-
Tractat de Fontainebleau
S'hi estipulava la invasió militar conjunta francoespanyola de Portugal i es permetia per a això el pas de les tropes franceses per territori espanyol. -
Period: to
Guerra del francès i les Corts de Cadis
Enfrontament entre Espanya i França quan Napoleó ocupa Espanya. Els patriotes -
Motí d'Aranjuez
Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, es dirigí a Madrid. Davant d’això, la cort es traslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí de convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anés a Andalusia camí d’Amèrica. -
L'esclat de la guerra
-Napoleó va pressionar-los perquè abdiquessin.
-Va atorgar la corona d'Espanya al seu germà Josep Bonaparte.
-El 2 de maig de 1808 es va produir un atac a Madrid. Va ser el principi de la guerra (1808-1814)
-Els que donaven suport als de Bonaparte, afrancesats, i els de Ferran VII, patriotes.
-Saragossa i Girona van patir setges i les guerrilles atacaven a l'exèrcit francès.
-El 1813 es va firmar el tractat de Valençay, que va posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII. -
Period: to
La guerra del Francès
-Primera fase: Francesos assetgen Saragossa i Girona i dura derrota a Bailèn.
-Segona fase: Del 1808 al 1812 domini francès. El 1810 van conquerir Andalusia i la Junta Central es va traslladar a Cadis.
-Tercera fase: De 1812 al 1814, va coincidir amb el declivi de Napoleó a Europa. Tropes espanyoles i angleses derrotaven els francesos a Arapiles. Abril de 1813 es firmava la pau, i els francesos no van abandonar el país fins el 1814. -
Period: to
Les corts de Cadis
-Degut a les conseqüències, es va crear una Junta Central Suprema per coordinar l'actuació de les diferents juntes.
-En plena guerra, va convocar les Corts i es van reunir a Cadis perquè era l'única ciutat que els francesos no havien ocupat.
-La majoria dels diputats eren liberals, malgrat una minoria que eren els servils (retorn de Ferran VII i manteniment de l'Antic Règim).
-Van aprovar moltes lleis orientades a la supressió de les bases jurídiques i institucions de l'Antic Règim. -
Constitució de 1812
-Va ser la primera constitució de la història d'Espanya.
-Recollia els principis del liberalisme polític.
-Reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders.
-Establia una declaració de drets molt completa. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Va ser el rei que els servils volien que tornés, i el març de 1814 va tornar a Espanya. -
Period: to
La restauració de l'absolutisme
-Amb els suports dels servils, va derogar la Constitució i les reformes.
-Va restaurar els privilegis del clergat i la noblesa.
-Ferran VII va governar de manera absoluta durant sis anys.
-Alguns liberals van intentar restaurar el liberalisme a través de pronunciaments, però aquests pronunciaments van fracassar i els seus líders van ser perseguits, empresonats o executats. -
Period: to
El Trienni Liberal
-El 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego.
-Van formar la Mílicia Nacional per defensar el règim liberal per les armes, si calia.
-El 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir Ferran VII com a rei absolut. -
Period: to
La Dècada Ominosa
-Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l'Imperi americà va agreujar encara més la crisi econòmica.
-Creació d'un consell de ministres.
-La crisi del règim absolutista es feia evident.
-S'hi va afegir un problema dinàstic. Com a conseqüència de la Llei Sàlica, no hi podien regnar dones.
-La Pragmàtica Sanció, anul·lava aquella llei amb l'objectiu que la seva filla Isabel podés regnar.
-Molts absolutistes no van acceptar la derogació i van oferir el suport a Carles Maria Isidre, germà del rei. -
Period: to
Les plataformes del catalanisme
-Van afavorir al llarg del segle XIX iniciatives culturals i polítiques de caràcter catalanista.
-El catalanisme es va anar definint al voltant de la defensa de l'existència d'una comunitat.
-Es va expressar una voluntat de reorganització de l'Estat en un sentit descentralitzador.
-Debatre entre aquells que reivindicaven exclusivament la recuperació cultural i aquells que apostaven per la reivindicació política. -
Period: to
La primera guerra Carlina
Fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. -
Period: to
El triomf del liberalisme
-La primera regent va ser Maria Cristina, mare d'Isabel. Recolzava els liberals.
-Moderats: reforçaven la posició del rei i d'aplicar unes formes limitades.
-Progressistes: defensaven una política de reformes més àmplia.
-El 1840, Maria Cristina va haver de dimitir, desgastada pel suport que donava als moderats, i el general Espartero va agafar el càrrec de regent.
