-
Period: to
Les revolucions liberals
-
Els Estats Generals
Els Estats Generals de França van ser convocats el 1789 pel rei Lluís XVI com a resposta a la crisi econòmica i política al país. Els Estats Generals eren una assemblea representativa composta per representants dels tres estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat (els més rics de la burgesia). Aquesta convocatòria va marcar un moment crucial que va precedir la Revolució Francesa. -
L'assalt a la Bastilla
Aquest va ser un esdeveniment clau de la Revolució Francesa, ja que una multitud de ciutadans de París va assaltar la Bastilla, una presó real que simbolitzava la tirania de la monarquia absoluta. L'assalt va ser provocat per la desconfiança popular cap al règim i la por a la repressió governamental. El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa amb l'objectiu de prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució. -
La Gran Por
La Gran Por (La Grande Peur) va ser una onada de pànic que va assolar el camp francès a finals de juliol i principis d'agost de 1789 (entre el 20 de juliol i el 6 d'agost). Els pagesos i ciutadans es van unir per atacar cases senyorials. Aquesta agitació va conduir a l'aprovació dels Decrets d'agost, que van abolir el feudalisme a França. Malgrat que només va durar unes tres setmanes, les causes inclouen tensions per la manca d'aliments, l'atur i el temor a represàlies de la noblesa. -
Period: to
La Monarquia constitucional (1a etapa)
Durant la Monarquia Constitucional (1789-1792), França va intentar establir una monarquia amb una Constitució el 1791, que tenia ideals liberals i un dret de veto pel rei. Es va crear una Assemblea Legislativa. Aquestes reformes van agradar a la burgesia, però no tant a la noblesa i el clero. La fugida de la família reial i la guerra amb Àustria, que va portar els austríacs a París, va indicar el fracàs del sistema, i això va provocar revolta i la proclamació de la república al setembre de 1792. -
Declaració dels Drets de l'Home i del ciutadà
Davant la radicalització popular, l’Assemblea Nacional Constituent va abolir els privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà. Va ser adoptada per l'Assemblea Constituent francesa del 20 al 26 d'agost de 1789 i acceptada pel Rei de França el 5 d'octubre d'aquest mateix any. -
Fugida a Varennes
L'intent de fugida de la família reial francesa, que va ocorrer entre el 20 i 21 de juny del 1791, va ser un moment crític de la Revolució Francesa. Lluís XVI i la seva família es van disfressar com a membres del tercer estament per escapar i unir-se a l'exèrcit austríac, que pretenia envair França i restaurar l'absolutisme. Però van ser reconeguts i empresonats a Varennes. Això va evidenciar la manca de confiança en el rei, motiu pel qual van ser considerats traïdors i guillotinats el 1793. -
Declaració dels Drets de la dona i de la ciutadana
La Declaració dels Drets de les Dones i les Ciutadanes va ser un document que va buscar la igualtat de drets entre homes i dones. Va ser redactat per Olympe de Gouges el setembre del 1791 i va defensar els drets polítics i legals de les dones. Tot i això, no va ser acceptat en aquell moment i, finalment, va ser ignorat pel govern revolucionari. És degut a aquest fet que l'amenacen i finalment, la maten. Enllaç del document: https://acortar.link/H3USiq
Enllaç vídeo: https://acortar.link/BgjXpz -
La Guillotina
La guillotina va ser inventada durant la Revolució Francesa per Joseph Ignace Guillotin per a executar condemnes de manera ràpida i sense patiment. Va substituir mètodes brutals i va ser utilitzada àmpliament durant el període del Terror per executar enemics de la Revolució, inclosos aristòcrates i partidaris de l'Antic Règim. Es calcula que unes 16.594 persones van ser executades a tota França durant aquest temps, amb unes 2.622 execucions a París. Finalment, es va abolir a França el 1977. -
Period: to
La República democràtica (2a etapa)
Durant la República Democràtica (1792-1794), hi va haver dues fases: la Convenció Girondina, governada pels girondins que van condemnar el rei, i la Convenció Jacobina, liderada per Robespierre, amb reformes radicals i el Terror. Es va establir el sufragi universal directe i es va promulgar una nova Constitució democràtica. La caiguda dels jacobins va ser el resultat d'un cop propiciat per la burgesia el juliol de 1794, que va portar a l'execució de Robespierre i altres líders jacobins. -
L'època del terror
L'època del Terror durant la Revolució Francesa (1793-1794) va ser un període de violència i repressió extrema. Va ser liderada per Robespierre i els jacobins, amb l'objectiu de consolidar el poder revolucionari i eliminar els seus enemics. Es van portar a terme execucions massives mitjançant la guillotina, es va promoure una nova Constitució i es van implementar polítiques radicalment democràtiques. El Terror va acabar amb el Cop de Termidor el 1794, que va derrocar els jacobins i va posar fi. -
Cop d'estat de termidor
El Cop d'Estat de Termidor va ser un esdeveniment clau durant la Revolució Francesa que va tenir lloc el juliol de 1794. Va implicar la caiguda i execució de Maximilien Robespierre i altres líders jacobins, posant fi al període del Terror i marcant un canvi polític a la Revolució Francesa. -
Period: to
El Directori (3a etapa)
Durant la República Burgesa (1794-1799), la burgesia conservadora recuperà el poder, buscant restaurar els principis de 1791 i reprendre el control de la Revolució. Es va crear una nova Constitució el 1795 amb un govern col·legiat anomenat el Directori, i es va reintroduir el sufragi censatari amb dues cambres legislatives. Aquest govern va lluitar contra pressions de la noblesa i classes populars, va perseguir els jacobins, va derrogar la Constitució de 1793 i va revocar les seves polítiques. -
L'imperi Napoleònic
L'Imperi Napoleònic fa referència al període de govern de Napoleó Bonaparte a França (1804-1814). Napoleó es va proclamar emperador i va expandir el seu domini per gran part d'Europa a través de le conquestes militars. Aquesta etapa va tenir un impacte profund en la història d'Europa, amb la implementació de reformes legals i administratives i la promoció del Codi Napoleònic com a sistema legal unificat. L'Imperi va arribar al seu final amb la derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo. -
El Congrés de Viena
El Congrés de Viena (1814-1815) va reunir les potències que van vèncer Napoleó amb l’objectiu de posar fi a l’expansió de les idees liberals i restaurar l’absolutisme monàrquic a tot Europa.
Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=AjlBzEoQRNM -
La Restauració
La Restauració (1814-1830) tenia com a objectiu restaurar l'absolutisme monàrquic a Europa, amb França establint la monarquia borbònica amb Lluís XVIII. No obstant, les idees liberals i nacionalistes que van sorgir de la Revolució Francesa es van oposar. Les decisions del Congrés de Viena i la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre els monarques europeus per enfrontar les amenaces de revolucions liberals, però el liberalisme i el nacionalisme es van convertir en forces d'oposició.