Història del Disseny Gràfic

  • 3500 BCE

    Els Sumeris s'estableixen a Mesopotàmia. (ca. 3500 aC)

    • Amb l'arribada dels sumeris a la terra localitzada entre els rius Tigris i Eufrates el 3500 aC, van aparèixer l'escriptura cuneïforme, els segells cilíndrics i el primer codi de lleis.
  • Period: 3500 BCE to 476

    Època Antiga

    • L'Edat Antiga compren aproximadament uns trenta-cinc segles, començant per la invenció de l'escriptura, ca. 3000 aC i la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, l'any 476 dC. Trobem les següents civilitzacions:
    • Mesopotàmia
    • Antic Egipte
    • Antiga Grècia
    • Antiga Roma
  • 3100 BCE

    Primerenca taula pictogràfica sumèria

    Primerenca taula pictogràfica sumèria
    ca. 3100 aC
    Aquesta taula pictogràfica són les indicacions del desenvolupament de l'escriptura. La informació està dividida per una quadrícula horitzontal i vertical.
  • 3000 BCE

    Unió de l'alt i baix Egipte. (ca. 3000 aC)

    • Al nord-est d'Àfrica, a la vora del riu Nil, s'estableixen l'Alt i Baix Egipte, els quals al voltant del 3000 aC es van unificar en un mateix regne. Van idear un sistema de comunicació escrit a partir de símbols que representaven sons fonètics, els jeroglífics.
  • 2500 BCE

    Gran piràmide i Esfinx de Giza

  • 2100 BCE

    Zigurat d'Ur

    Zigurat d'Ur
    Els zigurats eren grans torres esgraonades de set altures i la seva dimensió anava disminuint fins al cim. Tenien escalinates, rampes i un petit temple a la part superior. Eren fets d'adob i servien de temples, però també d'observatoris astronòmics. El Zigurat d'Ur també és anomenat Etemenninguru, que significa casa la qual la seva alta terrassa inspira terror.
  • 2100 BCE

    Taula cuneïforme

    Taula cuneïforme
    ca. 2100 aC
    La taula d'argila indica les despeses de gra i animals.
  • 1792 BCE

    Regnat d'Hammurabi, rei de Babilònia. (ca. 1792-1750 aC)

  • 1750 BCE

    Detall del Codi d'Hammurabi

    Detall del Codi d'Hammurabi
    A la roca s'explica amb escriptura cuneïforme els crims i els seus respectius càstigs. Conté dues-centes-vuit lleis encaixades en una quadrícula de vint-i-una columnes. És de basalt negre i té una mida de 244 m d'altura.
  • 1750 BCE

    Estela de reproducció del Codi d'Hammurabi

    Estela de reproducció del Codi d'Hammurabi
    Escrit entre el 1792 i 1750 aC
    Sobre l'escrit de les lleis es troba el rei Hammurabi al cim d'una muntanya amb el déu del Sol Shamash assegut, el qual ordena al rei que escrigui les lleis pel poble de Babilònia.
    La imatge d'una autoritat divina es converteix en un recurs força convincent.
  • 1450 BCE

    Detall del llibre dels morts de Tuthmosis III

    Detall del llibre dels morts de Tuthmosis III
    ca. 1450 aC
    L'escriptura hieroglífica va ser simplificada , però mantenia el seu orígen pictogràfic.
  • 1420 BCE

    Vinyeta del Papirus d'Ani (ca. 1420)

    Vinyeta del Papirus d'Ani (ca. 1420)
    L'escena mostra l'arribada al judici final de Thuthu, la dona d'Ani, l'escriba, contador i gestor del bestiar de Thebes.
  • 1000 BCE

    Primerenc alfabet grec. (ca. 1000 aC)

  • 1000 BCE

    Antiga Grècia

    • El poble grec estava situat a l'extrem sud de la península balcànica i va ser un dels llocs de naixement de la història, el teatre, la filosofia, la democràcia i els Jocs Olímpics. De la cultura clàssica s'ideen també els primers alfabets i segells personals.
  • 776 BCE

    Primers Jocs Olímpics. (ca. 776 aC)

  • 753 BCE

    Ròmul s'estableix a Roma.

