-
Carles IV
En aquella època es vivia en una monarquía absolutista i la gent pensava que al canviar de rei les coses canviarien però Carles IV va seguir amb aquest tipus de política. Es considerava que era un rei que no estava preparat per governar. El seu ministre es deia Godoy i va fer un pacte amb Napoleó, el qual va demanar a en Godoy poder passar per Espanya per conquerir Portugal, aquest pacte va causar la seva ruïna i el van treure del tro. -
Tractat de Fontainebleau
El pacte de Napoleó consistia en poder passar per Espanya per conquerir Portugal. Més tard va acabar conquerint Portugal i Espanya. -
Josep Bonaparte
Napoleó, el germà de Josep Bonaparte, el va anomenar rei d'Espanya al 1808 fins al 1813. -
Ferran VII → Absolutisme
Va començar a regnar al 1808. Fill de Carles IV. Napoleó va convidar a Ferran VII i a Carles IV a Baiona per fer una reunió. Allà va aprofitar que fill i pare estaven barallats per treure el poder de rei als dos, i apoderar-se d'ells. Per això va posar com a rei al seu germà Josep Bonaparte que passava a ser Josep I. Quan va acabar la Guerra del Francès al 1814, Ferran VII va passar a ser el rei de nou. -
Motí d’Aranjuez
Es va revoltar la gent del poble contra Carles IV i el seu ministre, per haver signat el pacte amb Napoleó. El rei va abdicar i la corona passa a Ferran VII, li deien el desitjat ja que el poble pensava que seria més modern i faria reformes, però quan va arribar al poder no va fer res. Va governar quan va acabar la guerra Període absolutista. -
Guerra del Francès
Aquesta guerra va ser provocada al 1808 en contra de Napoleó per haver posat al seu germà Josep Bonaparte al tro, després de la reunió a Baiona. Va aparèixer el fenomen guerriller, que era la gent que anava contra.
L'objectiu de Napoleò era que amb falses alarmes, sabotatges poder equilibrar i desestabilitzar l’altre bàndol. La guerra va acabar al 1814 amb la tornada al poder de Ferran VII. Va guanyar Victòria d’Espanya al 1814. Després d’aquesta guerra Espanya va quedar molt endarrerida. -
Absolutisme
L'absolutisme va ser un sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. Proposa que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta. -
Period: to
Guerra del Francès
Aquesta guerra va ser provocada al 1808 en contra de Napoleó per haver posat al seu germà Josep Bonaparte al tro, després de la reunió a Baiona. Va aparèixer el fenomen guerriller, que era la gent que anava contra.
L'objectiu de Napoleò era que amb falses alarmes, sabotatges poder equilibrar i desestabilitzar l’altre bàndol. La guerra va acabar al 1814 amb la tornada al poder de Ferran VII. Va guanyar Victòria d’Espanya al 1814. Després d’aquesta guerra Espanya va quedar molt endarrerida. -
Capitulacions de Baiona
En en el castell de Baiona va tenir lloc la reunió entre Napoleó amb Carles IV i Ferran VII. En aquesta reunió Napoleó va aconseguir la renúncia dels dos reis a la corona espanyola. Després, Napoleó va posar com a rei al seu germà Josep Bonaparte. -
Corts de Cadis
Les corts de Cadis, va ser una assemblea de diputats reunida des del 24 de setembre de 1810, fins al 14 de maig de 1814 a la Isla de León, Càdis. Aquesta assemblea va ser reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes il·lustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal. -
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830. Al 1713, el rei Felip V d'Espanya va promulgar la Llei Sàlica, per la qual les dones només podrien heretar el tron en el cas de no haver hereus homes a la línia. Ferran VII d'Espanya no va tenir fills mascles, només dues filles, Isabel d'Espanya i Lluïsa Ferranda d'Espanya. Ferran va decidir fer-ho promulgant la Pragmàtica Sanció, perquè la seva filla gran pogués heretar el tron. -
Isabel II d'Espanya → Liberalisme
Reina d’Espanya entre 1833 i 1868. Era la filla de Filla de Ferran VII. S’acaba l’absolutisme del seu pare i s’implanta el sistema del liberalisme. -
Regent Maria Cristina
Regent d'Espanya (1833-1840). Durant el regnat de Maria Cristina va haver un conflicte. Dins dels liberals hi havia dos grups, els moderats i els progressistes. Els moderats tractaven de que els poders locals depenguessin al poder central, i els progressistes creien que l’autonomia municipal era una eina fonamental per aprofundir en les reformes que encara estaven pendents.
