Eix Roma - Aina Mestre García i Clara Bauzá de Mirabó 2022

Orígens de Roma

Period: 800 BCE to 753 BCE

A la Península Itàlica hi havia diversos pobles:
- Llatins (al Laci, centre)
- Etruscs (centre i nord)
- Grecs (sud i Sicília)
- Cartaginesos (Sardenya i Sicília)

Fundació de Roma

753 BCE

Roma en funda al turó Platí (per Ròmul), lloc de pas del Tíber. Aquell era un lloc fèrtil, de fàcil defensa. La circumstància convertia l'enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants.

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

La seva monarquia era electiva, el rei tenia els poders màxims:
- Administrar justícia
- Manar l'exèrcit
- Ser el summe sacerdot Ell governava amb l'ajuda del Senat (ancians de les famílies més importants)

Reis

Period: 753 BCE to 509 BCE

Van haver 4 llatins i 3 etruscs. Els més importants van ser:
- Ròmul (753 - 717 aC)
- Tarquini II el Superb (534 - 509 aC) Altres reis que va haver, van ser:
- Numa Pompili (717 - 672 aC)
- Tul·li Hostili (672 - 640 aC)
- Ancus Marci (640 - 616 aC)
- Tarquini I (616 - 578 aC)
- Servi Tul·li (578 - 534 aC)

Època etrusca

600 BCE

Roma cau en mans dels etruscs. Ells destaquen pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia (on el més important és la ramaderia, agricultura i el creixement d'activitats artesanals i comercials).

Revolta

509 BCE

Els etrusc són expulsats i el sistema monàrquic canvia a ser una república.

La Roma Republicana

Period: 509 BCE to 27 BCE

A aquesta república trobem que el poder era dividit en una sèrie de persones, la societat era dividida en Patricis i Plebeus i que el ciutadans lluitaven per la igualtat.

Poder

508 BCE

· Comicis (elegien els magistrats, posaven lleis i decidien damunt la guerra/pau).
- Curiats: origen familiar
- Tribunats: recidència/trien els magistrats inferiors
- Centuriats: riquesa/trien els magistrats superiors · Magistrats (diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment).
- Més importants: Cònsols
- Superiors: Cònsol, Pretor i Censor
- Inferiors: Edil i Qüestor · Senat (centre de la vida política, rectificava lleis, resolia afers i donava normes d'actuació).

Societat 1

508 BCE

Categories: · Patricis:
- Famílies riques per propietat de part de les terres
- Monopoli del poder polític i religiós
- Agrupació en gens · Cavallers:
- Plebeus enriquits per guerres, comerç i finances
- Dret polític pel poder econòmic

Societat 1.3 - Drets i Deures

508 BCE

· Drets Civils:
- Tenir tres noms romans
- Contreure matrimoni
- Tenir possessions · Drets Polítics:
- Volar
- Ser magistrat
- Fer sacrificis als déus · Deures:
- Presentar-se als cens
- Servicis a l'exèrcit
- Pagar tributs

Ciutadans

508 BCE

Els patricis formaren un govern aristocràtic (on només ells formaven el Senat i es convertien en magistrats). A arrel d'això els plebeus volgueren una igualtat amb els patricis (perquè havien de pagar imposts i anar a l'exèrcit però no podien participar en la política). Amb aquesta lluita aconseguiren diversos drets.

Societat 1.2

508 BCE

· Plebeus:
- Comerciants, artesans, pagesos
- Petites/sense propietats
- Sense drets (lluita per drets i participació política) · Lliberts:
- Esclaus amb llibertat comprada o pel seu amo · Dones:
- Manca de drets, tutelades per l'home i criaven als fills
- Tenien propietats, regentaven negocis i participaven a festes i espectacles

Tribú de la Plebs

500 BCE

Magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.

Expansió a la Península Itàlica

Period: 500 BCE to 250 BCE

Quan els romans es van expandir cap a la Penínsul Itàlica, es toparen amb els cartaginesos (púnics). A causa d'això, el conflicte va ser inevitable.

Llei de les Dotze Taules

450 BCE

Compilació de les lleis per escrit i de forma pública (per evitar abusos a què eren sotmesos els plebeus).

Contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat

400 BCE

Guerres púniques (Cartago)

Period: 264 BCE to 146 BCE

Aquestes van ser 3 guerres molt llargues on els romans i cartaginesos lluitaren. La victòria va ser dels romans i això va permetre dominar el Mediterrani Occidental.

Expansió pel Mediterrani Oriental

Period: 146 BCE to 14

Aquí també es completa l'ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britànica a l'Occident (cració de l'Imperi Romà). Els territoris conquerits es van dividir en 50 províncies (facilitació de govern i explotació de recursos). Aquestes províncies van ser dirigides per un sol Governador (a més d'haver de pagar impostos a Roma). També van crear fronteres fortificades, anomenades Limes. El que els romans van expandir va ser el llatí, la seva llengua; el dret romà, les seves lleis; i la seva forma de vida.

