Marc Riera Pons i Lucas Mazón 2 Eso A2 grup 11 23/24

Orígen de Roma

800 BCE

Es va desenvolupar envoltant la Mar Mediterrànea que anomenaven "Mare Nostrum" ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. Es varen mesclar molts pobles diferents però tots vren ser sotmesos a l'autoritat romana Diversos pobles a la Penínssula Itàlica
-llatins
-etruscs
-romans
-Cartaginesos

Fundació de Roma

753 BCE

Roma es va fundar al 753 aC al turó palatí per Ròmul.
Era un lloc fèrtil, de fàcil defensa i pel cúal pasava el riu Tíber.
Aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciantsf

Primer rei

753 BCE

Ròmul rei del 753-717 aC

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
-Administrava justícia
-Manava l’exèrcit

-Era summe sacerdot
-El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. Roma va tenir 7 reis 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:

Numa Pompili

717 BCE

Numa Pompili rei del 717-672 aC

Tul·li Hostili

672 BCE

Tul·li Hostili rei del 672-640 aC

Ancus Marci

640 BCE

Ancus Marci rei del 640-616 aC

Tarquini I

616 BCE

Tarquini I rei del 616-578 aC

Servi Tul·li

578 BCE

Servi Tul·li rei del 578-534 aC

Tarquini II el Superb

534 BCE

Tarquini II el Superb rei del 534-509 aC

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

Divisió del poder en 3 divisions
Comicis:Reunió dels ciutadans per prendre decisions, anar o no al guerra
Comicis curiats:Segons origen familiar
Comicis Tribunats:Segons residència
Comicis Centuriats:Segons riquesa. -Magistrats: ciutadans. Exercien càrrecs de govern escollits anualment, + importants eren els cònsols presidien les assemblees... i els comicis, dirigien el govern i l’exèrcit -Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política resolia afers de finances...

Expansió Península Itálica

500 BCE

Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
del 500-250 aC

Guerres Púniques

264 BCE

Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. 264-146 aC

Organització del imperi Romà

150 BCE

Primera etapa
Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (a llengua, les lleis, els déus, l’art...

Expansió pel Mediterrani Oriental

146 BCE

es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident
Es la creació de l'imperi romà

Expansió pel Mediterrani Oriental

146 BCE

Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident creació de l’Imperi Romà
146 aC -14 dC

Crisi de la república

100 BCE

Comença període de corrupció, lluites... en la república romana.
Causes:
1.Revoltes Populars:Els patricis i cavallers surten beneficiats de les conquestes i els plebeus no.
Cavallers benefici:Negoci amb els botins de guerra... Patricis benefici:Milers d’esclaus i els posen a treballar a grans finques. Els plebeus s'arruinen:Abandonen les terres per servir a l’exèrcit,no poden competir amb producció dels latifundis B)Conflictes socials: C)Revoltes d’esclaus (Espartac, segle I aC).

Conseqüències de la crisi de la república

100 BCE

-Se dona poder als generals per sufocar les revoltes però s’enfrontan entre ells, això provca guerres civils per aconseguir el poder -Els militars varen anar augmentant el seu poder. Per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal (Juli Cèsar). Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.

Imperi

Period: 27 BCE to 476

Va tenir dos fases
Pax romana I la cirsi de l' Imperi

Octavi August, emperador

27

Fill adoptiu de Juli Cèsar, derrota als seus rivals en una guerra civil

27 dC rep el títol d’August Concentra tots els poders civils. Redacta les lleis, edictes militars... Es l'emperador, cap de l’exèrcit i religiosos A la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

Organització

27

Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants. -Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.

• Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.

Pax Romana

150

Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...

Fi del Imperi d'Occident

250

En onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.

Crisi de l'imperi Primera causa

350

Al S.III dC s’aturen les conquestes. Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.

Segona causa de la crisi de l'Imperi

395

Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).

Tercera causa de la crisi de l'imperi

476

La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.

Destitució del darrer emperador

476

Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.