  • 753 BCE

    Antiga Roma

    • La societat romana va impulsar l'ús del clavegueram, la llengua llatina, les lluites, els plans d'urbanització de les ciutats, etc. Els romans van crear els primers cartells en forma de pintades als murs per anunciar esdeveniments o com una manera d'expressar-se. A més, perfeccionen els alfabets llatins.
  • 750 BCE

    L'Odissea d'Homer. (ca. 750-700 aC)

  • 700 BCE

    Gerro Etrusc. (ca. Segles VII-VI aC)

    Gerro Etrusc. (ca. Segles VII-VI aC)
    Una primerenca joguina educativa que, amb forma de gall, estava inscrita amb l'alfabet etrusc.
  • 600 BCE

    Nabucodonosor II construeix la Torre de Babel. (ca. 600 aC)

  • 593 BCE

    Sarcòfag d'Aspalta, rei d'Etiopia

    Sarcòfag d'Aspalta, rei d'Etiopia
    (ca. 593 i 568 aC)
    Les inscripcions tallades en aquest sarcòfag de granit mostren la flexibilitat del hieroglífics.
  • 580 BCE

    Porta d'Ishtar

    Porta d'Ishtar
    Era el principal accés a la ciutat de Babilònia. Tenia un arc central de mig punt rodejat per dues torres. Feia d'alçada 12 m i era recoberta per maons esmaltats i modelats amb figures d'animals sagrats.
  • 538 BCE

    Caiguda de Babilònia enfront dels perses.

  • 525 BCE

    Els perses conquereixen i governen Egipte. (525-404 aC)

  • 525 BCE

    Roda votiva arcaica grega (ca. 525 aC)

    Roda votiva arcaica grega (ca. 525 aC)
    Es pot llegir una dedicatòria a Apol·lo, gràcies a la pàtina mig verda de la roda de metall. La seva mida és de 16 cm de diàmetre.
  • 500 BCE

    Segells de signatura grecs

    Segells de signatura grecs
    segle V aC
    Aquests segells servien per estampar una marca identificadora personal i els motius principals solien ser animals. La seva mida era de 12 cm i eren fets amb quars.
  • 450 BCE

    Fitxa d'assignació (ca. 450 aC)

    Fitxa d'assignació (ca. 450 aC)
    En la societat grega, alguns càrrecs públics s'escollien per votació i, d'altres, eren escollits per grups. Aquestes fitxes s'utilitzaven en el procés de selecció.
  • 400 BCE

    Els Perses de Timotheus

    Els Perses de Timotheus
    Segle IV aC
    Manuscrit de papir escrit per Timotheus, mostra de la simetria i ritme visual de l'alfabet grec.
  • 399 BCE

    Sòcrates és executat.

  • 332 BCE

    Alexandre Magne conquereix Egipte (332-330 aC)

  • 197 BCE

    Pedra Rosetta (ca. 197-196 aC)

    Pedra Rosetta (ca. 197-196 aC)
    D'adalt abaix, els textos escrits en hieroglífics, escritura demòtica i inscripcions gregues que van desxifrar els secrets de l'antic Egipte.
  • 197 BCE

    Detalls de la pedra Rosetta

    Detalls de la pedra Rosetta
    Indiquen, a la part superior, el nom del faraó Ptolemy en escritura hieratica i, a la part inferior, la paraula en grec Ptolomaios.
  • 44 BCE

    Assassinat de Juli Cèsar.

  • 1 CE

    Murs pintats de Pompeia

    Murs pintats de Pompeia
    Segle I dC
    Aproximadament, un total de setze centenars de missatges, des de passatges de Virgili, fins obscenitats explícites, van ser conservats sota més de 3,6 m de cendra volcànica.
  • 1 CE

    Naixement de Crist.

  • 79

    Coliseu romà.

  • 144

    Inscripcions tallades a la part inferior de la Columna Trajana (ca. 114 dC)

    Inscripcions tallades a la part inferior de la Columna Trajana (ca. 114 dC)
    Les seves lletres tenen una forma proporcional i harmònica. Es trobava al fòrum trajà, a Roma.
  • 400

    Capitalis Quadrata, lletres capitals o majúscules quadrades (ca. 400 dC).

    Capitalis Quadrata, lletres capitals o majúscules quadrades (ca. 400 dC).
    Provinents d'un manuscrit de Virgili, el pinzell inclinat en un cert angle, elabora els serifs i línies de diferents gruixos.
  • 476

    Caiguda de l'Imperi romà a Occident

  • Period: 476 to 1492

    Edat Mitjana

    • Aquesta etapa té per inici la dissipació de l'Imperi romà d'Occident i acaba amb la invenció de la impremta a Europa el 1440, la presa de Constantinoble per part dels turcs otomans i l'arribada de Colom a Amèrica el 1492.
  • 500

    Semiuncials (s. VI dC)

    Semiuncials (s. VI dC)
    Escrit en un monestir del sud d'Itàlia, aquest manuscrit indica les primeres aparicions d'astes ascendents i descendents en les lletres.
  • 680

