-
Cop d'estat de Napoleó.
Napoleó va protagonitzar un cop d'estat degut a la inestabilitat del Directori. Això va desencadenar en que el govern francès passes a ser un consolat, amb Napoleó i dos exmembres del directori com a cònsols. -
Napoleó, cònsol vitalici
Amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte, França va encetar un nou règim polític, el Consolat, format per tres membres. Tanmateix, Napoleó va concentrar el poder en la seva persona, primer com a cònsol vitalici. -
Napoleó, emperador francès
Després de concentrar tot el poder en la seva persona forman el cònsol vitalici en el 1802, més tard, va proclamer-se emperador de frança. Napoleó garantia l'estabilitat a costa de limitar la llibertat política i d'expressió, amb el control dels dessidents i una forta censura. Aquest règim es va institucionalitzar mitjançant una tasca legislativa:
- Reforma de l'administració.
- Promulgació del codi civil del 1804
- Signatura d'un concordat entre l'Estat francès i l'Església. -
Codi civil napoleònic
El Codi civil napoleònic va consagrar el principi d'inferioritat de la dona. Només es van conservar alguns dels canvis realitzats durant la revolució: la majoria d'edat idèntica per als dos sexes (21 anys), respecte dels drets successoris per a les dones. Pel que fa al divorci, al qual com ha mostrat R. -
Batalla de Trafalgar
Succeïda el 1805 davant de les costes de Cadis, la batalla naval de Trafalgar va ser una de les majors de la història. Espanya, aliada amb la França napoleònica, havia declarat la guerra al Regne Unit, però les tropes de l'almirall britànic Horatio Nelson van derrotar la flota franc-espanyola. -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
Moment en què va envair Rússia, Napoleó dominava, directament o indirectament, gairebé la totalitat d'Europa. Sobre els territoris ocupats es va establir un sistema d'explotació econòmica a través de pagament d'impostos i l'aportació de soldats de l'exèrcit francès. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Napoleó va reorganitzar l'administració de l'Estat i el sistema judicial, va tipificar la legislació civil francesa amb el Codi Napoleònic i amb sis codis més que garantien els drets i les llibertats conquerits durant el període revolucionari, així com la igualtat davant la llei i la llibertat de culte. -
Fracàs de la invasió de Rússia
Davant el francès de la campanya de Rússia i la derrota a Espanya (envaïda el 1808), diversos estats europeus van formar una gran coalició antifrancesa que va capgirar la situació, -
Derrota a Espanya
Les tropes espanyoles comandades pel marquès de Wellington es van enfrontar a l'exèrcit imperial del mariscal Soult a Tolosa. Aquesta batalla va ser la darrera de la Guerra d'Independència espanyola i va suposar la fi de l'ocupació napoleònica de la península ibèrica. -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
Va ser un conflicte continental en què una coalició de potències europees, entre les quals hi havia Àustria, Prússia, Gran Bretanya, la República Holandesa, Espanya i diverses altres, va intentar contenir i derrotar la França revolucionària. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Napoleó, bandejat a Elba després de la derrota dels exèrcits napoleònics i la signatura del Tractat de París, les potències vencedores van decidir exiliar Napoleó a una petita illa del Mediterrani. Se li va adjudicar Elba, de la qual seria nomenat príncep sobirà. El ministre francès Talleyrand va dissenyar aquesta sortida per a Bonaparte. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
Els successos importants que van tenir lloc el 18 de juny a la història. El 18 de juny de 1815, l'exèrcit francès comandat per Napoleó Bonaparte, va ser derrotat pels exèrcits britànic i de Prússia a la Guerra de Waterloo. La derrota va acabar amb la guerra de 23 anys entre França i els estats aliats europeus. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Napoleó Bonaparte va passar els seus últims anys de vida deportat a l'illa des de 1815 fins a la seva mort, ocorreguda el 5 de maig de 1821. El general Piet Cronje i altres presoners de les guerres anglo-bóeres van ser traslladats a aquest territori, que també va servir de lloc d'exili a alguns caps zulues, incloent Dinizulu.