-
Tractat de Fontainebleau
Les autoritats van firmar aquest tractat amb la França napoleònica, segons el qual acordaven que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal. -
Motí d'Aranjuez
Els partidaris del príncep Ferran van instigar un motí que va provocar la caiguda del favorit reial, Godoy, i l'abdicació de Carles IV. Posteriorment el rei es va desdir de la renúncia al tro. -
Principi de la guerra del Francès
Es va produir una gran insurrecció popular a Madrid, seguida per aixecament en altres llocs. Va ser el principi de la guerra del Francès -
Period: to
La Guerra del Francès i les Corts de Cadis
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya.
El 2 de maig es va produir una gran insurrecció popular a Madrid, seguida per aixecaments en altres llocs. Va ser el principi de la guerra de Francès. -
Period: to
Primera fase de la guerra del Françès.
Insurrecció de Madrid, els francesos van assetjar Saragossa i Girona, que van resistir llargament el setge, i van partir una derrota molt dura a Bailèn. -
Period: to
Segona fase de la guerra del Françès.
Caracteritzada per el domini francès. El 1810 els francesos van conquerir Andalusia i la Junta Central es va traslladar a Cadis que va resistir els atacs francesos. -
Inauguració de les Corts de Cadis.
S'inaugura l'assemblea constituïen, més coneguda com les Corts de Cadis, a San Fernando. Més tard són traslladades a Cadis per la guerra del Françès, ja que era l'unic lloc que encara no estava ocupat. -
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La guerra del Francès va tenir profundes conseqüències polítiques dins del bàndol patriota. Més tard es va formar una Junta Central Suprema per coordinar l'actuació de les diferents juntes. Aquesta va convocar les Corts a Cadis i es va elaborar la Constitució de 1812. Recollia els principis del liberalisme polític. A més, les corts de Cadis van elaborar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucionals de l’Antic Règim. -
Period: to
Tercera fase de la guerra del Françès.
Va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa. L'abril de 1813 es firmava la pau, malgrat que els francesos no van abandonar el país fins al 1814. -
Retorn de Ferran VII
Ferran VII va tornar a Espanya el mes de març de 1814. Els liberals esperaven que el rei jurés la Constitució de Cadis i els servils, que l’abolís i restaurés l’Antic Règim. -
Pronunciament liberal
El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, que va proclamar la Constitució de 1812 a Les Cabezas de San Juan (Sevilla). -
Period: to
La Dècada Ominosa
La tornada al poder de Ferran VII va coincidir amb una greu crisi interna. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l’Imperi americà va agreujar encara més la crisi econòmica. Davant d’aquesta situació, el rei va intentar modernitzar el govern mitjançant la creació d’un consell de ministres però això va disgustar els nobles del seu entorn. Llavors els liberals, perseguits pel règim, van protagonitzar diversos pronunciaments. La crisi del règim absolutista es feia evident. -
Period: to
Primera guerra Carlina
Ferran VII va promulgar una norma, la Pragmàtica Sanció, que anul·lava la llei de que no podien regnar les noies perquè així la seva filla Isabel pogués fer-ho. Però molts dels absolutistes no van acceptar la derogació i aleshores van oferir el seu suport a Carles, el germà del rei. Quan Ferran va morir, Maria Cristina es va fer càrrec del govern perquè la princesa Isabel només tenia tres anys. Llavors Carles es va proclamar rei. D’aquesta manera va esclatar la primera guerra Carlina. -
Period: to
El triomf del liberalisme
Durant la minoria d’edat d’Isabel II va tenir lloc un període de regències en què es va instaurar el règim liberal a Espanya. La primera regent va ser Maria Cristina, la mare d’Isabel, que es va recolzar en els liberals per assegurar el tron de la seva filla enfront als carlins. -
Period: to
La recuperació del passat històric
La defensa del patrimoni documental català, per exemple, el que es convserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i la recuperació dels fets i dels noms propis de la història a Catalunya es van convertir durant el segle XIX en elements cabdals de la Renaixença. -
Period: to
El proteccionisme econòmic.