    El Llibre de Durrow, pàgina inicial

    El Llibre de Durrow, pàgina inicial
    Evangeli segons Sant Marc. Una "L" i una "N" entrellaçades fan una forma d'herbes entrellaçades i motius d'espiral fent trenes.
  • 771

    Conquesta d'al-Àndalus

  • 794

    El Llibre de Kells, pàgina de la chi-ro. (794-806)

    El Llibre de Kells, pàgina de la chi-ro. (794-806)
    En aquesta pàgina es poden veure tretze caps, dos gats, quatre ratolins i una nodria agafant un salmó. Tot plegat entre motius d'espirals i entrellaçats.
  • 947

    Laberint commemoratiu de Moralia in lob

    Laberint commemoratiu de Moralia in lob
    Començant pel centre de la línia superior, es llegeix la inscripció per a baix, a l'esquerra i dret, creant així un laberint de lletres.
  • 1300

    Pàgina del saltiri d'Ormesby (ca. Inicis del s. XIV dC)

    Pàgina del saltiri d'Ormesby (ca. Inicis del s. XIV dC)
    El complex marc de text engloba la decoració, la il·lustració i les inicials del text. A la majoria dels manuscrits gòtics, hi predominen els blaus i els vermells.
  • 1337

    Guerra dels Cent Anys (1337-1453)

  • 1431

    Cremen a Joana d'Arc

  • 1450

    Exlibris per a Johannes Knabensberg

    Exlibris per a Johannes Knabensberg
    Aquest és un dels exlibris més antics que es conserven.
  • Period: 1453 to

    Edat Moderna

    • És l'etapa de la història Europa que comença des del segle XV i acaba a finals del segle XVIII.
    • Amb el començament d'aquesta època trobem el Renaixement, moviment artístic, literari, científic i educatiu que va retornar als valors clàssics d'aquests àmbits, basant-se en la racionalitat de les civilitzacions gregues i romanes. També sorgeix la impremta, la invenció de noves tipografies i formes de composició editorial. Altres fets importants d'aquest temps seran la Revolució Industrial.
  • 1455

    Gutenberg i Fust completen la Bíblia de 42 línies.

  • 1455

    Pàgines de la Bíblia de Gutenberg

    Pàgines de la Bíblia de Gutenberg
    Aquest llibre marca la tendència de qualitat a l'època, per la seva amplitud dels marges, la llegibilitat, textura i el seu treball d'impressió. Seguidament, un il·luminador va afegir manualment les capçaleres, les inicials i text en blau i vermell.
  • 1475

    Caxton, primer llibre tipogràfic anglès

  • 1481

    Marca de l'Associació d'impressors venecians, atribuïda a Nicolas Jenson

    Marca de l'Associació d'impressors venecians, atribuïda a Nicolas Jenson
    En l'època simbolitzava "Déu regnarà sobre la Terra". Aquest motiu, l'orbe i la creu, és un dels símbols humans més antics i apareix per primer cop en una cambra de la piràmide de Keops a Gizeh.
  • 1493

    Portada de la Crònica de Nuremberg, dissenyada per George Alt

    Portada de la Crònica de Nuremberg, dissenyada per George Alt
    El títol indica "Registre (índex) de per aquest llibre de cròniques, amb il·lustracions i retrats des del començament del món"
  • 1503

    Da Vinci pinta La Gioconda (Mona Lisa)

  • 1522

    Expedició a la volta al món de Magallanes

  • 1526

    G Majúscula d'una sèrie d'inicials puntillistes, Geoffroy Tori

    G Majúscula d'una sèrie d'inicials puntillistes, Geoffroy Tori
    L'alfabet de majúscules romanes donava una elegància i un efecte de "color" als llibres impresos per la impremta de Robert Estienne.
  • 1558

    Fragment de les xilografies pel llibre dels oficis (Ständebuch) de Jost Amman

    Fragment de les xilografies pel llibre dels oficis (Ständebuch) de Jost Amman
    En aquest llibre es mostren més de cent ocupacions, des del Papa fins a un afilador de tisores. Es poden veure els treballs relacionats amb les arts gràfiques. Cada il·lustració era acompanyada pels versos del poeta Hans Sachs.
  • 1558

    Portada del Primer llibre d'històries fabuloses, Robert Granjon

    Portada del Primer llibre d'històries fabuloses, Robert Granjon
    La serp rodejada per les lletres majúscules romanes era la marca de Granjon. Les lletres són els "caractères de civilité" de Granjon que, amb el seu estil manuscrit, van ser utilitzades al llarg de les pàgines d'aquesta obra.
  • Shakespeare publica Romeu i Julieta

