-
9981 BCE
Moneda
Fa per lo menys 20 segles que ja es paga amb monedes. -
3500 BCE
La roda
Fa 2500 anys abans de Crist va ser inventada, necessària després per als carros, bicicletes i cotxes. -
3500 BCE
Momificació
Creença de que si el cos no es descomponia l'ànima seguia vivint.
D'aqui els egipcis van ser bons metges i van descobrir l'alchol, el fòsfor i la alquímia (falsa química). -
3150 BCE
Escriptura cuneïforme
Aquesta escriptura es va usar sobre tauletes de fang humit.
Va ser creat cap al 1150 ac. -
3000 BCE
Preservatius o condons
Es feien amb les tripes dels animals. -
2655 BCE
Dinastia
Epoca dorada.
Del 2655 al 2155 ac. Era de les piràmides.
Piràmides de Gizeh (Keops-Kefren-Micerinos). -
2550 BCE
Piràmides
Les tres piràmides mes famoses son:
Keops, Kefren, Micerinos. -
2540 BCE
Piramide kefren
Dita la gran piràmide. -
2480 BCE
L'escriba senat
Museu del Louvre. -
1945 BCE
Sinuhé el egipci
Va ser una història publicada per Mika Waltari. Parla de un metge que va viure a la època del faraó Akenatón. -
Period: 1793 BCE to 1135 BCE
Babilonia
INICI:
Era un antic estat de Mesopotàmia, que és l’actual Iraq. Babilònia va ser una antiga ciutat de la Baixa Mesopotàmia.
FINAL:
Encara en època hel·lenística, ja despullada de la seva segon imperi i caiguda en desgràcia davant d'altres grans ciutats com Persépolis, Alexandre el Gran va voler convertir - la en la seva capital. L'any 312 ac. -
1750 BCE
Hammurabi
Va inventar un codi. -
1551 BCE
Imperi Nou
Dinastia XVIII-XX.
Faraons:
-Tutmosis III
-Amenothen III
- Ramses II
Abu Simbel: Ubicat a Nubia a la rivera del llac Nasser. -
1400 BCE
Temple de Luxor.
Lituat al cor de la ciutat de Tebas. -
1345 BCE
Busto de Nejertiti
Estructura del 1345 ac.
Està al museu de Berlín. -
1327 BCE
Tutankamon
Va ser un faraó que va regnar del 1226 al 1327 ac. -
1300 BCE
Egipte
Els primers pobladors d'Egipte van arribar a les riberes del riu Nil, un conglomerat d'aiguamolls i focus de paludisme, escapant de la desertització del Sàhara. Les primeres comunitats van fer habitable el país. -
1250 BCE
La guerra de Troya
No hi ha Grècia sense Homer, la Ilada i la Odirea. -
Period: 1200 BCE to 146 BCE
GRÈCIA
El període de l’antiga Grècia es va dividir en tres grans etapes: arcaica, clàssica i hel·lenística. -
776 BCE
Les Olimpiades
Eren competicions esportives a la ciutat de Olimpia (cada quatre anys).
Les primeres olimpiades van ser del 776 al 772 ac. -
776 BCE
Introducció dels Jocs Olímpics
Aquests jocs es van fer a Olímpia.
Aquest nom va venir pel monte Olimpio, el més gran de Grècia. -
753 BCE
Rómul
Va fundar roma juntament amb el seu germà. -
753 BCE
Fundació de Roma
Fundació de Roma per Rómul i Rem, dos nens abandonats que havien sigut adoptats per una lloba. -
Period: 753 BCE to 476 BCE
Roma
INICI:
Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, L ' antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat - estat de Roma, a partir del segle IX aC.
FINAL:
L ' imperi Romà va decaure i la part occidental es va disgregar en un seguit de regnes independents durant el segle V. L ' edat mitjana és el període que segueix la caiguda de l ' Imperi Romà, que es considera tradicionalment el 476. -
722 BCE
Palau de Sargon ll
Sargon II va començar a regnar al 722 ac fins el 715 ac. -
605 BCE
Nabopolasar
General que va conquistar la ciutat de babilònia. -
600 BCE
Empuries
Era una ciutat fundada pels colons grecs a la Costa Brava de Catalunya a Espanya per allà al 600 ac. -
587 BCE
Nabucodonosor
Va derrotar els egipcis. -
539 BCE
Nabonido
Va ser l'últim rei de babilònia.
Va regnar fins al 539 ac. -
495 BCE
Pericles
El politic més important de la Antiga Grècia 495-429 ac.
Pare de la democràcia. -
484 BCE
Heròdot
El pare de la història. Viatger incansable. Es el que va dir: Egipte es un do del Nil.
Historiador i Geògraf 484 al 425 ac. -
470 BCE
Filosofía
Sòcrates: 470-399 ac.
Plató: 427-347 ac.
Aristòtil: 384-322 ac. -
437 BCE
El Panteó
Temple dins de l'acròpolis i consagrada a la deessa Atenea. -
431 BCE
Guerres gregues
Entre dos pobles importants: Atenes i Esparta.
Els van dir les guerres del Peloponés. Van guanyar els espartans.
Atenes es va rendir pero no va ser destruïda. -
427 BCE
Relotge despertador
Ideat per Plató d'aigua i arena que provocava un soroll que et despertava. -
356 BCE
Alexandre Magno
Va morir als 33 anys com Jesucrist gran conquistador. Va fundar la ciutat de Alexandría. -
336 BCE
Alexandre Magno arriba al poder
Alexandre III de Macedònia.
