-
Period: to
Guerra i revolució (1808-1814)
-
Motí d’Aranjuez (17 de març)
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Aixecament del 2 Maig
2 de maig de 1808 -
Ferran VII recupera el poder absolut
els diputats van disposar que Ferran VII viatgés directament a Madrid per jurar la Constitució i aquest, temorós d’enfrontar-se amb els que durant sis anys havien resistit l’invasor francès, va acatar les condicions. Però els absolutistes, fonamentalment la noblesa i el clergat, sabien que amb el retorn del monarca disposaven de la seva millor oportunitat per a desfer-se de tot allò que s’havia fet a Cadis i precipitar el retorn cap a l’Antic Règim. -
3. Constitució de Cadis (1812)
Va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. -
Ferran VII torna a Espanya
-
Derogació de la Constitució de Cadis
-
Period: to
Regnat de Ferran VII (1814-1833)
va ser rei d'Espanya entre març i maig de 1808 i, després de l'expulsió de l' «rei intrús» Josep I Bonaparte i la seva tornada a país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort, exceptuant el breu interval en 1823 en què va ser destituït pel Consell de Regència. -
Period: to
Període absolutista (1814-1820)
Ferran VII va entrar a Espanya el 22 de març de 1814, rebut per contínues aclamacions populars. El 12 d'abril un grup de diputats a Corts absolutistes li van presentar el conegut com Manifest dels Perses en què li reclamaven la volta a l'absolutisme. -
Pronunciament de Rafael del Riego
Es coneix com trienni liberal o trienni constitucional a el període de la història contemporània d'Espanya que transcorre entre 1820 i 1823 -
Ferran VII jura la Constitució
l’1 de gener de 1820 el coronel Rafael del Riego, cap de les forces que havien de sufocar les sublevacions americanes i constitucionalista convençut, es va aixecar a Cabezas de San Juan en un pronunciamiento contra Ferran VII i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució de 1812. -
Period: to
Trienni Liberal (1820-1823)
Va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 -
Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) -
Period: to
Segon període absolutista (1823-1833)
La dècada ominosa és el període que comprèn des de la fi del trienni liberal (1823) fins a la mort de Ferran VII el 1833. Aquesta denominació es deu al fet que fou una època de decadència i ineficàcia governamental. -
Firma de la Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va venir a promulgar la Pragmàtica de 1789 aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que, per raons de política exterior, no va arribar a entrar en vigor. -
Isabel II és nomenada hereva del tron
Isabel II d'Espanya, anomenada «la dels Tristes Destinacions» o «la Reina Castissa» (Madrid 10 d'octubre de 1830-París 9 d'abril de 1904), 1 va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868,2 gràcies a la derogació de el Reglament de successió de 1713 -
Period: to
Període de regències (1833-1844)
És el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868, que va obligar a la reina a marxar -
Mort de Ferran VII
Cusa de la mort: arritmia -
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII ia causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica sanció de 1830. la rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment al País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Aixecament militar de La Granja
El motí de la Granja de Sant Ildefons va ser una revolta militar que es va convertir a Espanya durant la Presidència de el Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicilias estiu de 1836 -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats (ja no gestionats per Mendizábal, que va ser destituït com a ministre al maig del 1836, sinó pels seus successors) van ser relativament pobres. -
Nova constitució 1937
va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. -
Regència d’Espartero
La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys d'edat. -
Exili d’Espartero. Isabel II és proclamada major d’edat
Enmig d'un enorme caos, el 1843 Espartero va emigrar a Anglaterra. La coalició moderada i progressista que havia liderat les noves revoltes va decidir no allargar la regència i proclamar major d'edat la reina Isabel II, que llavors tenia tretze anys. -
Els moderats al poder.
-
Suspensió de la desamortització
La desamortització va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol -
Period: to
Dècada Moderada (1844-1854)
Així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors de el Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies a el suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir a govern. -
Period: to
Dècada Moderada (1844-1854)
És el nom amb el qual es coneix a el període de l'regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors de el Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies a el suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la més mínima oportunitat per accedir a el govern. -
Nova Constitució
La Constitució espanyola de 1845 va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 a norma suprema durant la seva minoria d'edat. -
Pronunciament de Vicávaro
La Vicalvarada va ser, sens dubte, el fet històric més important de segle XIX a Vicálvaro. Va ser un aixecament militar liderat per O'Donnell el 1854 contra el govern nacional i que ha passat a la història amb el nom de la Vicalvarada. -
Creació de la Unió liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats -
Period: to
Bienni progrerssista (1854-1856)
breu període de la Història d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista va pretendre reformar el sistema polític de l'regnat d'Isabel II -
Period: to
Bienni progrerssista (1854-1856)
És coneix el breu període de la Història d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista va pretendre reformar el sistema polític de l'regnat d'Isabel II -
Els progressites al poder.
fue un pronunciamiento militar seguido de una insurrección popular, que se produjo entre el 28 de junio y el 28 de julio de 1854 durante el reinado de Isabel II. Se puso fin así a la década moderada -
Desamortització de Madoz
La desamortització espanyola va ser un llarg procés històric, econòmic i social iniciat a finals de segle XVIII amb l'anomenada -
Period: to
1855-1856 Aixecaments populars
-
Serrano presideix el goven
Va ser una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Period: to
Govern Provisional (1868-1870)
Va ser l'executiu transitori que es va formar a Espanya després del triomf de la Revolució de 1868 -la gloriosa-, que va posar fi a l'regnat d'Isabel II. -
S’aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent
va ser nomenat dirigent del govern el 1869 i el general Serrano seria regent -
Period: to
Regnat d’Amadeu I (1870-1873)
El nou govern provisional, presidit pel general Prim i amb el general Serrano com a regent, va començar a cercar un nou rei per a Espanya entre les monarquies europees. -
Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons
25 de juny de 1870 la reina d'Espanya Isabel II abdica en favor del seu fill Alfons XII, rebesavi l'actual rei d'Espanya Felip VI. -
Amadeu de Savoia, rei d’Espanya
Escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó. -
Es proclama la República federal
-
Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. -
Figueras presideix la Primera república
El rei Amadeu I va renunciar a el tron d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873.1 L'abdicació va estar motivada per les dificultats a què va haver d'enfrontar durant el seu curt regnat, com la guerra a Cuba, l'esclat de la Tercera Guerra Carlina -
Period: to
Primera República (1873-1874)
Estat del general Pavía del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada en juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària sota la dictadura del general Serrano, líder del conservador partit constitucional. -
Moviment cantonalista (juliol)
El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, Andalusia i Cartagena (Múrcia) el 1873. [cita requerida] L'objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els cantons). -
Period: to
Restauració (1874-1876)
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República -
1874 Pronunciament de Pavía
El cop d'Estat de Pavia, o simplement cop de Pavia, va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874 -
Pronunciament de Martínez Campos
Es coneix com Pronunciament de Sagunt o Pronunciament de Martínez Campos a el pronunciament fet pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi de l'Sexenni Democràtic i de la Primera República Espanyola. -
1874 va ser proclamat rei Alfons XII
El pronunciament del general Arsenio Martínez Campos a Sagunt, el 29 de desembre de 1874, restaura la dinastia dels borbons a la figura d'Alfons XII. -
Constitució de 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castell i va ser la base de la Restauració borbònica.