-Els dos grups es van unir i va reforçar l'exili del general el 1843.
-Isabel II va ser proclamada reina amb tan sols tretze anys. -
Period: to
La Renaixença
-Es el nom d'un moviment cultural, fonamentalment literari, que impulsà la recuperació del català com a llengua de cultura.
-L'oda titulada "La Pàtria", escrita per Bonaventura Carles Aribau, es considera moviment simbòlic del moviment.
-Al corrent més tilista i acadèmic, es va desenvolupar un corrent artístic i literari de caràcter més popular, representat per Josep Robrenyo i sobretot per Frederic Soler. -
L'aixecament militar de La Granja
Fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836. -
Constitució de 1837
Va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. -
El conveni de Bergara
Va posar fi a la guerra, malgrat que el conflicte es va reproduir diverses vegades al llarg del segle XIX. -
Period: to
La Dècada Moderada
-El general Narváez va ser l'home fort del període i la peça clau de la governabilitat va ser la Constitució de 1845, un text conservador que limitava molt els drets dels ciutadans.
-Va acabar el 1854 amb un cop d'estat dirigit pel general O'Donnell (la Vicalvarada). -
Unión Liberal
Fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833. -
Period: to
El Bienni Progressista
Va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. A més, els enfrontaments en el si del govern van donar pas a un nou cop de força d'O'Donnell, que va posar fi al Bienni Progressista. -
La crisi final del regnat d'Isabel II
Durant els últims anys del regnat d'Isabel II es va viure una profunda crisi política, social i econòmica:
-Es van produir revoltes al camp i a les ciutats degut a dels problemes econòmics i de la fam.
-Amplis sectors socials es van distanciar del règim a causa de l'excessiu autoritarisme dels governs.
-La monarquia patia fort descrèdit.
El 1866, els progressistes i els demòcrates van firmar el pacte d'Oostende, en què van acordar l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política. -
La revolució de 1868
Fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc a Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. La Revolució de Setembre va ser una brusca sacsejada en la història del segle XIX espanyol, els efectes de la qual es van deixar sentir àmpliament a tota la geografia del país. -
Period: to
La monarquia d'Amadeu I
Prim va apostar per la candidatura d’Amadeu de Savoia, que només tenia 26 anys quan les Corts van elegir-lo com a nou rei d’Espanya. Amadeu I arribaria el mes següent, només tres dies després de l’assassinat del general Prim, el seu principal defensor i conseller més fidel. Amb aquest mal inici, a principis de gener va ser proclamat monarca per les Corts, van dissoldre’s per donar pas a la etapa de la monarquia parlamentària.
Dos conflictes armats:
-Insurrecció de Cuba
-Nova guerra carlina. -
Period: to
La primera República
-Republicans dividits entre els que volien república federal i d'una d'unitària.
-Es va produir l'esclat cantonalista.
-Enfrontaments de tercera guerra Carlina i amb la guerra de Cuba.
-El general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts el gener de 1874.
-Després el general Serrano va presidir el govern durant 1 any.
-El desembre de 1874, cop d'estat, protagonitzat pel general Martínez Campos, va posar fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó. -
Un sistema nou
-Proclamat rei Alfons XII, fill d'Isabel II, el 1874.
-El nou monarca, partidari de la monarquia constitucional, va nomenar president del govern Cánovas del Castillo.
-Per organitzar la política va impulsar la redacció d'una nova Constitució i dissenyà una alternança pacífica en el poder dels dos partits que donaven suport a la dinastia. -
Period: to
El torn pacífic
L'exercici del poder va quedar restringit a dos partits polítics que es van alternar en el govern de manera pacífica (sistema de torns).
-El conservador, liderat per Cánovas, defensor de l'església i l'ordre social
-El liberal, liderat per Sagasta, reformes socials importants i va aprovar el sufragi universal masculí (1890).
El monopoli va ser possible degut a la corrupció electoral.
Al camp, els cacics, ajudaven a guanyar les eleccions amb compra de vots i coaccions. Això s'anomenava topinada. -
Constitució de 1876
-Fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
-Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. -
La recuperació del passat històric
Es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i la recuperació dels fets i dels noms propis de la història de Catalunya es van convertir elements cabdals de la Renaixença.
