HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA: S XVIII - XIX

By paula_m
  • Màquina de vapor de Watt

    Màquina de vapor de Watt
    James Watt va adaptar la màquina de vapor per a impular els mecanismes industrials. Aplicada a la mecanització de la indústria tèxil va provocar l'augment de la productivitat i de la producció total, cosa que va permetre abaratir els costos i abaixar el preu de venda.
  • Independència d’EUA

    Independència d’EUA
    Els colons americans estaven descontents amb una metròpoli que no els permitia enviar representants al Parlament i els imposava un monopoli comercial, com també impostos alts. Els delegats de les Tretze Colònies Britàniques, reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d'Independència dels EUA, que expresava el deure dels governants de respectar els drets inalienables del poble. Després de la derrota de Yorktown, Gran Bretanya va reconéixer la independència.
  • Constitució d’EUA

    Constitució d’EUA
    La Constitució americana assegurava la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), intuïa un govern republicà, encapçalat per un president amb amplis poders escollit pels ciutadans. La Constitució es complementava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d'expressió i de reunió, i el dret de ser jutjat per un jurat. A més, no es podia privar ningú de la vida, de la llibertat o de la propietat sense un procediment judicial adequat.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    Es va produir a París.
    Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament el fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la revolució francesa. La rendició de la presó, símbol de l'despotisme de la monarquia francesa, va provocar un autèntic sisme social tant a França com a la resta d'Europa, fins a la llunyana Rússia imperial.
  • Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà

    Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
    És un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa que reconeixia els drets i les llibertats individuals, així com la igualtat de tots els ciutadants davant de la llei i els impostos. Malgrat el seu caràcter d'universalitat, no inclou les dones ni els esclaus. Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa, especialment Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776.
  • Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana d’Olympe de Gouges

    Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana d’Olympe de Gouges
    Amb l'esclat de la revolució, Olympe de Gouges, es va posicionar al costat dels revolucionaris, però es va indignar en constatar que la constitució del 1791 no atorgava el dret de vot a les dones.
    Per fer pública la seua posició, va escriure un projecte de Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana.
    Aquest document constitueix un pastitx crític de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, que enumera drets aplicant-se només als homes.
  • Napoleó es coronat emperador

    Napoleó es coronat emperador
    Napoleó és coronat emperador en presència de el Papa Pius VII. La pomposa cerimònia va tindre lloc a la catedral de Notre Dame de París.
    Napoleó volia establir la legitimitat del seu regnat imperial, amb la seva nova família reial i la seva nova noblesa. Amb aquesta finalitat, va dissenyar una nova cerimònia de coronació a diferència de la dels reis de França, que posava èmfasi en la consagració i la unció del rei i era conferida per l'arquebisbe de Reims a la catedral de Reims.
  • Derrota de Napoleó a Waterloo

    Derrota de Napoleó a Waterloo
    Després de la volta de l'emperador del seu exili a l'illa d'Elba, donant inici a el període conegut com els «Cent Dies», al reunir-se la Setena Coalició contra ell, Napoleó va decidir invadir els Països Baixos, lloc de reunió de les tropes de la nova aliança. La batalla va significar el final definitiu de les guerres napoleòniques.
    Després de la derrota, Napoleó va abdicar i fou desterrat a l'illa de Santa Elena.
  • Congrés de Viena

    Congrés de Viena
    Fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa.
    El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, posar fi a l'expansió de les idees liberals, i restaurar l'absolutisme a Europa.
  • Primers sindicats

    Primers sindicats
    La derogació a Anglaterra de les lleis que prohibien les associacions obreres va permetre que es crearen els primers sindicats, que reunien els obrers d'un mateix ofici o ram.
  • Great Trade Union

    Great Trade Union
    Agrupava treballadors de diversos oficis. Les seues primeres reivindicacions van ser la defensa del dret d'associació, la reducció de la jornada laboral, les millores salarials i la regulació del treball infantil.
  • I Internacional obrera

    I Internacional obrera
    Va ser una organització fundada des de Londres que va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes i socialistes francesos, i italians republicans. Les seues finalitats eren l'organització política del proletariat a Europa i la resta del món, així com un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. Però les discrepàncies ideològiques la van fer inviable i va acabar desapareixent cap al 1876.
  • Telèfon

    Telèfon
    Va ser inventat per Antonio Meucci, qui en 1854 va construir el seu primer prototip, encara que no va formalitzar la seua patent per dificultats econòmiques, presentant només una breu descripció del seu invent a l'Oficina de Patents dels Estats Units a 1871. Entre ambdues dates, Johann Philipp Reis ja havia desenvolupat un altre prototip independentment, de manera que la sol·licitud de Meucci va arribar tard.
    Pocs anys després, Alexander Graham Bell va ser el primer en patentar-ho formalment.
  • Conferència de Berlín

    Conferència de Berlín
    Es van decidir les normes per reparti-se el territori i les zones d'Àfrica (a excepció de Liberia que ja estava en mans d'Estats Units i Etiopia que es va lliurar per el moment) que ocuparia cada potència imperialista.
    Malgrat això, l'enfrontament dels interessos imperialistes es va fer inevitable i esclataren moltes guerres.
  • Taylorisme

    Taylorisme
    Taylor va revolucionar els mètodes de producció inventant el taylorisme. La producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d'augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos de fabricació.
    Aquests nous mètodes de treball es basen en la cadena de producció, en la qual cada obrer fa una part molt concreta del procés productiu.