Sans, Marc 2-A3

Vaixells de fusta i vels

6000 BCE

Els egipcis i les primeres barques de vela. Sembla ser que la navegació a la Mediterrània va començar a Egipte fa més de 6.000 anys pel riu Nil. En algunes piràmides s’han trobat enterrades, juntament amb els tresors dels faraons, barques senceres desmuntades per a què aquests poguessin navegar al més enllà. Gràcies a aquestes troballes, s’ha pogut saber com eren aquestes embarcacions de vela, les més antigues del món de les quals se’n té constància.

Roda

3500 BCE

Una roda és un dispositiu en forma disc o torus. La seva operació fonamental és transmetre el moviment lineal en moviment angular. És una de les primeres i més simples màquines. El nombre de rodes sovint classifica el vehicle que les usa en una categoria o una altra.
L'aparició de la roda, cap al 3500 aC és considerada crucial per al desenvolupament de la civilització. Permet als humans fer un ús més eficaç de la potència animal resoldre la seva necessitat de desplaçar-se.

LA IRRIGACIÓ

3500 BCE

La civilització mesopotàmica va inventar la irrigació. A través d'aquest sistema, van poder controlar el flux de l'aigua dels rius i emprar aquest recurs per regar els cultius. El primer sistema d'irrigació consistia en una sèrie de rases que anaven del riu cap als sembrats. L'aigua era transportada per gravetat. Amb la irrigació, es va fer factible l'agricultura fins i tot en les zones on les terres no eren molt fèrtils i on les precipitacions eren escasses. 3500

EL CARRUATGE

3200 BCE

Els primers carruatges daten de l'any 3200 a. C. Aquest instrument es va desenvolupar com un mètode de transport personal empleat en les guerres i en els esports. Per accionar el vehicle, es va aprofitar la força animal. És per això que es va intensificar la domesticació de bèsties, principalment cavalls i toros. El carruatge es va transformar en un element essencial per a l'agricultura i en un símbol de riquesa (ja que les famílies reials es desplaçaven emprant aquests vehicles).

L’escriptra cuneïforme

3150 BCE

L’escriptra cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.Va ser creat pels sumeris cap al 3150 aC. És un tipus d'escriptura logogràfica –encara que en derivarien formes fonogràfiques o mixtes– i els grafemes utilitzats eren principalment ideogrames, amb alguns pictogrames o signes esquemàtics derivats d'aquests.

Imperi Egipci

Period: 3150 BCE to 31 BCE

L'antic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan. La civilització es va constituir cap al 3150 aC, amb la unificació de l'Alt i el Baix Egipte sota el primer faraó, i va persistir durant els següents tres mil·lennis

Imperi Mesopotamic

Period: 3100 BCE to 538 BCE

Mesopotàmia és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts.

Arada

3000 BCE

Una arada, aladre o arreu[1] és una eina utilitzada per a llaurar la terra a través d'obrir-hi solcs. És un instrument agrícola que permet d'obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra, com per exemple, l'adequació de l'estructura física del sòl, l'aeració o la destrucció de males herbes; sol ésser tirat per bèsties o per un tractor.[2]

Vidre

3000 BCE

Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització. El vidre comú és una matèria amorfa, relativament dura, químicament inerta i biològicament inactiva.

La paleta de Narmer

3000 BCE

La paleta de Narmer o Gran paleta de Nekhen és una paleta cosmètica. Artísticament, el valor de la paleta radica en la seva gran mida i bona conservació. La paleta de Narmer va ser trobada per James Quibell entre 1897 i 1898.

Balança

3000 BCE

Una balança és un instrument de mesura que serveix per avaluar el pes o la massa d'un objecte. Les balances s'usen per amidar el pes, o la massa, en la ciència, i la tècnica de diferents objectes materials, àdhuc d'una persona, i a la indústria i el comerç les balances serveixen per moltes aplicacions diferents, i segons molts diferents ordres de magnitud, des de petites quantitats de materials en el laboratori, fins a transports pesants.

