Antiga Roma (repetició)

Començament de la Monarquía.

Period: 753 BCE to 509 BCE

Aquesta es la fundació tan de Roma, com de la Monarquía a aquesta. Es diu que la monarquia fou la primera forma política de govern de la ciutat de Roma des de la fundació que fou el 21 d'abril del 753 aC fins al final de la monarquia el 510, amb l'expulsió del rei Tarquino El Soberbio. La seva màxima autoritat era el Rei o Monarca. Durant la monarquia Roma va ser governada per set reis, pertanyents a dos
dinasties. la llatina i l'etrusca

Reis

641 BCE

En Roma hi havia un rei (escollits pel senat). El primer va ser Ròmul (fundador de Roma després de matar al seu germà Rem). El rei, en l'época de la Monarquia era Anco Marcio, després de que Tulo Hostilio hagesi mort. Exemples de reis: Rómulo (Romulus)

Numa Pompilio​ (Numa Pompilius)
Tulio Hostilio​ (Tullus Hostilius)

Anco Marcio​ (Ancus Marcius) Lucio Tarquinio Prisco (Lucius Tarquinius Priscus) Servio Tulio (Servius Tullius) Tarquinio el Soberbio (Lucius Tarquinius Superbus)

Primer censo Romà.

566 BCE

Després de la mort de l'anterior rei mencionat y el seu hereder, Luci Tarquini es rei. Mentre, en el seu reinat va haver-hi el primer censo Romà, de 84.700. Esdevingué aquells dies, que es promulgà un edicte de part d'August Cèsar, que tothom fos empadronat. Aquest primer cens es va fer sent Cirenio governador de Síria. I anaven tots per ser empadronats, cadascun a la seva ciutat. El registre de la Res Gestae inclou només els tres censos de ciutadans romans realitzats per August.

Patricis

509 BCE

Segons la llegenda, Tarquinio el Soberbio va ser enderrocat en 509 a. C. per un grup de nobles liderats per Lucio Junio ​​Bruto. Es diu que Tarquini va fer una sèrie d'intents per reprendre el tron, inclosa la Conspiració Tarquiniana,6 la guerra contra Veyes i Tarquínia, i finalment la guerra entre Roma i Clusium, Els patricis van ser un ordre social de l'Antiga Roma compost pels descendents de les trenta cúries primitives. El terme procedeix del llatí pater en referència als fundadors

Republica

Period: 509 BCE to 27 BCE

fou un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 aC. C., quan es va posar fi a la Monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Soberbio, fins al 27 a. C., data en què va tenir el seu inici l'Imperi romà amb la designació d'Octaviano com a princeps i Augusto. La República romana va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 a. C.

Plebeus vs patricis

Period: 367 BCE to 287 BCE

Els plebeus estaven experimentant una crisi per el deute. Segons Tito Livio, aquesta crisi es va accelerar el saqueig de Roma per part dels gals. Van esclatar protestes contínues, en què les encapçalava Marco Manlio Capitolino qui, encara que era patrici, es va aliar amb els plebeus, els deutes dels quals va ajudar a pagar amb la seva fortuna. Al llarg del segle, els disturbis socials es van fer freqüents i provocà diversos desordres, com els del 378 a. C., i l'anarquia del 370 a. C.

Moneda.

270 BCE

en absència de deute públic, el dèficit va haver de ser finançat amb reserves monetàries. Durant la crisi del segle III, la disminució del comerç de llarga distància, la interrupció de la mineria i la transferència de valors a l'exterior per part dels invasors van reduir significativament els diners en circulació. Els emperadors de les dinasties antonina i severa van devaluar dràsticament la moneda, particularment el denari, a causa de la pressió amb el pagament als militars.

amenaça celta

121 BCE

Cap al 125 a. C., els romans van iniciar la conquesta de la posterior província de Galia Narbonense. En el procés, van entrar en contacte amb dues tribus gales, els alòbroges i els arvernos que els van amenaçar el 121 a. C. Després de dues batalles reeixides, els gals van ser derrotats. La batalla de l'Alia va ser un enfrontament militar lliurat a les rodalies del riu Alia en algun moment a inicis del segle IV a. C., entre la tribu gal·la dels senons i l'exèrcit de la República romana.

Cristianisme

70 BCE

El 27 febrer de l'any 380, el cristianisme es va convertir en la religió exclusiva de l'Imperi Romà per un decret de l'emperador Teodosi, fet que va tenir conseqüències transcendentals. El decret va unir les arrels judeo-cristianes del continent europeu amb la cultura greco-romana. El rigor monoteista del judaisme va plantejar dificultats a la política de tolerància religiosa romana. Quan els conflictes polítics i religiosos es van tornar irreconciliables, van sorgir diverses revoltes.

Imperi Romà

Period: 27 BCE to 476

L'Imperi romà va ser el període de la civilització romana posterior a la República i caracteritzat per una forma de govern autocràtica. Al seu apogeu va controlar un territori que abastava des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins a les ribes del mar Caspi i Rojo a l'est, i des del desert del Sàhara al sud fins a les ribes dels rius Rin i Danubio i la frontera amb Caledònia al nord. A causa de la seva extensió i durada, les institucions i la cultura romana van tenir una influència profunda.