Línia de Temps Digital

  • Revolució Industrial

    Revolució Industrial
  • Acte de Sucre

    Acte de Sucre
    va ser una llei per a la recaptació d'impostos, aprovada pel Parlament de Gran Bretanya el 5 d'abril de 1764. El preàmbul de la llei sostenia que "és oportú que les noves provisions i regulacions han de ser establertes per millorar els ingressos d'aquest Regne
  • Invent de la filadora de Hergreaves

    Invent de la filadora de Hergreaves
    La màquina de filar és una màquina de filar multi-bobina. Va ser inventat en 1764 per James Hargreaves en Stanhill, Oswaldtwistle, Lancashire, a Anglaterra.
  • Stamp Act

    Stamp Act
    va ser una llei del Parlament Britànic que va suposar un impost directe i específic per a les tretze colònies d'Amèrica britànica que requeria que la majoria dels materials impresos en les colònies es publiquessin en paper segellat i produït a Londres, timbrats amb un segell fiscal a relleu .
  • Invenció de la màquina de vapor (James Watt)

    Invenció de la màquina de vapor (James Watt)
    Partint d'experiències i invents anteriors, l'enginyer James Watt (1736-1819) va dotar a la màquina de vapor de les característiques funcionals que van fer d'ella l'element més significatiu del procés industrialitzador fins a la utilització del petroli i de l'electricitat.
  • Invent de la filadora Water Frame

    Invent de la filadora Water Frame
    En 1769, Arkwright va presentar un nou tipus de filadora mecànica: la water-frame. El fil que fabricava aquesta màquina era de més qualitat que el de la spinning-jenny: era més fi i resistent.
  • Revolució americana

    Revolució americana
  • Motí del Tè

    Motí del Tè
    Es va llançar al mar tot un carregament de te. Va ser un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'Independència dels Estats Units.
  • Conferència continental

    Conferència continental
    fue una asamblea de delegados de las Trece Colonias inglesas del este de Norteamérica, las cuales formarían los Estados Unidos, durante su guerra de Independencia de Inglaterra.
  • Declaració de Drets de Virgínia

    Declaració de Drets de Virgínia
    adoptada el 12 de juny de 1776, està considerada la primera declaració de drets humans moderna de la història, encara que té un important antecedent en la Carta de Drets Anglesa (Bill of Rights) de 1689.
  • Declaració d’independència

    Declaració d’independència
    és un document que va ser aprovat solemnement pel Segon Congrés Continental reunit a Filadèlfia (Pennsilvània), el 4 de juliol de 1776, el qual anunciava que les tretze colònies d'Amèrica del Nord, en aquell moment en guerra contra el Regne Unit de Gran Bretanya , es consideraven a si mateixes com tretze nous estats sobirans independents del govern britànic. D'acord amb això van formar una nova nació: Els Estats Units d'Amèrica.
  • Batalla de Saratonga

    Batalla de Saratonga
    va ser un dels enfrontaments bèl·lics més importants lliurats durant el transcurs de la guerra d'Independència dels Estats Units. El seu desenllaç va contribuir, en gran mesura, a decidir el resultat final de la contesa a favor de l'exèrcit continental.
  • Acampada de Valley Forge

    Acampada de Valley Forge
    Valley Forge en Pensilvania fue el sitio del campamento del Ejército Continental estadounidense en el invierno de 1777–1778 durante la Guerra de Independencia de los Estados Unidos.
  • Batalla de Yorktown

    Batalla de Yorktown
    va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781.Va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos, tant els enviats oficialment al comandament del general Jean Baptiste Rochambeau com els voluntaris de Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, Marquès de La Fayette, als britànics al comandament de Charles Mann Cornwallis
  • Convocatòria dels Estats Generals

    Convocatòria dels Estats Generals
    Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estat, el maig de 1789.
  • Convenció Jacobina

    Convenció Jacobina
    Durant la Revolució Francesa, els jacobins eren els membres d'un club polític, tot i que ja en aquella època es qualificava de jacobins els qui sostenien opinions revolucionàries extremistes.
  • Proclamació de l’Assamblea Nacional

    Proclamació de l’Assamblea Nacional
    Cansats de no poder decidir, el Tercer Estat s'autoproclama Assamblea Nacional, on va passar a residir la sobirania. El rei Lluís XVI s'hi va oposar i va tancar la sala de sessions
  • Destitució del Rei per part de l’Assamblea

