Download

Roma_Fernando 2nESO A a 23-24

By Fernando2001*
  • 1100 BCE

    Invasions indoeuropees

    Invasions indoeuropees
    • Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetraciĂł contĂ­nua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    • Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
    • Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lĂşrgia del ferro, agrĂ­coles i ramaders.
  • 1000 BCE

    Pobles preromans

    Pobles preromans
    Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
    • Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la PenĂ­nsula.
    • Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
    • Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria (NumĂ ncia), mescla d’ambdĂłs cultures.
  • Period: 1000 BCE to 300 BCE

    Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:

    • Fenicis, entre els segles X i VIII aC 🡪 GĂ dir (Cadis), Malaca (MĂ laga)
    • Grecs, entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
    • Cartaginesos, entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova.
  • 753 BCE

    OrĂ­gen de Roma

    OrĂ­gen de Roma
    Es va desenvolupar a la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum(la nostra mar), ja que dominaven Europa, Àfrica i Àsia.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva i no hereditĂ ria. El rei tenia tot el poder:
    - Administrava justĂ­cia
    - Manava l’exèrcit

    - Era summe sacerdot
    Roma va tenir 7 reis, 4 d'origen llatĂ­ i 3 d'origen etrusc:
    Ròmul 753-717 aC
    Numa Pompili 717-672 aC
    Tul·li Hostili 672-640 aC
    Ancus Marci 640-616 aC
    Tarquini I 616-578 aC
    Servi Tul·li 578-534 aC
    Tarquini II el Superb 534-509 aC
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    RepĂşblica

    Assemblees i magistrats de la RepĂşblica.
    - El poder dividit en 3 institucions:
    Comicis:
    Comicis Curiats
    Comicis Tribunats
    Comicis Centuriats Magistrats: ciutadans que exercien diversos cĂ rrecs de govern i eres escollits anualment. Senat: Format per 300 magistrats, era el centre de la polĂ­tica.
  • 500 BCE

    ExpansiĂł de Roma

    ExpansiĂł de Roma
    • 500-250 aC. ExpansiĂł per la PenĂ­nsula ItĂ lica.
    • 264-146 aC. guerres pĂşniques
    • 146 aC -14 dC expansiĂł pel Mediterrani Oriental
    Divisió dels territoris conquerits en províncies , per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades.
  • Period: 238 BCE to 202 BCE

    Guerres entre roma i cartago

    Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
  • 218 BCE

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats

    218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli EscipiĂł i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsiĂł de la PenĂ­nsula.
  • Period: 218 BCE to 19 BCE

    La conquesta romana de la Península Ibèrica

  • 202 BCE

    Derrota dels cartaginesos

    • 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrĂ nia de la PenĂ­nsula i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
  • 154 BCE

    Període d’expansió romana amb les guerres

    • 154-133 aC. PerĂ­ode d’expansiĂł romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans i dels celtĂ­bers fins el 133 aC.
  • 133 BCE

    133-29 aC.

    Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
  • 123 BCE

    Conquesta romana

    Conquesta romana
    • Enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials.
    -Acabades les guerres pĂşniques els mercenaris baleĂ rics sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
    • Roma no accepta la nova situaciĂł i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
    • Conquesta de les Balears i fundaciĂł de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon
  • 100 BCE

    La Crisi de la RepĂşblica

    En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
    • Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bĂ sicament pagesos) que no obtenen cap benefici
  • 29 BCE

    OcupaciĂł del Nord de la PenĂ­nsula

    OcupaciĂł del Nord de la PenĂ­nsula amb la derrota de galaics, cĂ ntabres, Ă sturs i vascons.
  • 27

    Octavi August, emperador

    Octavi August, emperador
    Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August 🡪 concentra tots els poders civils , militars i religiosos🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial.
  • Period: 100 to 200

    La pax Romana

    • S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de mĂ xima extensiĂł i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanitzaciĂł, Ă©s a dir, l’assimilaciĂł de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles les lleis , els dĂ©us, l’art...
  • 300

    La fi de l'Imperi d'Occident

    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
  • Period: 300 to 500

    Crisi de l'imperi

    • S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
    Causes de la crisi:
    Al S.III dC s’aturen les conquestes augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparici