-
3500 BCE
Els Sumeris s'estableixen a Mesopotàmia. (ca. 3500 aC)
- Amb l'arribada dels sumeris a la terra localitzada entre els rius Tigris i Eufrates el 3500 aC, van aparèixer l'escriptura cuneïforme, els segells cilíndrics i el primer codi de lleis.
-
Period: 3500 BCE to 476
Època Antiga
- L'Edat Antiga compren aproximadament uns trenta-cinc segles, començant per la invenció de l'escriptura, ca. 3000 aC i la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, l'any 476 dC. Trobem les següents civilitzacions:
- Mesopotàmia
- Antic Egipte
- Antiga Grècia
- Antiga Roma
-
3100 BCE
Primerenca taula pictogràfica sumèria
ca. 3100 aC
Aquesta taula pictogràfica són les indicacions del desenvolupament de l'escriptura. La informació està dividida per una quadrícula horitzontal i vertical. -
3000 BCE
Unió de l'alt i baix Egipte. (ca. 3000 aC)
- Al nord-est d'Àfrica, a la vora del riu Nil, s'estableixen l'Alt i Baix Egipte, els quals al voltant del 3000 aC es van unificar en un mateix regne. Van idear un sistema de comunicació escrit a partir de símbols que representaven sons fonètics, els jeroglífics.
-
2500 BCE
Gran piràmide i Esfinx de Giza
-
2100 BCE
Zigurat d'Ur
Els zigurats eren grans torres esgraonades de set altures i la seva dimensió anava disminuint fins al cim. Tenien escalinates, rampes i un petit temple a la part superior. Eren fets d'adob i servien de temples, però també d'observatoris astronòmics. El Zigurat d'Ur també és anomenat Etemenninguru, que significa casa la qual la seva alta terrassa inspira terror. -
2100 BCE
Taula cuneïforme
ca. 2100 aC
La taula d'argila indica les despeses de gra i animals. -
1792 BCE
Regnat d'Hammurabi, rei de Babilònia. (ca. 1792-1750 aC)
-
1750 BCE
Detall del Codi d'Hammurabi
A la roca s'explica amb escriptura cuneïforme els crims i els seus respectius càstigs. Conté dues-centes-vuit lleis encaixades en una quadrícula de vint-i-una columnes. És de basalt negre i té una mida de 244 m d'altura. -
1750 BCE
Estela de reproducció del Codi d'Hammurabi
Escrit entre el 1792 i 1750 aC
Sobre l'escrit de les lleis es troba el rei Hammurabi al cim d'una muntanya amb el déu del Sol Shamash assegut, el qual ordena al rei que escrigui les lleis pel poble de Babilònia.
La imatge d'una autoritat divina es converteix en un recurs força convincent. -
1450 BCE
Detall del llibre dels morts de Tuthmosis III
ca. 1450 aC
L'escriptura hieroglífica va ser simplificada , però mantenia el seu orígen pictogràfic. -
1420 BCE
Vinyeta del Papirus d'Ani (ca. 1420)
L'escena mostra l'arribada al judici final de Thuthu, la dona d'Ani, l'escriba, contador i gestor del bestiar de Thebes. -
1000 BCE
Primerenc alfabet grec. (ca. 1000 aC)
-
1000 BCE
Antiga Grècia
- El poble grec estava situat a l'extrem sud de la península balcànica i va ser un dels llocs de naixement de la història, el teatre, la filosofia, la democràcia i els Jocs Olímpics. De la cultura clàssica s'ideen també els primers alfabets i segells personals.
-
776 BCE
Primers Jocs Olímpics. (ca. 776 aC)
-
753 BCE
Ròmul s'estableix a Roma.
-
753 BCE
Antiga Roma
- La societat romana va impulsar l'ús del clavegueram, la llengua llatina, les lluites, els plans d'urbanització de les ciutats, etc. Els romans van crear els primers cartells en forma de pintades als murs per anunciar esdeveniments o com una manera d'expressar-se. A més, perfeccionen els alfabets llatins.
-
750 BCE
L'Odissea d'Homer. (ca. 750-700 aC)
-
700 BCE
Gerro Etrusc. (ca. Segles VII-VI aC)
Una primerenca joguina educativa que, amb forma de gall, estava inscrita amb l'alfabet etrusc. -
600 BCE
Nabucodonosor II construeix la Torre de Babel. (ca. 600 aC)
-
593 BCE
Sarcòfag d'Aspalta, rei d'Etiopia
(ca. 593 i 568 aC)
Les inscripcions tallades en aquest sarcòfag de granit mostren la flexibilitat del hieroglífics. -
580 BCE
Porta d'Ishtar
Era el principal accés a la ciutat de Babilònia. Tenia un arc central de mig punt rodejat per dues torres. Feia d'alçada 12 m i era recoberta per maons esmaltats i modelats amb figures d'animals sagrats. -
538 BCE
Caiguda de Babilònia enfront dels perses.
