-
Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya.Batalla de Trafalgar (1805)
Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa.
“Britannia rules de waves”.
Fi del control de l’Atlàntic per part d’Espanya.
Els criollos (americanisme que s'utilitzava a l'època de la colonització americana per referir-se a aquells que havien nascut al continent americà però eren d'origen eurpeeu) d’Amèrica inicien el procés d’independència, ajudats pels britànics.
L'Imperi Hispànic comença a desaparèixer. -
Tractat de Fontainebleau
Manuel Godoy, primer ministre, el signà amb Gérard Duroc (representant de Napoleó) L'objectiu principal era: la invasió militar francoespanyola de Portugal, per això es permetia el pas de les tropes franceses per territoris Espanyols. Segons el Tractat, un cop conquerit, Portugal es repartiria en 3 zones: el nord seria entregat a Carlos Luis I de Borbón, el centre es reservaria per a un possible canvi per Gibraltar i l'illa de Trinitat, en mans de la Gran Bretanya i la zona sud passaria a Godoy. -
Motí d’Aranjuez
Va ser una revolta popular durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
Les dues causes principals van ser:
- Les conseqüències de la batalla de Trafagar que van recaure a les classes populars.
- El descontent de l'arostocràcia davant del mal govern de Godoy i les seves presumptes relacions amb la reina Maria Luïsa. Això va crear un ambient d'oposició generalitzat. -
Capitulacions de Baiona
Napoleó imposa al seu germà Josep com a nou
rei d’Espanya (Josep I).
Les capitulacions de Baiona van ser les renuncies sucessives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya, per tal de cedir-lo a Napoleó Bonaparte i ell al seu torn, el cediria al seu germà Josep Bonaparte, que es va convertir en el nou monarca espanyol, Josep I. -
Batalla de Bailén
Va suposar la primera derrota de la història de l'exèrcit de l'àguila imperial de Napoleó, es va enfrontar un exèrcit francès de 20.489 soldats al comandament del general Dupont contra 29.246 soldats del general Castaños, comandant de l'exèrcit espanyol d'Andalusia. Després de signar les capitulacions, els francesos van rendir les seves armes, àguiles i banderes, quedant presoners de guerra 18.400 soldats, incloent a 15 generals, i 467 oficials.
Cádiz= nova ciutat de la Junta Suprema Central -
Divisió dels Espanyols
La invasió francesa marca l'inici d'una tràgica divisió: la liberal, de pensament revolucionari, i la de l'Espanya tradicional, defensora de l'Antic Règim. -
Guerra del francès (1808 – 1814)
Gràcies al Tractat de Fontainebleau les tropes franceses van entrar a Espanya i van ocupar les principals ciutats. Això provocà:Guerra del Francès. La causa principal: imposició de Josep I al tron. Inici: entrada tropes napoleó, acaba: retorn Ferran VII.
Comença: Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid.
Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament brutalment. L’aixecament antifrancès s’escampa pel territori. Molts afrancesats es converteixen en liberals patriotes. -
Les Corts de Cádiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona
es va constituir la Junta Central que va assumir la totalitat dels poders sobirans i es va establir com a màxim òrgan de govern. Fruit d'aquesta nova situació, la Junta Central va convocar la reunió de Corts extraordinàries a Cadis, acte que iniciava clarament el procés revolucionari. La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya.
Visca la Pepa!!! -
La Constitució de 1812
La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya.
Es va aprovar el 19 de març de 1812 i era de caràcter liberal. Popularment es coneixia com: La “Pepa” (aprovada el dia de Sant Josep)
Es parla de:
Sobirania nacional: al ser una monarquia parlamentària el rei no tenia tota la sobirania.
Divisió de poders: el rei tenia un poder limitat.
Llibertat d’expressió: només es podia practicar la religió catòlica. -
Arriba a Espanya Ferran VII, “el deseado”
Reconegut com el legítim rei d'Espanya per les diverses juntes de govern, el Consell de Regència i les Corts de Cadis. Després de la derrota dels exèrcits napoleònics i l'expulsió de José Bonaparte, Napoleó li va retornar el tron d'Espanya mitjançant el Tractat de Valençay. A canvi, Ferran VII es comprometia a la pau amb França, el desallotjament dels britànics de la Península i la seva neutralitat en el que quedava de guerra. També va acordar concedir el perdó real als afrancesats -
“Pronunciamiento” de Riego
Va ser un cop d'estat per part dels militars progessistes, el va dur a terme el comandant Riego a Cabezas de San Juan. En aquesta localitat promulga la Constitució espanyola de 1812, que havia sigut abolida. Amb aquest cop d'Estat, acaba el govern absolutista de Ferran VII durant la primer etapa del seu regnat i es forma el que anomenem: Trienni liberal (1820-1823) -
Dècada Ominosa (1823 – 1833)
Va ser un període de la història d'Espanya en què es va restaurar l'absolutisme, amb Ferran VII, i es va perseguir ferotgement a tots els liberals.
