-
Period: to
Mort de Carles II (sense descendència)
Carles II de Castella, dit l'Encantat va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. És conegut pel seu mal estat físic i de salut. Va ser el darrer monarca de la dinastia d'Àustria perquè no va arribar a tenir fills. Poc després de la seva mort va esclatar la Guerra de Successió Espanyola entre els pretendents al tron. -
Period: to
Fallida absolutisme a Anglaterra– Guillem d’Orange
La dinastia dels Stuart, que governava a Anglaterra a l'segle XVII va Voler governar sense el control de l'parlament , que en aquest país limitava el poder de l'rei (Monarquia parlamentària). Aquest fet va significar Diverses revoltes, i a finals delsegle XVII va entrar-hi una nova dinastia, a els ORANGE, que nous pensadors il·lustrats acceptaran tenir una monarquia parlamentària amb limitació de el poder reial de Guillem Decapitació de Carles I d'Orange -
Period: to
Inici dinastia dels Borbons - Felip V
Com besnét de Felip IV, va ser el successor de l'últim monarca de la Casa d'Àustria, el seu oncle-avi Carles II, per la qual cosa es va convertir en el primer rei de la Casa de Borbó a Espanya. El seu regnat de 45 anys i 3 dies és el més prolongat en la història de la monarquia espanyola. -
Period: to
Decret de Nova planta
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat. -
Period: to
Guerra successió
Carles II va morir sense descendència, per la qual cosa va nomenar al seu nebot-nét Felip, duc Anjou, com a hereu. Va ser ben rebut a Castella, però no a Aragó, que es va posicionar amb l'arxiduc Carles d'Àustria, que reclamava el tron per a si. Això va donar lloc a la Guerra de Successió Espanyola. -
Tractat d'Utrech
Són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola. -
Llançadora volant
La llançadora volant, creada per John Kay , va ser el primer pas en la mecanització de l'teler i va augmentar significativament la productivitat dels teixidors. -
Period: to
Publicació Enciclopèdia – moviment Il.lustrat
L'Encyclopédie fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert. És considerada un típic exponent del projecte de la Il·lustració. -
Revolució Industrial
Es el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines. -
Invenció Màquina de Vapor – James Watt
La màquina de vapor de Watt, va ser la primera màquina de vapor pràctica, convertint-se en una de les forces impulsores de la Revolució Industrial. James Watt va desenvolupar el disseny esporàdicament entre 1763 i 1775, amb el suport de Matthew Boulton. -
Period: to
Independència Estats Units
La guerra d'Independència dels Estats Units va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar a les Tretze Colònies britàniques originals a Amèrica de Nord contra el Regne de Gran Bretanya. -
Crisis Antic Règim
Una agricultura senyorial, una monarquia absoluta, la societat estamental. Aquestes coses van donar lloc a les revolucions lliberals. -
Period: to
Convoca Estats Generals
El 1788, el rei Lluís XVI, a proposta de Necker, va acceptar convocar els Estats Generals pel 5 de maig de 1789, fet que significava un triomf momentani de la noblesa en la crisi econòmica que afectava el regne -
Segle XVIII
Cap als anys finals del segle XVIII i els primers del segle XIX, s'esfondra l'Antic Règim d'una manera que va ser percebuda pels contemporanis com una acceleració del ritme temporal de la història. -
Revolució Francesa
Es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.(1789 – 1799) -
Declaració de l’home i del ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i de l'Ciutadà, aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa pel que fa a definir els drets personals i els de la comunitat, a més de els universals -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la finalitat de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Period: to
Etapa 1: Assemblea Nacional
Va ser la primera assemblea constituent de França.L'Assemblea va prendre innombrables mesures que van canviar profundament la situació política i social de país. -
Period: to
Etapa 2: Convenció Girondina i Convenció Jacobina
Va ser la institució principal de la Primera República Francesa.Aquesta constitució, encara que no es va dur a la pràctica a causa de les pressions exteriors de les potències europees antir revolucionarias, sí que és considerada per molts autors i historiadors com una de les més avançades que han existit. Incloïa entre els seus avenços el sufragi universal, el dret a l'educació i a la feina, i la protecció amb diners públics dels més humils. -