-
525 BCE
Els perses conquereixen i governen Egipte. (525-404 aC)
-
525 BCE
Roda votiva arcaica grega (ca. 525 aC)
Es pot llegir una dedicatòria a Apol·lo, gràcies a la pàtina mig verda de la roda de metall. La seva mida és de 16 cm de diàmetre. -
500 BCE
Segells de signatura grecs
segle V aC
Aquests segells servien per estampar una marca identificadora personal i els motius principals solien ser animals. La seva mida era de 12 cm i eren fets amb quars. -
450 BCE
Fitxa d'assignació (ca. 450 aC)
En la societat grega, alguns càrrecs públics s'escollien per votació i, d'altres, eren escollits per grups. Aquestes fitxes s'utilitzaven en el procés de selecció. -
400 BCE
Els Perses de Timotheus
Segle IV aC
Manuscrit de papir escrit per Timotheus, mostra de la simetria i ritme visual de l'alfabet grec. -
399 BCE
Sòcrates és executat.
-
332 BCE
Alexandre Magne conquereix Egipte (332-330 aC)
-
197 BCE
Pedra Rosetta (ca. 197-196 aC)
D'adalt abaix, els textos escrits en hieroglífics, escritura demòtica i inscripcions gregues que van desxifrar els secrets de l'antic Egipte. -
197 BCE
Detalls de la pedra Rosetta
Indiquen, a la part superior, el nom del faraó Ptolemy en escritura hieratica i, a la part inferior, la paraula en grec Ptolomaios. -
44 BCE
Assassinat de Juli Cèsar.
-
1 CE
Murs pintats de Pompeia
Segle I dC
Aproximadament, un total de setze centenars de missatges, des de passatges de Virgili, fins obscenitats explícites, van ser conservats sota més de 3,6 m de cendra volcànica. -
1 CE
Naixement de Crist.
-
79
Coliseu romà.
-
144
Inscripcions tallades a la part inferior de la Columna Trajana (ca. 114 dC)
Les seves lletres tenen una forma proporcional i harmònica. Es trobava al fòrum trajà, a Roma. -
400
Capitalis Quadrata, lletres capitals o majúscules quadrades (ca. 400 dC).
Provinents d'un manuscrit de Virgili, el pinzell inclinat en un cert angle, elabora els serifs i línies de diferents gruixos. -
476
Caiguda de l'Imperi romà a Occident
-
Period: 476 to 1492
Edat Mitjana
- Aquesta etapa té per inici la dissipació de l'Imperi romà d'Occident i acaba amb la invenció de la impremta a Europa el 1440, la presa de Constantinoble per part dels turcs otomans i l'arribada de Colom a Amèrica el 1492.
-
500
Semiuncials (s. VI dC)
Escrit en un monestir del sud d'Itàlia, aquest manuscrit indica les primeres aparicions d'astes ascendents i descendents en les lletres. -
680
El Llibre de Durrow, pàgina inicial
Evangeli segons Sant Marc. Una "L" i una "N" entrellaçades fan una forma d'herbes entrellaçades i motius d'espiral fent trenes. -
771
Conquesta d'al-Àndalus
-
794
El Llibre de Kells, pàgina de la chi-ro. (794-806)
En aquesta pàgina es poden veure tretze caps, dos gats, quatre ratolins i una nodria agafant un salmó. Tot plegat entre motius d'espirals i entrellaçats. -
947
Laberint commemoratiu de Moralia in lob
Començant pel centre de la línia superior, es llegeix la inscripció per a baix, a l'esquerra i dret, creant així un laberint de lletres. -
1300
Pàgina del saltiri d'Ormesby (ca. Inicis del s. XIV dC)
El complex marc de text engloba la decoració, la il·lustració i les inicials del text. A la majoria dels manuscrits gòtics, hi predominen els blaus i els vermells. -
1337
Guerra dels Cent Anys (1337-1453)
-
1431
Cremen a Joana d'Arc
-
1450
Exlibris per a Johannes Knabensberg
Aquest és un dels exlibris més antics que es conserven. -
Period: 1453 to
Edat Moderna
- És l'etapa de la història Europa que comença des del segle XV i acaba a finals del segle XVIII.
