Omi Pomar Grup 11 2º ESO A2 23-24 eix cronològic

By omi2024*
  • Period: 1001 BCE to 600

    Invasions i colonitzacions. El territori d’Espanya a l’antiguitat

    1.1 Les invasions indoeuropees
    • Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    • Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
    • Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
  • 1000 BCE

    Els pobles preromans.

    Els pobles preromans.
    • Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Societat més complexa, existien formes de govern monàrquic i cultura més avançada (amb escriptura). Vivien en poblats emmurallats construïts en zones elevades.
  • 1000 BCE

    Els pobles preromans.

    Els pobles preromans.
    • Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze. Desconeixien l’escriptura i produïen poques manifestacions artístiques. Vivien en petis poblats (castrum). S’agrupaven en clans units per llaços familiars, i uns quants clans formaven una tribu.
  • 1000 BCE

    Els pobles preromans.

    Els pobles preromans.
    • Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
    Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
    • Fenicis, entre els segles X i VIII aC 🡪 Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
    • Grecs, entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
    • Cartaginesos, entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova.
  • 800 BCE

    Pobles de la península Itàlica

    Pobles de la península Itàlica
    S.VIII aC. 🡪 diversos pobles a la Península Itàlica:
    • llatins: al Laci (centre)
      • etruscs: centre i nord
      • grecs: al sud i Sicília
    • cartaginesos: Sardenya i Sicília
    Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal).
  • Period: 800 BCE to 476 BCE

    ORIGEN DE ROMA

    La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum
    , ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
    En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà.
  • 753 BCE

    Monarquia Romana

    Monarquia Romana
    • Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc: Ròmul 753-717 aC Tarquini II el Superb 534-509 aC
    A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs, destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia I

    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
    - Administrava justícia, manava l’exèrcit, era summe sacerdot, el rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República I

    Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
    Comicis Curiats: Segons l’origen familiar
    Comicis Tribunats:Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques).
    Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor.
    Comicis Centuriats: Segons la riquesa
    Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República II

    Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols. Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens)
    Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats
  • Period: 238 BCE to 202 BCE

    La conquesta d’Hispània.

    3.1 Les guerres entre Roma i Cartago.
    - 238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
  • 100 BCE

    La Crisi de la República I

    La Crisi de la República I
    • Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici:
    Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d’impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques. Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques.
  • 100 BCE

    La Crisi de la República II

    La Crisi de la República II
    Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus i la producció dels grans latifundis on treballaven els esclaus. 🡪 conflictes socials (Ex. germans Grac com a Tribuns de la Plebs al segle II aC demanen un millor repartiment de la terra i de les riqueses 🡪 són assassinats).
    • Revoltes d’esclaus (Espartac, segle I aC).
  • 100 BCE

    Crisi de la república

    Crisi de la república
    Se dona poder als generals per sufocar les revoltes🡪L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps:Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu 🡪 poder unipersonal.
    Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi 🡪 Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.
  • 27 BCE

    Imperi: 4.1 Octavi August, emperador.

    Imperi: 4.1 Octavi August, emperador.
    • Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • 27 BCE

    Imperi: 4.2 L’organització de l’Imperi

    Imperi: 4.2 L’organització de l’Imperi
    • Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
    • Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
    • Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
  • Period: 100 to 200

    Imperi: 4.3 Pax Romana

    • S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
    • S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
  • Period: 300 to 500

    Imperi: 4.3 Crisi de l'imperi

    Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
    Al S.III dC s’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica. Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC)