-
El desenvolupament del feminisme a partir de la Revolució Francesa."La Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana".
Obra de Olympe de Gouges
És una paràfrasi de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà publicada el 26 d'agost de 1789.
Aquesta obra proposa l'emancipació femenina en el sentit de la igualtat de drets o l'equiparació jurídica i legal de les dones en relació amb els homes. -
El desenvolupament del feminisme a partir de la Revolució Francesa."Vindació dels drets de la dona".
Constitueix una de les obres pioneres de la literatura i la filosofia feministes.
Argumenta que les dones som éssers humans que mereixen els mateixos drets que els homes.
Reclama el divorci i un mateix accés a l'educació. -
Napoleó és anomenat cònsol
Napoleó, va constituir el consolat a través d'un cop d'estat. Així es convertí en el primer cònsol. El seu govern personalista es va dirigir a consolidar la revolució burgesa moderada. Va establir un govern personal i dictatorial. -
Napoleó és proclamat emperador
Napoleó va ser proclamat emperador amb la instauració del primer Imperi Francès. Tenia com a propòsit fundar una nova monarquia i consolidar el poder. -
Batalla d'Austerlitz
Va ser una de les majors victòries de Napoleó i de França. El primer Imperi francès, de manera eficaç, va destruir la Tercera Coalició. -
Invasió francesa d'Espanya
La Invasió francesa d'Espanya es va iniciar l'any 1808 durant l'entrada autoritzada dels exèrcits francesos als territoris espanyols amb motiu de la invasió a Portugal, que havien concertat els francesos i els espanyols.
Quan els francesos van aconseguir els seus objectius a Portugal van anar en contra dels seus aliats ocupant així els territoris espanyols. -
Revolucions liberals. Aixecament popular de la Guerra de la Independència
El 2 de maig de 1808, les tropes franceses van decidir treure a la família reial de Madrid davant la protesta de la multitud popular. La gent es va dissoldre i la notícia originà una violenta reacció del poble de Madrid contra els francesos. Aquest aixecament va acabar a favor dels francesos. -
Les revolucions liberals. La Constitució de Cadis
La Constitució de Cadis fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les corts de Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa".
Establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, el límit del rei, el sufragi universal masculí indirecta, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre d'altres. -
Batalla de Leipzig
Un exèrcit aliat compost per Regne Unit, Rússia, Espanya, Portugal, Suècia, Àustria i altres petits estats alemanys varen atacar a les tropes napoleòniques provocant una de les derrotes més èpiques. -
"La orden de los libertadores"
Va ser instituïda per Simon Bolivar per premiar als herois de la pàtria. Premiava els serveis que feien per la pàtria i el benefici per a la comunitat i se'ls hi atorgava l'ordre el títol de "libertadores". Aquesta orde militar està molt lligada als esforços i sacrificis independentistes i va ser la primera ordre creada de l'Amèrica lliure. -
El regnat de Ferran VII a Espanya. Manifest dels perses
El manifest dels perses es va utilitzar per dur a terme la restauració de l'absolutisme. Aquest manifest demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis. -
Batalla de Waterloo
Fou la darrera batalla de Napoleó. Es va dur a terme l'any 1815 entre l'exèrcit francès i la Sèptima Coalició, format per Regne Unit, Prússia, Àustria i Rússia.
Després de derrotar l'exèrcit francès les tropes de la Sèptima Coalició es van internar a França per capturar a Napoleó. El 8 de juliol es restaurà la monarquia i s'entrega als britànics que el van condemnar al desterrament. -
La Restauració. Congrés de Viena
Conferència entre les majors potències d'Europa amb el propòsit de controlar i eliminar les revolucions liberals. -
La Restauració. Congrés d'Aquisgrà
Trobada de França, Àustria, Gran Bretanya, Prússia i Rússia, potències que van derrotar a França a la Batalla de Waterloo. Les quatre nacions van acordar retirar les seves tropes d'ocupació de França i convidar-la a unir-se a elles en una aliança amb l'objectiu de mantenir l'ordre a Europa i combatre les revolucions que es poden dur a terme. -
Els moviments nacionalistes. Independència de Xile
Es coneix com a independència de Xile el procés polític i militar que va permetre alliberar Xile de la dominació espanyola a principis del segle XIX.
