-
Period: to
Recuperació del passat històric.
La defensa del patrimoni documental català, per exemple, el que es conserva de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i la recuperació dels fets i dels noms propis de la Història de Catalunya. Es va convertir durant el segle XIX en un element fonamental de la renaixença. Els llibres d'alguns autors van permetre recuperar la història de l'antiga Corona d'Aragó. -
Period: to
El proteccionisme econòmic.
La defensa de la indústria catalana mitjançant la demanda d'una vigilància més eficaç de les fronteres amb l'objectiu de frenar el contraban, i de polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, amb l'objectiu de protegir-ne el desenvolupament, va ser un altre dels trets que va identificar Catalunya i va servir per bastir el catalisme. -
Period: to
Les plataformes del catalanisme
Els obstacles per a la utilització de la llengua catalana fora de l'àmbit personal i familiar, la necessitat d'unes lleis que garantissin la viabilitat de la indústria catalana i els intents de l'Estat espanyol de suprimir el dret civil català van afavorir iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalanista. -
Period: to
La renaixença (Catalunya)
La renaixença és un moviment cultural, fonamentalment literari, que impulsà la recuperació del català com a cultura. Els autors que hi van participar aportaren els elements necessaris per definir Catalunya com a comunitat nacional. Paral·lelament al corrent més el·litista i acadèmic, es va desenvolupar un corrent artístic i literari de caràcter més popular. -
Tractat de Fontainebleau
Acord entre Espanya i França segons el qual les tropes franceses podien atravessar espanya per envaïr Portugal -
Period: to
Motí d'Aranjuez
Motí que va provocar la caiguda del favorit reial i l'abdicació de Carles IV. -
Period: to
La Guerra del Francès
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya. -
Abdicacions de Baiona
Napoleó, aprofitant els enfrontaments en el si de la família reial espanyola, va atreure els seus membres a Baiona, i va pressionar-los perquè abdiquessin. D'aquesta manera va poder atorgar la corona d'Espanya al seu germà, Josep de Bonaparte, que va regnar amb nom de Josep I. -
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
En plena guerra, la Junta Central va convocar les Corts, que es van reunir a Cadis perquè era la única ciutat que els francesos no havien ocupat. La majoria dels diputats eren liberals, malgrat que la minoria, els servils, que només volien el retorn de Ferran VII i el manteniment de l'Antic Règim. Les corts van elaborar la Constitució de 1812, que recollia els principis del liberlisme polític, reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders i establia una declaració de drets. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
-
Period: to
Restauració de l'absolutisme
El març de 1814, Ferran VII va tornar a Espanya. Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució de Cadis i els servils, que l'abolís i restaurés l'Antic Règim. El rei, amb el suport dels servils, va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa i es va dispensar de pagar impostos. Era un retorn a l'Antic Règim. Ferran VII va regnar de manera absoluta durant sis anys, (1814-1820). -
Period: to
Trienni Liberal
El 1820, va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812.
El rei va haver de jurar la Constitució, alliberar als presos polítics i convocar el·leccions per a reunir les corts. Entre 1820 i 1823, les reformes que s'havien aprovat a Cadis es van tornar a fer i van formar la Milícia Nacional. El 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant LLuís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut -
Period: to
La Dècada Ominosa 1823-1833
La tornada al poder de Ferran VII va coincidir amb una greu crisi interna. Hisenda no trenia fons i la pèrdua de l'Imperi Americà ho va agreujar tot. El rei va crear un consell de ministres que substituís la camarilla que li havia donat suport. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
-
Period: to
Primera Guerra Carlina
Quan Ferran VII va morir, la seva vídua Maria Cristina es va der càrrec del govern perquè la princesa Isabel només tenia 3 anys. Al seu torn Carles es proclamà rei d'Espanya. D'aquesta manera va esclatar la Primera Guerra Carlina. La guerra no només va ser un conflicte dinàstic, sinó també un enfrontament ideològic entre els liberals, que donaven suport a Isabel i els carlins, que defensaven l'absolutisme i el model de societat tradicional. El conveni de Bergara va posar fi a la guerra. -
Period: to
El trionf del liberalisme
En la minoria d'edat d'Isabel II es va instaurar el règim liberal a Espanya. La primera regent va ser Maria Cristina, la mare d'Isabel, que es va recolzar als liberals. Davant les protestes i l'eixecment Liberal de La Granja, 1836, es va veure obligada a lluitar el govern als progressistes. El punt final d'aquesta etapa fou la promulgació de la Constitució de 1837. Per solucionar la inestabilitat el 1843 Isabel II es va proclamar reina amb 13 anys. -
Period: to
La Dècada Moderada
Durant els deu primers anys del regnat d'Isabel, els progressistes es van mantenir al marge del goven, i només van governar els liberals. El general Narváez fou l'home més fort del període i la peça clau de la governabilitat va ser la Constitució de 1845. La dècada moderada va acabar el 1854 amb un cop d'estat dirigit per el general O'Donnell. -
Period: to
Unió liberal
Es van alternar en el govern els moderats i la Unión Liberal d'O'Donnell. Per la seva part, els protagonistes, marginats del poder, optaven per la no-partició electoral i la conspiració. En aquesta època, el creixement econòmic es va alternar amb crisis periòdiques. Però a partir de 1866, el règim isabelíva entar en una fase de descomposició política. -
Period: to
Bienni Progressista
El Bienni progressista va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. A més, els enfrontaments en el si del govern va donar pas a un nou cop de força d'O'Donnell, que va posar fi al bienni progressista. -
Period: to
La crisi final del regnat d'Isabel II
En els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una crisi política, social i econòmica.- Es van produir revoltes a consequència dels problemes econòmics i de la fam.
