-
LA PRESSA DE LA BASTILLA
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval la Bastilla només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia. -
Separacio de poders i dret a vetar frança
La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder. -
Period: to
La Monarquía Constitucional
La monarquia constitucional francesa fa referència al breu sistema de govern instaurat a França el 1791. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República, i va durar del 4 de setembre de 1791 fins al 21 de setembre de 1792. -
Sensetari
A França, els representants electes del Tercer Estat dels Estats Generals de 1789, que més tard es van convertir en Assemblea Constituent, van ser elegits pels homes majors de 25 anys que paguessin impostos. La Constitució del 1791 va mantenir aquest sufragi censitari (dividit en dos graus, a la manera d'un sufragi indirecte). La Constitució de l'Any I, que mai no es va aplicar, establia per primera vegada el dret a vot no censitari. -
Fugida del rei
La fugida de Varennes va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, en el qual la família reial de França va tenir un greu decaïment en la seva autoritat efectiva, quan el monarca Lluís XVI i la seva esposa i fills van fallar en el seu intent d'assolir la fortalesa francesa de Montmédy, disfressats d'una família aristòcrata russa. Descoberts els fugitius, van ser detinguts a la localitat de Varennes i retornats a París. -
Convenció nacional
La Convenció Nacional va ser la institució principal de la Primera República Francesa. Va començar amb una assemblea de tipus constituent que va ser convocada el setembre de 1792, i es va formar arran de les eleccions celebrades anteriorment. Una de les seves primeres comeses va ser la redacció d'una Constitució -
Period: to
República Social
La Primera República francesa, oficialment la República francesa, va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans. Va començar oficialment el dia que els diputats de la Convenció Nacional van aprovar l'abolició de la monarquia, confirmant així la destitució del rei Lluís XVI -
Llei de sospitosos
La Llei dels Sospitosos va ser una norma jurídica francesa que va estar vigent durant un curt període de la Revolució francesa. Va ser votada el 17 de setembre de 1793, i suprimida a l'octubre de 1796. Això va portar com a conseqüència, arrestos a persones totalment innocents, persones que pel simple fet de semblar “sospitoses” ja no podien tenir més llibertat. -
Constitucío
La Constitució del 1793 és una peça magistral del racionalisme il·lustrat francès de caràcter revolucionari, que declara els drets de l'home. L'1 de juny de 1793 es va produir la purga de la Convenció Nacional i diversos diputats i ministres girondins van ser arrestats. -
Exsecucio del rei
Lluís XVI, va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra i duc de Berry suspès i arrestat durant la insurrecció, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisió i conservadorisme va portar la gent a rechazar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Règim. -
Period: to
Republica Conservadora
La Convenció va ordenar l'arrest de Robespierre per al juliol de 1794 i sense previ judici va ser guillotinat, donant pas al terror blanc o reacció termidoriana que mitjançant empresonament i execucions escombraria a l'esquerra jacobina per instal·lar la forma de govern del Directori i tornar el poder als girondins -
Que era el directori
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar l'any 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre del 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades. -
Cop d'estat de Napoleo
Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Napoleó Bonaparte va ser nomenat cònsols, i Napoleó com a primer cònsol. La primera decisió important de Napoleó va ser nomenar Martin Michel Charles Gaudin com a Ministre d'Economia i de Finances. Ell serà un dels seus principals col·laboradors durant tot el Consulat i el primer Imperi a més durant els Cent dies. -
Comite de salutacio pùblica
El Comitè Central de Salvació Pública, l'any II". Aquarel·la anònima de la Bibliothèque Nationale de France, a París. El comitè estava encarregat de protegir la nova república contra els seus enemics estrangers i domèstics, lluitant contra la Primera Coalició i la Guerra de la Vendée.