-
1762 - Estrena a Viena l'òpera Orfeu i Eurídice, de Christoph Willibald Gluck
Prescindeix d'arguments complicats, de partitures complexes i de virtuosismes vocals, per reflectir amb un llenguatge musical planer la magnitud dramàtica (Sturm Und Drang). -
1762 - Primera edició, a Amsterdam de "Contracte social o principis de dret polític" de Jean-Jacques Rousseau.
-
1774 - Primera edició d'"Els sofriments del jove Werther", de Johann Wolfgang von Goethe.
-
Goya (El quitasol)
/A EEUU s’adopta la bandera de barres i estrelles. -
1792 - Goya pronuncia un discurs a l’Acadèmia a favor de l'originalitat del pintor i de la necessitat d’alliberar-se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes.
-
Delacroix (La llibertat guiant al poble)
-
Darwing iniciava el viatge on desenvoluparà la teoria de l’evolució
-
Publicació “Oda a la pàtria”
A Catalunya, publciada per Bonaventura Carles Aribau (moviment: La Renaixença) -
Ofelia. John Everett Millais. 1851-52.
Meitats del segle XIX, la pintura anglesa està estancada en les convencions acadèmiques i es troba en un carreró sense sortida creatiu. En reacció, tres joves estudiants de la Royal Academy, Hunt, Millais i Rossetti, funden la confraria prerafaelita.
Pretenen fer renéixer, en la ment de la gent, una bona reflexió. Influenciats per John Ruskin.
Características art prerrafaelita: són colorides, comporten múltiples símbols i referències literàries, sensibles a la natura i a les qüestions socials. -
El taller del pintor, Courbet (1855)
Courbet van escandalitzar els seus contemporanis per la seva manera de representar la realitat tal com era, sense la necessitat de sotmetre-la a l’ordre intel·lectual del pintor.
L’Atelier du peintre (El taller del pintor) és una obra moderna i revolucionària a la vegada que polèmica. El llenç és considerat un gran model artístic, representatiu no solament de l’obra de Courbet sinó del moviment realista en el seu conjunt. -
Madame Bovary (1857).
De Gustave Flaubert, publicada a França l'any (2ameitat S.XIX) -
Red House (William Morris)
Llar familiar dissenyada per Webb per a Morris i la seva dona Jane Burden. Arrel de la necessitat de decorar l'interior, Morris va emprendre la seva tasca en disseny d'arts decoratives defensant la rellevància de la qualitat dels productes i regeneració de l'home en l'artesania. Companyia Morris and Co. Admiració edat mitjana concordància amb relació en donizetti i Pre-Raphaelite Brotherhood. Influència ideologia de Ruskin i Pugin. -
Manet (Déjeuner sur l'Herbe)
-
Nadar élevant la Photographie à la hauteur de l'Art (1862)
Pintura del realisme d'Honoré Daumier.
1862: celebració a Londres la I Exposició d'Art i Disseny Japonès, que ja començava a posar-se de moda a Gran Bretanya i fora d'ella. Japó va participar en l'Exposició Universal de París i en els anys següents l'art arribat del país del sol naixent va continuar despertant gran interès. -
1864. Le Wagon de troisième classe (The third-class carriage)
Honoré Daumier.
Com a pintor, els seus quadres resulten innovadors gràcies a la força expressiva que aconsegueix gràcies a la representació de figures esbossades. Sempre al servei de la causa republicana i en conflicte amb l’ordre establert, els seus temes predilectes giren al voltant de la societat francesa del vuit-cents, fonamentalment el món marginal i les accions reivindicatives, tot i que també retrataria sense cap tipus de pietat el món de la burgesia -
Olympia de Manet (impressionista)
Tornaria a escandalitzar la societat parisenca amb la seva Olympia. Iinspirada en les Venus de Giorgione i Tiziano, on Venus/Olímpia esdevé una figura cortesana, amb la seva criada i un gat, i en la qual la taca clara del cos de la protagonista contrasta violentament amb el fons fosc i amb les figures de la criada i el gat, negres. Influència estampa japonesa. -
Retrat Emiliè Zolà (Eduardo Manet)
Recordar que obra de Manet criticada per sector academicista però desperta entusiasme a la bohèmia. Emiliè Zolà éspoetaque el defensa. Destacar del retrat les estampes japoneses, un gravat dels Borratxos de Velázquez i un dibuix de l’Olympia on la dona nua mira amb complicitat a Zola. -
La classe de danse (Edgar Degas)
-
Eduard Manet. Impression Soleis Levant
- Plen Air.