- Amb el començament d'aquesta època trobem el Renaixement, moviment artístic, literari, científic i educatiu que va retornar als valors clàssics d'aquests àmbits, basant-se en la racionalitat de les civilitzacions gregues i romanes. També sorgeix la impremta, la invenció de noves tipografies i formes de composició editorial. Altres fets importants d'aquest temps seran la Revolució Industrial.
-
1455
Gutenberg i Fust completen la Bíblia de 42 línies.
-
1455
Pàgines de la Bíblia de Gutenberg
Aquest llibre marca la tendència de qualitat a l'època, per la seva amplitud dels marges, la llegibilitat, textura i el seu treball d'impressió. Seguidament, un il·luminador va afegir manualment les capçaleres, les inicials i text en blau i vermell. -
1475
Caxton, primer llibre tipogràfic anglès
-
1481
Marca de l'Associació d'impressors venecians, atribuïda a Nicolas Jenson
En l'època simbolitzava "Déu regnarà sobre la Terra". Aquest motiu, l'orbe i la creu, és un dels símbols humans més antics i apareix per primer cop en una cambra de la piràmide de Keops a Gizeh. -
1493
Portada de la Crònica de Nuremberg, dissenyada per George Alt
El títol indica "Registre (índex) de per aquest llibre de cròniques, amb il·lustracions i retrats des del començament del món" -
1503
Da Vinci pinta La Gioconda (Mona Lisa)
-
1522
Expedició a la volta al món de Magallanes
-
1526
G Majúscula d'una sèrie d'inicials puntillistes, Geoffroy Tori
L'alfabet de majúscules romanes donava una elegància i un efecte de "color" als llibres impresos per la impremta de Robert Estienne. -
1558
Fragment de les xilografies pel llibre dels oficis (Ständebuch) de Jost Amman
En aquest llibre es mostren més de cent ocupacions, des del Papa fins a un afilador de tisores. Es poden veure els treballs relacionats amb les arts gràfiques. Cada il·lustració era acompanyada pels versos del poeta Hans Sachs. -
1558
Portada del Primer llibre d'històries fabuloses, Robert Granjon
La serp rodejada per les lletres majúscules romanes era la marca de Granjon. Les lletres són els "caractères de civilité" de Granjon que, amb el seu estil manuscrit, van ser utilitzades al llarg de les pàgines d'aquesta obra. -
Shakespeare publica Romeu i Julieta
-
Shakespeare publica Macbetch
-
Miguel de Cervantes publica El Quixot (1605-1615)
-
Weekly News, primer diari anglès
-
Alfabets mestres per a The Romain du Roi, de Louis Simonneau
Aquests gravats en coure van ser un intent de determinar els estàndards gràfics per a un nou alfabet. -
Guerra de Successió (1701-1714)
-
Declaració d'independència dels Estats Units
-
Pàgina ornamentada del "Essai d'une nouvelle typographie", dissenyat per Louis René i imprès per Jean Joseph Barbou
Les cornises i les cantonades detallades, mostren l'autoritat absolutista de la monarquia francesa de l'època. -
Revolució Francesa
-
Period: to
Edat Contemporània part 1
- Aquest període recull la història des de finals del segle XVIII fins a l'actualitat. Marca el seu inici la Revolució Francesa i anirà seguida per altres fets històrics com la Guerra d'Espanya i els EUA el 1898, la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la Segona Guerra Mundial, la guerra freda o la del Vietnam. Això influenciarà a l'art i el disseny, creant moviments avantguardistes i contraculturals que serviran de protesta envers les injustícies i el malestar social i polític.
-
Period: to
Edat Contemporània part 2
- En altres casos, com a Suïssa que va ser neutral durant els conflictes mundials, donarà pas a l'Estil Internacional. Però serà continuat pel Post-Modernisme el 1980, un estil que trenca amb el racionalisme. Gràcies a les noves tecnologies, el disseny gràfic està a l'abast de més gent i facilita la seva realització i experimentació.
-
Pàgines de Vergil's Bucolica, Georgica, et Aenis, impreses per Pierre Didot
La doble pàgina mostra la interiorització del neoclassicisme al disseny gràfic, amb marges extensos i l'equilibri de l'estructuració. -
Napoleó governa a França
-
Inici de la Guerra de 1812
-
Calson, primera tipografia sense serif
-
Pàgina del "Manuale tipografico" De Giambattista Bodoni
Aquesta tipografia mostra contrast entre els elements gruixuts i fins de les lletres. -
Victòria reina del Regne Unit
-
Mor Alfons XII d'Espanya
-
Marca d'impressió de Kelmscott Press, dissenyat per William Morris
-
Cartell publicitari per Jane Avril d'Henri Toulouse-Lautrec
-
Cartell publicitari de Mackintosh per a The Scottish Musical Review.
