Cornudella, Cifuentes, Núria A3

Moneda

9981 BCE

Fa per lo menys 20 segles que ja es paga amb monedes.

La roda

3500 BCE

Fa 2500 anys abans de Crist va ser inventada, necessària després per als carros, bicicletes i cotxes.

Momificació

3500 BCE

Creença de que si el cos no es descomponia l'ànima seguia vivint.
D'aqui els egipcis van ser bons metges i van descobrir l'alchol, el fòsfor i la alquímia (falsa química).

Escriptura cuneïforme

3150 BCE

Aquesta escriptura es va usar sobre tauletes de fang humit.
Va ser creat cap al 1150 ac.

Preservatius o condons

3000 BCE

Es feien amb les tripes dels animals.

Dinastia

2655 BCE

Epoca dorada.
Del 2655 al 2155 ac. Era de les piràmides.
Piràmides de Gizeh (Keops-Kefren-Micerinos).

Piràmides

2550 BCE

Les tres piràmides mes famoses son:
Keops, Kefren, Micerinos.

Piramide kefren

2540 BCE

Dita la gran piràmide.

L'escriba senat

2480 BCE

Museu del Louvre.

Sinuhé el egipci

1945 BCE

Va ser una història publicada per Mika Waltari. Parla de un metge que va viure a la època del faraó Akenatón.

Babilonia

Period: 1793 BCE to 1135 BCE

INICI:
Era un antic estat de Mesopotàmia, que és l’actual Iraq. Babilònia va ser una antiga ciutat de la Baixa Mesopotàmia.
FINAL:
Encara en època hel·lenística, ja despullada de la seva segon imperi i caiguda en desgràcia davant d'altres grans ciutats com Persépolis, Alexandre el Gran va voler convertir - la en la seva capital. L'any 312 ac.

Hammurabi

1750 BCE

Va inventar un codi.

Imperi Nou

1551 BCE

Dinastia XVIII-XX.
Faraons:
-Tutmosis III
-Amenothen III
- Ramses II
Abu Simbel: Ubicat a Nubia a la rivera del llac Nasser.

Temple de Luxor.

1400 BCE

Lituat al cor de la ciutat de Tebas.

Busto de Nejertiti

1345 BCE

Estructura del 1345 ac.
Està al museu de Berlín.

Tutankamon

1327 BCE

Va ser un faraó que va regnar del 1226 al 1327 ac.

Egipte

1300 BCE

Els primers pobladors d'Egipte van arribar a les riberes del riu Nil, un conglomerat d'aiguamolls i focus de paludisme, escapant de la desertització del Sàhara. Les primeres comunitats van fer habitable el país.

La guerra de Troya

1250 BCE

No hi ha Grècia sense Homer, la Ilada i la Odirea.

GRÈCIA

Period: 1200 BCE to 146 BCE

El període de l’antiga Grècia es va dividir en tres grans etapes: arcaica, clàssica i hel·lenística.

Les Olimpiades

776 BCE

Eren competicions esportives a la ciutat de Olimpia (cada quatre anys).
Les primeres olimpiades van ser del 776 al 772 ac.

Introducció dels Jocs Olímpics

776 BCE

Aquests jocs es van fer a Olímpia.
Aquest nom va venir pel monte Olimpio, el més gran de Grècia.

Rómul

753 BCE

Va fundar roma juntament amb el seu germà.

Fundació de Roma

753 BCE

Fundació de Roma per Rómul i Rem, dos nens abandonats que havien sigut adoptats per una lloba.

Roma

Period: 753 BCE to 476 BCE

INICI:
Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, L ' antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat - estat de Roma, a partir del segle IX aC.
FINAL:
L ' imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle V. L ' edat mitjana és el període que segueix la caiguda de l ' Imperi Romà, que es considera tradicionalment el 476.

Palau de Sargon ll

722 BCE

Sargon II va començar a regnar al 722 ac fins el 715 ac.

Nabopolasar

605 BCE

General que va conquistar la ciutat de babilònia.

Empuries

600 BCE

Era una ciutat fundada pels colons grecs a la Costa Brava de Catalunya a Espanya per allà al 600 ac.

Nabucodonosor

587 BCE

Va derrotar els egipcis.

Nabonido

539 BCE

Va ser l'últim rei de babilònia.
Va regnar fins al 539 ac.

Pericles

495 BCE

El politic més important de la Antiga Grècia 495-429 ac.
Pare de la democràcia.

Heròdot

484 BCE

El pare de la història. Viatger incansable. Es el que va dir: Egipte es un do del Nil.
Historiador i Geògraf 484 al 425 ac.

Filosofía

470 BCE

Sòcrates: 470-399 ac.
Plató: 427-347 ac.
Aristòtil: 384-322 ac.

El Panteó

437 BCE

Temple dins de l'acròpolis i consagrada a la deessa Atenea.

Guerres gregues

431 BCE

Entre dos pobles importants: Atenes i Esparta.
Els van dir les guerres del Peloponés. Van guanyar els espartans.
Atenes es va rendir pero no va ser destruïda.

Relotge despertador

427 BCE

Ideat per Plató d'aigua i arena que provocava un soroll que et despertava.

Alexandre Magno

356 BCE

Va morir als 33 anys com Jesucrist gran conquistador. Va fundar la ciutat de Alexandría.

