-
Carles IV
Ara bé, arribats a la crisi de l’Antic Règim, l’Espanya dels Borbons va veure’s en mans de Carles IV, un monarca que podríem situar en aquella categoria que els francesos anomenen com un roi fainéant, un personatge immadur i incapaç d’aportar res de nou a la monarquia en un temps de transformacions i sacsejades revolucionàries. Així, Carles IV només podia aportar a la corona el seu sentit del deure, una aportació que sovint es veia anul·lada per la gran indolència que caracteritzava. -
Period: to
Carles IV
Ara bé, arribats a la crisi de l’Antic Règim, l’Espanya dels Borbons va veure’s en mans de Carles IV, un monarca que podríem situar en aquella categoria que els francesos anomenen com un roi fainéant, un personatge immadur i incapaç d’aportar res de nou a la monarquia en un temps de transformacions i sacsejades revolucionàries. Així, Carles IV només podia aportar a la corona el seu sentit del deure, una aportació que sovint es veia anul·lada per la gran indolència que caracteritzava. -
Tractat de Fontainebleau
En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiran el Regne de Portugal en tres regnes: el Regne de la Lusitania Septentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria; el Principat dels Algarves (incloent-hi l'Alentejo), que governaria Manuel Godoy; i Lusitània Central, que Napoleó es reservava com a moneda de canvi. Conseqüentment, Espanya permetia el trànsit de tropes franceses pel seu territori per tal que arribessin a Portugal. -
Josep Bonaparte
El 6 de juliol de 1808,va ser nomenar rei d'Espanya. La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques, i va promulgar la Constitució de Baiona el 8 de juliol de 1808 en un intent de guanyar-se el suport dels il·lustrats espanyols, anomenats en aquells moments afrancesats, sense assolir fer triomfar el programa reformista del seu govern. -
Motí d’Aranjuez
La nombrosa presència de tropes va acabar per alarmar a Godoy. La família reial es va traslladar a Aranjuez per poder marxar en direcció al sud en cas de necessitat i embarcar-se cap a Amèrica, tal com ho havia fet Joan VI de Portugal. Els partidaris de Ferran, els Fernandinos, van aprofitar l'avinentesa per aixecar-se contra el rei. -
Guerra del Francès
La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que va començar en el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va finalitzar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Period: to
La Guerra del Francès
La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que va començar en el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va finalitzar el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Capitulacions de Baiona
Després d'un menjar amb Napoleó el 20 d'abril, el rei Ferran va ser informat per Savary que l'emperador havia resolt substituir als Borbó per la família Bonaparte, i Napoleó va convèncer Escóiquiz que li cediria el regne d'Etrúria i el casaria amb una princesa imperial a canvi de la corona espanyola. No obstant això, les negociacions es van dilatar pel desig de Napoleó de no emprar la violència i d'esperar als reis pares, qui van arribar el dia 30. -
Period: to
Josep Bonaparte
El 6 de juliol de 1808,va ser nomenar rei d'Espanya. La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques, i va promulgar la Constitució de Baiona el 8 de juliol de 1808 en un intent de guanyar-se el suport dels il·lustrats espanyols, anomenats en aquells moments afrancesats, sense assolir fer triomfar el programa reformista del seu govern. -
Corts de Cadis
La tasca de les Corts de Cadis va ser crear un cos legislatiu (lleis) de caràcter liberal sobre el qual crear un nou ordre social que acabés amb la societat estamental que havia caracteritzat a Espanya fins a aquest moment. El producte d'aquesta labor va ser la Constitució de 1812, dita “La Pepa” doncs es va promulgar la diada de Sant Josep. Aquesta constitució va ser el primer text constitucional aprovat a Espanya. -
Constitució de Cadis
La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. -
Ferran VII
Ferran VII va començar a regnar el 19 de març del 1808 amb una alta popularitat, que no veia en ell un fill que havia traït el seu pare sinó una víctima més del príncep de la Pau, Manuel Godoy.
Als primers anys del seu govern es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El pronunciament liberal de l'exèrcit, dirigit per Rafael Riego a Las Cabezas de San Juan, obligà al monarca a jurar la Constitució, i a posar en funcionament el Trienni Liberal o Constitucional. -
Period: to
Ferran VII
Ferran VII va començar a regnar el 19 de març del 1808 amb una alta popularitat, que no veia en ell un fill que havia traït el seu pare sinó una víctima més del príncep de la Pau, Manuel Godoy.
