-
753 BCE
Fundació de Roma
La fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 aC, quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber. Aquesta posició geogràfica facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç fluvial i terrestre. Amb la fundació de la ciutat s'iniciava una història de més de dotze segles, en la qual es distingeixen tres etapes: -Monarquia (753-509 aC).
-República (509-27 aC).
-Imperi (27 aC-476 dC). -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA
La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat. El títol amb què regnen els monarques varia segons les zones i l'estructura jurídica del seu estat. Es poden dir: reis, emperadors, tsars, kàisers, etc. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Les guerres romà-etrusques van ser una sèrie de guerres lliurades entre l'antiga Roma (durant el període tant de monarquia com de república) i els etruscs, des dels primers anys de la història de Roma. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini el Superb, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. -
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 a.C. i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 a.C.). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
August va ser el primer emperador romà. Va governà des de l'any 27 a.C. fins a la seva mort al 14 d.C. després d'un prolongat regnat de quatre dècades. -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. -
117
Màxima expansió de l’Imperi
L'Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
