Eix cronologic Grup 3: Carlos Del Castillo, Juan Martín Omar, Pepe Chamorro y Clara Millán

Els pobles preromans

1000 BCE

Al I mil·lenni a. C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze. Desconeixien l’escriptura i produïen poques manifestacions artístiques. Vivien en petis poblats (castrum).
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Celtibers.

Imperi Romà

Period: 1000 BCE to 476

Any fundació Roma

753 BCE

Romulo va fundar Roma a l'any 753 abans de Crist, va fundar la urbe a orilles del rio Tíbe després de matar al seu germà Remo. Actualment aquesta ciutat es considera la cuna d'occident

Fundadors Roma

753 BCE

Els Fundadors de Roma van ser Ròmul i rem
Romulo va néixer a la vora del riu Tíber el 750 A.C després de matar el seu germà
En aquella època hi havia diverses ciutats gregues que s'havien assentat a la vora del mar a la península Itàlica.
Romulo va créixer imitant el model de les ciutats estat gregues.

Origen Imprei Romà

753 BCE

La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània.Ells dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
Molts de pobles diferents es van mesclar, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana controlada per L’imperi Roma. Alguns pobles varen fer pactes de autonomía per tenir més llibertat, però sempre deval de control Romà.

Etapes

753 BCE

1.3 Monarquia: Era una Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: - Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot

• El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.

Assamblea i magistrat de la republica

509 BCE

Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats:
Comicis Tribunats:
Comicis Centuriats Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols.
Senat: Ratificava les lleis aprovades pels comicis

Societat

509 BCE

Durant l’època de la república, les persones que vivien a Roma no tenien els mateixos drets. La societat es dividia inicialment en 3 categories però amb el temps es convertiran en 5:
- Patricis 🡪 Famílies riques i poderoses,
- Cavallers 🡪 Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances
-Plebeus 🡪 Comerciants, artesans i pagesos
-Lliberts 🡪 Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo..
- Esclaus 🡪 No es consideraven persones

Ciutadans

509 BCE

Durant els primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents.Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
S.V aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus
½ S. V aC Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública,a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus
S. IV aC, dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat

La roma republicana

Period: 509 BCE to 27 BCE

Guerres entre Roma i Cartago

202 BCE

Les guerres entre Roma i Cartago.
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena).

La religió romana

146 BCE

• Després de la conquesta de Grècia (146 a. C.) també van adoptar déus orientals com Isis, Cibeles i Mitra. Del SI d. Culte a l'emperador, obligatori per a totes les persones lliures (signe de lleialtat a Roma i a l'emperador).

Conquesta romana de les Balears

123 BCE

El 123 abans de Crist es considera una fecha clau en l'història de les Balears, va ser quen el cònsul Quinto Cecilio Metelo, al frent d'una flota aparentment poc nombrosa, va començar i finalitzar la conquista de tant Mallorca com Menorca, i amb ella la romanització de les dues illes.

Conquesta romana de la Peninsula Iberica

19

218-202 a. C. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 a. C. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
154-133 a. C. Les guerres contra els pobles de la Meseta forta resistència dels lusitans
133-29 a. C. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 a. C. Ocupació del Nord de la Península

Aparició cristianisme

313

L’aparició del cristianisme.
313 d. C. l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
380 d. C. l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir

Batalla de Andrinopla

378

Aquesta batalla hi va ser l'inici de la caiguda del imperi Romà, la batalla va ser contra els godos, obviament va perdre la batalla i per aixo va començar el principi del fi per al imperi Romà. La batalla va ser en Adrianòpolis.

Caida imperi d'occident

476

A partir del final del segue III, diversos poble germànics varen travessar la frontera del imperi Occidental i es varen instalar. Els pobles germànic hi tenien unes institucins politiques molt rudimentaries. Eren seminomades, no sabien escrire, no edificaven ciutats ni pobles i no utilitzaven la moneda. Vivien de l'agricultura i la ramaderia, la qual hi era bastat primitiva.