-
El poble es revolta a París i assaltar el Palau Reial de les Tulleries
els sans-culottes van assaltar el Palau de les Tulleries. Aquest atac va recordar molt els grans setges militars de la història. Aleshores, el rei havia deixat palès la seva oposició a la Revolució francesa se sabia que intentava per tots els mitjans fer-la fracassar. -
Reunió Estats generals a petició dels estaments privilegiats.
Bloquejat i sense saber quin camí prendre, Lluís XVI va decidir reunir els Estats Generals, l'assemblea que representava els tres estaments de la nació: noblesa, clergat i Tercer Estat, per demanar consell. La reunió es va convocar per al maig de 1789 al palau de Versalles. -
El Tercer Estat vol canvia el sistema de votació.
El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim. -
Revoltes al camp contra els senyors (la Gran Por)
Tot i això, s'admet que les revoltes al camp durant la Gran Por van ser relativament incruentes i els assassinats van ser escassos. Es van cremar o arrasar alguns castells, com en una finca de la família Talleyrand, però això tampoc era gaire comú. -
Jurament del Joc de la Pilota
va ser considerat el precursor de la revolució de 1789 i també va demostrar que la sobirania nacional estava formada per la voluntat personal de cada individu. -
El rei Lluís XVI vol fer pagar impostos a la noblesa i el clericat.
A l'assemblea de notables de 1787 els representants d'aquests estaments es van negar a pagar impostos, ja que suposava la fi d'un dels seus privilegiats més preats. -
S’aboleix el règim feudal (delme, drets senyorials, etc.)
L'Assemblea Nacional va abolir, el 4 d'agost de 1789, els drets feudals i la servitud, cancel·lant els deutes feudals, el delme de l'Església i, en especial, les exoneracions tributàries del clergat i la noblesa per evitar un desbordament social més gran per part de la pagesia. -
Les votacions es fan per estaments i no per cap.
El sufragi universal consisteix en el dret a vot de tota la població d'un Estat, independentment de l'edat, la procedència o la nacionalitat (aquestes dues són les excepcions més habituals), raça, sexe, formació, creences o condició social. -
Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789)
La Declaració dels Drets de l´Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
El Tercer estat abandona els estats generals
Davant la negativa de la noblesa, el clergat i el rei a canviar el sistema de votació, els representants del Tercer Estat es van negar a assistir a la sala comuna i van decidir reunir-se per separat. -
Els estaments privilegiats es neguen impostos
Els privilegiats es neguen a pagar els impostos, i obliguen el rei a escoltar-los als Estats Generals, on estaven representats els diferents estaments de l'estat francès, amb representants de la noblesa, el clergat i el Tercer Estat (el poble pla). -
Nova Constitució amb sufragi universal
Poden votar tots els espanyols majors d'edat inscrits al cens electoral, tant residents a Espanya com residents a l'estranger. -
Assalta la Bastilla
Una multitud d'almenys 3.000 ciutadans es va llançar en assalt del que representava una fortalesa real als afores de París -
Fugida de Varennes
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
La Primera Constitució francesa
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Nova Constitució
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. -
El rei i la seva família són empresonats.
Lluís XVI va ser guillotinat el 21 de gener de 1793. Maria Antonieta va córrer el mateix destí el 16 d'octubre del mateix any. Però els revolucionaris no van tocar el petit Lluís Carlos, que tenia vuit anys quan el seu pare va ser executat i es va convertir en el potencial hereu. -
Coalició de països que declararen la guerra a França
La Guerra de la Primera Coalició (1792-1797) va ser un conflicte continental en què una coalició de potències europees, entre les quals hi havia Àustria, Prússia, Gran Bretanya, República Holandesa, Espanya i diverses altres, va intentar contenir i derrotar França revolucionaria. -
El rei és guillotinat
La mort de Lluís XVI a la guillotina va ser un dels moments més tèrbols de la Revolució Francesa. -
Cop d'estat per part de la burgesia moderada.
El día 18 de brumario del año VIII (calendario republicano francés, equivalente a 9 de noviembre de 1799), Napoleón Bonaparte, retornado desde la campaña de Egipto y aprovechando la debilidad política del Directorio Ejecutivo gobernante en Francia, dio un sorprendente golpe de Estado contando con el apoyo popular y del ejército (sabedores de sus hazañas y capacidades en las diferentes campañas de las Guerras Revolucionarias Francesas), junto a algunos ideólogos de la Revolución como Sieyès. -
Creació dels Tribunals revolucionaris.
El Tribunal Revolucionari va ser una institució jurisdiccional extraordinària que va funcionar en dues etapes diferents de la Revolució francesa. -
Poder en mans del Comitè de Salvació Pública (dirigit entre altres per Robespierre)
El Comitè de Salvació Pública (el Pavillon de Flore...
El Comitè de Salvació Pública es va crear un 6 d'abril del 1763 per accelerar l'aprovació de lleis importants. El componien 12 diputats els càrrecs dels quals eren renovables i estaven supervisats per l'Assemblea. Les decisions sempre es prenien de manera col·lectiva. -
Execució de Robespierre
Va ser arrestat i guillotinat el 28 de juliol de 1794 (10 de Termidor) al costat de vint-i-un seguidores. -
Judici i condemna a mort del rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta per traïció
Execució de Lluís XVI | Uruguai Educa
El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort a la guillotina pel govern revolucionari de la Convenció, el 21 de gener de 1793, declarat culpable de "conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional"