7.000aC).
  • 5000 BCE

    L'art del Neolític

    Els artistes creaven a prop de casa. Els artistes creaven les acnes que passaven al dia.
  • Period: 5000 BCE to 3500 BCE

    EDAT DELS METALLS

    La Edat dels Metalls es la etapa mes curta de la prehistòria va ser del (5.000aC - 3.500aC). En aquesta etapa descobreixen els primer metalls (bronze, coure i el ferro). També hi havien diferencies econòmiques i ja vivien en poblats.
  • 4000 BCE

    PRIMERS IMPERIS

    Els primers imperis van apareixen a Mesopotàmia. Sumer ( IV milions aC ), Regne d' Akkad ( Mijans III aC ), Imperi Babilonic ( 1.800 aC ), Imperi Assiri ( 1.300 aC ) i Imperi Persa ( segle VI aC ).
  • 4000 BCE

    APARICIÓ D'ESCRIPTURA

    A finals de l'Edat dels Metalls apareix la primera escriptura.
  • 3500 BCE

    LA MOMIFICACIÓ

    A l'antic Egipte es creia que hi havia una segona vida despres de la mort. Per aixo els faraons i faraones volien conservar el seu cos. Mijancant la momificació.
  • Period: 3500 BCE to 476

    EDAT ANTIGA

    Al 3.500aC apareixen les primeres ciutats estats i primers Imperis a Mesopotàmia i L'Antic Egipte. Els primer imperis son: Sumer ( IV milions aC ), Regne d' Akkad ( Mijans III aC ), Imperi Babilonic ( 1.800 aC ), Imperi Assiri ( 1.300 aC ) i Imperi Persa ( segle VI aC ). I les primeres ciutats estats: Ur, Babilonia, Menfis, Edfu, Mari, Kish, Uruk, Lagash, Tebes, Assuan. I l'edat Antiga acaba al 476 aC.
  • 2828 BCE

    CALENDARI SOLAR

    El calendari solar va apareix a l'antic Egipte. Els Egipcis van crear un munt de calendaris preo el mes utilitzat era el calendari solar per tal de prevenir la crescuda de el riu Nil.
  • 2371 BCE

    ESCRIPTURA CUNEÏFORME

    A Mesopotami es desembolupava la escriptura cuneïforme. La escriptura cuneïforme es una escriptura escrita amb símbols.
  • 2300 BCE

    DEUS I DEESES

    A l'antic Egipte la religió que tenien era politeista. Tenien una divinitat per cada cosa. Les divinitats mes importats eren RA deu de el sol, AMON rei de els deus, ISIS deesa de la fertilitat, OSIRIS deu de el difunts, HORUS deu de la Guerra, THOT deu de la saviesa i ANUBIS infern.
  • 2100 BCE

    ZIGGURAT

    El Ziggurat es com una església es on anaven a resar. A Mesopotàmia la religió era politeista. El Ziggurat era com una piràmide pero esgraonada, es pujava per la escala principal i a dalt de tot hi havia el santuari on es feien les ofrenes.
  • 2000 BCE

    L'ARC I LA VOLTA

    Els Mesopotàmics van inventar el arc i la volta per tal de unir dues columnes. Mostra d’aquest fet el trobeu en la porta d’Itxar.
  • 1800 BCE

    EL CODI DE HAMMURABI

    El codi de Hammurabi el va crear el emperador Hammurabi. El codi de Hammurabi va se un codi de normes que va crear Hammurabi i va ficar un cadi a cada placa de cada ciutat per que totop cumplis les normes. El que no complia les normes li pasava com la frase de ( ojo por ojo dient por diente).
  • 1400 BCE

    TEMPLE DE LUXOR

    El temple de Luxor va ser creat entre l’any 1400 i 1000 a.C per els faraons Amenhotep III i Ramsés II. Esd diu que el temple de Luxor es un de els temples mes bonics de l'antic Egipte.
  • 1101 BCE