- Pintura ràpida (petites pinzellades de colors purs que convertien el quadre en un esbós, una obra d’aspecte inacabat que en mirar-se des de la distància mostrava la seva veritable dimensió).
- criticat pels academicistes
- La captura de l’instant , la impressió, ja que cada moment els colors, influïts per la llum, variaven. A Barcelona es fundà la primera agència de publicitat d’España.
-
Les espigadores, obra de Millet (1875).
Corrent Realisme.
Aquest artista va representar nombroses escenes de la vida camperola d’una manera ruda, malenconiosa i sense cap ingenuïtat gràcies a la llum que plasmava en les seves obres.
Predomina la simplicitat i les figures humils, senzilles, del món rural. Fuig de qualsevol idealització classicista. La pagesia és retratada pel pintor sense cap mena d’embelliment ni d’idealització caracteritzada per la indumentària pobra i senzilla i els rostres cansats. -
sèrie de l’Estació de Saint-Lazare (Monet)
Precursor a fer molt quadres d'un mateix instant, fa la sèrie de quadres d’un mateix tema amb les variacions corresponents a la qualitat de la llum en diversos moments del dia.
Captures sempre realistes, però totalment diferents. -
El Llac dels Cignes (1877).
Cúspide ballet romàntic és a Rússia on s'implanta una perfecció tècnica extraordinària pel ballet imperial. Diferents mestres de ballet francesos són contractats pels teatres imperials de Sant Petersburg (Didelot, Perrot, Sant Leon). Es va creant un públic aficionat i coneixedor del ballet. El procés culmina amb l'arribada de Marius Petipa en 1847 a Sant Petersburg. La seva col·laboració amb Tchaikowsky va donar tres obres mestres del gènere: Llac dels cignes el 1877. -
Les Portes de L'infern (RODIN). Destacar figura del pensador.
Encarregada per portes del futur museu de les arts decoratives de París, que al final no va arribar a construir-se.
Inspirat en el cant de l’Infern de la Divina comèdia del poeta florentí Dante Alighieri. Importància simbolista. -
Revista Avenç (1881)
Rpresentaba l'esperit modernista, innovador y catalanista. -
Un bar del Folies-Bergère
Pintado y expuesto en el Salón de París en 1882. Última gran obra del pintor francés Édouard Manet.
Relació amb "El Folies Bergèr" és el nom d'un cèlebre cabaret de music-hall de París. Aquest establiment va conèixer una notable popularitat entre 1890 i 1920. Fou el símbol dels anys folls, de la Belle Époque. -
Parsifal (1882)
Òpera final de Wagner. Va ser l'única escrita especialment per a la seva Festspielhaus de Bayreuth (Teatre del Festival de Bayreuth) i descrita en la seva partitura com un «Bühnenweihfestspiel» (obra de festival per a la consagració de l'escenari), té una línia argumental suggerida per elements de la llegenda del Sant Grial. -
Temple de la Sagrada Familia (modernisme català)
Antoni Gaudí. Destacar arquitectura naturalista i servei de l'arquitectura de Gaudí Deú, arquitecte de l'univers.innovació arc canetari. -
Van Gogh (Autoretrat i nit estelada). Postimpressionisme
Inici construcció de la Torre Eiffel per l'exposició universal de París.
