B2nswvr4du5z46nr4y45at33sd6jc3sachvcdoaizecfr3dnitcq 3 0

LES REVOLUCIONS LEBERALS

  • MOTI DEL TE 1773

    MOTI DEL TE 1773
    El Motí del te (de Boston Tea Party) va tenir lloc el 16 de desembre de 1773 a Boston, Massachusetts, en què es va llançar al mar 3 carregaments de te. Un grup de colons disfressats d'amerindis va llançar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units.
  • MOTI DEL TE

    La rebel·lió dels colons al port de Boston va néixer com a conseqüència de l'aprovació per Gran Bretanya el 1773 de la Llei del Te , que gravava la importació provinent de la metròpoli de diferents productes, inclòs el te , per beneficiar la Companyia Britànica de les Índies Orientals a qui els colons boicotejaven comprant el te dels Països Baixos.
  • Declaració d'Independència

    Declaració d'Independència
    A la Declaració d'Independència signada el 4 de juliol de 1776 s'explicava que "tots els homes són iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat".
  • BATALLA DE YORKTOWN

    BATALLA DE YORKTOWN
    La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d' Independència dels Estats Units d' Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d' octubre de 1781 . Va enfrontar els independentistes i els seus aliats francesos —tant els enviats oficialment al comandament del comte de Rochambeau com els voluntaris del marquès de La Fayette— contra els britànics al comandament de lord Cornwallis .
  • REVOLUCIÓ FRANCESA

    REVOLUCIÓ FRANCESA
    La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle 18 , el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim.
  • PRIMERA REVOLUCIÓ 1789-1792

    PRIMERA REVOLUCIÓ 1789-1792
    PLa primera etapa revolucionària, la de la Monarquia constitucional (1789-1792), succeí quan els membres del Tercer Estat realitzaren una revolta jurídica i es constituïren en Assemblea Nacional. Aquesta assemblea proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que eliminà tots els vestigis de l'Antic Règim i promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. L'Assemblea Constituent, el 1791, aprovà la primera constitució.
  • PRESA DE BASTILLA 1789

    PRESA DE BASTILLA 1789
    La presa de Bastilla es va produir a París el dimarts 14 juliol1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com Bastilla només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l' Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia.
  • MONARQUIA (1791-1792)

    MONARQUIA (1791-1792)
    La monarquia constitucional francesa fa referència al sistema de govern instaurat a França el 1792 . Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República , i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792 . El 3 de setembre de 1791 , en jurar la Constitució , Lluís XVI fa passar a França de monarquia absolutista a monarquia constitucional .
  • LA CONVENCIÓ

    LA CONVENCIÓ
    Durant la insurrecció del 10 d'agost de 1792, quan les classes populars de París assaltaren el Palau de les Teuleries i exigiren l'abolició de la Monarquia, l'Assemblea Legislativa va suspendre Lluís XVI en les seves funcions i decretà la convocatòria d'una convenció nacional que hauria d'elaborar una nova constitució
  • MORT DE LLUIS XVI

    MORT DE LLUIS XVI
    El 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des del 1795, Plaça de la Concòrdia. El seu cos fou enterrat al cementiri de l'església de la Magdalena, ja que la Convenció havia rebutjat enterrar-lo al costat del seu pare a Sens. El lloc on fou enterrat Lluís XVI i, després, el 16 d'octubre de 1793, Maria Antonieta porta avui dia el nom d'avinguda Lluís XVI. Es construí una capella i l'altar de la cripta d'aquesta marca el lloc exacte on fou enterat.
  • DIRECTORI 1795-1799

    DIRECTORI 1795-1799
    El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat
    Segons la Constitució de l'any III, els cinc membres del Directori eren elegits pel Consell d'Ancians; cada any un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc.
  • CONSULAT1799

    CONSULAT1799
    El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari[1] de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França.
  • BATALLA DE TRAFALGAR 1806

    BATALLA DE TRAFALGAR 1806
    La batalla de Trafalgar, también conocida como el combate de Trafalgar,3​ fue una batalla naval que tuvo lugar el 21 de octubre de 1805, en el marco de la tercera coalición iniciada por Reino Unido, Austria, Rusia, Nápoles y Suecia para intentar derrocar a Napoleón Bonaparte del trono imperial y disolver la influencia militar francesa existente en Europa. La batalla de Trafalgar se produjo frente a la costa del cabo de Trafalgar, en Los Caños de Meca, localidad del municipio gaditano de Barbate.
  • GUERRA DE FRANCÉS

    GUERRA DE FRANCÉS
    La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
  • CONGRÉS DE VIENA 1814 -1815

    CONGRÉS DE VIENA 1814 -1815
    El Congrés de Viena de 1814/15 va servir per redissenyar Europa i el món després de les guerres napoleòniques, però va ser també una enorme campanya de relacions públiques amb què l'emperador austríac va voler recordar que era l'home més poderós del continent, encara que gairebé li va costar la fallida.
  • BATALLA DE WATERLOO

    BATALLA DE WATERLOO
    La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo , una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les , en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat pel emperador Napoleó Bonaparte , contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington , i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher .
  • Revolució Liberal 1820-1830

    Revolució Liberal 1820-1830
    Una Revolució Liberal és un tipus de revolució duta a terme, majoritàriament per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder. Les Revolucions liberals estan inspirades en la doctrina del liberalisme i pretenen canviar un tipus de societat reglamentada a través d'uns principis contraris al liberalisme, per imposar-ne d'altres favorables a la llibertat individual...
  • Revolució Liberal 1830-1845

    Revolució Liberal 1830-1845
    La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París , França , amb la denominada Revolució de Juliol o les Tres Glorioses ( Trois Glorieuses ) jornades revolucionàries de París que van portar al tron ​​a Luis Felipe I de França i van obrir el període conegut com a Monarquia de Juliol .Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica , que va obtenir la independència enfront dels Països Baixos ; Alemanya i Itàlia.