    CAVALL DE TROIA

    Tot va començar quan Melenao es va assabentar que la seva esposa Elena estava enamorada del príncep Paris de Troia. Melenao va començar una guerra contra Troia, però Troia tenia uns murs impenetrables. Labors a un soldat se li va ocórrer la idea de fer veure que marxaven amagar-se dins d'un cavall enorme de fusta i donar als Troians i fer veure que era un obsequi... I així ho van fer labors l'Exèrcit de Melena o va poder passar els murs i van guanyar.
  • 800 BCE

    LES PRIMERES COLONIZACIONS

    Els Grecs es van començar a estendre pel mar Mediterrani i van formar colònies que van fer que els oferia avantatges econòmics.
  • 800 BCE

    DE QUE VIVIEN A L'ANTIGA ROMA

    A l'antiga Roma vivien de les colònies de l'agricultura i la ramaderia. També vivien del comerç. Un punt clau del comerç era Roma.
  • 753 BCE

    LA LLOVA LUPERCA

    LA LLOVA LUPERCA
    A l'antiga Roma hi ha la llegenda que Roma hi havia una lloba que es deia Luperca i que va cuidar a Romul i Remul que es diu que van ser els creadors de Roma a la llegenda.
  • 431 BCE

    GUERRES DEL PELOPONES

    A l'Antiga Grècia. Els Atenesos van abusar del seu poder a la lliga de Delos, i els Espartans es van enfadar i van crear una guerra. Va començar la guerra al 431 aC i van acabar al 404 aC. La guerra la va guanyar Esparta. I els van envair l'Imperi de Macedònia.
  • 264 BCE

    COLONIZACIO ROMANA

    L'Imperia dels Romans es va estendre per tot el mar Mediterrani, i va fer colonies a tootel mar Mediterrani.
  • Period: 400 to 1492

    EDAT MITJANA

  • 409

    L'ART VISIGOT

    El poble visigot va construir petites esglésies de poca altura. Van fer servir l’arc de ferradura i grans voltes. La decoració era escassa i es concentrava en capitells, decorats amb escultures. També van destacar en orfebreria o fabricació d’objectes amb pedres i metalls.
  • 415

    VISIGOTS A HISPANIA

    VISIGOTS A HISPANIA
    Els vàndals, els alans i els bizantins estaven a la península Ibèrica instal·lats, però l'any 409 els visigots van arribar i els van fer fora. Els alans i els vàndals els van enviar a Nord d'Africà i als bizantins els van arraconar a Galícia.
  • 500

    ELS REGNES GERMANICS

    ELS REGNES GERMANICS
    Els diferents pobles berbers es van assentar a l'antic Imperi Oriental de Roma. Es van formar diferents regnes germànics independents i rivals. Regne dels Ostrogots (Gots de l’est).
    Regne dels Visigots (Gots de l’oest).
    Regne dels Francs.
    Regne dels Burgundis.
    Regne dels Alamans.
    Regne dels Anglosaxons.
  • 500

    LA SOCIETAT RURAL GERMANICA

    -- Pèrdua de població
    -- Ciutats centres administratius o seus de bisbats
    -- Desapareix la moneda
    -- Llogarets, moltes vegades fortificats i amb cases de fusta amb cobertes de teules, branques i palla.
  • 711

    LA CONQUESTA D'AL-ÀNDALUS

    LA CONQUESTA D'AL-ÀNDALUS
    La mort de Roderic a la batalla de Guadalete, a finals de juliol del 711 va debilitament de l’exèrcit visigot, incapaç de frenar l’expansió de l’exèrcit del califat Omeia, encapçalat per Tàriq, va iniciar la conquesta dels musulmans a la península Ibèrica.
    En 7 anys ja controlaven la gran part de la Peninsula.
  • 714

    CATALUNYA ANDALUSINA

    CATALUNYA  ANDALUSINA
    Els territoris del sud i de l’oest de Catalunya van formar part d’Al-Andalus durant més de 300 anys. Van formar part dels dos emirats, per després passar a formar part del Califat. Durant el regne de taifes, serà coneguda com a Catalunya Nova (Catalunya andalusina) es va dividir en dues taifes; taifa de Lleida i la taifa de Tortosa.
  • 800