Als primers anys del seu govern es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El pronunciament liberal de l'exèrcit, dirigit per Rafael Riego a Las Cabezas de San Juan, obligà al monarca a jurar la Constitució, i a posar en funcionament el Trienni Liberal o Constitucional. -
Pragmàtica sanció
El 1713, el rei Felip VII d'Espanya va promulgar la Llei Sàlica, per la qual les dones només podrien heretar el tron en el cas de no haver hereus homes a la línia principal o lateral. D'aquesta manera, pretenia evitar que els Habsburg recuperessin el tron a través de línies dinàstiques femenines. -
Isabel II i Mª Cristina
Ferran VII havia previst la controvèrsia que s'endevinava i, volent el tron per a la seva filla primogènita, va nomenar regent a la seva esposa Maria Cristina i va desterrar al seu germà Carles. Abans de morir la futura regent havia aconseguit separar els militars partidaris de Carles dels llocs prominents de l'exèrcit i s'havia garantit el suport dels liberals a l'exili, així com el de França i Anglaterra. -
Guerres Carlistes
Les Guerres Carlines van ser tres guerres que tenen lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. -
Period: to
Isabel II i Mª Cristina
Ferran VII havia previst la controvèrsia que s'endevinava i, volent el tron per a la seva filla primogènita, va nomenar regent a la seva esposa Maria Cristina i va desterrar al seu germà Carles. Abans de morir la futura regent havia aconseguit separar els militars partidaris de Carles dels llocs prominents de l'exèrcit i s'havia garantit el suport dels liberals a l'exili, així com el de França i Anglaterra. -
Period: to
Guerres Carlistes
Les Guerres Carlines van ser tres guerres que tenen lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants.
La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals, que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i configurar grans lots inassequibles als petits propietaris, però sufragables, en canvi, per les oligarquies molt adinerades, que podien comprar tant grans lots com petits. -
Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro va ser un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843. -
Period: to
Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro va ser un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843. -
Sagasta
Durant els seus estudis d'enginyeria de Camins, Canals i Ports en 1848 fou l'únic alumne de l'Escola que es va negar a signar un manifest en suport de la reina Isabel II.
Va iniciar la seva vida política a Zamora, en 1854, on havia estat nomenat cap d'Obres Públiques. Allí rep el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, i aquest mateix any és elegit diputat de les Corts constituents. En 1858 torna a ser elegit diputat i manté l'escó fins a 1863. -
Period: to
Sagasta
Durant els seus estudis d'enginyeria de Camins, Canals i Ports en 1848 fou l'únic alumne de l'Escola que es va negar a signar un manifest en suport de la reina Isabel II.
Va iniciar la seva vida política a Zamora, en 1854, on havia estat nomenat cap d'Obres Públiques. Allí rep el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, i aquest mateix any és elegit diputat de les Corts constituents. En 1858 torna a ser elegit diputat i manté l'escó fins a 1863. -
Cánovas
Va fer els primers passos en política de la mà de Leopoldo O'Donnell. Va ser l'artífex de la Vicalvarada proclamada amb el Manifest de Manzanares, escrit per ell mateix.
El canovisme és un nom aplicat per a designar el sistema polític de la Restauració, inspirat per Antonio Cánovas del Castillo, caracteritzat pel falsejament dels processos democràtics i l'exclusió de la vida política d'àmplies majories socials. -
Period: to
Cánovas
Va fer els primers passos en política de la mà de Leopoldo O'Donnell. Va serl'artífex de la Vicalvarada proclamada amb el Manifest de Manzanares, escrit pel mateix Cánovas.
El canovisme és un nom aplicat per a designar el sistema polític de la Restauració, inspirat per Antonio Cánovas del Castillo, caracteritzat pel falsejament dels processos democràtics i l'exclusió de la vida política d'àmplies majories socials. -
Crisi del 1867
La crisi final del regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim període en el qual se sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença al març de 1863 amb la caiguda del govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquía d'Isabel II, va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya denominada Sexenni Democràtic (1868-1874). -
Period: to
Crisi del 1867
La crisi final del regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim període en el qual se sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença al març de 1863 amb la caiguda del govern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell i acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquía d'Isabel II, va obrir la nova etapa de la història contemporània d'Espanya denominada Sexenni Democràtic (1868-1874). -
“La Gloriosa”
La Revolució de Setembre va ser una forta sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes de la qual va afectar àmpliament a tota la geografia del país, a partir d'ella va tenir lloc el primer intent de la seva història d'establir un règim polític democràtic, primer en forma de monarquia parlamentària, durant el regnat d'Amadeu I de Savoia, i posteriorment en forma de república, la Primera República (1873-1874). No obstant això, ambdues fórmules acabaran fracassant. -
Joan Prim
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
Period: to
Joan Prim
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya va ser un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. Participà en la campanya del Marroc i dirigí les forces que lluitaren a la campanya de Mèxic. -
Amadeu de Savoia
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastía Borbó. -
Period: to
Amadeu de Savoia
Amadeu I d'Espanya va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastía Borbó. -
La Primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya va ser curt, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Period: to
La Primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya va ser curt, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya, va ser rei d'Espanya. El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Alfons XII
Alfons XII d'Espanya, fou rei d'Espanya. El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Constitució del 1876
La Constitució Espanyola de 1876 va ser promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica. Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. -
Guerra de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. -
Period: to
Guerra de Cuba
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.