ZIGGURAT TAPPEH SIALK

2990 BCE

Tappeh Sialk es un zigurat ubicado en Sialk y considerado el más antiguo del mundo. Fue construido en el año 2900 a. C. en tres plataformas; sin embargo, los restos arqueológicos más antiguos del montículo norte datan de mediados del VI milenio a. C.,

La Estatua sedente de Kefrén

2550 BCE

La Estatua sedente de Kefrén o Estatua sedente de Jafra fue tallada por los escultores egipcios entre los años 2550-2480 a. C., estando considerada como la escultura clásica de la época de las pirámides y una de las más importantes obras del arte del Antiguo Egipto.

TRÍADA DE MYKERINOS

2532 BCE

homenatge a la gent de la ciutat d'Egipte que admiraba a Hator.

Khafre

2520 BCE

Khafre o Khefren fou un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte, que va governar vers el 2520 al 2494 aC. El seu nom d'Horus fou Userib, el nom Nebti fou Rahotep o Useremnebti, el nom d'Horus d'or fou Sejembiknebu o Neternebusekhem; i el seu nom de Sa Ra fou Khafra, Rakhaaief o Useribkhafra

Mesopotamia

2400 BCE

Per allà al 2400 a.C. els arcaics invadeixen Sumeria, fent ciutats com Akkad y babiloia. Van imposar la seva cultura

estatua sedent del princep gudea

2120 BCE

L'estàtua sedent del príncep Gudea data de l'any 2120 aC, i va ser elaborada durant el Renaixement sumeri a Mesopotàmia, considerada la primera i més antiga civilització de la història, que es va estendre pel sud de Mesopotàmia, a la zona dels rius Tigris i Eufrates.

focus cultural hammurabi

2000 BCE

Baix el reinat de Hammurabi, babilonia se va converir en focus cultural

SUMULAEL

1880 BCE

DATA INICI REGNAT: 1880 aC.
DATA FINAL REGNAT: 1845 aC.
Sumulael (Sumula-Ilum o Sumu-la-El) fou el segon rei de Babilònia. Era suposat fill de Sumu-la-Uli (Sumulauli) i nét de Sumu-Abum, però com que Hammurabi mai es referia a Sumuabum com el seu ancestre, el més probable és que Sumuabum hagués mort a l'exili sense fills o amb fills que no van recuperar el poder, el qual hauria passat en circumstàncies desconegudes a Sumulael fill de Sumulauli.

SABIUM

1844 BCE

DATA INICI REGNAT: 1844 aC.
DATA FINAL REGNAT: 1831 aC.
Sabium fou el tercer rei de la primera dinastia babilònia, successor vers el 1844 aC de Sumulael. Va derrotar i matar al rei Silli-Adad de Larsa

APIL-SIN

1830 BCE

DATA INICI REGNAT: 1830 aC.
DATA FINAL REGNAT: 1813 aC.
Apil-Sin fou el quart rei de la dinastia amorita de Babilònia, fill i successor de Sabium. Fou l'avi d'Hammurabi. Va regnar vers el 1830 a 1812 aC. Després del 1830 aC Eshnunna va estendre el seu territori considerablement cap al nord de Babilònia durant el regnar de Naram-Sin.

HAMMUARABI

1750 BCE

DATA INICI REGNAT: 1750 aC.
DATA FINAL REGNAT: 1792 aC.
Hammurabi va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, vers segons la cronologia més acceptada. És famós per haver elaborat el codi de lleis que porta el seu nom.

EL CODI D’HAMMURABI

1750 BCE

La Barcelona medieval i Santa Maria del Mar Camille Desmoulins, de visionari de la Revolució a la indulgència »
El Codi d’Hammurabi
Al llarg del seu regnat, el monarca babilònic Hammurabi (1792-1750 a.C.) va realitzar una compilació de les lleis (tot i que seria més correcte parlar de sentències) que ell mateix havia dictat, creant el primer corpus legislatiu de la història que ha arribat complet fins els nostres dies.

Fets historics del codi d'Hammurabi

1750 BCE

Hammurabi va crear un imperi y va destacar per ser el primer legislador (es els que fan les lleis). Va establir el primer codic d'Hammurabi i també va ser el primer document legal del món i el cual va unificar les lleis del seu imperi.