Les seves intencions eren bastant clares, Espanya havia de tornar a l'absolutisme. -
El conflicte dinàstic de 1833
Ferran VII va morir el 29 de setembre de 1833. Isabel, amb tres anys d'edat, heretava la Corona i la seva mare va passar a ser la Reina Governadora. Per afermar-se en el poder enfront dels carlins, que no reconeixien la successió, es va recolzar en els liberals moderats per governar, malgrat el seu escàs entusiasme pel liberalisme. Per la seva banda, Carles Maria Isidre va publicar el Manifest d'Abrantes on s'autoproclamava rei amb el nom de Carles V.
Abolició de la Llei Sàlica. -
Carlins i Isabelins
Davant de la negativa dels carlins a acceptar la nova successió per part de la filla de Ferran VII, Isabel. La Cort i l’exèrcit es divideixen en:
Carlins: Donen suport a Carles Mª Isidre per esdevenir rei.
Isabelins: Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.
El bàndol més conservador, absolutista, i partidaris de l'Antic Règim, s’ajunten al bàndol carlí.
Els sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder ajudant a la reina amb el conflicte. Seràn isabelins. -
Primera Guerra Carlina (1833-1839)
Tenia suport d’una bona part de l’alta noblesa i dels funcionaris.Davant la necessitat d’ampliar la seva base social per plantar cara al carlisme, la regent va buscar l’adhesió dels liberals, tot i que això l’allunyés dels seus primers suports. D’aquesta manera, Maria Cristina va haver d’acceptar les demandes liberals que exigien la fi de l’absolutisme. El conflicte armat va passar per dues grans etapes, una primera fase d’expansió del carlisme i una segona de replegament, fractura i derrota. -
Pacte de Vergara
Pacte que suposa el final de la Primera Guerra Carlina.
Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia,
Guipúscoa, Alaba i Navarra.
Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol.
I els carlins intransigents van seguir la lluita a favor de
Carles Mª Isidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers. -
Abrazo de Vergara
L'abrazo de Vergara era un dels noms del Conveni de Bergara, firmat a la localitat d'Oñate el dia 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero (representant de la Reina Isabel II d'Espanya) i els generals carlistes representants del general Maroto, La Torre i Antonio Urbiztondo i que suposà el final de la Primera guerra carlina.
El Conveni quedà ratificat per l'abraçada dels generals Maroto i Espartero produïda el 31 d'agost de 1839 coneguda com l'abraçada de Bergara. -
Ideologia del carlisme
"Dios, Pàtria, Rey y Fueros"
Déu: Els carlins eren ultracatòlics i tradicionalistes. Estaven en contra de la llibertat religiosa, la separació Església-Estat i el laïcisme social que volien introduir els liberals.
Pàtria: rebutjaven qualsevol idea vinguda de l’estranger (eren nocives) i deien que ens havíem de protegir d'elles.
Rei:Un monarca amb poder era la millor garantia dels “drets” dels seus súbdits.
Furs:Volien restablir les lleis de l'Antic Règim. Com els furs basco-navarresos, catalans -
Geografia del carlisme
El carlisme va triunfar a les zones rurals, especialment al nord de la Península: País Basc, Navarra, Catalunya i zones de valència. Entre les principas causes de l'arrelament en aquestes zones trobem la situació econòmica dels grups que recolzaven al carlisme, així com la defense dels furs, la qual significava un conjunts de privilegis per a la població basca i de Navarras i una promesa de recuperar les antigues llibertats pels catalans, aragonesos i valencians. -
Sociologia del Carlisme
La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema econòmic capitalista.
Es tractava de classes baixes d’àmbits rurals pròpies de l’estructura social de l’Antic Règim.
Baixa Noblesa
Baix clergat
Pagesos emfiteutes
En canvi les reformes liberals afavorien l’Alta Noblesa latifundista i a les classes socials emergents (Burgesia, menestrals i proletariat urbà). -
Regència d’Espartero (1840 – 1843)
Maria Cristina cedeix la regència al general Espartero.
S'accelerà la desamortització dels béns eclesiàstics i es van retallar els furs basc-navarresos.
La signatura d'un acord lliurecanvista amb Anglaterra crea protestes a Barcelona que van ser durament reprimides. El bombardeig de la ciutat va fer que Espartero perdés tota la popularitat.
Finalment, una revolta militar organitzada pels moderats, a la qual es van unir alguns progressistes, va precipitar la fi de la Regència d'Espartero -
El règim moderantista (1844 – 1868)
És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
arran de la Revolució “La Gloriosa”.
És una etapa de fort creixement econòmic que consolida el
poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van
millorar el seu nivell de vida.
Govern dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això crea separació en: moderats i progressistes.