  • Shakespeare publica Macbetch

  • Miguel de Cervantes publica El Quixot (1605-1615)

  • Weekly News, primer diari anglès

  • Alfabets mestres per a The Romain du Roi, de Louis Simonneau

    Alfabets mestres per a The Romain du Roi, de Louis Simonneau
    Aquests gravats en coure van ser un intent de determinar els estàndards gràfics per a un nou alfabet.
  • Guerra de Successió (1701-1714)

  • Declaració d'independència dels Estats Units

  • Pàgina ornamentada del "Essai d'une nouvelle typographie", dissenyat per Louis René i imprès per Jean Joseph Barbou

    Pàgina ornamentada del "Essai d'une nouvelle typographie", dissenyat per Louis René i imprès per Jean Joseph Barbou
    Les cornises i les cantonades detallades, mostren l'autoritat absolutista de la monarquia francesa de l'època.
  • Revolució Francesa

  • Period: to

    Edat Contemporània part 1

    • Aquest període recull la història des de finals del segle XVIII fins a l'actualitat. Marca el seu inici la Revolució Francesa i anirà seguida per altres fets històrics com la Guerra d'Espanya i els EUA el 1898, la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la Segona Guerra Mundial, la guerra freda o la del Vietnam. Això influenciarà a l'art i el disseny, creant moviments avantguardistes i contraculturals que serviran de protesta envers les injustícies i el malestar social i polític.
  • Period: to

    Edat Contemporània part 2

    • En altres casos, com a Suïssa que va ser neutral durant els conflictes mundials, donarà pas a l'Estil Internacional. Però serà continuat pel Post-Modernisme el 1980, un estil que trenca amb el racionalisme. Gràcies a les noves tecnologies, el disseny gràfic està a l'abast de més gent i facilita la seva realització i experimentació.
  • Pàgines de Vergil's Bucolica, Georgica, et Aenis, impreses per Pierre Didot

    Pàgines de Vergil's Bucolica, Georgica, et Aenis, impreses per Pierre Didot
    La doble pàgina mostra la interiorització del neoclassicisme al disseny gràfic, amb marges extensos i l'equilibri de l'estructuració.
  • Napoleó governa a França

  • Inici de la Guerra de 1812

  • Calson, primera tipografia sense serif

  • Pàgina del "Manuale tipografico" De Giambattista Bodoni

    Pàgina del "Manuale tipografico" De Giambattista Bodoni
    Aquesta tipografia mostra contrast entre els elements gruixuts i fins de les lletres.
  • Victòria reina del Regne Unit

  • Mor Alfons XII d'Espanya

  • Marca d'impressió de Kelmscott Press, dissenyat per William Morris

    Marca d'impressió de Kelmscott Press, dissenyat per William Morris
  • Cartell publicitari per Jane Avril d'Henri Toulouse-Lautrec

    Cartell publicitari per Jane Avril d'Henri Toulouse-Lautrec
  • Cartell publicitari de Mackintosh per a The Scottish Musical Review.

    Cartell publicitari de Mackintosh per a The Scottish Musical Review.
    L'obra medeix 2,46m i els plans de color creen un espai homogeni, els blanc aporten lluminositat a aquest disseny.
  • Cartell publiucitari "Èlysée Montmartre bal masqué" de Jules Chèret

    Cartell publiucitari "Èlysée Montmartre bal masqué" de Jules Chèret
    Els colors utilitzats i el moviment de les figures humanes, conviuen en harmonia amb les lletres dels títols del disseny del cartell.
  • Tipografia Akzidenz Grotesk de la fundició Berthold

    Tipografia Akzidenz Grotesk de la fundició Berthold
    Les seves formes geomètriques aporten ritme, racionalitat i contrast.
  • Cartell publicitari d'Alfons Marie Mucha

    Cartell publicitari d'Alfons Marie Mucha
  • Primera Guerra Mundial 1914-1918

  • Poema futurista "Bifsf + 18 Simultanetè Chimismi lirici," d'Ardengo Soffici

    Poema futurista "Bifsf + 18 Simultanetè Chimismi lirici," d'Ardengo Soffici
    A partir de lletres modulars, el vers es composat per diagonals que creen ritme a través de la pàgina.
  • Portada de la revista neoplasticista De Stjl, dissenyada per Vilmos Huszar

    Portada de la revista neoplasticista De Stjl, dissenyada per Vilmos Huszar
  • Revolució Russa

  • Coberta d'una revista dadaista, autors: Vilmos Huszar, Theo Van Doesburg i Kurt Schwitters

