-
Cop d’estat de Napoleó
El cop d'estat de Napoleó que probablement estàs buscant es va produir el 9 de novembre de 1799, i és conegut com el "Cop d'Estaat del 18 de Brumari." Aquest esdeveniment va ser un moment clau en la història de França i va marcar l'ascens de Napoleó Bonaparte al poder com a Primer Cònsol. -
Comença l’etapa del Consolat
L'etapa del Consolat a França va començar amb el cop d'estat del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799) i va durar fins al 18 de maig de 1804. Durant aquest període, França va ser governada pel Consolat, un règim encapçalat per Napoleó Bonaparte com a Primer Cònsol -
Napoleó, cònsol vitalici
Napoleó Bonaparte va ser nomenat Cònsol Vitalici el 2 d'agost de 1802. Aquest títol va ser un pas significatiu en la seva consolidació del poder i es va establir mitjançant una modificació de la Constitució de l'An VIII -
Napoleó, emperador francès
Napoleó Bonaparte es va proclamar a si mateix com a Emperador dels francesos el 18 de maig de 1804. Aquesta acció va marcar la fi de la República i l'establiment del Primer Imperi Francès. L'acte de coronació va tenir lloc a la Catedral de Notre-Dame de París i va ser una cerimònia majestuosa. -
Codi civil napoleònic
El Codi Civil Napoleònic, conegut oficialment com el "Codi Civil dels Francesos Code civil des Français o també com el Codi Napoleònic Code Napoléon, va ser promulgat per Napoleó Bonaparte el 21 de març de 1804. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
L'apogeu del domini napoleònic sobre Europa es va produir durant l'anomenat "Imperi Napoleònic," que va abastar aproximadament de 1804 a 1814, amb una interrupció durant el període conegut com la "Primera Restauració" (1814-1815) i una posterior recuperació de poder breu i finalment la derrota definitiva a la batalla de Waterloo en 1815. -
Fracàs de la invasió de Rússia
L'invasió de Rússia per part de Napoleó Bonaparte, coneguda com la Campanya de Rússia de 1812, va ser un punt d'inflexió crític a la seva carrera i va contribuir significativament a la seva caiguda final -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
La situació que descrius no és una situació històrica que hagi succeït. No hi ha un esdeveniment conegut en què una coalició formada per Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia hagi entrat a París de manera conjunta durant les guerres napoleòniques. -
Derrota a Espanya
La derrota de Napoleó a Espanya està relacionada amb el que es coneix com la "Guerra Peninsular" o la "Guerra d'Independència Espanyola" (1808-1814). Aquesta guerra va ser una part important dels esdeveniments de les guerres napoleòniques i va suposar un gran desgast per a l'exèrcit francès. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Napoleó Bonaparte va ser desterrat a l'illa d'Elba després de la seva abdicació com a emperador el 6 d'abril de 1814. Aquesta va ser una part crítica de la història de Napoleó i de les guerres napoleòniques. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
Després de la seva abdicació i l'exili a Elba, Napoleó es va sentir restringit i descontent amb la seva situació. Aprofitant la seva popularitat i descontentament amb la Restauració borbònica a França, va aconseguir escapar de l'illa d'Elba el 26 de febrer de 1815 i va aterrar a França el 1 de març. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
Napoleó Bonaparte va ser derrotat a la Batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815 per les forces aliades de la coalició antifrancesa, que estava formada per Gran Bretanya, Prússia, les Províncies Unides (actuals Països Baixos), i altres nacions. Aquesta batalla va ser un punt d'inflexió clau en les guerres napoleòniques i va suposar la derrota final de Napoleó i la seva segona i definitiva abdicació -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Napoleó Bonaparte va ser desterrat a l'illa de Santa Elena després de la seva derrota a la Batalla de Waterloo el 18 de juny de 1815. Va ser exiliat a aquesta petita illa a l'Atlàntic Sud, on va romandre fins a la seva mort.