L'antiga Grècia

By Fraol Poblet
  • 2000 BCE

    civilització minoica

    L'any 200 aC, es va desenvolupar a l’illa de Creta la civilització minoica. Els minoics van aprofitar les la seva situació geogràfica per a comerciar pel Pròxim Orient i la Mediterrània.
  • 2000 BCE

    Les polis gregues

    La civilització grega no va ser un Estat unificat. El paisatge grec va fer que cada ciutat es desenvolupés de manera separada de la resta. S’anomenaven polis, i cada polis era una ciutat-Estat independent, que comprenia el nucli urbà principal, alguns pobles petits del voltant, i algunes terres de conreu i boscos.
  • 2000 BCE

    L'Hèl·lade

    Tot i que les polis gregues no van formar un Estat unificat, tots els seus habitants compartien una mateixa forma de vida i cultura. La cultura grega estava definida per la llengua (el grec antic), la literatura i la religió, i es manifestava amb celebracions religioses i esportives comunes.
    Els grecs antics anomenaven Hèl·lade al conjunt de territoris de cultura grega.
  • 1400 BCE

    Civilització micènica

    L'any 1400 aC, Creta va ser conquistada per una altra civilització: la civilització Micènica, aquesta civilització es distingia de les altres pel seu caràcter guerrer, per les ciutats fortificades, les tombes monumentals dels seus reis i l'escriptura.
  • 800 BCE

    Els celtes

    Els celtes són l'altra gran cultura que hi havia a la península Ibèrica a l'arribada de grecs i fenicis. Habitaven la part central i atlàntica de la península, i eren descendents dels pobles indoeuropeus, del centre del continent. Habitaven en poblats fortificats anomenats castros. Els construïen amb muralles circulars, i els habitatges també tenien aquesta forma. Una altra característica dels castros és que les cases estaven escampades de manera desordenada pel terreny que ocupa el poble.
  • 776 BCE

    Els Jocs Olímpics

    Se celebraven a la ciutat d'Olímpia, que es convertí en un dels centres religiosos i culturals més destacats de Grècia.
    Els Jocs s'organitzaven en honor a Zeus, i durant la seva celebració se suspenien les guerres amb la finalitat que els esportistes poguessin desplaçar-se a Olímpia, considerat territori neutral, i tornar a les seves polis en pau. Les proves esportives es desenvolupaven tant a l’estadi com a l’hipòdrom
  • 500 BCE

    Els ibers

    Els ibers van ser un conjunt de tribus de la península Ibèrica, que van habitar la seva part mediterrània a partir del segle VI aC. La cultura ibèrica s'estenia, doncs, des del sud de França fins a Andalusia. Els ibers van ser un conjunt de pobles independents entre si. Els seus habitatges eren molt senzills: els construïen amb pedra i tova, amb un sostre de fusta, fang i palla.
  • 500 BCE

    Les institucions democràtiques

    A començaments del segle VI aC, el govern d’Atenes continuava, com a la resta de polis gregues, en mans de l’aristocràcia terratinent. Tot i això, el desenvolupament del port del Pireu va fer que molts comerciants acumulessin més riqueses que la mateixa aristocràcia governant. Això va acabar provocant canvis importants en la política d’Atenes. L’aristocràcia va perdre el control del poder, i es va passar a un nou sistema en el qual el conjunt dels ciutadans decidiria les qüestions importants.
  • Period: 500 BCE to 479 BCE

    Guerres mèdiques

    Cap al 547 aC, els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor, i van intentar sotmetre el territori grec peninsular. Malgrat les seves diferències i rivalitats, les polis gregues es van unir per lluitar plegades contra els invasors. Així, es van iniciar una sèrie de guerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques.
  • Period: 500 BCE to 479 BCE

    La rivalitat amb Esparta

    Esparta va ser l'altra gran polis grega de l'època clàssica. Tenia unes característiques molt diferents de les d'Atenes. La seva societat era molt militaritzada i es distingia per una educació guerrera. El seu sistema polític, dominat per una minoria militar, contrastava d'allò més amb el sistema democràtic atenès, fet que provocava una gran rivalitat entre les dues polis.
  • Period: 499 BCE to 323 BCE

    Atenes

    Atenes va ser una de les polis més vitals de l'antiga Grècia, els atenesos tenien un sistema polític molt diferent de la resta de polis. Aquest període és conegut com època clàssica, entre els segles V i IV aC. L'Atenes clàssica basava la seva riquesa en l'agricultura: els conreus principals eren el blat, la vinya i l'olivera. També hi havia ramaderia: cabres, ovelles, porcs i vaques. L'activitat artesanal més important era la ceràmica, que s'orava amb formes geomètriques o amb figures humanes.
  • Period: 490 BCE to 500 BCE

    La batalla de Salamina

    Els perses van ser derrotats a la batalla de Salamina. La guerra va acabar amb la retirada persa i l’augment del prestigi d’Atenes, la polis grega que havia liderat la lluita contra els invasors.
  • Period: 479 BCE to 490 BCE

    La batalla de Marató

    A la primera guerra els soldats grecs, els hoplites, van obtenir la victòria a la batalla de Marató (490 aC).
  • Period: 431 BCE to 371 BCE

    Guerres del Peloponès

    Els atenesos es van enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de les polis. Però aviat la superioritat d’Atenes va ser contestada per Esparta, que va liderar una aliança antiatenesa de polis, la lliga del Peloponès. Per la seva banda, Atenes va mantenir el suport d’altres polis: la lliga de Delos. La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va acabar amb la victòria espartana i va posar fi al predomini d’Atenes.
  • 400 BCE

    El pensament racional

    El pensament racional
    Una de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la filosofia i el pensament racional.
    Als segles V i IV aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil, van reflexionar sobre aspectes de l'existència humana, com les normes de conducta individual i col·lectiva.
    També van efectuar reflexions sobre temes polítics i van fer grans contribucions en els camps de les matemàtiques, l’astronomia, les ciències naturals i socials, i la medicina.
  • Period: 338 BCE to 336 BCE

    Alexandre el Gran

    Les divisions entre les polis gregues i l’empobriment provocat pels anys d’enfrontaments militars, el rei Filip II va actuar. Els macedonis van conquerir totes les polis gregues (338 aC).
  • Period: 336 BCE to 146 BCE

    Regnes hel·lenístics

    Alexandre el Gran va crear un gran imperi que s’estengué pel Pròxim Orient, Egipte i Pèrsia. D’aquesta manera, la cultura grega es va estendre per Egipte, on es va fundar la ciutat d’Alexandria, i Orient.
    En morir Alexandre, el 323 aC, l’imperi es va dividir en diferents regnes: Macedònia (que incloïa Grècia), Egipte i Síria (Pròxim Orient). Són els anomenats regnes hel·lenístics. Finalment, el 146 aC, els romans van conquerir Grècia
  • Period: 700 to 500

    El procés de colonització

    Entre els segles VIII i VI aC, la població grega va augmentar molt, i no hi havia prou terres ni recursos alimentaris per a tots.Per aquests motius, els molts camperols van decidir marxar de les seves polis i començar una nova vida en un altre territori, més o menys lluny de l’Hèl·lade. Les zones de colonització van ser:
    Les costes del Mar Negre.
    La Magna Grècia (illa de Sicília i actual sud d’Itàlia).
    Les costes mediterrànies de l’actual França i península Ibèrica.