    CARLEMANY

    CARLEMANY
    Carlemany era el fill de Pipi el Breu, va expandir el seu territori i a cada frontera va ficar marquesos perquè no l'envaïssin. El van coronar com a emperador d'Occident el 25 de desembre 800 dC i va tenir 3 fills Lotari, Carles el Calb i Lluís el Germànic. Quan va morir va dividir el seu territori en 3 per cada un dels seus fills.
  • 800

    LES INVASIONS

    LES INVASIONS
    En el s.IX i X, van començar a envair la península Ibèrica, els vikings pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per l'est. Aparti d'això va néixer el Vassallatge, que era que els nobles et donaven refugi en el seu castell en cas invasió i a canvi tu et converties en el seu serb.
  • 880

    BALSARENY

    BALSARENY
    La primera datació de Balsareny, es troba el 880 - 890, moment en el qual el comte d’Ausona, Guifré I, va demanar tornar a fer les antigues fortaleses per defensar-se dels musulmans.
  • 929

    EL CALIFAT DE CORDOVA

    EL CALIFAT DE CORDOVA
    L’any 929, Abd ar-Rahman III es va sentir prou fort i va proclamar la independència religiosa de l’emirat i això va convertir l’emirat en califat.
  • 1000

    LA SOCIETAT ESTAMENTAL

    LA SOCIETAT ESTAMENTAL
    La societat feudal era molt desigual i esta dividida en 3:
    Rei/Reina (Privilegiats)
    Nobles/Clergat (Privilegiats)
    Llauradors/ Artesans (No Privilegiats)
  • 1200

    CREIXEMENT ECONOMIC

    Les ciutats es van convertir en centres de producio, s'organizaven pre especialitats a treves de gremis Tot aixo va fer que creixes el mercat terrestre, amb celebracions de fires i mercats com el marítim. El fet destacat d’aquest creixement fou, el creixement demogràfic i el naixement de la burgesia.
  • 1347

    LA PESTA NEGRA

    LA PESTA NEGRA
    Aquesta epidèmia va ser una de les causants de la pitjor crisi d'història viscuda en Europa, la Pasta Negra va matar al 50% de la població, va paralitzar el comerç (si no hi havia comerç la gent no es podia alimentar) i va fer que hi aguissin més revoltes de caràcter racistes.
  • 1400

    NOVES EXPLORACIONS

    NOVES EXPLORACIONS
    Com que els Turcs van conquerir Constantinoble van haver de trobar noves rutes perquè el comerç va quedar molt tancat. Amb tot això i amb ganes d'explorar els exploradors van demanar el finançament als nobles, i alguns nobles els hi van concedir.
    Així van començar les noves conquestes i exploracions.
  • 1492

    CONQUESTA DE GRANADA DELS REIS CATOLICS

    CONQUESTA DE GRANADA DELS REIS CATOLICS
    La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492. Durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil.
  • 1492

    CRISTÒFOL COLON

    CRISTÒFOL COLON
    Va presentar el projecte al rei de Portugal, aquest ho va dir que no. Colom va anar a Castella, on els Reis Catòlics li van finançar la seva empresa firmant les Capitulacions de Santa Fe el 1492.
    Colom va partir el dia 3 d’agost del 1492 des de Huelva i va arribar a la costa americana (El salvador) el 12 d’octubre del 1492.
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

  • Jun 7, 1494

    TRACTAT DE TORDESILLAS

    TRACTAT DE TORDESILLAS
    Es va signar el tractat de Tordesillas per la rivalitat entre el regne de Castella i el de Portugal i per aquest tractat va haver d'intervenir el papa de roma. El tractat consta amb la divisió del mon.
  • 1500

    L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS CONQUERITS

    L’ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS CONQUERITS
    Un cop ocupats foren introduïdes la llengua, la cultura, la religió i les lleis de Castella.
    Es van fundar dos virregants: Nova Espanya i el Perú. Els virreis estaven al capdavant i sota d’aquesta trobem governadors que gestionen les províncies.
  • 1522

    MAGALLANES I ELCANO

    MAGALLANES I ELCANO
    Magallanes i Elcano van ser les primeres dos persones a fer la primera volta al món. La va començar fent Magallanes, però va morir i va acabar la volta Elcano.
  • Period: to

    EDAT CONTEMPORÀNIA