-
Period: to
Assemblea Constituent
Wikipedia
És la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos.
L'Assemblea constituent es dissolguè el 30 de setembre de 1791, i va ser immediatament reemplaçada per una Assemblea legislativa.
Els personatges més influents dins l'Assemblea constituent foren:
Mirabeau,
Barnave
Cazalès
Maury Duport
Lafayette -
Presa de la Bastilla
la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. La Festa de la Federació va ser organitzada a la mateixa data l'any següent, per coincidir amb el primer aniversari de l'esdeveniment. -
Abolició del feudalisme
L `Assamblea Constituent , actuant darrere dels aconteciments , va suprimir la llei de servituds personals , els delmes i les justícies senyorials , instaurant la igualtat davant dels impostos , les penes i l`accès a carrècs públics.
(Abolició del feudalisme) -
Declaració dels drets de l`home i del ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units de 1776. Malgrat el seu caràcter d'universalitat no inclou les dones (malgrat els intents posteriors d'apli -
Fugida de Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Constitució de 1791
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 14.Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
Monarquia Constitucional
WIKIPEDIA
El 3 de septembre de 1791 , al jurar la Constitució Lluís XVI , fa pasar França d`una monarquía absolutista a una Monarquía Constitucional. -
Period: to
Assemblea Legislativa
Wikipedia
Va substituir l`assamblea constituent , dient que aquella necessitava homes nous. Va representar majoritáriament a la burgesia rica , al ser el sufragi censatari. -
Period: to
República Democràtica
República Democrática
Es divideix en dos fases:
-Convenció Girondina (1792-1793)
- Convenció Jacobina (1793-1794) Com que no es saben les dates exactes , només els anys , he posat com a data l`1 de gener. -
Assalt al palau Reial
El 10 d'agost de 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant al monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim. -
Period: to
Convenció
Convenció
fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. -
Proclamació de la República Francesa
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al I Imperi (1804-1814) -
Execució del rei Lluís XVI
L'execució a la guillotina tingué lloc a París el 21 de gener de 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des de 1795, Plaça de la Concòrdia. -
Llei de Màximum
La Llei del Màximum General fou una llei que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primavera necessitat durant la convenció jacobina (1793). -
Constitució de 1793
també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució Montagnard, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. El govern que va succeir a la seva promulgació va ser presidit per Robespierre i inclou entre els drets de l'home i del ciutadà el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets. -
Period: to
República Burgesa
República Burgesa
La burgesía pren el poder just després del "Terror" -
Cop d`Estat Temidor
El cop d'estat de Termidor va eliminar el jacobinisme i els seus principals dirigents. El 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors. Els principals dirigents van ser executats a la guillotina: Robespierre, Saint-Just i 84 dels seus partidaris són executats l'endemà (28 de juliol). -
Constitució del 1795
Es el text que va establir el directori , va ser aprobada per referèndum i té com a preámbul la : Declaració dels drets de l`home i del Ciutadà. La seva aprobació va anar seguida per la de un codi penal.
Va ser una constitució liberal ,basada en la sobiranía nacional , la divisió de poders i el sufragi sensatari.
Va ser redactada per la Convenció Nacional al 1795 -
Period: to
Directori
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat -
Cop d`Estat de Napoleó
La debilitat política del Directori i el manteniment de la guerra a Europa van fer que l'exèrcit adquirís més i més importància. Napoleó Bonaparte, un general victoriós, amb el suport d'una part de la burgesia que pretenia consolidar les seves conquestes davant de l'Antic Règim, dels jacobins i amb la col·laboració de Joseph Fouché, cap de la policia,[24] va donar un cop d'Estat, va dissoldre el Directori, i va concentrar tot el poder en les seves mans.