    Destitució del Rei per part de l’Assamblea
    Les notícies de la destitució del rei van arribar a París en la tarda del diumenge 12 de juliol 1789. Els parisencs van suposar que la destitució marcava l'inici d'un cop d'estat.
  • Pressa de la Bastilla

    Pressa de la Bastilla
    La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera cita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa.
  • Proclamació dels Drets de l’Home i del Ciutadà

    Proclamació dels Drets de l’Home i del Ciutadà
    Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
  • Fuigda de París del Rei i la seva família

    Fuigda de París del Rei i la seva família
    El 5 d'octubre de 1789, els manifestants obligaren Lluís XVI i la família reial a traslladar-se a París, on s'instal·laren al Palau des Tuileries. Aleshores, però, Lluís XVI va conservar una gran popularitat i acceptà les reformes socials, polítiques i econòmiques decretades per l'Assemblea Constituent.
  • Supressió dels “Privilegis Feudals"

    Supressió dels “Privilegis Feudals"
    Es van suprimir els privilegis feudals i es va redactar la declaració dels drets de l'home i del ciutadà, recollia la separació de poders, el dret a la llibertat, la propietat i la igualtat.
  • Promulgació de la primera Constitució

    Promulgació de la primera Constitució
    la primera constitución escrita de la historia francesa, fue promulgada por la Asamblea Nacional Constituyente el 3 de septiembre de 1791 y aceptada por Luis XVI. Contenía la reforma del Estado francés, quedando Francia configurada como una monarquía constitucional.
  • Assalt al Palau de les Tuilleries

    Assalt al Palau de les Tuilleries
    El 10 d'agost de 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant al monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim.
  • Covenció Girondina

    Covenció Girondina
    Al començament la Convenció tindrà un predomini clarament girondí.
    Són aquests primers mesos els més conflictius respecte a la presa de decisions. No obstant això, les dissensions s'havien intensificat seriosament en el si de la convenció, on el Pla dubtava entre concedir el seu suport als conservadors girondins o als radicals de la Muntanya.
  • Execució de Robespierre

    Execució de Robespierre
    Robespierre va pronunciar un discurs de dues hores a la Convenció en el qual, a més de defensar-se d'acusacions de tirania i dictadura, va avisar que s'estava produint una conspiració contra la República, en la qual hi estarien implicats membres de la Convenció, dels quals, malgrat que se li va demanar, no en donà pas els noms. Malgrat que s'acostuma a admetre que Robespierre es va disparar a ell mateix, un gendarme anomenat Merda va afirmar haver premut ell el gallet
  • Convenció Termidoriana

    Convenció Termidoriana
    va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa.
  • Revolució Francesa

    Revolució Francesa
    es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
  • Concordat amb la Santa Sede

    Concordat amb la Santa Sede
    va ser el Concordat entre la França revolucionària (dirigida en aquest moment per Napoleó Bonaparte) i la Santa Seu (ocupada pel papa Pius VII).
    Després escometre amb èxit un cop d'estat contra el Directori en 1799 i autoproclamar-Primer Cònsol un mes després amb el suport del vot popular, Napoleó estava convençut que un acord amb l'Església Catòlica seria crucial per a l'estabilitat del seu règim i la consolidació de els èxits revolucionaris.
  • Cop d’estat de Napoleó

    Cop d’estat de Napoleó
    Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
    El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.
  • Primer vaixell de vapor

    Primer vaixell de vapor
    La seva aparició va suposar tota una revolució en la navegació marítima mundial, ja que no depenien tant dels vents i corrents. Els primers veritables vaixells transatlàntics eren de vapor i gràcies a ells es va popularitzar la paraula "vapor" per referir-se a un vaixell.
  • Autoproclamació de l'Emporador Napoleó

    Autoproclamació de l'Emporador Napoleó
    Consagrat pel papa Pío VII, a la catedral de París
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron ​​imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
  • Segon Exili de Napoleó a Sant Helena

    Segon Exili de Napoleó a Sant Helena
    Napoleó Bonaparte va acabar la seva vida a l'exili a Santa Helena, i la indústria turística està fortament basada sobre la promoció d'aquest aspecte particular de la història illenca.
  • Exili de Napoleò a Elba