La defensa de la indústria catalana mitjançant la demanda d’un vigilància més eficaç de les fronteres amb l’objectiu de frenar el contraban. -
Period: to
La Renaixença
Renaixença és el nom d’un moviment cultural que impulsà la recuperació del català com a llengua de cultura al llarg del segle XIX. Els diferents autors que hi van participar aportaren els elements necessaris per definir Catalunya com a comunitat nacional. L’oda titulada “La Pàtria”, escrita per Bonaventura Carles Aribau el 1833. Paral·lelament al corrent més elitista i acadèmic, es va desenvolupar un corrent artístic i literari de caràcter més popular. -
Constitució de 1837
En l’etapa del triomf del liberalisme, la promulgació de la constitució de 1837 va ser el punt culminant, que era més restrictiva que la de 1812. -
Period: to
Regnat de 1840
Maria Cristina va haver de dimitir i va assumir el càrrec de regnat el general Espartero que era progressista. Però com que tenia el títol de duc va governar de manera autoritària ja que es sentia molt important, fet que no va agradar ni a un sector dels progressistes ni als moderats. Aquests dos grups van acabar unint-se en un pronunciament i van forçar l'exili del general Espartero. -
Regnat de Isabel II
Per solucionar la inestabilitat de les regències, Isabel II va ser proclamada reina amb tan sols tretze anys. -
Period: to
La Dècada Moderada
Durant els deu primers anys del regnat d’Isabel, els progressistes van estar al marge del govern i van governar només els moderats. El general Narváez va ser l’home fort del període i la peça clau de la governabilitat va ser la Constitució de 1845, un text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans. Aquest fet va acabar el 1854 amb un cop d’estat dirigit pel general O’Donnell que comptà amb el suport dels progressistes i d’alguns moderats disconformes. -
Period: to
El Bienni Progressista
El Bienni Progressista va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. A més, els enfrontaments en el si del govern van donar pas a un nou cop de força d’O’Donnell, que va posar fi al Bienni Progressista. -
Period: to
La Unión Liberal
Entre els anys 1856 i 1866 es van alternar en el govern el moderats i la Unión Liberal d’O’Donnell. Per la seva part, els progressistes, marginats del poder, optaven per la no-participació electoral i la conspiració. En aquesta època, el creixement econòmic es va alternar amb crisis periòdiques. Però a partir de 1866, el règim isabelí va entrar en una fase de descomposició política. -
Period: to
La crisi final del regnat d'Isabel II
Durant els últims anys del regnat d’Isabel II es van produir revoltes al camp i a les ciutats a causa dels problemes econòmics i la fam. Amplis sectors socials es van distanciar del règim a causa de l’excesiu autoritarisme dels governs, sobretot dels moderats, que abusaven de la censura i la repressió. La monarquia patia un fort descrèdit, a causa dels comentaris sobre la vida privada de la reina. El 1866, els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte d’Oostende -
Period: to
La Revolució de 1868
El 1868, els generals Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. Simultàniament, es van crear juntes revolucionàries a les províncies i les ciutats. L’anomenada Revolució de Setembre va triomfar ràpidament i la reina no va tenir més remei que abandonar el país. Ràpidament es va constituir un govern provisional presidit per Serrano, que va convocar Corts constituents, que van aprovar una constitució monàrquica però decocràtica. -
Period: to
L’oposició al sistema
Els anarquistes havien sorgit després de la Revolució de 1868 i sobretot tenien una presència important a Catalunya i Andalusia. Els socialistes estaven liderats per Pablo Iglesias, que el 1879 havia fundat el PSOE. El 1888 es va crear a Barcelona la UGT. En aquesta època van sorgir els moviments i les formacions regionalistes, que van reaccionar contra el model d’estat uniformitzador i centralista. -
Period: to
La monarquia d’Amadeu I
Amadeu I era un monarca jove i respectuós amb la legalitat parlamentària. Això no obstant, sempre va estar en una posició de feblesa política: tenia en contra els monàrquics, i l’Església. Durant el seu regnat, el país va haver de fer front a dos conflictes armats: una insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina. El monarca, cansat de l’oposició a la seva persona i incapaç de superar la greu situació política, va decidir d’abdicar. -
Period: to
La Primera República
Les corts van proclamar la Primera República. Els republicans mateixos estaven dividits entre els que volien una república federal i els que en preferien una d’unitària. Com a reflex d’aquesta divisió es va produir l’esclat del moviment cantonalista. El general Pavía va fer un cop d’estat i va dissoldre les corts al gener de 1874. Després del cop d’estat, el general Serrano va presidir el govern durant gairebé un any. El desembre de 1874 un nou cop d’estat, va posar fi a la República. -
Un sistema nou
El general Arsenio va proclamar rei Alfons XII, el 1874. D’aquesta manera començava el règim de la Restauració. El nou monarca, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president del govern Cánovas. Aquest va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana i va posar les bases d’un nou sistema polític. Per organitzar-lo va impulsar la redacció d’una nova Constitució i dissenyà una alternança pacífica en el poder del dos partits que donaven suport a la dinastia. -
La Constitució de 1876
La Constitució de 1876 tenia caràcter integrador, perquè incorporava principis moderats i progressistes, encara que es tractava d’un text fonamentalment conservador. -
El torn pacífic
L’exercici del poder va quedar restringit a dos partits polítics: el conservador es proclamava defensor de l'Església i l’ordre social;el liberal va desenvolupar reformes socials molt importants i va aprovar el sufragi universal masculí. El rei decidia quin partit formaria govern, es convocaven les eleccions, es falsejaven perquè les guanyés el partit escollit. Al camp els grans propietaris ajudaven a guanyar les eleccions amb coaccions i compra de vots. Aquesta pràctica rep el nom de topinada. -
Les plataformes del catalanisme
Van millorar al segle XIX les iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalanista. El catalanisme es defineix com la defensa de l’existència d’una comunitat. El catalisme es va debatre entre aquells que volien només la recuperació cultural i els altres que volien la reivindicació política.