Nefertiti

1370 BCE

Nefertiti va ser reina d'Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton. El seu nom vol dir "Bonica és la bellesa d'Amon" i per un temps probablement es va dir Neferneferuaton.

Amenhotep

1350 BCE

Amenhotep IV va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.

Tutankamon

1341 BCE

Tutankamon fou un faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va succeir Semenkhare, qui podria haver estat el seu germà, i va governar durant uns 10 anys. Malgrat la seva fama, deguda al fet que hom va descobrir la seva tomba quasi intacta, fou un faraó secundari de la dinastia.

Ramsès

1303 BCE

Ramsès II conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte. Va regnar prop de 66 anys al llarg del segle XIII aC i se'l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte, i el més conegut del període ramèssida.

grecia

Period: 1200 BCE to 146 BCE

L'antiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com a Alexandre el Gran, que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent. Els antics grecs es troben en una civilització tricontinental, que inclou l'Orient Mitjà, Egipte i una petita àrea de l'Europa del Mediterrani oriental.

BELLESA I HIGIENE

1000 BCE

Els Antics egipcis no només eren bufons, sinó que a més a més eren molt curosos i responsables en temes d’estètica i salut. Els homes i les dones del Antic Egipte es protegien i embellien els ulls amb mesdemet o khol: un pols negre que, mesclat amb aigua, s’emprava com protector de malalties oculars i també com repel·lent d’insectes només traçant una línia al voltant de cada ull.

VESTIT

1000 BCE

En el Regne Antic, la vestimenta es limitava a una faldilla, un simple tros de lli rectangular que s’embolicava al voltant del cos per a cobrir des de la cintura fins als genolls. Però els alts funcionaris, els nobles i la reialesa vestien un tipus diferent de kilt, encara que no va evolucionar molt del típic eslip amb els extrems creuats i nuats en el maluc.

CERVESA

1000 BCE

Beguda molt apreciada per tots els pobles de l’antiguitat.

Coneguda a Egipte amb el nom de Heneket, va ser considerada al mateix temps beguda dels déus i beguda nacional, per quant el pa i la cervesa, als que denominaven “els dos nous ulls”, van estar sempre presents no només en l’alimentació quotidiana de la gent, sinó també en les cerimònies tant religioses com funeràries.

FAUNA

1000 BCE

Entre els animals habituals i domèstics que es donaven cita en el país del Nil, els hi havia per a tots els usos. Així, estaven els destinats a l’alimentació, (cabres, xais o porcs), els dedicats al transport, (burros, ases o bous), els empleats en jocs, (micos, gossos o gats), o els usats per a la guerra pels estaments militars, (cavalls), bous o camells, aquests últims només al delta del Nil, fins aquelles varietats que, al contrari que avui dia.

les olimpiades de grecia

776 BCE

Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics, foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'Antiga Grècia. Varen celebrar-se a Olímpia entre els anys 776 aC i 393 dC.

Romul i Rem

716 BCE

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà. Ròmul va convertir-se a més en el seu primer rei. La seva llegenda ha tingut diverses versions.

Les matemàtiques

700 BCE

Van ser desenvolupades des del segle VII aC al segle IV dC. Una figura important en el desenvolupament de la matemàtica grega és Pitàgores de Samos. Pitàgores va establir un ordre anomenat els pitagòrics, que tenia el coneixement i la propietat en comú i per tant tots els descobriments de pitagòrics individuals s'atribueixen a l'ordre. I ja que en l'antiguitat s'acostumava a donar tot el crèdit al mestre, al propi Pitàgores se li dóna el crèdit pels descobriments realitzats pel seu ordre.

El sorgiment de Macedònia

700 BCE

El Regne de Macedònia s'havia format al segle VII aC i va ocupar un paper poc influent en la política grega fins al segle V aC. A principis del segle IV aC, el rei Felip de Macedònia, un home ambiciós educat a Tebes, pretenia ser acceptat com el nou líder de Grècia, i recuperà la llibertat de les ciutats gregues d'Àsia del domini persa. Va organitzar les ciutats en la Lliga de Corint, però no va venjar les invasions perses del segle anterior: va ser assassinat el 336 aC.