Destacar precedent al surrealisme i expressionisme. Art ús com a mètode expressio fantasmes interns. -
Torre Eiffel (Seurat). Postimpressionisme
Innovador tècnica del puntillisme: procediment de representació científica, basat en l’anàlisi de com són percebuts els colors per l’ull humà. Mitjançant la tècnica del divisionisme, les tonalitats del quadre es construeixen a partir de petites taques de colors purs que, per la seva proximitat es mesclen a la retina de l’espectador sense les impureses de les barreges de colors en la paleta de l’artista. -
Palau de la Música Catalana
Obra mestra de Lluís Domènech i Montaner, va ser edificat com a seu de l’Orfeó Català i sala de concerts.
De caràcter de símbol del catalanisme cultural representat per una de les seves institucions més emblemàtiques de la burgesia: l’Orfeó fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives.
Doménech i Montaner defensar nacionalisme art català. -
Moulin Rouge (primer caretll Touluse Lautrec)
Influència estampa Japonesa.
Objectiu nou cartells: el gran públic, aquell que apareixia en els seus quadres. La majoria dels cabarets parisencs van cercar els seus serveis. -
Sèrie de la Catedral de Rouen (Claude Monet)
Continuació etapa concentrada en les sèries. -
1a festa modernista a Cau Ferrat, Sitges, per Santiago Russinyol
Punt de trobada cultural i de la bohèmia catalana -
Cassa Tassel (Víctor Horta: capdavanter modernisme europeu)
destacar a utilització de suports de ferro va permetre Horta eliminar els murs de càrrega i enfrontar-se a un espai diàfan on distribuir els espais amb llibertat. Aquesta estructura de ferro és visible. Riquesa decorativa es conjuga amb una sèrie de formes noves, unes formes sinuoses d’inspiració vegetal, totalment diferents dels estils anteriors. -
Narcís Oller, amb la seva Febre d’Or (1892). Catalunya
Narcís Oller va ser el gran representant del realisme o naturalisme literari. Però també va haver hi d’altres autors destacats com Marià Vayreda, Dolors Monserdà o Josep Pin i Soler, que van descriure a les seves obres l’ambient a les fàbriques i als salons, és a dir, la penúria obrera en oposició a l’opulència burgesa.
En la difusió d’aquest corrent literari els crítics literaris Josep Yxart i Joan Sardà van jugar un paper molt important. -
Munch (Amor i dolor o el vampir)
- L’anarquista Santiago Salvador llença la bomba a la platea del Liceu.
- Neixen Frederic Mompou i Joan Miró.
-
El grito de Eduard Munch (1893)
Expressionisme a Noruega -
Hivern a la cinquena avinguda", A Stieglitz, 1893. Al Metropolitan Museum of Art.
Alfred Stieglitz, fotògraf que va iniciar la seva carrera en el Pictorialisme i va acabar fent el gir que emancipava la fotografia i en feia un mitjà autònom sense dependències.
El 1890 va fer una sèrie de senzilles fotografies sobre Nova York en diferents èpoques de l’any i condiciones atmosfèriques.
“La bellesa és la meva passió; la veritat la meva obsessió." -
Taverna dels 4 GATS ()
Lloc de referècia del modernisme català. Creat per Pere Romeu, qui treballava com animador i cambrer a Le Chat Noire de París. En tornar portà l'ambient bohemi i cultural ca l'espai. punt de trobada de ramon casas, santiago russinyol, domènech i montanter, etc.
Cartell de Ramon Casas -
Ramon Casas catellisme (Anís del Mono)
Casas va fundar a Barcelona una tertúlia a la cerveseria Els Quatre Gats on fins al seu tancament, el 1903, es reunirien la plèiade de joves artistes modernistes, i la revista Pèl i Ploma on van recollir-se gran part dels seus dibuixos. Influït per l’obra de Toulouse-Lautrec, també va realitzar cartells publicitaris extraordinaris com els d’Anís del Mono. -
P. Cézanne (Natura morta amb gerra i pomes)
Inici construcció del Parc Güell. Exposició universal de París (Construcció de l'Estació d’Orsay, actual museu d’Orsay). -
Photo Secession (1902)
Alfred Stieglitz i altres fotògrafs definien la fotografia como una forma d’art independent. Camera Work va ser la revista oficial del grup. En els darrers números va publicar alguns treballs que representaven un trencament amb els temes tradicionals i el reconeixement del valor estètic dels objectes quotidians. Stieglitz també va fundar i dirigir la Galeria 291, al nº 291 de la Quinta Avinguda de Nova York, on s’exposaven els treballs de nous fotògrafs que ell apadrinava. -
Casa Batlló (Antoni Gaudí). Modernisme català
Continuació reforma per Gaudí el 1903. -
Senyoreta N, Gertrude Käsebier (1903).