    Exili de Napoleò a Elba
    Després de quatre dies de travessia, l'home que havia dominat el món desembarcava, desterrat, a l'Illa d'Elba. La rebuda que li dispensaren els seus habitants, entre l'entusiasme i el temor, sentiments que duraren els 10 mesos del seu Regnat, en els quals transformà política i militarment l'illa, abans del seu retorn per iniciar el Govern dels cent dies
  • Congrés de Viena

    Congrés de Viena
    El Congrés de Viena va ser una trobada internacional celebrada a la capital austríaca, convocat amb l'objectiu de restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó Bonaparte i reorganitzar les ideologies polítiques de l'Antic Règim
  • Imperi Napoleònic

    Imperi Napoleònic
  • Batalla de Waterloo

    Batalla de Waterloo
    fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 en una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica.
  • RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS

    RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS
  • Execució del Lluis XVI

    Execució del Lluis XVI
    El 21 de gener de 1815, les restes de Lluís XVI i les de la seva esposa foren traslladades i enterrades a la basílica de Saint-Denis. El 1816, el seu germà Lluís XVIII li féu construir un monument funerari.Després de l'execució de Lluís XVI, els monàrquics passaren a reconèixer com a rei el seu fill, a qui donaren el nom de Lluís XVII.
  • Revolucions del 1820

    Revolucions del 1820
    foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848.
  • Període la Primera Revolució Industrial

    Període la Primera Revolució Industrial
    és el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar en la segona meitat del segle XVIII al Regne Unit, que es va estendre unes dècades després a gran part d'Europa occidental i Amèrica del Nord, i que va concloure entre 1820 i 1840.
  • Locomotora de Stephenson

    Locomotora de Stephenson
    va ser un enginyer mecànic i enginyer civil britànic que va construir la primera línia ferroviària pública del món que va utilitzar locomotores a vapor (Stockton-Darlington, 1825)
  • La Revolució de 1830

    La Revolució de 1830
    va ser un procés revolucionari que va començar a França (París) amb l'anomenada Revolució de Juliol o les Tres Glorioses (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París que van portar al tron a Lluís Felip I de França i van obrir el període conegut com Monarquia de juliol.
  • Publicació del Manifest Comunista

    Publicació del Manifest Comunista
    fou el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la Lliga Comunista, un Organització obrera internacional. Va ser redactat a novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per Encàrrec del partit.
  • Promulgació de la segona Constitució

    Promulgació de la segona Constitució
    va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre 1852
  • La primavera dels pobles

    La primavera dels pobles
    fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per els revolucions de 1848 a França, Aviat és va estendre per la resta d'Europa i Fins i tot fora, com a Brasil.
  • Motor d’explosió

    Motor d’explosió
    • El motor d'explosió és un tipus de motor de combustió interna que utilitza l'explosió d'un combustible, provocada mitjançant una espurna, per expandir un gas i empènyer així un pistó que transmetrà l'energia. El primer inventor, cap a 1862, va ser el francès Alphonse Beau de Rochas.
  • Primera Internacional

    Primera Internacional
    fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.
  • Promulgació de la tercera Constitució

    Promulgació de la tercera Constitució
    és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleò III.
  • Període de la Segona Revolució Industrial

    Període de la Segona Revolució Industrial
    La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1873 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i al Japó
  • Primer automòbil

    Primer automòbil
    La història de l'automòbil comença amb els vehicles autopropulsats per vapor del segle XVIII. En 1885 es crea el primer vehicle automòbil per motor de combustió interna amb gasolina. Es divideix en una sèrie d'etapes marcades per les principals fites tecnològics.
  • Segona Internacional

    Segona Internacional
    va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes (socialdemòcrates i comunistes) que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus
  • Primer vol dels Germans Wrigtf

    Primer vol dels Germans Wrigtf
    El seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk, a bord del Flyer I.Els germans Wright va començar com a fabricants de bicicletes, però durant la dècada de 1890 van començar a interessar-se pel món de l'aviació. Van aconseguir, finalment, construir un avió capaç de volar; el seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk, a bord del Flyer I.
  • Tracat de pau amb Aústria

    Tracat de pau amb Aústria
    aquest tractat establia de manera definitiva el desmembrament de l'antiga monarquia