LA PORTA d’IXAR

575 BCE

La porta d'Ixtar era la vuitena porta a la ciutat interior de Babilònia. És construïda vers el 575 aC per ordre del rei Nabucodonosor II a la cara nord de la ciutat.

El teatre

550 BCE

Va florir en l'Antiga Grècia entre 550 aC i 220 aC Els espectacles es basaven en una posada en escena a la qual l'escenografia era el paisatge que es veia des de l'edifici teatral, i dins l'escena el format pel mateix cor teatral. Així, els elements escènics es limitaven al vestuari i accessoris dels actors: màscares, túniques i sabates amb plataforma. El text teatral estava escrit per dramaturgs com Aristòfanes, Tísper, Èsquil,

Fi de l'Imperi mesopotamic

538 BCE

El imperi mesopotamic cau davant els perses

Atena Partenós

500 BCE

Atena Pàrtenos és el nom de la majestuosa escultura criselefantina de la deessa grega Atena, obra de Fídies. El Partenó fou consagrat a aquesta deessa i l'escultura era situada a la seva cel·la. Rebia el nom d'un epítet de la mateixa deessa, i estava allotjada al Partenó de l'Acròpoli d'Atenes. Va ser construïda l’any 500 ac i la van acabar l’any 400 aC.

Guerres mèdiques

500 BCE

Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del segle V aC. Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle VI aC, que va sotmetre les polis gregues, les quals es van revoltar. Es va acabar al 440 aC.

Pericles

495 BCE

Naixement: 495 aC
Mort: 492 aC
Era important perquè era el fill d'un estrateg militar reconegut, Xàntip d'Atenes, vencedor de la batalla de Mícale, i d'Agarista. Va ser el líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fos líder polític i cultural de la zona.

Sòcrates

470 BCE

Naixement: 470 aC
Mort: 399 aC
Era important perquè les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l'epistemologia i la lògica, i la influència de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir.

El fris del Partenó

443 BCE

És una escultura de marbre pentèlic amb un alt relleu creada per adornar la part superior del naos del Partenó. Va ser esculpit entre el c. 443 i 437 aC, molt probablement sota la direcció de Pheidias.

Partenó

438 BCE

El Partenó és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes. Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies. Va ser finalitzat l’any 438 aC.

La Guerra del Peloponès

431 BCE

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Plató

427 BCE

Naixement: 427 aC
Mort: 347 aC
Era important perquè va desenvolupar un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil.

Erectèon

421 BCE

és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó. És un edifici molt singular per la topografia, per la necessitat de respectar vestigis de temples anteriors i per la substitució d'algunes columnes per cariàtides. És va construir l’any 421 aC i es va finalitzar al 406 aC.

Fòrum

400 BCE

El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i el Capitoli, a Roma. Fou utilitzada entre els segles X i VII aC

Aristòtil

384 BCE

Naixement: 384 aC
Mort: 322 aC
Era important perquè va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests.

Les conquestes d’Alexandre

334 BCE

El 334 aC, Alexandre va avançar cap a Àsia Menor i va derrotar els perses al riu Grànic. Així va guanyar el control de la costa jonica, i va fer una entrada per totes les ciutats gregues alliberades. Després, va avançar de Cilícia cap a Síria, on va derrotar Darios III a Issos (333 aC). Després va avançar de Fenícia cap a Egipte, on va tenir molt poca resistència; els egipcis el rebien com a alliberador de l'opressió persa. Alexandre va morir l’any 323 aC llavors es va acabar la seva conquesta.

relotje d'aigua o clepsidra

325 BCE

La clepsidra o rellotge d'aigua és un instrument per a mesurar el temps basat a fer passar una quantitat d'aigua d'un recipient a un altre a través d'un petit orifici. Les clepsidres estan formades per dos o més recipients, col·locats un sobre l'altre.

amfiteatre

30 BCE

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Imperi Romà

Period: 27 BCE to 476

L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

els aqüeductes

19 BCE

els aqüeductes
eren unes construccions amb forma de ponts que s’utilitzaven per transportar l’aigua d’una vall a l’altra i aixi portar-la capa les ciutats.
A espanya són coneguts el de segovia i el de catalunya el de tarragona.

