-
Presa de la Bastilla
El poble de París, en conèixer uns fets, va sortir al carrer aquest dia i va atacar la fortalesa de la Bastilla. Amb la presa d'aquest símbol de l'autoritat reial començava la revolució popular. -
Period: to
Monarquia Constitucional
La primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. -
Constitució
Ley fundamental y suprema del Estado Francés a la que se deben sujetar todas las demás leyes; procede de la voluntad del pueblo y no de los gobernantes, que deben jurarla y respetarla. -
Period: to
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució. -
Fugida a Varennes
fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. D'ençà dels fets de Varennes, l'hostilitat popular contra la Monarquia i contra les pe -
Assemblea Legislativa
L'assemblea legislativa es va reunir per primera vegada l'1 d'octubre de 1791, aquesta estava formada per 264 diputats a la banda de la dreta es deien feuillants, dirigits a més per Barnave i per l'altra banda hi havia els girondins que eren els portaveus republicans de la burgesia. -
Period: to
Convenció
L'assemblea es converteix en una convenció. Els poders executius i legislatiu es van concentrar. Va ser la institució principal de la República Francesa.Comenzó amb una assemblea constituent que es va formar arran de les eleccions anteriors. La Convenció proposava: Prohibir empresonar per deutes. Es va crear un nou sistema mètric de pesos i mesures. L'apropiació de les propietats dels enemics de la Revolució. Es va establir una llei de preus màxims. I la creació d'un nou calendari -
Proclamació de la República Francesa
Després de l'atac al palau de les Tulleries, va néixer la Primera Repúbllica Francesa. El Govern va ser assumit per una Convenció formada per grups polítics molt diversos. -
Constitució
Durant el període jacobí, es va redactar una Constitució republicana que reconeixia el sufragi universal, alhora que s'organitzava la defensa del país davant la invasió estrangera -
Llei de màximum
La Llei del Màximum General fou una llei que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primavera necessitat durant la convenció jacobina -
Execució del rei Lluís XVI
Es va realitzar un judici al rei Lluís XVI causat de traïció. La pena per la traïció era la mort, i aquest va ser el final del rei. -
Cop d'Estat de Termidor
El cop d'estat de Termidor va eliminar el jacobinisme i els seus principals dirigents. El 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors. Els principals dirigents van ser executats a la guillotina: Robespierre, Saint-Just i 84 dels seus partidaris són executats l'endemà (28 de juliol). -
Constitució
Una nova Constitució neix el 1795 pel govern. Es pot dir, que es torna a 1791, perquè en aquest any es veia el sufragi censatari, i es deia que la igualtat només era davant la llei, sense veure els trets socials que es van incloure en la Constitució de 1793. Però la de 1795, deixava el poder executiu en mans d'un Directori de cinc membres, mentre el poder legislatiu estava en dues cambres. -
Period: to
Directori
va consolidar el poder de la burgesia que, per mantenir-se davant la pressió dels extrems monàrquics i de l'esquerra jacobina, promogué un cop d'estat (1799) encapçalat per Napoleó Bonaparte, amb el que finalitza el període revolucionari. -
Cop d'Estat de Napoleó
Napoleó va donar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va iniciar el Consulat