Va assumir la conquesta de tot el mon conegut.
Es va rodejar de excel·lents ministres:
- Mecenes: protector i divulgador de la cultura grega.
- Agripa: Excel·lent militar, creador dels falanges macedònics el millor exercit per combatir a peu. -
315 BCE
Arcs romans
Son anomenats arcs de triomf. -
312 BCE
Aqüeducte
Es feia servir per a transportar aigua a llargues distàncies. -
300 BCE
Enquadernació de llibres
El còdex va ser el primer llibre que van treure. -
280 BCE
El far d'Alexandria
Torre construïda al segle III ac de 134 metres d'altura.
Del 280 ac al 1480 dc va ser destruïda per un terremoto. -
240 BCE
Molí d'aigua
Segle III ac. Eren utilitzats a Alexandría. -
71 BCE
Pompeyo
Va ser elegit com a consol. -
69 BCE
Cleopatra
Governanta de la dinastia ptolemaica. -
58 BCE
Julio César
Va conquistar la Galia-gran militar. -
1 CE
August
Va canviar roma en el seu sentit. -
1 CE
Pont romà de Córdoba
Va ser construït a principis del segle 1 dc. -
1 CE
Unificació de l'imperi
L'emperador August unifica i pacifica l'imperi. A partir d'ell es comença a contar els anys en la era cristiana. -
19
Concreto
Era formigó utilitzat per a la construcció. -
70
Colisseu de Roma
La construcció va ser iniciada a l'any 70 dc i va ser acabada a l'any 80 dc. -
125
Panteó de Roma
Va ser construït per Adriano.
La construcció va ser acabada l'any 125 dc. -
300
El paper
Tires de papir. El seu us va disminuir quan va aparèixer el pergamí. -
313
Constantí
Va ser el primer emperador que va deixar de perseguir als cristians, es va convertir al cristianisme. -
Period: 395 to 1453
Imperi bizantí
L'imperi Romà d'orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, va ser la part oriental de l'imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizantí).
Després de la caiguda de l'imperi Romà d'occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es va mantenir durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. -
Period: 476 to 1492
Edat mitjana
S'estén des de la caiguda de l'imperi romà d'occident l'any 476, fins al descobriment d'Amèrica l'any 1492.
- L'alta edat mitjana: que comprèn des del segle VI fins a començament del segle XIII.
- La baixa edat mitjana que engloba els tres darrers segles medievals. -
527
Justinià
Va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I.
El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de renovació de l'Imperi Romà.[1] Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma.
Tambe va fer un codi molt important. -
570
Mahoma
Va nèixer a la Meca cap al 570.
Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar.
El 610 se sentí cridat per Al·là, l'havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans. -
600
Calendari lunisolar
Els anys constaven de 12 mesos lunars començant cada un amb la lluna nova.
Es va inventar a la vora de 600 ac. -
Period: 644 to 1002
REGNES DE TAIFES
-
Feb 4, 748
Carlemany
Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l' imperi Carolingi.
Va expandir els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.
Va conquerir Itàlia i va ser coronat Imperator Augustus pel Papa Lleó III el 25 de Desembre de 800 a Roma. -
Period: 751 to 843
Imperi Carolingi
Era el regne dels Francs, va ser un dels més poderosos d'Europa.
S'estenia per la França actual, Bèlgica, els Països Baixos i part de Suïssa i d'Alemania.
La primera dinastia que va governar va ser merovíngia entre els segles V i VIII. -
Period: 756 to 929
EMIRAT INDEPENDENT DE CÒRDOVA
Va ser un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba. Inicialment es es tractava d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova. -
829
El riu Nil
Egipte es un do del Nil (Heròdot).
Es inundacions anuals:
- S'aprofita per plantar quan baixen les aigües.
- Fa que siguin bons en aritmètica i geometria perque cada any han de medir de nou i posar limits als camps. -
850
Càtars i la seva Heretgia
Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones del rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’església catòlica i el sistema feudal els nobles del moment.
Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l’església catòlica, la qual, amb l’ajuda del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini. -
Period: 912 to 961
CALIFAT DE CÒRDOVA
El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'occident, va ser un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil l'any 756. -
1000
Vikings
van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'escandinava des del segle VIII fins a la fi del segle XIII.[2][3] Actualment Aquest període d'expansió militar, demogràfica i mercantil nòrdica constitueix un element molt rellevant en la història inicial d'Escandinàvia, les Illes britàniques, el nord de l'Europa occidental, Sicília i del Rus de Kíev.[4] -
1095
Les croades
Les croades van ser una sèrie de campanyes militars de caràcter politicoreligiós, organitzades per coalicions d'estats europeus per reconquerir Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats estats cristians de la regió. Tingueren lloc entre els segles XI i XIII, especialment entre els anys 1095 i 1276. -
Period: 1238 to 1273
EMIRAT DE GRANADA
L'emirat, taifa o Regne de Granadava ser un regne andalus amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions.
Els àrabs van anomenar aquest lloc Gharnata al-Yahud ('Granada dels Jueus'). -
1500
Zigurat
Era una torre escalonada. -
Maquillatge i cosmètica
Cuidaven la seva imatge es maquillaven i es perfumaven. -
Pasta de dents
Per cuidar-se la boca van usar una barreja de menta, canyella i mel. -
Aqüeducte de Segovia
Va ser construït el dia 11 d'octubre de 1884. -
Portes automàtiques
Als temples a les portes del altar quan venien els fiels amb ofrenes.
Eren d'aire comprimit o aigua activades amb el foc.