Alexandre Magno arriba al poder

336 BCE

Alexandre III de Macedònia.
Va assumir la conquesta de tot el mon conegut.
Es va rodejar de excel·lents ministres:
- Mecenes: protector i divulgador de la cultura grega.
- Agripa: Excel·lent militar, creador dels falanges macedònics el millor exercit per combatir a peu.

Arcs romans

315 BCE

Son anomenats arcs de triomf.

Aqüeducte

312 BCE

Es feia servir per a transportar aigua a llargues distàncies.

Enquadernació de llibres

300 BCE

El còdex va ser el primer llibre que van treure.

El far d'Alexandria

280 BCE

Torre construïda al segle III ac de 134 metres d'altura.
Del 280 ac al 1480 dc va ser destruïda per un terremoto.

Molí d'aigua

240 BCE

Segle III ac. Eren utilitzats a Alexandría.

Pompeyo

71 BCE

Va ser elegit com a consol.

Cleopatra

69 BCE

Governanta de la dinastia ptolemaica.

Julio César

58 BCE

Va conquistar la Galia-gran militar.

August

1 CE

Va canviar roma en el seu sentit.

Pont romà de Córdoba

1 CE

Va ser construït a principis del segle 1 dc.

Unificació de l'imperi

1 CE

L'emperador August unifica i pacifica l'imperi. A partir d'ell es comença a contar els anys en la era cristiana.

Concreto

19

Era formigó utilitzat per a la construcció.

Colisseu de Roma

70

La construcció va ser iniciada a l'any 70 dc i va ser acabada a l'any 80 dc.

Panteó de Roma

125

Va ser construït per Adriano.
La construcció va ser acabada l'any 125 dc.

El paper

300

Tires de papir. El seu us va disminuir quan va aparèixer el pergamí.

Constantí

313

Va ser el primer emperador que va deixar de perseguir als cristians, es va convertir al cristianisme.

Imperi bizantí

Period: 395 to 1453

L'imperi Romà d'orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, va ser la part oriental de l'imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizantí).
Després de la caiguda de l'imperi Romà d'occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es va mantenir durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Edat mitjana

Period: 476 to 1492

S'estén des de la caiguda de l'imperi romà d'occident l'any 476, fins al descobriment d'Amèrica l'any 1492.
- L'alta edat mitjana: que comprèn des del segle VI fins a començament del segle XIII.
- La baixa edat mitjana que engloba els tres darrers segles medievals.

Justinià

527

Va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I.
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de renovació de l'Imperi Romà.[1] Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma.
Tambe va fer un codi molt important.

Mahoma

570

Va nèixer a la Meca cap al 570.
Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar.
El 610 se sentí cridat per Al·là, l'havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans.

Calendari lunisolar

600

Els anys constaven de 12 mesos lunars començant cada un amb la lluna nova.
Es va inventar a la vora de 600 ac.

REGNES DE TAIFES

Period: 644 to 1002

Carlemany

Feb 4, 748

Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l' imperi Carolingi.
Va expandir els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.
Va conquerir Itàlia i va ser coronat Imperator Augustus pel Papa Lleó III el 25 de Desembre de 800 a Roma.

Imperi Carolingi

Period: 751 to 843

Era el regne dels Francs, va ser un dels més poderosos d'Europa.
S'estenia per la França actual, Bèlgica, els Països Baixos i part de Suïssa i d'Alemania.
La primera dinastia que va governar va ser merovíngia entre els segles V i VIII.

EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA

Period: 756 to 929

Va ser un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba. Inicialment es es tractava d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova.

El riu Nil

829

Egipte es un do del Nil (Heròdot).
Es inundacions anuals:
- S'aprofita per plantar quan baixen les aigües.
- Fa que siguin bons en aritmètica i geometria perque cada any han de medir de nou i posar limits als camps.

Càtars i la seva Heretgia

850

Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones del rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’església catòlica i el sistema feudal els nobles del moment.
Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l’església catòlica, la qual, amb l’ajuda del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini.

CALIFAT DE CÒRDOVA

Period: 912 to 961

El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'occident, va ser un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil l'any 756.

Vikings

1000

van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'escandinava des del segle VIII fins a la fi del segle XIII.[2][3] Actualment Aquest període d'expansió militar, demogràfica i mercantil nòrdica constitueix un element molt rellevant en la història inicial d'Escandinàvia, les Illes britàniques, el nord de l'Europa occidental, Sicília i del Rus de Kíev.[4]

Les croades

1095

Les croades van ser una sèrie de campanyes militars de caràcter politicoreligiós, organitzades per coalicions d'estats europeus per reconquerir Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats estats cristians de la regió. Tingueren lloc entre els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276.

EMIRAT DE GRANADA

Period: 1238 to 1273

L'emirat, taifa o Regne de Granadava ser un regne andalus amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions.
Els àrabs van anomenar aquest lloc Gharnata al-Yahud ('Granada dels Jueus').

Zigurat

1500

Era una torre escalonada.

Maquillatge i cosmètica

1800

Cuidaven la seva imatge es maquillaven i es perfumaven.

Pasta de dents

1866

Per cuidar-se la boca van usar una barreja de menta, canyella i mel.

Aqüeducte de Segovia

Nov 10, 1884

Va ser construït el dia 11 d'octubre de 1884.

Portes automàtiques

1954

Als temples a les portes del altar quan venien els fiels amb ofrenes.
Eren d'aire comprimit o aigua activades amb el foc.