-
Convocatòria dels Estats Generals
Durant l'edat mitjana i l'època moderna els estats generals van ser l'assemblea que representava els tres estaments generals de la societat francesa de l'Antic règim.
El rei LluisXVII, accepta convocar els estats generals (5/05/1789). Els estats tenien un nombre més gran de persones del tercer estat que no els altres dos estaments junts, a Versalles. El 3r estat només volia l'individual. La negativa reial animaria al tercer estat a ser proclamat en assemblea nacional i més tard en constituent. -
Jurament del Joc de la Pilota
Va ser un compromís d'unió presentat el 20 de juny, entre els 577 diputats del 3r estat, por no marxar fins a complementar França d'una constitució, donant la cara davant de les pressions del rei francès Lluís XVI. -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Proclamava la igualtat dels homes, amb els drets bàsics (Llibertat, Propietat, Seguretat i resistència). Afirmava que la llei havia d'esdevenir l'expressió de la voluntat general. Va ser utilitzada com a preàmbul de la constitució francesa del 1791. -
Presa de la Bastilla
Les figures poderoses del regne havien de pujar impostos al 3r estat, perquè la cort de Versalles mantingues la seva forma de vida. Per aquesta raó al 1789 els representants del 3r estat es van enfrontar contra l'Antic règim fent l'assemblea nacional. París es va unir i el poble va sorprendre asaltant la Bastilla, simbolitzant la preso del vell sistema. -
Period: to
Monarquia constitucional
Els representants del 3r estat i alguns dels altres dos estats, van constituir l'assemblea general. Que van convertir França en una monarquia constitucional, amb una sobirania nacional, divisió de poders sufragi censatari. Automàticament se suprimeixen els vestigs del sistema i es promulga la declaració dels drets.
L'agost del 1789 es va produir una revolta popular al camp de París.
L'assembla aprova la primera constitució al 1791. -
Assalt al palau de les Tulleries
La família reial després de ser localitzada de la seva fugida van haver de viure dintre del palau de les Tulleries, ja que no els hi permetien tornar a Versalles.
El rei si volia podia tornar però els Cordeliers i els jacobins o estaven d'ecord. Van protestar portant a terme la massacre del camp de mart. El 10-08-1792 van assaltar al palau, i van empresonar al rei mentrestant feien eleccions per a la formació d'un nou règim. -
Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana
Marie Gouze (7 de maig de1748-93) va ser una escriptora francesa autora al 1791 del llibre "Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana", que va ser un dels primers documents històrics creats per una figura femenina. Que proposa la independència de la dona cap a l'home, i la igualtat de condicions. Aquest document av ser presentat a l'assemblea Legislativa. -
Constitució de 1791
Cada constitució responia a la conjuntura política en què va realitzar-se. Així mentrestant la de 1791 ideològicament era una aproximació al liberalisme. La del 1793 respondria a un avanç de democratitzador Jacobi. I per fi al 1795 suposaria la Victòria del liberalisme conservador. -
Fugida de Lluís XVI
Va ser un moment clau a la revolució francesa. El rei Lluís XVI juntament amb la seva esposa la reina Maria Antonieta i els seus fills van intentar fugir de París per marxar a Varennes la nit del 20 al 21 de juny del 1791.
Van tractar que no es notés que eren ells, per tant, es van vestir d'aristòcrates russos.
Però finalment van ser localitzats i obligats a tornar a París. -
Calendari Republicà Francès
Era un calendari universal. Instaurat per un decret de la Convenció Nacional. Va començar el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de "l'era dels francesos".
El calendari tractava d'evitar el cànon religiós.
Va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme. -
Convenció Girondina
El principal problema per ells va ser la guerra contra les potències europees.El 1792-93 van proclamar la república al setembre del 1792 i al gener van produir la mort del rei Lluís XVI.
Ells volien mantenir la monarquia, però podien fer canvis moderats. -
Convenció Jacobina
Fou el club polític més radical i poderós a França durant la revolució, d'esquerra revolucionària. Eren originaris del grup Bretó format a Versalles format com a grup dels diputats bretons. Però després de la reacció termidoriana van ser clausurats.
Ells van aprovar la massacre del 2 de septembre del 1792 -
Period: to
La Convenció Republicana
La presència dels problemes socials i econòmics juntament amb l'oposició del rei i la noblesa impulsaran a una nova era revolucionària. La qual comportarà en una instauració d'una república, l'assemblea de la qual era convenció.
El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i finalment executat per el que un primer període de la república estigué en mans de girondins. Més tard hi accedien els jacobins, grup radical que instaurarà una dictadura de caràcter popular. Amb Robespierre, el que la presidirà. -
Constitució de 1793
L'acta constitucional del 1793 es convertia en un compromís entre la democràcia representativa i el directe.
La deriva Jacobina delimitava totalment el poder executiu de la república francesa. M'arcaven un sistema mai aplicat anteriorment. El poder hauria recaigut en un Consell Executiu de 24 membres delimitat per la Convenció unicameral i escollida per sufragi universal. Aquesta acta dibuixava en certa manera, la separació de poders. -
Execució de Lluís XVI
Els poderosos i el rei van haver d'acceptar la nova monarquia constitucional. Aquesta tampoc va resultar ser acceptada pels francesos ni per les monarquies absolutistes d'Europa, els quals per por van declarar la guerra a França. El poble va recolzar a la part més radical (els jacobins). Aleshores la convenció va acusar el rei de traïció, per el que va ser decapitat el 1793. -
Constitució de 1795
La nova Constitució de la República aprovada el 22 d'agost de 1795 que donava pas al règim del Directori, s'oposava un adaptament lingüístic.
El poder polític quedava reservat a uns pocs, on teien una clara reacció antipolítica pels executors del terror en el bienni anterior conjuntament amb el desenvolupament de la revolució des de 1989 fins aleshores (1795). -
Period: to
El Directori
Tot i mantenir-se la república la 3a constitució, venia a suavitzar el terror provocat a l'anterior constitució, fent així apareixent un altre cop la burgesia. Haigué de mantenir-se en enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerre jacobina. El 1799 es prové un cop d'estat degut a la por al triomf d'aquests darrers. El cop d'estat porta a Napoleó al poder i posa final procés revolucionari. -
Cop d'Estat de Napoleó
El famós autor Siamès va ser escollit director i va preparar un cop d'estat juntament amb en Napoleó Bonaparte.
El 18 de Brumari (9 de novembre del 1799) Sièyes va aconseguir anomenar a Napoleó comandant de les tropes Parisenques. Però més tard del consell va rebre el crit de "bandit". Però de cop Lucien germà de Napoleó va prometre la pau novament, i va proclamar a tres cònsols: Sieyès, Ducos i ell.