Eix_Roma Daniela López i Alberto Moriel 2nESO Curs 21-22

Fundació Roma

753 BCE

Al turó Palatí per Ròmul
1. Terres fèrtils.
2. Fàcil defensa.
3. Lloc de pas del riu Tiber.
Aquesta circumstància convertia l'enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica, per exemple el comerç de la sal.

Ròmul

753 BCE

753-717 aC

Reis de Roma

753 BCE

Va va tenir 7 reis 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:

Monarquía

Period: 753 BCE to 509 BCE

Electiva, no hereditària. Els reis tenien els poders màxims.
753 - 509 aC

Numa Pompili

717 BCE

717-672 aC

Tul·li Hostili

672 BCE

672-640 aC

Ancus Marci

640 BCE

640-616 aC

Tarquini I

616 BCE

616-578 aC

Servi Tul·li

578 BCE

578-534 aC

Tarquini II el Superb

534 BCE

534-509 aC

REVOLTA a Roma

509 BCE

Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.

REPÚBLICA

Period: 509 BCE to 27 BCE

509 - 27 aC

Roma cau en mans d'un poble NO LLATÍ

501 BCE

A partir del S.VI aC cau en mans dels estruscs. L'època estrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l'economia, importància de l'agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.

Llei de les Dotze Taules

500 BCE

1/2 s. V aC compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.

TRIBU DE LA PLEBS

500 BCE

Un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.

Expansió a la Península Itàlica

500 BCE

Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
(500 aC - 250 aC)

Dret a contraure matrimoni

400 BCE

Es va crear el dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.

Guerres púniques

264 BCE

Les guerres púniques (Cartago), els Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
(264 aC - 146aC)

Conflictes socials

200 BCE

Conflictes socials (Ex. germans Grac com a Tribuns de la Plebs al segle II aC demanen un millor repartiment de la terra i de les riqueses són assassinats).

Expansió pel Mediterrani Oriental

146 BCE

Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades = Limes.
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
(146 aC - 14 dC)

Religió romana

146 BCE

La religió era molt important en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.
Els déus romans.
- Creences pròpies.
- Númina
- Lares.
- Penats.
- Manes.
- Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms .També varen adoptar déus orientals.
- A partir del S.I dC, culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures.

La conquesta romana a les Balears

123 BCE

-Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes.
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics.
-Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C.
-Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon.

Revoltes populars

100 BCE

Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici:
- Cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d’impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques.
- Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus.
- Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien.

La Crisi de la República al segle I aC

100 BCE

Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:

Revoltes d'esclaus

100 BCE

(Espartac, segle I aC) Conseqüències:
- Es dóna poder als generals (dictadors) per sufocar les revoltes: L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
- Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, compartien el poder durant un període de temps:

PRIMER TRIUMVIRAT

60 BCE

El primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar).
60 aC

SEGON TRIUMVIRAT

43 BCE

Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.
43 aC

IMPERI

Period: 27 BCE to 476

"Pax romana"
27 aC- 476 dC

Octavi August, emperador

27

Fill adoptiu de Juli Cèsar, derrota als seus rivals en una guerra civil, al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus), concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim), a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

Culte imperial

100

Culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador).

Aparició Cristianisme

100

S.I dC a Palestina, Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.

Pax romana

200

S.I-II dC Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…

Crisi econòmica Imperi Romà

300

Al S.III dC s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est, afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit, crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.

Emperador Constantí

313

Va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.

Emperador Teodosi

380

Imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir

Divisió de l'imperi

395

Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).

Explotacions agrícoles

395

-Introducció de noves tècniques de conreu, eines i productes.
-Petites explotacions en mans de pagesos lliures dedicades a l’autoconsum (principalment blat, vinya i olivera)
-Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers.
Gran quantitat de dependències.

Activitats artesanes

395

-Existia un nombre important d’artesans.
-Els artesans s’agrupaven en associacions professionals anomenades collegia i celebraven plegats festes i oficis religiosos.
-També hi havia grans tallers propietat de patricis.

Les ciutats, el centre de l’Imperi

395

Roma era la capital de l’imperi i la ciutat més gran.
-Gran importància centre administratiu, jurídic, polític i econòmic.
- Estructura de les ciutats:
-Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels.
-Envoltades de muralles.
-Dues calçades principals: Cardo maximus (nord-sud) i Decumanus (est-oest)
-Fòrum : plaça central situada a l’encreuament dels dos eixos principals. Centre de la vida política, econòmica i social.
-Edificis públics.
-Bones infraestructures urbanes.

Relacions comercials

395

Gran desenvolupament comercial
Causes:
- Pau interna i seguretat en les comunicacions.
- Augment de la producció agrícola i artesana.
- Construcció de calçades.
Moneda única (de bronze (as), plata (denari) i or (auri).
Llengua única que afavoria les comunicacions (llatí)
- Intercanvis comercials entre totes les parts de l’Imperi i amb l’exterior.
- Comerç a gran escala per via marítima (principals ports, Òstia, Antioquia i Alexandria).

Imperi Bizantí

476

Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se
Imperi Bizantí.

El Papa

476

El bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.

Els Concilis

501

Reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.