- Alguns sectors es van distanciar del règim a causa de l'excessiu autoritarisme dels governs.
- La monarquia patia un fort descrèdit.
-
La revolució de 1868 i La monarquia d'Amadeu I
Els generals Serrano i Prim va lidrear un pronunciament contra Isabel II. Es van crear juntes revolucionàries a les províncies i ciutats. La Revolució de Setembre va triomfar i la reina va haver de marxar del país. Es va construir un govern provisional presidit per Serrano (1869). El príncep italià Amadeu de Savoia va acceptar la corona d'Espanya.
Amadeu I sempre va estar en posició de feblesa política. Durant el seu regnat es van enfrentar a la insurrecció de Cuba i una nova guerra carlina. -
Period: to
Sexenni Democràtic
-
Period: to
La primera República
Després de l'abdicació d'Amadeu I i el fracàs de la monarquia democràtica les Corts van proclamar la Primera República (1873). El nou sistema va néixer amb greus problemes. La major part dels grups polítics eren monàrquics i els republicans volien una república federal. Va esclatar un moviment cantonalista, que va produir la creació de cantons independents. El moviment va ser reprimit durament. A més la República es va haver d'enfrontar a diferents conflictes. -
Period: to
La Primera República (2)
El general Pavia va fer un cop d'estat després de decidir que s'hi havia de fer fornt i es van dissoldre les Corts. Després, el general Serrano va presidir el govern durant gairebé un any. Va mantenir la república però sense contingut representatiu. El desembre de 1874, el general Martínez Campos va posar fi a la república i va restaurar la monarquia i la dinastia dels borbó. -
Period: to
Regnat d'Alfons XII
-
Period: to
Un Sistema Nou
El general Arsenio Martinez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel IID'aquesta manera començava el règim de la Restauració. El nou monarca va anomenar president del govern Cánovas del Castillo.Aquest va restaurar la monarquia. Cánovas va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana per posar les bases d'un nou sistema polític. Per organitzar-lo va impulsar una nova Constitució i dissenyà una alternança pacífica en el poder. -
Period: to
L'oposició del Sistema
El sistema canovista restringia la participació política d'altres forces. Només republicans i carlins tenien una representació simbòlica. Altres grups estaven al marge. Els anarquistes havien sorgit després de la Revolució de 1868 van ser perseguits com a conseqüència d'alguns atemptats. Els socialistes havien format el PSOE, i van crear a Barcelona la UGT. En aquesta època van sorgir moviments regionalistes que van reaccionar contra el moviment de l'estat uniformitzador i centralista. -
Period: to
El torn pacífic
L'exercici del poder va quedar restringit a dos partits polítics que es van anar tornant de forma pacífica (sistema de torns).
- El conservador Cánovas, que es proclamava defensor de l'església i l'ordre social.
- El liberal, liderat per Sagasta, que va desenvolupar reformes socials molt importants i va aprovar el sufragi universal maculí, 1890.
El torn del govern era possible gràcies a la corrupció electoral amb la qual es manipulaven els vots. -
Constitució de 1876
Aquesta constitució tenia caràcter perquè incorporava principis moderats i progressistes, encara que es tractava d'un text fonamentalment conservador. Establia la sobirania compartida entre les corts i el rei, al qual concedia molt poder i proclamava la confessionalitat de l'estat, tot reconeixent la pràctica privada d'altres cultes. -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII i la dictadura de Primo rivera
