-
Period: to
Monarquia Absolutista
-
Inici del regnat de Lluís XVI
Des del 1774 hi regnava Lluís XVI de Borbó. La forma de govern era la monarquia absoluta de dret diví i, de fet, els reis francesos eren considerats l'exemple més perfecte de monarca absolut. -
Period: to
Assemblea Constituient
-
Revolta dels privilegiats
El rei Lluís XVI demana a la noblesa i al clergat que paguesin impostos. Els nobles i l'Església es neguen si no ho autoritzen els Estats Generals. El rei reuneix els Estats Generals després de 175 anys sense fer-ho. -
Creació de l'Assemblea Nacional
Com que la petició dels diputats burgesos no va ser acceptada pel rei, aquests van abandonar els Estats Generals i es van constituir en Assemblea Nacional, ja que es consideraven els veritables representants de la voluntat popular. -
Asalt de la Bastilla
El poble es va revoltar a París i va assaltar la fortalesa de la Bastilla. Temorós del suport popular que tenien els diputats liberals, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional. Aquest fet marca l'inici de la Revolució Francesa i, per aquest motiu, va ser declarat dia de la festa nacional de França. -
Abolició del feudalisme
La primera llei que va elaborar l'Assemblea Nacional va ser el decret del 4 d'agost per abolir el feudalisme. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
L'Assemblea Nacional va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, en què es recollien els principis bàsics del nou estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la igualtat dels ciutadans davant la llei. -
Period: to
Assemblea Legislativa i Monarquia Constitucional
-
Nova Constitució
L'Assemblea Constituient promulga la primera constitució escrita de França. L'estat queda configurat com una Monarquía Constitucional. Exemplifica els ideals del liberalisme polític: separació de poders, igualtat dels ciutadans i sobirania nacional. -
Destitució de Lluís XVI
Lluís XVI es va oposar a les mesures de l'Assemblea Nacional i va fer pactes secrets amb els països absolutistes que havien declarat la guerra a la França liberal. L'actitud del rei va provocar la seva destitució el 1792 i la monarquia constitucional va ser reemplaçada per una república. -
Period: to
Primera República
-
El poder dels jacobins
El juny del 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van aplicar un seguit de mesures per afavorir els sans-culottes. El govern jacobí, encapçalat per Maximilien de Robespierre, va perseguir amb duresa els partidaris de la monarquia i també els republicans crítics amb la política jacobina. -
Execució del rei Lluís XVI
Lluís XVI va ser acusat de conspirar contra la llibertat de la nació i d'atemptar contra la seguretat de l'Estat, càrrecs pels quals fou jutjat i condemnat a mort. Va ser executat el gener de 1793. Mesos més tard, la reina Maria Antonieta va seguir la seva mateixa sort. La revolució havia entrat en la seva fase de més radicalitat. -
Aprovació de la Constitució de 1793
És la primera constitució republicana francesa. Va ser creada pels jacobins i es basava en la democràcia social: sufragi universal directe, sobirania popular i dret de la rebel·lió. -
Period: to
Regnat del terror
Perióde de la revolució francesa en que és pren un caràcter violent amb execucions a la guillotina. -
Execució de Robespierre
L'alta burgesia, atemorida i descontenta amb la política del Terror, va aconseguir que el 1794 Robespierre fos detingut i guillotinat. Els sans-culottes no van defensar Robespierre perquè aquest havia dictat un màxim per als salaris i havia fet executar alguns dels seus líders. -
Period: to
Directori
Després de la caiguda de Robespierre, l'alta burgesia va recuperar el poder. El nou govern va suprimir les lleis jacobines que havien afavorit les classes populars, va restablir el sufragi censatari i va defensar la propietat privada per damunt de qualsevol altre dret. Aquesta etapa, que va durar fins al 1799, es coneix amb el nom de Directori. -
Period: to
Primera República Francesa
El Directori va ser incapaç de mantenir l'ordre públic, alterat constantment per absolutistes que volien el retorn a l'Antic Règim i per revoltes de jacobins i sans-culottes, que exigien el restabliment de mesures favorables per als més humils. Davant la incapacitat del Directori per garantir l'ordre públic, l'any 1799 el general Napoleó Bonaparte va donar un cop d'estat amb el suport de l'alta burgesia. -
Plebiscit
Napoleó va posar fi a les lluites entre els jacobins i els absolutistes i va actuar com un governant liberal que defensava els interessos de l'alta burgesia. Per ell, la millor garantia per evitar el retorn dels Borbó era fundar una nova dinastia de monarques liberals. Per això, després de consultar-ho als francesos en un plebiscit, es va fer coronar emperador. -
Period: to
Primer Imperi Francés
Durant el primer imperi Napoleó va continuar la guerra contra les potències absolutistes i el Regne Unit, malgrat ser liberal, es va afegir a la guerra perquè temia que França esdevingués massa poderosa. Napoleó entenia la guerra com un mitjà per estendre el liberalisme arreu d'Europa. Per això, quan conqueria un país, hi abolia l'Antic Règim i l'incorporava a l'Imperi o hi establia un règim liberal aliat de França. Durant l'imperi va dominar gran part d'Europa gràcies a ser un gran estratega. -
Coronació de Napoleó I
Napoleó I va ser coronat a la catedral de Notre-Dame de París per legitimar el seu regnat i assenyalar el naixement del primer imperi francés i establir la dinastia imperial. -
Batalla de Waterloo
Napoleó va ser derrotat per una aliança de països europeus en la batalla de Waterloo el 1815. Aquesta derrota va representar el restabliment de l'absolutisme a la major part d'Europa. A França, els Borbó van recuperar el tron després de més de dues dècades de governs liberals, i el país va retornar a les fronteres anteriors a l'etapa napoleònica, tal com van acordar les potències vencedores, reunides en el Congrés de Viena. -
Period: to
Revolució de 1830
La revolució de 1830 va suposar la fi definitiva de l'Antic Règim a França. Carles X de Borbó va ser destronat i la burgesia va entronitzar el liberal Lluís Felip d'Orleans. S'havia implantat novament una monarquia constitucional, basada en la separació de poders, la igualtat davant la llei, els drets i les llibertats individuals i el sufragi censatari. -
Period: to
Revolució de 1848
La monarquia de Lluís Felip d'Orleans no va satisfer amplis sectors de la població, que quedaven exclosos del dret de vot. Es considerava que el rei afavoria els interessos de la burgesia més rica i limitava les llibertats individuals. Aquesta oposició va desencadenar la revolució de 1848, que va provocar la caiguda de Lluís Felip d'Orleans i la proclamació de la República. França va adoptar un règim democràtic. -
Cop d'Estat de Lluís Napoleó Bonaparte
Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó va donar un cop d’estat contra la República que ell mateix presidia i el 1852 es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III.