Edward Steichen: principals representants del pictorialisme, posteriorment va formar part de Photo-Secession.
Alfred Stieglitz va admirar i elogiar les fotografies de Gertrude Käsebier. La va anomenar "retratista artística". Era capaç de reflectir la personalitat de la persona retratada, sense centrar-se en trucs i accessoris. -
Luxe, calme and sumptuositat de Matisse (1904)
-
Pomes i préssecs (1905). Postimpressionisme
Pau Cezanne: simplificació geomètrica de les formes per a reconstruir-les des del procés intel·lectual i no pas de la impressió visual seria el seu llegat.
Precedent al cubisme i moviments pictòrics segle XX. -
Retrat Madame Matisse (1905)
Expressionsime -
Les senyoretes d'Avingyó (Pablo Picasso)
Cubisme -
L'habitació vermella, Henry Matisse (1908)
Expressionisme -
Pase a orillas del mar
Sorolla postimpressionisme. Cal destacar pinxellada i tractament de la llum i color clars. -
Ampolles i peixos de George Braque (1910)
Cubisme -
Elasticidad de Boccioni (1912)
Futurisme -
Gustav Klimt (La baronessa Elisabeth Bachofen-Echt)
Alemanya declara la guerra a França i s’inicia la I guerra Mundial. -
Cadira amb elements en vermell i blau (1917).
Gerrit Rietveld, Cadira amb elements en vermell i blau fusta lacada, Amsterdam, Stedelijk Museum.
NEOPLASTICISME ARTS DECORATIVES -
Gerrit Rietveld, Casa Schröder (1924)
Arquitectura Neoplasticisme -
Figura a la finestra (1925). Dalí
-
Càmara Leica (1925)
Càmera molt lleugera, petita i manejable, que tenia molt bona òptica i mecanismes de control que permetien fer fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es podia portar a sobre còmodament. -
Dalí (La persistència de la memòria)
- Maurice Ravel estrena el Concert per a mà esquerra.
- Mor FW.Murnau director de cinema alemany (Nosferatu).
-
1935. l'aparició de la pel·lícula de color Kodachrome, fabricades per Eastman kodak, el 1935
-
El 1941 s'inicia la pel·lícula Kodacolor la fotografia en color sobre paper.
-
Mort d'un milicià republicà al front de Còrdobe, 1936, Robert Capa
Robert va començar la seva carrera amb fotografies de la Guerra Civil espanyola; igual que Cartier-Bresson, va plasmar tant escenes bèl·liques com les situacions de la població civil.
La seva fotografia d’un milicià ferit va donar la volta al món com testimoni de l'horror de la guerra. Capa també va cobrir el desembarcament de les tropes dels Estats Units a Europa el dia durant la II Guerra Mundial i la guerra d’Indochina, en la que va trobar la mort el 1954. -
Frida Kalho (Las dos Fridas)
- Franco proclama la fi de la guerra civil espanyola amb la victòria del bàndol nacional.
- Inici de la segona guerra mundial quan el tercer reich inicia la invasió de Polònia.
-
(1940) SALVADOR DALÍ, EL ROSTRO DE LA GUERRA
Surrealisme -
Agència Magnum (1947)
Fundada per reporters de guerra de la talla de Robert Capa o Henri Cartier-Bresson, serà una de les primeres cooperatives en el món de la fotografia. Va aparèixer amb la voluntat de ser una agència en la qual els fotògrafs poguessin desenvolupar la seva tasca amb independència dels mitjans. Posteriorment es crearen altres agències que agrupaven fotògrafs. Cal destacar el cas de l'americana National Geographic per l'envergadura dels seus treballs.