El procés d'independència va concluir amb la firma del Tractat de Tantauco, que posava fi a la guerra entre patriotes i realistes.
La independència de Xile es pot dividir en 3 etapes: Pàtria Vella, Reconquesta espanyola i Pàtria Nova. -
Els moviments nacionalistes. Independència de Colòmbia
Sota el comandament de Simón Bolívar, la Campanya Llibertadora va aconseguir una victòria contundent a la Batalla del Pont de Boyacá, esdeveniment que va determinar la independència colombiana. Va ser el procés que va marcar el final del període del domini espanyol en l'actual territori Colòmbia. -
Començament del Trienni Liberal
Es va iniciar l'1 de gener de 1820 amb la revolta militar de Rafael de Riego per restablir la Constitució de 1821 contra la monarquia absoluta de Ferran VII.
Rafael de Riego fou un militar i polític liberal espanyol que va imposar l'any 1820 un règim constitucional a Espanya mitjançant un pronunciament victoriós contra la monarquia absoluta de Ferran VII. -
Revolucions de 1820. Batalla de Cepeda
La batalla de Cepeda va ocórrer l'1 de febrer de 1820, a la Canyada de Cepeda, Argentina. Va ser la primera batalla que va enfrontar Unitaris i Federals. La causa d'aquesta batalla va ser el descontentament de les províncies de l'interior amb Buenos Aires, quan es va sancionar una constitució que atorgava amplis poders al govern central i restringia la llibertat de les províncies de prendre decisions sobre els assumptes propis.
La batalla acabà amb la victòria dels federals. -
Revolucions de 1820
La revolució de 1820 foren uns conjunts de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa, l'àrea més afectada va ser la mediterrània. Va ser la primera revolució dels cicles revolucionaris. Van sorgir com a reacció a la Restauració que suposava el restabliment de l'Antic Règim i l'aplicació dels principis del Congrés de Viena.
Aquests processos revolucionaris es van repartir en les revolucions de 1830 i 1848. -
El Trienni Liberal. Rafael de Riego és nomenat president de les corts.
El març de 1822, Rafael de Riego va ser elegit diputat per Astúries, sent designat president de les Corts Generals, sota un govern dominat pels liberals exaltats que van conduir als moderats a l'oposició. -
La Restauració a Espanya. Invasió dels 100.000 fills de Sant Lluís.
A Espanya, s'escriu la primera constitució liberal, encara que una gran part de la societat s'oponia a ella.
Per aquest motiu, Ferran VII va demanar ajuda a les potències europees.
Els 100.000 fills de Sant Lluís fou l'exèrcit enviat per França com a resposta a la petició d'ajuda. -
Els moviments nacionalistes. Batalla de Tampico
Fou enfrontament bèl·lic situat en el marc de la campanya de Reconquesta que Espanya va dur a terme a Mèxic després de la independència. Es va desenvolupar com una sèrie d'hostilitats entre els exèrcits mexicans i espanyols.
Aquesta batalla acabà en què Espanya es va veure obligada a reconèixer la independència mexicana i es va comprometre a no dur a terme més accions bèl·liques contra el país. -
Revolucions de 1830. Revolució de juliol, originària de França
Va sorgir a França, principalment com una reacció contra les mesures antiliberals adoptades pel rei Carles X. Els resultats d'aquesta revolució varen ser el triomf del sistema constitucional davant l'ideal absolutista d'alguns sobirans d'Europa, el triomf de l'anhel d'independència nacional així com del dret de cada poble de donar-se la mateixa forma de govern i per últim, l'enderrocament de la dinastia Borbònica a França. -
El carlisme. Primera guerra carlista
Primera guerra civil que es va esdevenir a Espanya entre els carlins i els liberals en el context de la successió de la corona espanyola després de la mort de Ferran VII. -
El regnat d'Isabel II a Espanya. Protesta i bombardeig a Barcelona
El 3 de desembre de 1842 el general Espartero, regent d'Espanya per la minoria d'edat de Isabel II i per la dimissió de la reina Maria Cristina de Borbó, va ordenar el bombardeig a Barcelona.
Vint dies abans, el 13 de novembre, havia esclatat una protesta popular que havia derivat en una revolta urbana. Espartero, que s'havia desplaçat a Barcelona ho va resoldre amb agilitat i va pronunciar "Pel bé d'Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys". -
El regnat d'Isabel II a Espanya. Constitució de 1845
La Constitució espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 norma suprema durant la minoria d'edat. -
Revolucions democràtiques. Revolucions del 1848
És va iniciar a França i es va estendre per la resta d'Europa.
Exemples: França: es va forçar l'abdicació de Lluís Felip i es proclamà la Segona República. Després d'aprovar la Constitució, Lluís Napoleó va ser nomenat president de la República i va inaugurar el Segon Imperi francès. Imperi Austríac: es produeix la caiguda i fugida de Metternich i l'emperador Ferran I va haver d'acceptar la formació d'una Assemblea Constituent.
Les reivindicacions nacionals es van unir a les liberals. -
Unificació d'Itàlia
Fou el procés històric que va possibilitar la unificació del territori italià baix un mateix estat, el Regne d'Itàlia.
Aquest procés es va desenvolupar a la península Ibèrica durant el segle XIX i va ser possible gràcies a un moviment polític, militar i ideològic que en poques dècades va aconseguir unificar els Estats Independents com a Regne d'Itàlia.
Passà per diferents etapes.El Regne Italià aconseguí conquerir el darrer territori que li faltava, Roma, i fou designada capital d'Itàlia. -
Lluita per l'abolició de l'esclavitud. El cas Dred Scott v. Sanford
Dred Scott fou el primer esclau estatunidenc que denuncià als seus amos per abusos i maltractaments.
L'any 1848 es va produir l'anomenat cas Dred Scott v. Sanford que va ser una lluita judicial entre Dred Scott i el seu amo.
Aquesta demanda judicial es va dur a terme a diversos tribunals. La decisió final fou que es va declarar nul·la la llei votada pel Congrés, com a contrària a la Constitució, respecte que l'esclau era una propietat i no era una persona. -
Abolició de l'esclavitud als Estats Units
El president Abraham Lincoln, en ple conflicte d'esclavitud, va aprovar la proclamació de l'emancipació dels esclaus, com a estratègia militar per acabar amb l'esclavitud. Amb aquesta mida, va debilitar la mà d'obra, la força política i econòmica. -
Sexenni democràtic a Espanya. La Gloriosa
El setembre de 1868 es va dur a terme la revolució coneguda com la Gloriosa que va suposar el destronament d'Isabel II.
La revolució es desenvolupa des del seu esclat a Cadis fins a la formació d'un govern provisional passant per la fugida d'Isabel II a França.
Amb la Gloriosa va haver canvis en el sistema polític i avenços a les llibertats recollits a la Constitució de 1869.
