-
3500 BCE
Aparició de l'escriptura
L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'agricultura: a Mesopotàmia cap a 3300 aC, a Egipte 3200 aC, a Xipre 2200 aC, a Creta 1900 aC, a la Xina 1400 aC i a l'Amèrica central cap a 900 aC. El primer alfabet va aparèixer al voltant del 2000 aC i el primer idioma escrit va ser el sumeri. Enter: https://ca.wikipedia.org/wiki/Escriptura -
900 BCE
La monarquia 1
L’origen de Roma es troba en la fusió de diversos pobles de la Itàlia central (llatins, dels quals en prové la llengua, oscs, umbres, sabins i il·liris). La influència dels etruscs, poble de llengua no indoeuropea establert a Itàlia vers el 900 aC, tingué una gran influència en els romans, especialment pel que a l’organització social, els rituals funeraris i l’art. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
900 BCE
La monarquia 2
D’altra banda, una de les etimologies més acceptades sobre el nom de ‘Roma’ sosté que és la llatinització de ‘Ruma’, nom d’un llinatge etrusc; l’altra sosté que significa ‘la ciutat del riu’. La base de la futura Roma fou la ‘lliga septimoncial’ o ‘lliga dels set turons’, formada per la confederació de set ciutats vers el 750 aC. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
900 BCE
La monarquia 3
Les institucions polítiques de la República eren heretades de la monarquia (senat i comicis), però el govern corresponia a un cos de magistrats (magistrat), designats pels comicis, l’autoritat màxima dels quals era exercida per dos cònsols amb durada d’un any que, entre altres atribucions, tenien la de nomenar un dictador en períodes de crisi. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
753 BCE
Historia
Convencionalment, hom n'estableix els límits temporals entre el 753 aC (data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària) i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident. -
750 BCE
La repùblica 1
Una crisi política posà fi a la monarquia i instaurà la República. L’aliança defensiva amb diverses ciutats donà a Roma un gran poder militar. En aquests primers anys foren determinants en l’evolució del sistema polític republicà les lluites socials, detenien els càrrecs polítics i religiosos, i la plebs o plebeus, homes lliures no nobles, amb certs drets, però que no podien accedir a càrrecs polítics. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
750 BCE
La republica 2
En el punt més baix de l’escala social, els esclaus eren considerats com a béns i no com a persones, i per tant no eren subjectes de cap dret. L’esclavatge fou una institució que Roma compartí amb les civilitzacions de l’antiguitat, però que hi assolí un pes econòmic decisiu gràcies a l’expansió territorial. L’esclavatge per deutes fou un element força important en les lluites socials de l’època republicana. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
735 BCE
Llocs on van arribar
En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà. Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al continent, tots els territoris al S de la frontera. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
700 BCE
L'imperi romà 3
August dissolgué el triumvirat i reinstaurà la República, però es féu elegir cònsol en els anys successius amb el seu aliat Agripa. Determinà també la composició del senat, el qual, com a conseqüència de la creació d’un consell privat (Consilium principis), restà reduït a una institució simplement honorífica. El poder tribunici restà també sota la seva autoritat i li permeté influir cada cop més en els nomenaments dels magistrats. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
700 BCE
L'imperi romà 4
A banda d’altres atribucions com ara el control del fisc amb la reorganització de l’exèrcit, instituí un cos directament subordinat al príncep, les cohorts pretorianes, i dividí les províncies en senatorials i imperials aquestes darreres sota control directe de l’emperador. Per tal de consolidar les fronteres septentrionals de l’Imperi August limità les expedicions militars d’expansió i se centrà en la consolidació del territori conquerit. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
700 BCE
L'imperi romà 1
Després de la victòria sobre Antoni, Octavi emprengué una reforma política de gran abast que, sense suprimir nominalment les institucions republicanes, la inaugurà la fase de la història romana coneguda amb el nom d’imperi Romà. L’autocràcia iniciada per Cèsar trobà expressió en els títols de princeps i augustus atorgats a Octavi pels comicis i el senat, que li conferiren, respectivament, la preponderància política. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
700 BCE
L'imperi romà 2
La consolidació de l’autocràcia iniciada per Cèsar trobà expressió en els títols de princeps (31 aC) i augustus (27 aC) atorgats a Octavi pels comicis i el senat, que li conferiren, respectivament, la preponderància política (‘primer ciutadà’) i religiosa, la qual, reforçada posteriorment amb la designació de pontífex màxim vitalici, contribuí d’una manera decisiva a la divinització de l’emperador, esdevinguda oficial des d’aleshores. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
476 BCE
La caiguda de l'imperi romà
El 476, Odoacre, rei dels hèruls, destronà l’infant Ròmul Augústul, últim emperador, trameté els ornaments imperials a Constantinoble, s’apoderà de Roma i es féu coronar rei d’Itàlia. L’Imperi Romà d’Occident s’extingí. En canvi, l’Imperi Romà d’Orient (imperi Bizantí) durà fins el 1453. Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
284 BCE
Emperadors romans 4
La tetrarquia
Diocledià (august) 284-305
Marc Aureli Valeri Maximià (august) 286-305
307-308
Constanci I (Orient) (cèsar 293-305) 305-306
Gai Galeri Valeri Maximià (Orient)(cèsar 293-305) 305-311
Flavi Valeri Sever (cèsar 305-306) 306-307
Maximí Daia (cèsar 305-307) 308-313
Maxenci 306-312
Valeri Licinià Licini (august 307-312) 313-324
Constantí I (august 307-312) 313-324 Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
235 BCE
Emperadors romans 3
Període d’anarquia militar
Maximí 235-238
Gordià I 238
Gordià II 238
Dècim Celi Calví Balbí i Pupiè Màxim 238
Gordià III 238-244
Filip l’Àrab (Filip II associat 246-249) 244-249
Cai Messi Quint Trajà Deci 249-251
Gai Vibi Trebonià Gal (Volusià associat 252-253) 251-253
Marc Emili Emilià 253
Valerià 253-260
Galiè (associat 253-260) 260-268 Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
96 BCE
Emperadors romans 2
Dinastia antonina
Nerva 96-98
Marc Ulpi Trajà (associat 97-98) 98-117
Publi Eli Adrià 117-138
Antoní Pius 138-161
Marc Aureli (Luci Ver associat 161-169) 161-180
Marc Aureli Còmmode 180-192
Septimi Sever 193
Didi Julià 193
Dinastia severiana
Septimi Sever 193-211
Marc Aureli Antoní Caracal·la (associat 198-211; Septimi Geta Associat 211-212) 211-217
Macrí 217-218
Heliogàbal 218-222
Alexandre Sever 222-235 Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml -
27 BCE
Emperadors romans 1
Dinastia julioclàudia
August 27 aC-17 dC
Claudi Neró Tiberi 14-37
Gai Juli Cèsar Germànic Calígula 37-41
Claudi I 41-54
Neró 54-68
Període de crisi
Servi Sulpici Galba 68-69
Marc Salvi Otó 69
Aule Vitel·li 69
Dinastia flàvia
Tit Flavi Vespasià 69-79
Tit Flavi Vespasià 79-81
Tit Flavi Domicià 81-96 Enter: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0276858.xml