Expansió de Roma

145 BCE

Crisi de la Repúblia 1.2

100 BCE

· Revolta d'esclaus. Aquestes revoltes provoquen:
- Poder als generals per sufocar les revoltes (guerres civils perquè els generals en van enfrontar per aconseguir el poder)
- Poder augmentat als militars i fi al desordre formant triumvirats (aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps):
- Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu, el poder
unipersonal a Juli Cèsar.
- Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi, el poder en mans d'Octavi August, crea l'Imperi.

Crisi de la República 1

100 BCE

Va haver una corrupció, lluita i enfrontaments interns, a causa de: · Revoltes Populars:
- Cavallers: beneficiats per negocis amb botins de guerra, cobrament d'impostos als vençuts/venda i lloguer de propietats públiques.
- Patricis: beneficiats per comprar milers d'esclaus (presoners de guerra i feina a grans finques.
- Plebeus: sense benefici per abandono de terres (per fer servir a l'exèrcit) i no competir amb els preus i producció de grans latifundis (treball esclaus).

Imperi: de la "pax romana" a la crisi

Period: 27 BCE to 476

Aquí trobem el seu emperador, l'organització i crisi de l'Imperi i les causes de la crisi.

Octavi August, emperador

27

Ell era fill adoptiu de Juli Cèsar i va derrotar als seus rivals a una guerra civil.
Quan va rebre el títol d'August, va concentrar tots els poders civils (còncol vitalici i va redactar les lleis; edictes), militars (emperador, cap de l'exèrcit) i religiosos (pontífex màxim).
Quan va morir, es va organitzar el culte imperial (els emperadors eren déus i eren adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

Organització

27

L'emperador concentra tots els poders (polítics, militars i religiosos). Encara que el Senat, els magistrats i els comicis seguien existint, tenien un paper simbòlic ja que l'emperador designava directament tots els personatjes importants. Per aplicar i transmetre les ordres de l'emperador es va crear un Concell Imperial. Seguint el model de la república, el territori es va dividir en diferents províncies dirigides per un sol governador.

Aparició del cristianisme 1

100

A Palestina-Jesús de Natzaret, monoteista.
· Un sol déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls
· Els éssers humans s'han d'estimar i perdonar
· Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran una vida eterna després de la mort Va tenir poc èxit entre els jueus de Palestina (mort de Jesús).
Pau de Tars va difundir el cristianisme entre gentils:
· Bones accions recompensades després de la mort
· Predicació de noves normes de conducta basades en la igualtat, solidaritat i caritat

Aparició del cristianisme 1.2

100

• Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglèsies (dirigides per un bisbe), i els morts eres enterrats a catacumbes (galeries subterrànies).
• Va tenir problemes perquè ni acceptava el culte imperial, ni participava a l'exèrcit (rebels i perseguits).
• El Papa (bisbe de Roma) va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians (d'ell depenien la reta de bisbes).
• Els concilis eren reunions per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.

Pax Romana

Period: 100 to 200

Màxima tensió i prosperitat de Roma. La romanització s'intensifica (assimilen la cultura i forma de vida romanes per part d'altres pobles; la llengua era el llatí, les lleis eren el dret romà, els déus, l'art...).

Illes Balears en temps dels romans

123

Aquí trobam la conquesta romana a Balears i el seu domini a aquest arxipèlag.

La conquesta romana

123

• A les guerres púniques (aconseguir recursos econòmics i dominanr-ne les rutes comercials), els foners baleàrics actuen com a mercenaria a favor dels cartaginesos.
• Un pic acaben les guerres, els foners (sense feina) tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
• Roma no va acceptar la nova situació i el que va fer és organitzar la conquesta (cònsol Quint Cecili Metel).
• Un pic feta la conquesta, es funden colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon.

Domini romà a les Balears

123

• Els soldats i colons romans van afavorir la implantació de l'economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
• L'ecnomia era basada en l'agricultura i ramaderia, encara que hi havia comerç i artesania.

Crisi de l'Imperi

Period: 300 to 500

Aquí trobam les seves causes, que van ser 3.

1a Causa

301

• Les conquestes s'aturen, les fronteres es tornen insegures (pels
  atacs germànics pel nord, bàrbars; i pels atacs perses per l'est).
• Afebliment de l'autoritat imperial i augment del poder dels caps militars i de l'exèrcit.
• Crisi econòmica per la manca d'esclaus, els descens de la producció agrícola i minera, tallar les vies de comunicació, estancar el comerç i l'artesania.
• Augment dels impostos per afrontar les despeses militars.

Emperador Constantí (cristianisme)

313

Ell va autoritzar als cristians practicar lliurement la seva religió.

Emperador Teodosi (cristianisme)

380

Ell va imposar el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir.

2a Causa

395

En Teodosi divideix l'imperi entre els seus fills per facilitar la defensa:
- Honori: Imperi Romà d'Occident.
- Roma i Arcadi: Imperi Romà d'Orient - Constantinoble.

3a Causa

500

La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s'instal·lin a l'Imperi d'Occident i provoquen la seva desaparició.
A l'Orient l'imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. *al 476 dC Odoacre (rei ostrogot) va destituir a Ròmul Augústul (10 anys).