Després de la revolució comença un període anomenat Sexenni democràtic. -
Monarquia Amadeu de Saboia
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa. Va expulsar del país a la dinastia dels borbóns. La brevetat del seu regnat, de pocs més de dos anys, va ser a causa de la inestabilitat política que vivia a Espanya. -
Discurs: "Abolició de l'esclavitud"
És un discurs a favor de la llibertat dels esclaus de les colònies espanyoles, pronunciat per Emilio Castelar en el parlament el 20 de juny de 1870. Va tenir una influència directa en l'abolició d'aquesta pràctica a Puerto Rico. -
Inici de la comuna de Paris
Va ser la primera experiència de govern socialista i d'autogestió. La població obrera de París es va revoltar. La crisi incontenible la va portar a constituir la Comuna, un òrgan propi per regir-se. -
La Comuna de París. "La Semana Sangrienta"
L'experiment de democràcia que va significar la Comuna de París va tenir un final terrible: del 21 al 28 de 1871 va ser esclafada mitjançant una operació militar plantejada per Adolphe Thiers, el cap de l'executiu francès. Durant l'anomenada Setmana Sagnant es va eliminar als membres de la Comuna. -
Unificació Alemanya
La unificació d'Alemanya va ser un procés històric que va tenir lloc a la segona meitat del s XIX a Europa central. Alemanya estava fraccionada en 36 estats i el principal problema per la seva unitat era la rivalitat entre les dues potències (Prússia i Àustria). Prússia va escollir el camí de la guerra per aconseguir la unificació alemanya després d'haver derrocat a Àustria a la guerra de les set setmanes. -
El carlisme. Tercera guerra carlista
Va ser una guerra civil desenvolupada a Espanya, entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, els governs d'Amadeu I, de la Primera República i d'Alfons XII. -
Restauració borbònica a Espanya. Manifest de Sandhurst
El príncep Alfons, ja hereu legítim aleshores de la Corona, signava el Manifest de Sandhurst, document en què garantia una monarquia constitucional, acceptava part dels avenços polítics realitzats durant el Sexenni Democràtic i acceptava el total indult per als integrants de la Gloriosa. -
Restauració borbònica a Espanya. Pronunciament de Martínez Campos a favor d'Alfons de Borbó
Pronunciament de Martínez Campos a favor d'Alfons de Borbó.
Cánovas, fou el que predissenyà el sistema polític de la Restauració i fou el que va preparar el retorn dels Borbons. Pretenia el retorn de la monarquia d'una manera pacífica, però, el General Martínez Campos se'n va avançar i es pronuncià el 29 de desembre de 1874 a favor de la monarquia. Al costat dels seus soldats, proclamà Alfons XII, fill d'Isabel II, rei d'Espanya i Índies. -
Nacionalisme Català. Publicació d'una obra ("Canigó" de Jacint Verdaguer)
És una obra publicada al final del 1885.
El tema principal és el naixement de la nació catalana i narra èpicament els orígens llegendaris i l'Antiguitat de Catalunya. -
Publicació d'una obra del nacionalisme Basc "Discurs de Larrazábal"
El discurs de Larrazábal va ser un discurs pronunciat al llogaret de Larrazábal per Sabino Arana el 3 de juny de 1893.
Aquest discurs es va dur a terme durant un banquet organitzat per l'Associació Euskalerriaka de Bilbao com a homenatge a la publicació l'any anterior del llibret Bizcaya per la seva independència, considerat com el certificat de naixement del nacionalisme basc. -
Nacionalisme Basc. Fundació d'un partit polític (PNB)
Va ser fundat el 1895 per Sabino Arana. Es defineix com a un partit democràtic, aconfessional i humanista, obert al progrés i a tots els moviments per avançar amb benefici per a la comunitat. -
Nacionalisme Català. Fundació d'un partit polític (Lliga Regionalista)
Fou un partit polític conservador català fundat el 1901 per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català.
El seu propòsit era lluitar per l'autonomia de Catalunya dins l'Estat espanyol.
Entre la seva ideologia política destaca el catalanisme, el liberalisme i l'autonomisme, entre altres.
El seu òrgan era el diari "La Veu de Catalunya". -
"Les suffragettes"
Les suffragettes van ser les dones que reivindicaven el dret a vot de les dones i que inclús van estar disposades a utilitzar tècniques violentes, en el context en el qual les dones no tenien més opcions. -
Fet de les "suffragettes"
Christabel Pankhurst i Annie Kenney van interrompre el discurs de Churchill, primer ministre del Regne Unit. Elles van treure una pancarta demanant el vot femení. El públic (només masculí) es va indignar i van ser detingudes. Totes dues es van negar a pagar la multa i van preferir anar a la presó per donar més publicitat a la seva causa.
Iniciaven així una estratègia que els donaria presència als mitjans, però que també els va comportar molt de patiment.