L'obra medeix 2,46m i els plans de color creen un espai homogeni, els blanc aporten lluminositat a aquest disseny. -
Cartell publiucitari "Èlysée Montmartre bal masqué" de Jules Chèret
Els colors utilitzats i el moviment de les figures humanes, conviuen en harmonia amb les lletres dels títols del disseny del cartell. -
Tipografia Akzidenz Grotesk de la fundició Berthold
Les seves formes geomètriques aporten ritme, racionalitat i contrast. -
Cartell publicitari d'Alfons Marie Mucha
-
Primera Guerra Mundial 1914-1918
-
Poema futurista "Bifsf + 18 Simultanetè Chimismi lirici," d'Ardengo Soffici
A partir de lletres modulars, el vers es composat per diagonals que creen ritme a través de la pàgina. -
Portada de la revista neoplasticista De Stjl, dissenyada per Vilmos Huszar
-
Revolució Russa
-
Coberta d'una revista dadaista, autors: Vilmos Huszar, Theo Van Doesburg i Kurt Schwitters
-
Cartell de guerra de l'autor constructivista Malevich
-
Cartell comercial d'Alexander Rodchenko
-
Espècimen de la tipografia Futura, dissenyada per Paul Renner
-
Anunci publicitari del futurista Fortunato Depero
-
El crac del 19
-
Portada de la revista Die neue linie, dissenyada per Herbert Bayer
-
Cartell per al transanlantic "L'Atlantique" de Cassandre
La forma del vaixell es basa en un rectangle que ocupa gran part del pòster, així l'element central és el producte i es veu representat de manera magestuosa, elegant i gran que li dona importància. -
Cartell de la Guerra Civil Espanyola de Lorenzo Goñi
-
Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
-
Cartell de la Guerra Civil Espanyola de Joan Miró
-
Segona Guerra Mundial (1939-1945)
-
El pla Marshall
-
Crèdits inicials del llargmetratge L'home amb el braç d'or, dissenyat per Saul Bass
-
Coberta d'un llibre dissenyada per Jordi Fornas
-
Cartell per a la Banda de jazz del MIT, dissenyat per Ralph Coburn
Característic de l'estil internacional, el disseny és sotmès a una norma basada en el sistema de retícules. La repetició i els espais aporten ritme a la composició. -
Símbol I love New York de Milton Glaser
-
Mor Francisco Franco
-
Cartell publicitari de la marca de rellotges Swatch, dissenyat per Paula Scher
La dissenyadora fa homenatge a un cartell del suís Herbert Matter, fent referència al país d'origen de la marca. -
Cartell de "Diva is Dismissed" estrenada al Public Theater, dissenyat per Paula Sccher.
-
Cartell publicitari del cantant Lou Reed, dissenyat per Stefan Sagmeister
Les lletres del disc que anuncia són personals per al cantant, d'aquesta manera el dissenyador decideix plasmar-les a la seva cara, com una senya d'identitat, és tan personal que surt de la seva pròpia pell. -
Atemptat a les Torres Bessones
-
Cartell commemoratiu del centenari de Henri Toulouse-Lautrec, dissenyat per Max Kisman
-
Arribada de l'Euro a Europa
-
Cartell "Relfexiones en torno al libro", dissenyat per Alejandro Magallanes
-
Atemptats jihadistes 11-M a Espanya
-
Crisi financera
-
Cartell "n8" per Museumnatch (museu nit) a Amsterdam, dissenyat per Thonik
Rep el títol de n.8, perquè en holandès el número vuit es pronuncia "atch", que afegint-li la preposició "n", crea un joc de paraules entre el 8 i la nit, que es pronuncia "natch". -
Period: to
Bibliografia
les imatges són fotografies extretes dels llibres:
- MEGGS, P.B. (2000). Historia del Diseño Gráfico. Mexico: Mc Graw Hill.
- SATUÉ, E. (2012). El diseño gráfico: Desde los orígenes hasta nuestros días. Madrid: Alianza Forma. -
Period: to
Webgrafia
- Edad Media. (2020, April 2). Enciclopedia de Historia. Recuperat en 03 gener de 2023.https://enciclopediadehistoria.com/edad-media/
- Enciclopedia de Historia. (n.d.). Enciclopedia de Historia. Recuperat en 05 gener de 2023. https://enciclopediadehistoria.com/
- Montilla, Belén. (2022) Periodos artísticos . Recuperat en 03 gener de 2023. Recuperat de
https://youtube.com/playlist?list=PLhx98caxzyRXH8YlWU_tCJaJsEC_kShDs