Els llibres d'historiadors com ara Pròsper de Bofarull, Joan Cortada, Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer van permetre recuperar la història de l'antiga Corona d'Aragó i explicar des del punt de vista de la història de Catalunya les relacions de Principat amb la monarquia hispànica. -
El proteccionisme econòmic
Aplicació de polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, amb l'objectiu de protegir-ne el desenvolupament, va ser un altre dels trets que va identificar Catalunya i que va servir per bastir el catalanisme. -
Unió Catalanista
Fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català. -
Bases de Manresa
Es el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. -
L'oposició al sistema
-Els anarquistes havien sorgit després de la Revolució de 1868 i sobretot tenien una presència important a Catalunya i Andalusia.
-Els socialistes estaven liderats per Pablo Iglesias, que el 1879 havia fundat el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).El 1888 es va crear a Barcelona la UNió General de Treballadors (UGT).
-Van sorgir els moviments i les formacions regionalistes, que van reaccionar contra el model d'estat uniformitzador i centralista. -
Els intents de regeneració de la política espanyola
Els mateixos sectors republicans i obrers adoptaren una actitud de passivitat motivada pel desprestigi del règim enderrocat i pel fet de que d’un bon començament el cop d’Estat no propugnava la permanència indefinida de l’exèrcit en el poder, sinó que fou presentat com una solució temporal per regenerar la vida política. -
La Setmana Tràgica
La vaga general iniciada a Barcelona el 26 de juliol de 1909, amb el motiu de protesta contra la guerra del Marroc van conduir la crisi liberal.
La vaga desembocà una insurreció popular, amb la capital catalana com a centre, i va ser coneguda amb el nom de Setmana Tràgica. El detonant d’aquesta vaga va ser l’enviament de soldats reservistes a la guerra. -
La Mancomunitat de Catalunya
Va ser una institució activa que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
La crisi de 1917
És el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica. -
Period: to
La dictadura de Primo de Rivera
La crisi provocada i les tensions van ser els motius del cop d’estat del 1923.
Donaren lloc a la dictadura de Primo de Rivera ue eliminà la Constitució, dissolgué les Corts i va prohibir els partits i els sindicats.
Es va formar un govern per militars. Va formar un govern que s’ocupava de mantenir l’ordre, directori militar, per altre part un govern que s’encarregava de dur a terme millores polítiques, socials i econòmiques , directori civil. -
Period: to
La proclamació de la Segona República
Etapa de la història d’Espanya la qual ha estat una segona vegada en la història d'Espanya en els ciutadans que han estat capaços d'exercir-se amb dret a elegir amb el secret de votar amb els mandataris del país. -
Period: to
El bienni reformista
Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va ser cap del govern. S’iniciava una nova etapa, entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un programa de reformes, algunes ja iniciades, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals. -
Period: to
El bienni conservador (radical-cedista)
Les eleccions de 1933 suposen un gir polític dins de la Segona República. Comença un nou període conegut com bienni conservador o radical-cedista per ser la CEDA i el Partit Radical les forces polítiques dominants:
-Paralització de la reforma agrària
-Paralització de la reforma militar
-Conciliació amb l'Església Catòlica.
-Paralització de les reformes educatives.
-Enfrontament als nacionalismes perifèrics. -
Period: to
El front popular
Va ser un pacte de coalició electoral signat per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. Va guanyar-les per un estret marge (34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%) i va dur canvis polítics substancials aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, reforma agrària que encara hi havia a molts latifundis, amnistia de presoners polítics, etc. -
Period: to
La guerra civil
Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Period: to
El franquisme
Va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit. -
Period: to
L'autarquia
L'autarquia va significar l'aïllament d'Espanya en relació amb el mercat internacional i una opció per l'autoabastiment. -
Period: to
Consolidació del règim
El règim franquista es va consolidar a l’interior i va acabar amb el seu aïllament internacional. -
Period: to
El desenvolupisme
Durant aquests anys es van iniciar les grans transformacions econòmiques i polítiques del franquisme. El fracàs de l'autarquia i el reconeixement internacional del règim van suposar un canvi important en l'orientació econòmica de l'Estat. Es van introduir mesures liberalitzadores de l'economia, i el capital estranger, atret per l'estabilitat política i la mà d'obra abundant i barata, va començar a invertir. -
Period: to
La crisi final de la dictadura
Joan Carles de Borbó va ser anoomenat successor amb l'oposició silenciosa del franquisme. Llavors els va succeïr Carles Arias Navarro. La Revolució dels Clavells va complicar la situació internacional amb forts aixecaments dels oficials joves de l'excèrcit. El 20 de novembre de 1975 mor Franco i el nou rei és Joan Carles I. Al 1973 va escaltar la crisi del petroli i com a conseqüència l'atur i l'agotació social. Es van formar grups d'oposició.