Els claveguerams

5

els romans van inventar el sistema actual de clavegeram de les nostres cases.
estava pensat per recollir les aigues fecals ( aigues residuals) i evitar les malaties.

les vies (carrateres)

5

les vies formaven una xarxa de carreteres que ocupava tot l’imperi romà.
Van ser disenyades per a mantenir contacte entre les zones de l’imperi

Arcs romans

10

L'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc. Normalment eren eregit per homenatjar una persona important o per commemorar un esdeveniment com podria ser una victòria militar.

Tiberi

14

Tiberi fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC.
Naixement: 16 de novembre de 42 aC, Roma, Itàlia
Defunció: 16 de març de 37 dC, Misenum, Itàlia
Nom complet: Tiberius Claudius Nero
Tiberi va decidir transferir el nomenament dels magistrats dels Comicis al Senat. Amb això els Comicis van perdre una atribució molt important, i va desaparèixer el sistema electoral propi de la República.

Neró

54

Neró Claudi Cèsar August Germànic o, nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia. Neró va visitar Acaia on va apreciar la cultura grega i mentre era allí va rebre notícies de la rebel·lió dels jueus i de la derrota de Cesti Gal el governador de Síria. Naixement: 15 de desembre de 37 dC, Antium, Itàlia
Defunció: 9 de juny de 68 dC, Roma, Itàlia
Augustus Germanicus
Dinastia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Trajà

98

Ulpi Trajà, nascut el 18 de setembre del 53 a Itàlica o Roma i mort el 8 o 9 d'agost del 117 a Selinos, fou emperador romà des de gener del 98 fins a agost del 117. Era fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica. Originari d'Itàlica, a la Hispània Bètica, va dur els límits de l'Imperi romà a la seva extensió màxima.

Coomode

180

Marcus Aurelius Commodus Antoninus fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192. Naixement: 31 d’agost de 161 dC, Lanuvium, Itàlia
Assassinat: 31 de desembre de 192 dC, Roma,
ItàliEs van produir diverses rebel·lions a províncies, es va descuida
r la guarda de les fronteres i van declinar les finances.

L'emperaror Constantí permet el culte cristià.

313

Constantí I el Gran, fou el primer emperador romà que professà el cristianisme. Constantí fou proclamat august per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi romà en constant creixement fins a la seva mort.

El cristianisme es converteix en religió oficial de Roma.

380

Quan Jesucrist va néixer l'imperi romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani. Al principi el cristianisme entrà en conflicte amb la religió romana tradicional però acabà essent la religió oficial de l'imperi romà. Durant els seus primers anys, el cristianisme va passar de ser un cristianisme jueu a una religió estesa en tot el món grecoromà i més enllà.

les tribus bàrbares procedents d'Alemanya comencen els atacs contra l'imperi i la pròpia Roma.

410

Els romans anomenaven bàrbars tots els pobles que no pertanyien a l’Imperi. Al llarg dels segles I i II, el limes línia de frontera del territori sota poder romà s’havia ampliat molt. Darrera d’aquesta línia s’hi trobaven terres desèrtiques, com a l’Àfrica (d’on es podien obtenir escasses riqueses), o estats organitzats que no podien ser sotmesos, com a l’Orient el regne dels sassànides successors de l’Imperi Persa, o finalment, les boscoses terres centreeuropees, on vivien els pobles germànics.

L'últim emperador romà de l'Imperi d'Occident es veu obligat a retirar-se.

476

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Imperi Carolingi

Period: 476 to 843

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Imperi Bizantí

Period: 476 to 1453

L'Imperi Romà d'Orient,[1] també conegut com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval,[2] fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453

Edat mitjana

Period: 476 to 1492

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb l'inici de la colonització europea d'Amèrica l'any 1492.