La corrupció, el tràfic d’influències i
el conservadurisme són la tònica del
regnat d’Isabel II. -
El Bienni progressista (1854 – 1856)
El Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. Espartero juntament amb Leopoldo O'Donnell formen govern.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país.Van realitzar una nova Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856).Però la reina i el propi O’Donnell fan un pronunciamiento i restauren el règim moderantista perquè era un govern massa progressista i liberal. -
El sexenni revolucionari (1868-1874)
És l’etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable. En poc més de sis anys l’Estat espanyol va conèixer una monarquia constitucional amb un rei estranger, Amadeu I, i una república per primera vegada en la seva història.
4 fases:
Govern provisional i corts constituents (1868 – 1869)
Regnat d’Amadeu I(1870 – 1873)
I República (1873 -1874)
República autoritària (1874) -
La “Gloriosa”, Revolució de setembre de 1868.
Expulsió del tron a Isabel II. El complot es va iniciar dos anys abans amb el Pacte d’Ostende, on progressistes i demòcrates pactaren constituir un govern provisional que s’havia de fer càrrec de les tasques de govern quan s’aconseguira expulsar la reina. Els principals conspiradors foren els generals Serrano i Prim.
El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68:
Sufragi universal i lliure.
Eleccions constituents.
Lliure comerç i proporcionalitat impostos.
Isabel II, exili a França! -
“Pronunciamiento” del brigadier Topete a Cádiz
Topete va fer un "pronunciamento", cop d'estat, a càdiz el 19 de septembre de 1868. Aquest cop d'estat és l'antecedent a l'inici de la Revolució del 1868, La Gloriosa. Els organitzadors principals del cop d'estat van ser: Serrano, Topete i Prim. Els 3 eren de la mateixa ideologia progressita i els tres van acabar formant part del govern provisional revolucionar de "La Gloriosa".
"Viva España con honra".
Es comença la formació de Juntes Revolucionàries a les principals ciutats. -
Batalla d’Alcolea(Córdova)
La Batalla d'Alcolea va tenir lloc el 27 de setembre de 1868 aprop de la localitat d'Alcolea. Es van enfrontar els militars sublevats contra la reina Isabell II i les tropes realistes que es mantenien fidels a aquesta. La derrota de les tropes realistes va significar el final del regnat d'Isabell II, que va marxar al exili a França. -
Eleccions a Corts constituents
Es van convocar el 15 de gener de 1869 sota sugragi universal masculí.Es van convocar després de la Revolució de Setembre. En total es van escolllir 352 diputats, a part dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba.El general Prim encapçalà una coalició monàrquica formada pel Partit Progressista, la Unió Liberal i el Partit Democràtic, que guanyà les eleccions. Els republicans del Partit Democràtic van formar el Partit Republicà Democràtic, encapçalat per Pi i Margall, Salmerón i Castelar, bon resultats. -
Constitució de 1869
La Constitució espanyola de 1869 va ser la primera de caràcter plenament democràtic del liberalisme espanyol.
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència
liberal democràtica, va ser escollit per les Cortes el
desembre de 1870.
Aquesta es va mantenir fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. -
El regnat curt d’Amadeu I (1870 – 1873)
El mateix dia en què el jove rei desembarcava a Cartagena, Prim va ser assassinat. La monarquia democràtica no va arribar a consolidar-se perquè Amadeo, malgrat la seva bona voluntat, es va trobar amb molts problemes. Carlins i monàrquics alfonsins eren enemics seus, així com els republicans. No comptava amb suports socials i sí amb l'oposició de l'aristocràcia i de l'Església. -
La I República (1873 – 1874)
Davant l’abdicació del rei, les Corts van proclamar la República l’11 de febrer de 1873. Aquesta República però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció.
La República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’Amadeu I. Es van succeir quatre presidents de la República i els governs dimitien a les poques setmanes per les insurreccions obreristes, aixecaments carlins i, sobretot, la manca de suport majoritari a les Corts. -
Republicans unitaris i federals
Els republicans, dividits entre Unitaris i Federals, van ser incapaços d’aprovar una Constitució Republicana.
Republicans Unitaris: Partidaris d’un Estat centralitzat
a l’estil de la República Francesa i moderat en els seus aspectes socials.
Republicans Federals: Partidaris d’un Estat federal a l’estil dels EE.UU. i molt progressista en els aspectes socials.
El govern republicà va haver de reprimir dues insurreccions de forma autoritària enviant les tropes. -
La fi de la I República
“La Paviada”. El 3 de gener de 1874, el General Pavía ocupa les Corts i les dissolt . Tot va acabar el 29 de desembre de 1874,quan el general Martínez Campos va fer un pronunciament militar a Sagunt, en el qual va proclamar al príncep Alfons rei d'Espanya,sense que el govern central fes res per evitar-ho. Despés apareixen mesures preses, trobarem el denominat sistema canovista de rotació de partits polítics entre els liberals i els conservadors que anava entreteixit mitjançant el caciquisme.