    Coberta d'una revista dadaista, autors: Vilmos Huszar, Theo Van Doesburg i Kurt Schwitters
  • Cartell de guerra de l'autor constructivista Malevich

    Cartell de guerra de l'autor constructivista Malevich
  • Cartell comercial d'Alexander Rodchenko

    Cartell comercial d'Alexander Rodchenko
  • Espècimen de la tipografia Futura, dissenyada per Paul Renner

    Espècimen de la tipografia Futura, dissenyada per Paul Renner
  • Anunci publicitari del futurista Fortunato Depero

    Anunci publicitari del futurista Fortunato Depero
  • El crac del 19

  • Portada de la revista Die neue linie, dissenyada per Herbert Bayer

    Portada de la revista Die neue linie, dissenyada per Herbert Bayer
  • Cartell per al transanlantic "L'Atlantique" de Cassandre

    Cartell per al transanlantic "L'Atlantique" de Cassandre
    La forma del vaixell es basa en un rectangle que ocupa gran part del pòster, així l'element central és el producte i es veu representat de manera magestuosa, elegant i gran que li dona importància.
  • Cartell de la Guerra Civil Espanyola de Lorenzo Goñi

    Cartell de la Guerra Civil Espanyola de Lorenzo Goñi
  • Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

  • Cartell de la Guerra Civil Espanyola de Joan Miró

    Cartell de la Guerra Civil Espanyola de Joan Miró
  • Segona Guerra Mundial (1939-1945)

  • El pla Marshall

  • Crèdits inicials del llargmetratge L'home amb el braç d'or, dissenyat per Saul Bass

    Crèdits inicials del llargmetratge L'home amb el braç d'or, dissenyat per Saul Bass
  • Coberta d'un llibre dissenyada per Jordi Fornas

    Coberta d'un llibre dissenyada per Jordi Fornas
  • Cartell per a la Banda de jazz del MIT, dissenyat per Ralph Coburn

    Cartell per a la Banda de jazz del MIT, dissenyat per Ralph Coburn
    Característic de l'estil internacional, el disseny és sotmès a una norma basada en el sistema de retícules. La repetició i els espais aporten ritme a la composició.
  • Símbol I love New York de Milton Glaser

    Símbol I love New York de Milton Glaser
  • Mor Francisco Franco

  • Cartell publicitari de la marca de rellotges Swatch, dissenyat per Paula Scher

    Cartell publicitari de la marca de rellotges Swatch, dissenyat per Paula Scher
    La dissenyadora fa homenatge a un cartell del suís Herbert Matter, fent referència al país d'origen de la marca.
  • Cartell de "Diva is Dismissed" estrenada al Public Theater, dissenyat per Paula Sccher.

    Cartell de "Diva is Dismissed" estrenada al Public Theater, dissenyat per Paula Sccher.
  • Cartell publicitari del cantant Lou Reed, dissenyat per Stefan Sagmeister

    Cartell publicitari del cantant Lou Reed, dissenyat per Stefan Sagmeister
    Les lletres del disc que anuncia són personals per al cantant, d'aquesta manera el dissenyador decideix plasmar-les a la seva cara, com una senya d'identitat, és tan personal que surt de la seva pròpia pell.
  • Atemptat a les Torres Bessones

  • Cartell commemoratiu del centenari de Henri Toulouse-Lautrec, dissenyat per Max Kisman

    Cartell commemoratiu del centenari de Henri Toulouse-Lautrec, dissenyat per Max Kisman
  • Arribada de l'Euro a Europa

  • Cartell "Relfexiones en torno al libro", dissenyat per Alejandro Magallanes

    Cartell "Relfexiones en torno al libro", dissenyat per Alejandro Magallanes
  • Atemptats jihadistes 11-M a Espanya

  • Crisi financera

  • Cartell "n8" per Museumnatch (museu nit) a Amsterdam, dissenyat per Thonik

    Cartell "n8" per  Museumnatch (museu nit) a Amsterdam, dissenyat per Thonik
    Rep el títol de n.8, perquè en holandès el número vuit es pronuncia "atch", que afegint-li la preposició "n", crea un joc de paraules entre el 8 i la nit, que es pronuncia "natch".
  • Period: to

    Bibliografia

    les imatges són fotografies extretes dels llibres:
    - MEGGS, P.B. (2000). Historia del Diseño Gráfico. Mexico: Mc Graw Hill.
    - SATUÉ, E. (2012). El diseño gráfico: Desde los orígenes hasta nuestros días. Madrid: Alianza Forma.
  • Period: to

    Webgrafia