Alta edat mitjana

Period: 501 to 1025

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà fins a l'any 1000. Alta Edat Mitjana és una mala traducció de l'alemany, en el qual alt significa ‘antic’.

Justinià

527

Justinià I el Gran també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana.

Neixament de Mahoma

570

Va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina. Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là).

Inici de l'hègira

622

Aquesta fugida de Mahoma de la Meca cap a Medina és allò que la tradició musulmana anomena l'hègira, paraula que es tradueix per emigració tot i que el seu significat principal és el de trencament dels llaços de parentiu.

Califat Omeia Damasc

Period: 661 to 750

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Carlemany

742

Carlemany fou rei dels francs, rei dels llombards i emperador d'Occident. Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.

Emirat independent de Còrdova

Period: 756 to 929

L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova —en àrab, imārat Qurṭuba— fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova, de fet valiat de l'Àndalus), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova).

Medicina

800

La medicina era una de les ciències més important i avançades del món islàmic. Els metges sabien diagnosticar moltes malalties i els cirujians feien operacions molt avançades per el temps que era.

La tecnología bèl·lica

800

Els hispanomusulmanas també van innovar en el camp de la tècnica bèl·lica. Eren experts de la fabricació d'armes, però també en la construcció de grans màquines

Cafè

800

L'actual beguda preferida d'occident, el cafè , va ser preparat per primera vegada al Iemen al voltant de al segle IX. En els seus primers temps, va ajudar als sufis a mantenir-se desperts en les seves llargues nits de devoció.

La navegació i la astronomia

800

Els musulmans tenien gran coneixement geogràfics. Per fer els seus calculs geogràfics utilitzaven una cuadricula que els permitia calcular la mida i la distància del temps geogràfics.

L'àlgerba

830

L'àlgebra és una de les principals branques de les matemàtiques juntament amb la geometria, l'anàlisi i la teoria de nombres. L'àlgebra es pot considerar com una generalització i extensió de l'aritmètica.

Càtars i la seva Heretgia

850

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica,[1] difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa.

La universitat

859

En 859, una jove princesa anomenada Fàtima al-Firhi va fundar la primera universitat que atorgava títols a Fes, Marroc.

Hospitals

872

"Els hospitals com els coneixem ara, amb sales i centres d'ensenyament, provenen d'Egipte en el segle IX", explica Hassani. El primer d'aquells centres mèdics va ser l'Hospital Ahmad ibn Tulun, fundat el 872 al Caire.

Maquines hidrauliques

900

Els hispanomusulmanas eren agricultors experts que van perfeccionar el sistema romà de rec.

Califat de Còrdova

Period: 929 to 1031

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Sacre Imperi Germànic

962

El Sacre Imperi Romanogermànic o simplement Sacre Imperi va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a l'acabament de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental

Vikings

1000

Els víkings,vikings o normands, del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del segle viii fins a la fi del segle xii.

Plena edat mitjana

Period: 1026 to 1225

La plena edat mitjana és el nom que alguns historiadors donen al període de la Història d'Europa que ocupa els segles XI al XIII

Regnes de taifes

Period: 1031 to 1492

Les taifes eren petits nuclis polítics i militars en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031. Es van acabar convertint en estats independents, coneguts amb el nom de regnes de taifes.

Les croades

1095

Van haver 8 croades, que són expedicions armades de caràcter religiós. Aquestes van ser promoguedes per l'església, per lluitar contra els musulmans, amb la fi de recuperar la Terra Santa (Jerusalem) que estava sota el domini musulmà. Durant les tres primeres croades van aconseguir el seu objectiu (arribar a Jerusalem) però al poc van començar a perdre a causa de les disputes interiors, ja que aquestes guerres no eren només religioses sinó que també econòmiques.

Baixa edat mitjana

Period: 1226 to 1492

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XV. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna.

Regne nassarita de Granada

Period: 1238 to 1492

L'emirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

El David de Miquel Àngel

1501

El David de Miquel Àngel és una obra renaixentista que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal.