-
Lluis XVI (23 d'agost de 1754 - 21 de gener de 1793)
Va ser el rei de França i Navarra 1774 i 1789 i rei dels francesos entre 1789 i 1792.
Va convocar els Estats Generals per tal d'intentar fer una reforma econòmica, però, al no donar el vot per persona que el tercer estat demanava, aquest van fer la Asamblea Nacional. El rei va acabar cedint i va signar una constitució pero fer de França una monarquia constitucional. També va traslladar-se a les Tulleries, d'on va intentar fugir, però el van capturar i guillotinar el 21 de gener de 1793. -
Maria Antonietta (2 de novembre de 1755 - 16 d'octubre de 1793)
Va ser, juntament amb Lluis XVI, reina de França. Era considerada presumida i malgastadora per el poble, a més d'acusada de influenciar al rei amb interesos d'Austria. De fet, el seu comportament es considerat una de les causes de la Revolució Francesa. Després de la fuga, amb el seu marit assessinat i la monarquia abolida des del 21 de septembre de 1792, va ser jutjada i condenada a mort. Va ser aguilotinada el 16 d'octubre de 1793, nou mesos després que el seu marit. -
Period: to
Asamblea i Constitució
-
Emmanuel-Joseph Sieyès (3 de maig de 1748, 20 de juny de 1836)
Va ser un polític francés defensor del tercer estat. Va escriure "Què és el tercer estat?", un document contra els privilegis que resultà clau per explicar l'adveniment de la clase burguesa al poder al poder. -
Jacques Necker (30 de septembre de 1732 - 13 de juliol de 1804)
Va ser un financier suís que va ajudar al rei de frança en tres ocasiones amb les finances. 1789 va ser una de les ocasions i va ser nombrat primer ministre de finances. Els diputats es van oposar a les seves propostes financieras, i al 1790 va dimitir, Va tornar a suïssa, on va morir al 1804. -
Georges-Jacques Danton (26 d'octubre de 1759 - 5 d'abril de 1794)
En 1790 va fundar La Societat dels Drets de l'Home i del Ciutada, més coneguda com el club dels Cordeliers, un grup encara més extrem que els jacobins. En l'agost de 1792, amb la caiguda del rei, es va convertir en ministre del governs provisional. En 1794 el govern de la república s'encontrava desgarrat per els conflictes entre els nous grups polítics, i Robespierre va dir que la solució era eliminar tant als radicals com als indulgents, Danton inclós. Va morir a la guillotina. -
Period: to
Convenció
-
Maximilien Robespierre (6 de maig de 1758 - 28 de juliol de 1794)
Va ser un dels líders més poderosos de tota la Revolució Francesa. Era diputat del tercer estat en els Estats Generals i, més tard, de l'asamblea nacional. Amb la caiguda de la monarquia, va liderar el conegut Regne del Terror, on va manar de forma autocràtica. Va provocar moltes persecucions i execucions. Tras la mort de Dalton, es van desencadenar una sèrie de divisions polítiques i un grup que estava en contra de Robespierre va assaltar l'ayuntament. Robespierre va ser guillotinat. -
Jean-Paul Marat (23 de maig de 1743 - 13 de juliol de 1793)
Va ser científic i metge, però a França fou més conegut com periodista i polític. En el seu diari atacava de forma directa als reis i defenia als revolucionaris. Un exemple és quan es va extendre el rumor de que el rei va trepitjar la bandera francesa. Va ser assassinat a 1793 per una girondina que va entrar on ell estava. -
Period: to
Directori
-
Napoleó Bonaparte
-
Period: to
Consolat
-
Period: to
Imperi
-
Roger Ducos (25 de juliol de 1747 - 16 de març de 1816)
Va ser un polític francés membre de la Convenció Nacional i del Directori. En la Convenció va tomer seient en el pla, es a dir, el partit que no tenia opinió política i que anava sempre amb el més poderós. El van nombrar membre del directori executiu després del cop d'estat del 30 de Prairial. Va acceptar el cop d'estat de Napoleó i va ser un dels cònsols provisionals. Va votar a favor de la desposició de Napoleó, pero al 1816 el van exiliar. Va morir en aquest mateix any en un accident.
