Download

Roma_Fernando 2nESO A a 23-24

By Fernando2001*
  • 1100 BCE

    Invasions indoeuropees

    Invasions indoeuropees
    • Entre els segles XI i VI aC 馃— penetraci贸 cont铆nua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    • Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l鈥橢bre.
    • Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal路l煤rgia del ferro, agr铆coles i ramaders.
  • 1000 BCE

    Pobles preromans

    Pobles preromans
    Al I mil路lenni a.C. a la Pen铆nsula Ib猫rica hi havia 3 pobles:
    • Celtes 馃— Situats centre, oest i nord de la Pen铆nsula.
    • Ibers 馃— Situats a l鈥檈st i el sud de la Pen. Ib猫rica.
    • Celtibers 馃— Situats a la zona de S貌ria (Num脿ncia), mescla d鈥檃mbd贸s cultures.
  • Period: 1000 BCE to 300 BCE

    Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:

    • Fenicis, entre els segles X i VIII aC 馃— G脿dir (Cadis), Malaca (M脿laga)
    • Grecs, entre els segles VIII i VII aC 馃— Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
    • Cartaginesos, entre els segles VI al III aC 馃— Ebusus, Cartago Nova.
  • 753 BCE

    Or铆gen de Roma

    Or铆gen de Roma
    Es va desenvolupar a la mar Mediterr脿nia, que els romans anomenaven Mare Nostrum(la nostra mar), ja que dominaven Europa, 脌frica i 脌sia.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva i no heredit脿ria. El rei tenia tot el poder:
    - Administrava just铆cia
    - Manava l鈥檈x猫rcit

    - Era summe sacerdot
    Roma va tenir 7 reis, 4 d'origen llat铆 i 3 d'origen etrusc:
    R貌mul 753-717 aC
    Numa Pompili 717-672 aC
    Tul路li Hostili 672-640 aC
    Ancus Marci 640-616 aC
    Tarquini I 616-578 aC
    Servi Tul路li 578-534 aC
    Tarquini II el Superb 534-509 aC
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    Rep煤blica

    Assemblees i magistrats de la Rep煤blica.
    - El poder dividit en 3 institucions:
    Comicis:
    Comicis Curiats
    Comicis Tribunats
    Comicis Centuriats Magistrats: ciutadans que exercien diversos c脿rrecs de govern i eres escollits anualment. Senat: Format per 300 magistrats, era el centre de la pol铆tica.
  • 500 BCE

    Expansi贸 de Roma

    Expansi贸 de Roma
    • 500-250 aC. Expansi贸 per la Pen铆nsula It脿lica.
    • 264-146 aC. guerres p煤niques
    • 146 aC -14 dC expansi贸 pel Mediterrani Oriental
    Divisi贸 dels territoris conquerits en prov铆ncies , per facilitar el govern i l鈥檈xplotaci贸 dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades.
  • Period: 238 BCE to 202 BCE

    Guerres entre roma i cartago

    Desembarc del cartagin猫s Am铆lcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Pen铆nsula (fundaci贸 de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Ann铆bal intenta la conquesta de Roma des d鈥橦isp脿nia per貌 es derrotat pels germans Escipi贸 (II guerra p煤nica 馃— causa ocupaci贸 de la ciutat de Saguntum aliada de Roma per貌 a territori controlat per Cartago).
  • 218 BCE

    Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats

    218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipi贸 i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsi贸 de la Pen铆nsula.
  • Period: 218 BCE to 19 BCE

    La conquesta romana de la Pen铆nsula Ib猫rica

  • 202 BCE

    Derrota dels cartaginesos

    • 202-154 aC. Despr猫s de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterr脿nia de la Pen铆nsula i les valls de l鈥橢bre i del Guadalquivir.
  • 154 BCE

    Per铆ode d鈥檈xpansi贸 romana amb les guerres

    • 154-133 aC. Per铆ode d鈥檈xpansi贸 romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 馃— forta resist猫ncia dels lusitans i dels celt铆bers fins el 133 aC.
  • 133 BCE

    133-29 aC.

    Consolidaci贸 de l鈥檕cupaci贸 de la Meseta.
  • 123 BCE

    Conquesta romana

    Conquesta romana
    • Enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d鈥檃conseguir recursos econ貌mics i dominar-ne les rutes comercials.
    -Acabades les guerres p煤niques els mercenaris bale脿rics sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
    • Roma no accepta la nova situaci贸 i organitzat la conquesta al 123 a.C. al comandament del c貌nsol Quint Cecili Metel.
    • Conquesta de les Balears i fundaci贸 de col貌nies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon
  • 100 BCE

    La Crisi de la Rep煤blica

    En el segle I aC. Va comen莽ar un per铆ode de corrupci贸, lluites i enfrontaments interns en la rep煤blica romana. Les causes s贸n:
    • Revoltes Populars 馃— Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (b脿sicament pagesos) que no obtenen cap benefici
  • 29 BCE

    Ocupaci贸 del Nord de la Pen铆nsula

    Ocupaci贸 del Nord de la Pen铆nsula amb la derrota de galaics, c脿ntabres, 脿sturs i vascons.
  • 27

    Octavi August, emperador

    Octavi August, emperador
    Fill adoptiu de Juli C猫sar 馃— derrota als seus rivals en una guerra civil 馃— al 27 dC rep el t铆tol d鈥橝ugust 馃— concentra tots els poders civils , militars i religiosos馃— a la seva mort s鈥檕rganitz脿 el culte imperial.
  • Period: 100 to 200

    La pax Romana

    • S.I-II dC 馃— Pax Romana: moment de m脿xima extensi贸 i prosperitat de Roma. S鈥檌ntensifica la romanitzaci贸, 茅s a dir, l鈥檃ssimilaci贸 de la cultura i la forma de vida romanes per part d鈥檃ltres pobles les lleis , els d茅us, l鈥檃rt...
  • 300

    La fi de l'Imperi d'Occident

    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germ脿nics (sueus, v脿ndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal路lar.
  • Period: 300 to 500

    Crisi de l'imperi

    • S.III-V dC 馃— Crisi de l鈥橧mperi
    Causes de la crisi:
    Al S.III dC s鈥檃turen les conquestes augment del poder dels caps militars i de l鈥檈x猫rcit 馃— crisi econ貌mica Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l鈥檌mperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Rom脿 d鈥橭ccident - Roma, Arcadi, Imperi Rom脿 d鈥橭rient - Constantinoble). -Al S.V dC la pressi贸 dels pobles germ脿nics empesos pels huns provoca que s鈥檌nstal路lin a l鈥橧mperi d鈥橭ccident i provoquen la seva desaparici