Roma

FRIS CRONOLÒGIC DE LA HISTÒRIA DE ROMA

  • 753 BCE

    Fundació de Roma

    Fundació de Roma
    La fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 aC, quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    MONARQUIA

    Roma, al principi de la seva història, va ser una monarquia en què el rei governava amb un poder absolut. No obstant això, en alguns assumptes era aconsellat per un Senat.
  • 509 BCE

    Expulsió dels etruscos de Roma

    Expulsió dels etruscos de Roma
    Els romans no van acceptar de bon grat l'autoritat dels reis etruscs, i van aconseguir desfer-se'n l'any 509 a. C. establint una nova forma de govern: la República.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    REPÚBLICA

    En la República, el govern va estar en mans de tres institucions fonamentals: Les assemblees populars o comicis.
    Els magistrats
    El senat.
    En general, aprovaven les lleis i elegien els magistrats. Els magistrats. Es componia de 300 antics magistrats.
  • 275 BCE

    Conquesta de la península Itàlica

    Conquesta de la península Itàlica
    Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 AC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà.
  • 264 BCE

    Inici Primera guerra púnica

    Inici Primera guerra púnica
    La Primera Guerra Púnica 264 aC-241 aC va ser la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremàcia a la zona.
  • 146 BCE

    Final Tercera guerra púnica

    Final Tercera guerra púnica
    La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC. C.
    Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors i va consistir principalment al setge romà a la ciutat de Cartago, portant finalment a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants
  • 27 BCE

    Octavi August es proclama emperador

    Octavi August es proclama emperador
    L'any 19 a.C., li va ser atorgat l'Imperium Maius (poder suprem) sobre cada província de l'Imperi romà i, a partir d'aquell moment, Cèsar August va governar supremament, el primer emperador de Roma i la mesura en què tots els emperadors posteriors serien jutjats
  • Period: 27 BCE to 476

    IMPERI

    Els emperadors, des d'Octavi August, van concentrar en la seva persona els poders polític, militar, legislatiu i religiós. El Senat i la majoria de les institucions republicanes es van mantenir, però el seu poder era més teòric que real.
  • 117

    Màxima expansió de l’Imperi

    Màxima expansió de l’Imperi
    L'Imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió l'any 116 dC. sota el govern de l'emperador Marco Ulpio Trajano (98 dC-117 dC), de la dinastia Ulpio-Aelia.
  • 313

    Edicte de Milà

    Edicte de Milà
    L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que confirmaren l'edicte de tolerància de Sàrdica i precisaren els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313.
  • 476

    Fi de l’Imperi romà d’Occident

    Fi de l’Imperi romà d’Occident
    Per millorar el govern i facilitar-ne la defensa, l'any 395 dC, l'emperador Teodosi I va dividir l'imperi en dos: el d'Occident, amb capital a Roma, i el d'Orient, amb capital a Constantinoble. Ròmul August— l'any 476.