-
Period: 1000 BCE to
ORÍGENS DE ROMÀ
Roma es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, els romans l'anomenaven Mare Nostrum, perque dominaven tots els continents envoltats pel mar mediterrani: Europa, Àsia i Àfrica. En aquest territori es varen mesclar pobles diferents, però tots eren sotmesos a l’autoritat romana. En alguns pobles es varen establir graus d’autonomia per al govern local, peró sempre davall del control Romà. -
800 BCE
Pobles Península Itàlica
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília
- llatins: al Laci (centre)
-
753 BCE
Fundació de Romà
Era un lloc fèrtil, de fàcil defensa i era un lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància el convertia en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica.
En Roma van haver diverses etapes de la història, són: -Monarquia (753-509 aC)
-República (509-27 aC)
-Imperi (27 aC - 476 dC) -
753 BCE
REI ROMÚL
-Ròmul 753-717 aC -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
Monarquia electiva, no hereditària i el rei tenia els poders màxims
-Administrava justícia
-Manava l’exèrcit
-Era summe sacerdot El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies importants. -
717 BCE
REI NUMA POMPILI
-Numa Pompili 717-672 aC -
672 BCE
REI TUL·LI HOSTILI
-Tul·li Hostili 672-640 aC -
640 BCE
ANCUS MARCI
Ancus Marci 640-616 aC -
616 BCE
TARQUINI I
Tarquini I 616-578 aC -
578 BCE
SERVI TUL·LI
Servi Tul·li 578-534 aC -
534 BCE
TARQUINI II EL SUPERB
Tarquini II el Superb 534-509 aC -
509 BCE
Divisió de poder
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats: Segons l’origen familiar
Comicis Tribunats:
-Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques)
-Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor.
Comicis Centuriats:.
-Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot)
-Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -
509 BCE
Canvi a republica
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs.
L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
509 BCE
Magistrats i senats
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols . Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens). Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPUBLICA
-
Period: 500 BCE to 14
EXPANSIÓ I CRISI DE LA REPUBICA
-
Period: 500 BCE to 250 BCE
EXPANSIÓ PENINSULA ITÀLICA
500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
GUERRES PUNIQUES
- 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Period: 238 BCE to 202 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago.
- 238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
-
218 BCE
Guerra contra els cartaginesos
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península. -
Period: 218 BCE to 19
La conquesta romana de la Península Ibèrica.
-
202 BCE
Romans dominen la costa mediterrània de la Península
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers). -
Period: 146 BCE to 14
EXPANSIO MEDITERRANI ORIENTAL
- 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà).
-
123 BCE
CONQUESTA DE LES BALEARS
- guerres púniques amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
- Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
- Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon
-
100 BCE
La Crisi de la República
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són: -
100 BCE
La Crisi de la República 2.
- Revoltes d’esclaus (Espartac, segle I aC).
- Se dona poder als generals ,L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
- Els militars varen anar augmentant el seu poder i es, van formar aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps: Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu poder unipersonal Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.
-
27 BCE
Octavi August, emperador.
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
27 BCE
L’organització de l’Imperi
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Period: 27 BCE to 476
L'IMPERI
-
1 CE
APARICIÓ DEL CRSTIANISME
S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). -
100
Pax Romana i crisi de l’Imperi 1
- S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
- S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
-
200
Pax Romana i crisi de l’Imperi 2
Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
313
Emperador Constantí
313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió -
380
Emperador Teodosi
380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir- El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.
-
395
Pax Romana i crisi de l’Imperi
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys).