Screenshot 2023 10 06 14.14.18

La Revolució Francesa

  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    La presa de la bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789.
    la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa.
  • Decreta abolició del Feudalisme i dreta de l'església.

    Decreta abolició del Feudalisme i dreta de  l'església.
    La nit del 4 d'agost de 1789 és una sessió de l'Assemblea Constituent francesa durant la qual és abolit el sistema feudal a França.
  • Declaració de Drets de l'home i del ciutadà.

    Declaració de Drets de l'home i del ciutadà.
    La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
  • Constitució ( democràcia social)

    Constitució ( democràcia social)
    La constitució francesa de 1793 va ser la primera constitució republicana francesa, redactada per la Convenció Nacional i aprovada el 24 de juny de 1793. Entre d'altres, incloïa principis com la sobirania popular, el sufragi universal directe entre els drets de l'home i del ciutadà i el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets.
  • Period: to

    Monarquia Constitucional.

    La monarquia constitucional és una forma d'Estat on hi ha separació de poders, on el monarca ostenta el Poder Executiu nomenant el govern, mentre que el Poder Legislatiu, l'exerceix una assemblea o parlament, habitualment electe pels ciutadans.
  • Assalt al palau reial.

    Assalt al palau reial.
    La jornada del 10 d'agost del 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució Francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució».
  • Period: to

    República Social

    La República Social Italiana (en italià: Repubblica Sociale Italiana; RSI, AFI: [ˌɛrreˌɛsseˈi]), més coneguda com a República de Saló (Repubblica di Salò, [reˈpubblika di saˈlɔ]), va ser un Estat titella de l'Alemanya nazi12 que va existir durant els últims anys de la Segona Guerra Mundial, fins que va ser enderrocada pels partisans italians.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
  • Caiguda dels jacobins

    Caiguda dels jacobins
    Aquest terme fa referència al club francès dels jacobins, que no s'ha de confondre amb els jacobites escocesos. No està relacionat tampoc amb el terme matemàtic jacobià.
    Els jacobins (en francès: jacobins) eren els membres del grup polític de la Revolució francesa anomenat Club dels Jacobins, la seu dels quals es trobava a París, al convent dels frares dominics (coneguts popularment com a frares jacobins) del carrer Saint- Honoré.2
  • Period: to

    República Conservadora

    La República Conservadora, també anomenada República Autoritària, va ser un període de la història de Xile que es va estendre entre 1831 i 1861, caracteritzat per l'hegemonia del Partit Conservador,
  • Constitució ( liberalisme polític)

    Constitució ( liberalisme polític)
    La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI.1 Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional
  • Cop d'estat de Napoleó

     Cop d'estat de Napoleó
    El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
    El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.
  • Cop d'estat de Napoleó

    Cop d'estat de Napoleó
    El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
    El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.
  • Cop d'estat de Napoleó

    Cop d'estat de Napoleó
    El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
  • Constitució (liberalisme polític)

    Constitució (liberalisme polític)
    La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI.1 Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional .