CIVILITCACIÓ ANTIC EGIPTE AINHOA MONTERO 1ESOC

APARICIÓ ESCRIPTURA

3500 BCE

La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques. La història de com han evolucionat els sistemes de representació gràfica de llengües a diferents civilitzacions, o sistemes d'escriptura, pot incloure també els de protoescriptura, sistemes que usen símbols antics o ideogrames. Una de les formes d'escriptura més antiga és la cuneïforme.El primer idoma es el sumeri.

REGNE ANTIC

3000 BCE

fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.
És l'època coneguda sobretot per la consolidació del seu art, es construeixen les piràmides i els hipogeus com a grans monuments funeraris dels faraons, i grans progressos en l'escultura i el relleu. P

PREHISTORIA

3000 BCE

La prehistòria a Egipte es refereix al període que va des dels primers assentaments humans fins al començament del Període tinita al voltant del 3100 aC i que s'inicia amb el primer faraó, Narmer o Aha

PRIMER PERIODE INTERMEDI

2180 BCE

Sovint descrit com un "període fosc" de la història de l'antic Egipte, va durar aproximadament cent anys, des de ca. 2181-2055 aC, després del final del Regne antic. S'hi inclouen les dinasties VII, VIII, IX, X i part de la dinastia XI. Es disposa de molt poques proves monumentals d'aquest període, sobretot del principi de l'era. El primer període intermedi va ser una època dinàmica de la història, en què el govern d'Egipte es divideix aproximadament entre dues bases de poder en competència.

REGNE MITJA

2040 BCE

L'Imperi mitjà, també anomenat Regne mitjà (c. 2050-1750 aC), s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat primer període intermedi d'Egipte. Aquesta època comprèn la segona part de la dinastia XI i la dinastia XII.

SEGON PERIODE INTERMEDI

1785 BCE

El segon període intermedi de l'antic Egipte (c. 1800 aC a 1550 aC) transcorre entre l'Imperi mitjà i l'Imperi nou. Comprèn les dinasties XIII, XIV, XV, XVI i part de la dinastia XVII,[1] parcialment coetànies. Va ser una època en què el poder no va estar sota un sol faraó i es caracteritza pel fet que van fer la seva aparició a Egipte els hikses; els reis integren les dinasties XV i XV.

REGNE NOU

1570 BCE

L'Imperi nou, de vegades referit com a Imperi egipci, és el període de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi nou (1570-1070 aC) va succeir al segon període intermedi i va ser succeït posteriorment pel tercer període intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.

TERCER PERIODE INTERMEDI

1085 BCE

transcorregué aproximadament entre el 1070 i el 650 aC.Cap al segle XI aC, Egipte es va veure dividit en dues unitats polítiques, una dirigida des de Tanis al Baix Egipte, i una altra, des de Tebes a l'Alt Egipte. Ambdues eren governades per dinasties d'origen libi. Si bé eren independents entre si, i en molts casos rivals, els governants tebans només ostentaven el títol de Summe sacerdot d'Ammon. Tanis, la capital de la dinastia del nord, probablement es tracta de la mateixa ciutat.

ENFRONTAMENT AMB ELS ASSIRIS

672 BCE

A partir de 671 aC a endavant, Memfis i la regió del Delta es va convertir en el blanc de molts atacs per part dels assiris, que va expulsar els nubis i van lliurar el poder als reis vassalls de la Dinastia XXVI. Psamètic I va ser el primer a ser reconegut com el rei de tot Egipte, i va portar una major estabilitat al país durant un regnat de 54 anys .

CONQUESTA ARAB D´EGIPTE

602 BCE

Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte era part de l'Imperi Bizantí, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629). L'emperador Heracli reconquerí Egipte després d'una sèrie de campanyes contra els sassànides, per perdre'l deu anys més tard contra el primer califat. Abans de la invasió àrab d'Egipte.

BAIXA EPOCA

525 BCE

Enfrontament amb l'Imperi Persa
Cambises, rei dels perses, conquereix Egipte al vèncer a la batalla de Pelusium, encara que la zona sud resta independent
A partir del 343, Egipte és una província persa

PRIMERA DOMINACIÓ PERSA

525 BCE

La dinastia XXVII també anomenada primera dominació persa d'Egipte transcorre entre el 525-404 aC. Egipte va ser sotmès i integrat dins de l'imperi aquemènida en dues ocasions. La primera dominació va durar 120 anys. Els reis perses van ser representats a Memfis per un sàtrapa i un tresorer, tot i que ideològicament aquests emperadors eren els successors dels faraons saïtes i per a Manethó van constituir de fet la dinastia XXVII.

SEGONA DOMINACIÓ PERSA

343 BCE

La dinastia XXXI, també anomenada segona dominació persa d'Egipte, transcorre del 343-332 aC. Pertany al final del Període Tardà d'Egipte, que comprèn les dinasties XXV, XXVI, XXVII, XXVIII, XXIX, XXX i XXXI.

ALEXANDRE EL GRAN

332 BCE

Alexandre el Gran ocupa Egipte. Funda Alexandria, que es converteix en capital d'Egipte i la ciutat mediterrània més gran del moment
El 323 mor Alexandre i la zona egípcia passa a mans de Ptolemeu, que es declara rei d'Egipte

DINASTIA PTOLEMAICA

304 BCE

governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC. El nom de làgida deriva del pare del primer rei, Lagos de Macedònia, però en general se la coneix més com dinastia Ptolemaica o dels ptolemeus perquè la majoria dels reis (faraons) van portar el nom de ptolemeu. El primer rei fou Ptolemeu I Soter, que era un general d'Alexandre el Gran que va rebre el govern d'Egipte a la mort d'Alexandre el 323 aC i va assolir el títol reial el 305 aC.

PROVINCIA DE L´ IMPERI ROMÀ

30 BCE

Octavi és vencedor a la batalla d'Àccium
Cleòpatra, darrera reina d'Egipte, se suïcida
Egipte es converteix en província de l'Imperi Rom

CAIGUDA DE L´IMPERI ROMA

476

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.El triomf del cristianisme, que va ser convertit en religió oficial per l'emperador Teodosi I el Gran a finals del segle IV,consolidava encara mes