-
Napoleó és anomenat Cònsol
Període Napoleònic. És anomenat cònsol perquè fa un cop d’estat durant el Directori i la burgesia conservadora li dona suport. -
Napoleó és proclamat Emperador
Període Napoleònic. És proclamat emperador a Notre-Dame de París i passa a tenir es poder absolut de França. -
Batalla d’Austerlitz
Període Napoleònic. La batalla d’Austerlitz va marcar el moment àlgid de la superioritat napoleònica. -
Invasió francesa d’Espanya
Període Napoleònic. La invasió comença per què Napoleó obliga a abdicar a Carles IV per donar-li la corona al seu germà Josep Bonaparte i per això França aprofita per entrar a Espanya amb l'excusa de que van cap a Portugal i envair. -
2 de maig
Període Napoleònic. Marca l’inici de la guerra d’independència perquè es quan els pobles de Madrid s'aixequen contra Napoleó perquè està envaint Espanya i amb això comença la guerra d'independència. -
Constitució de Cadis
Revolucions liberals i democràtiques. És important perquè és la primera constitució de la història d’Espanya i va ser una de les més liberals en aquell temps. Inclou principis com la llibertat, la igualtat i la sobirania nacional. -
Proclamació del Manifest del perses
Restauració absolutista. És un text que demana a Ferran VII el retorn a l’Antic Règim i l’abolició de la Constitució de Cadis. -
Batalla de Waterloo
Període Napoleònic. La impossibilitat de conquerir Rússia i de sotmetre Espanya va marcar el declivi de l’imperi napoleònic. Els exèrcits imperials varen ser derrotats definitivament a Waterloo per la Gran Bretanya i Prússia. -
Congrés de Viena
Restauració absolutista. Va reunir les potències que van vèncer Napoleó amb l’objectiu de posar fi a l’expansió de les idees liberals i restaurar l’absolutisme monàrquic a tot Europa. Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança, un tractat d’ajuda mútua entre els monarques europeus davant de les amenaces de revolucions liberals. -
Batalla de Leipzig
Període Napoleònic. Va ser la major batalla construida de totes les guerres napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó Bonaparte. -
Pronunciament de Riego
Revolucions liberals i democràtiques. Va ser un alçament militar, va tenir lloc durant el regnat de Ferran VI, que va ser el detonant de la Revolució de 1820 i de la pèrdua definitiva de l’Imperi espanyol a Amèrica. -
Simón Bolívar proclama la Gran Colombia
Independències i unificacions. El 1819, Bolívar proclama a Angostura La Gran Colòmbia i derrota el realista Pablo Morillo a Boyacá. Dos anys més tard, la seva victòria a Carabobo assegura la independència de Veneçuela i el 1922, juntament amb Sucre, allibera l'Equador, que queda incorporat a la Gran Colòmbia. -
Revolta liberal de Nàpols
Revolucions liberals i democràtiques. Una revolució que va tenir el seu epícentre a les províncies limítrofes a Nàpols va donar com a resultat la caiguda de la monarquia absoluta i la implantació d'una altra de constitucional. -
Independencia de Grècia
Independències i unificacions. La guerra va ser reconeguda com un estat independent , i va ser un conflicte llibertat per als revolucionaris grecs contra el domini de l'imperi Otomà. -
Revolta desembrista
Revolucions liberals i democràtiques. Fou una temptativa de cop d'estat militar que es va desenvolupar a Sant Petersburg el 14 de desembre del 1825 per tal d'obtenir del futur emperador Nicolau I una constitució. La insurrecció fou durament reprimida pel nou emperador. -
Mort de Simón Bolívar
Independències i unificacions. Va morir de tuberculosi el 17 de Desembre de 1830, als 47 anys. -
Inici de la primera guerra carlista
Restauració absolutista. L'inici de la I Guerra Carlina se situa, històricament el 6 d'octubre de 1833, quan el general Santos Lladre de Cegama va proclamar l'infant Carles Maria Isidre de Borbó com a rei d'Espanya amb el nom de Carles V, a la localitat de Tricio (La Rioja). -
Revolució de París i proclamació de la II República
Revolucions liberals i democràtiques. La segona República Francesa va ser el regim politic republica instaurat a frança, durant el periode compres entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852. Malgrat la seva relativa brevetat, es van produir reformes determinants en el panorama polític i social francès. -
Inici de la Revolució de la Gloriosa
Revolucions liberals i democràtiques. Comença el 18 de setembre de 1868 amb el pronunciament de l'Armada a Cadis. Fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Inici de la comuna de París
Independències i unificacions. Els artesans i els obrers van prendre el poder a la ciutat de París; van mantenir el control durant 71 dies. Tot i que no va respondre a un pla premeditat, la Comuna de París va quedar associada a la Internacional i l'arrel comuna. -
Unificació d’Alemanya completada
Independències i unificacions. Fou un procés polític endegat al segle xix que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys. Dividia en 36 Estats, van rivalitzar Àustria i Prússia. ENtre 1861 i 1874, Prussia, amb Otto von Bismarck com a canceller, va resoldre el problema amb guerres contra Dinamarca, Àustria i França. -
Unificació d’Itàlia completada
Revolucions liberals i democràtiques. Es va desenvolupar entre 1859 i 1871. El regne del Piemont, governat per Cavour, va iniciar el procés, que va suposar una guerra contra Àustria i l'annexió dels Estats italians. -
Proclamació de la I República Espanyola
Revolucions liberals i democràtiques. El rei Amadeu de Savoia renuncia el 10 de Febrer de 1873 a causa dels greus problemes que travessava el país. -
Assassinat d’Alexandre II de Rússia
Restauració absolutista. El tsar Alexandre II de Rússia va ser assassinat en un atemptat terrorista a Sant Petersburg quan es dirigia al Palau d'Hivern.