Decapitació Lluís XVI
Va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, com príncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. -
Period: to
Etapa 3: Directori
Va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució. -
Fi Revolució Francesa
Napoleó Bonaparte, un general victoriós, amb el suport d'una part de la burgesia que pretenia consolidar les seves conquestes davant de l'Antic Règim, dels jacobins i amb la col·laboració de Joseph Fouché, cap de la policia,va donar un cop d'Estat el 18 de Brumari (9 de novembre del 1799), va dissoldre el Directori, va concentrar tot el poder en les seves mans i es va erigir cònsol. La revolució va acabar. -
Period: to
Etapa 1: El Consolat (Napoleó)
Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu reformar les conquestes de la Revolució. -
Cop d’Estat de Napoleó
L'esquema del cop d'Estat preveia el següent: Napoleó Bonaparte tindria el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees. -
Segle XIX
És deia que era el «segle de la industrialització». La característica fonamental d'aquest segle és la de ser un període de grans canvis. -
Primera Locomotora
La primera locomotora de vapor va ser construïda per Richard Trevithick, 10 anys abans de la màquina de George Stephenson. -
Napoleó es corona emperador
Napoleón Bonaparte se autoproclama emperador de Francia en la catedral de Notre Dame de París. -
Primers Vaixells de Vapor
Robert Fulton va ser un enginyer, empresari i inventor nord-americà, Conegut per desenvolupar el primer vaixell de vapor, que es va convertir en un èxit comercial. -
Period: to
Etapa 2: L’Imperi Napoleònic
El 1810, Napoleó va contraure matrimoni amb Maria Lluïsa d'Àustria, canviant Josefina per 1 Membre de la reialesa europea. Semblava que tota Europa pertanyia a Napoleó i que el seu domini seria invencible. No obstant aixó, era a punt d'iniciar-se un periode de crisi que havia de culminar amb la derrota final de l'emperador. -
Derrota Napoleó Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo va ser l'última gran batalla de Napoleó Bonaparte. Després de ser derrotat en ella pel Duc de Wellington, va ser desterrat a la remota illa de Santa Helena. En 1814, Napoléon, autoproclamat emperador de França, es va enfrontar a un col·lapse en el seu imperi. -
Period: to
Congrés de Viena – Santa aliança
Fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa.El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Period: to
Revolucions liberals: Grècia i Amèrica Llatina
Revolucions de la dècada de l'any 1820: van afectar Espanya, a les seves colònies, Portugal, Itàlia ,Grecia i, de forma secundària, Rússia. Són revolucions urbanes i minoritàries, enfronten noblesa i clergat amb l'alta i Mitjana burgesia.Els resultats són la independència de l’Amèrica Llatina i de Grècia. -
Napoleó mor a Illa Santa Elena
Santa Elena, per la seva llunyania i inaccessibilitat, va servir com a presó per a grans personalitats de la història. Napoleó Bonaparte va passar els seus últims anys de vida deportat a l'illa des de 1815 fins a la seva mort. -
La primavera dels pobles
Va ser una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat tan àmplia de causes que, per aquest motiu, és difícil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social. -
Period: to
Unificació Italiana
Els territoris que configurarien els Estats d’Itàlia i Alemanya vers el 1870 constitueixen un exemple del que podem anomenar com nacions multi estatals. -
Primera Internacional
Va ser la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881. Fou fundada a Londres el 1864, va agrupar inicialment als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. -
Period: to
Unificació d’Alemanya
També pot ser definida com una nació multi estatal. Així, a l’inici del segle XIX, el Congrés de Viena va restablir el domini austríac sobre les terres alemanyes i va imposar la Confederació Germànica, una simple associació de 34 Estats sobirans i quatre ciutats lliures presidida per l’emperador d’Àustria i sota el control imperial. -
El Marxisme – Creació partits obrers socialistes
Es un corrent ideològic que aplicà al camp del socialisme clàssic de les teories filosòfiques, polítiques i econòmiques de Karl Marx i Friedrich Engels per a la construcció d'una nova societat des dels seus fonaments. -
Primers Sindicats
El 1906 sorgiren els primers sindicats agraris.