Maria Cristina amb aquest conflicte va voler deixar el regnat i cedir-li a Baldomero Espartero. -
Liberalisme
El liberalisme es una filosofía política, econòmica i social que va sorgir a finals del segle XVIII i que defensa la llibertat de l'individu i una intervenció mínima de l'estat en la vida social i econòmica. També defensa la separació de poders (legislatiu, executiu, judicial) i defensa una monarquia parlamentaria (parlament i constitució). -
Guerres carlistes
Tres guerres a Espanya al segle XIX. Carlistes contra els isabelins. Els isabelins eren liberals i volien a Isabel II al tro, veien que podien aportar les seves idees i podrien arribar a fer reformes que ells consideraven necessàries. Per altra banda, els carlins defensaven l’absolutisme, i no volien a Isabel II. Acostumaven a ser gent de camp, de baix clergat i no volien que seguís aquest tipus de regnat perquè deien que amb les reformes dels liberals, acabarien pitjor del que ja estaven. -
Period: to
Guerres carlistes
Tres guerres a Espanya al segle XIX. Carlistes contra els isabelins. Els isabelins eren liberals i volien a Isabel II al tro, veien que podien aportar les seves idees i podrien arribar a fer reformes que ells consideraven necessàries. Per altra banda, els carlins defensaven l’absolutisme, i no volien a Isabel II. Acostumaven a ser gent de camp, de baix clergat i no volien que seguís aquest tipus de regnat perquè deien que amb les reformes dels liberals, acabarien pitjor del que ja estaven. -
Mendizabàl → Desamortització
Mendizàbal entra al govern al 1836, durant la primera guerra carlista. Per poder enfortir la credibilitat d'estat davant futures peticions de crèdit a institucions estrangeres, calia eliminar el deute públic. Per guanyar diners, va vendre les terres de l’esglèsia (desamortització). No va aconseguir els objectius ja que les terres desamortitzades només van ser comprades per nobles i burgesos, no és va poder pagar el deute públic i els liberals van entrar en conflicte amb l'esglesia. -
Constitució 1837
Quan va haver l’enfrontament dels liberals, entre els moderats i els progressistes, va crear una crisi a l’Estatut Reial, llavors Maria cristina de Borbó va haver de fer canvis en la constitució del 1812 i va arribar la del 1837. Va arribar un govern progressista, ja que ells van ser en gran part als que van donar lloc a la nova constitució. -
Constitució 1845
El 23 de maig del 1845 es va votar i aprovar la constitució. Governada per Isabel II. Va suposar, després de la primera guerra civil carlista i la revolució progresista del 1836-37, la consolidació a Espanya del estat constitucional i de la societat liberal. Va plantejar un model de forma de govern, la monarquia constitucional d'inspiració liberal-doctrinaria. Era un govern liberal pero moderat, per exemple hi havia molt poca gent que podia votar. -
Amadeu de Savoia
Al 1868 després de la Revolució a Espanya es va posar una monarquia constitucional, però no es trobava a ningú que volgués ser el rei. Espanya era un país amb dificultats i molta crisi llavors gràcies a les corts i els carlistes, Amadeu va ser triat com a rei. Primera república → Estat federal 11 mesos divisions polítiques. La primera república va acabar amb un cop d’estat. -
“La Gloriosa”
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, va ser una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Prim
Revolució, anomenada la gloriosa on es va fer un cop d’estat i degut a això Isabel II va haver de marxar a l’exili. Els generals del cop, eren en Prim i Serrano. Just després va començar el sexenni democràtic. Amb Isabel II a l’exili, es forma un govern provisional i es comença a elaborar la Constitució del 1869, que implementa la monarquia parlamentària, la divisió de poders i un sufragi universal. Més tard es decideix escollir un nou rei i surt com a governador Amadeu Savoia. -
Period: to
Primera Republica Española
La primera república van ser uns canvis en l’estat, convertint-lo en un estat federal. Aquests canvis van crear divisions polítiques, ja que uns volien l’unitat d’Espanya i d’altres un govern més demòcrata i republicà. Va durar 11 mesos i va ser anulada després del Cop d’Estat General a Pavia. -
Period: to
Sagasta
Sagasta era el cap del partit liberal i utilitzava el sistema bipartidista amb Cànoves. Era demòcrata, liberal i republicà. Tenia el suport de les professions comercials i liberals i això l’ajudava a tenir més vots. Ell volia que tothom sigués lliure a creure en la religió que volgués però que l’estat fos confessional. També volia lliure canvi econòmic, que s’acabés l’esclavitud i el dret d'associació. -
Period: to
Cànovas
Cànovas era el cap del partit conservador i utilitzava el sistema bipartidista amb Sagasta. Era com els moderats en el període de Isabel II. Tenia suport de l’església, estava a favor de les classes privilegiades i volia molta protecció econòmica, al catolicisme i sufragi censatari. -
Alfons XII → Bipartidisme
Alfons XII va ser rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Amb Alfons XII torna la restauració i s’instala el sistema polític del bipartidisme. -
Bipartidisme
El bipartidisme és un sistema polític que es van alternant dos partits polítics. En aquest cas s’alternaven els conservadors (cánovas) i liberals (sagasta). Això passava perquè arrivaba un moment en què el poble, ja no estava d’acord en algunes mesures que volia fer un, llavors en les següents votacions votaven a l’altre. Però era el rei el que acabava proposant els canvis perquè les votacions eren manipulades. -
Constitució 1876
Va ser una constitució de la monarquia espanyola signada per Alfons XII el 30 de Juny de 1876. Pretenia temperar els criteris conservadors amb el reconeixement de les llibertats i els drets individuals inclosos en les constitucions progressistes anteriors. -
Guerra de cuba
24 de febr. de 1895 – 10 de des. de 1898
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca. -
Period: to
Guerra de cuba
