-
Period: to
Manifestacions socials i literàries
-
Oda a la Pàtria
Bonaventura Carles Aribau, amb la seva obra "Oda a la pàtria" (1833), és un dels primers defensors de la cultura catalana. Aquesta obra, considerada el manifest de la Renaixença, destaca per la reivindicació de la llengua i la pàtria. Aribau se situa prop de l'àmbit liberal i progressista, sense fer referències a la religió -
Restauració dels Jocs Florals
L'any 1859, l'Ajuntament de Barcelona oficialment restaura i recupera el respecte per la llengua catalana. Els poetes Àngel Guimerà i Frederic Soler "Pitarra" són guardonats amb el títol de Mestre en Gai Saber. Jacint Verdaguer, el 1877, guanya el mateix guardó amb l'obra "L'Atlàntida". -
Revista Renaixença
La Renaixença va començar com una revista el 1871, fundada per Àngel Guimerà entre altres. El 1881 es va convertir en diari. Malgrat la seva intenció de ser apolítica, sempre va reflectir una tendència conservadora. El nom de la revista va donar nom al moviment cultural català que va renéixer del seu passat medieval. Apareixen ateneus, com l’Ateneu de Barcelona, amb figures destacades del catalanisme com Valentí Almirall. -
Period: to
Catalanisme progressista
-
Diari en Català
El "Diari Català", fundat per Valentí Almirall el 1879, destaca com el primer diari totalment en català. Advocant pel republicanisme federal, buscava fomentar la consciència catalanista. En els seus tres anys d'existència aspirava a ser la veu de les classes populars, reflectint així els valors i les inquietuds de la societat catalana de l'època. -
Primer Congrès Catalanista
L'any 1880, es va celebrar el Primer Congrés Catalanista a Barcelona, un esdeveniment clau en el moviment catalanista de la Renaixença. Va ser convocat per Valentí Almirall i Llozer, destacat líder catalanista, amb l'objectiu de reunir intel·lectuals i polítics per debatre les qüestions relacionades amb la identitat catalana i la defensa de la llengua i la cultura. Es va decidir fundar el Centre Català(1880), primer partit polític catalanista -
Centre Català
L'impuls del Primer Congrés Catalanista el 1880 genera la creació del primer partir catalanista, amb un programa reivindicatiu per la llengua, dret civil, divisió comarcal i proteccionisme econòmic. S'aposta per establir nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. El centre convocarà el Segon Congrés Catalanista (1883) -
Constitució per a l’Estat Català dins de la Federació Espanyola
Aquest document va ser el precursor de les Bases de Manresa, plantejava la concessió de més facultats per al govern de Catalunya -
Segon Congrés Catalanista
Pretén determinar un projecte d'Estat Federal. -
Memorial de Greuges
L'any 1885, el "Memorial de Greuges" va ser presentat a Alfons XII per personalitats encapçalades per Joaquím Rubió i D'Ors i Valentí Almirall. Aquest document protestava contra la imposició del Codi Civil espanyol sobre el català, defensava el dret a una vida regional i promovia el proteccionisme. Amb la participació de diverses organitzacions, aquest memorial va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme. -
Lo catalanisme
Valentí Almirall, destacat líder catalanista, va publicar "Lo Catalanisme" (1886). En aquesta obra, Almirall defensa i promou la identitat catalana, la llengua, la cultura i les institucions pròpies de Catalunya. L'autor argumenta a favor d'una autonomia més gran per a Catalunya dins de l'Estat espanyol i subratlla la importància de preservar i fomentar les característiques distintives del poble catal -
Lliga de Catalunya
Les discrepàncies al centre català culminen amb la creació de la Lliga de Catalunya el 1887, una formació més conservadora que connecta amb la burgesia descontenta de la política dinàstica. Aquesta escissió reflecteix les diverses orientacions ideològiques dins del moviment catalanista, amb la Lliga destacant-se per la seva perspectiva més conservadora. -
Missatge a la Reina Regent
La iniciativa més significativa de la Lliga de Catalunya va ser el "Missatge a la Reina Regent" el 1888, on demanaven autonomia per a Catalunya. A més, van liderar una campanya per defensar el dret català, provocant canvis en la redacció del Codi Civil. Aquest esdeveniment es va presentar com la "primera victòria del catalanisme" -
Exposició Universal de Barcelona
-
Period: to
Catalanisme Conservador
-
Unió Catalanista
L'any 1891 es va establir la Unió Catalanista amb l'objectiu de reafirmar la identitat de Catalunya com a nació, tot i no ser un partit polític. Aquesta entitat buscava ser una federació que agrupés diferents grups, propagant idees regionalistes i implementant un programa comú per tots els grups catalanistes. -
Bases de Manresa
Les Bases de Manresa van ser promulgades el 1892. Aquest manifest plantejava les reivindicacions de la societat catalana, incloent-hi l'autonomia política, la preservació de la llengua i la cultura catalanes, i la defensa dels drets civils i socials. Les Bases de Manresa van contribuir significativament al desenvolupament del catalanisme com a moviment polític i cultural. -
Tradició Catalana
El vigatanisme, encapçalat pel bisbe Josep Torres i Bages, destaca pel seu caràcter catòlic i conservador. La seva obra "La tradició catalana" (1892) sosté que l'esperit català es basa en la família, la propietat i la religió. Aquesta perspectiva representa una forma de catalanisme amb un fort component religiós i tradicionalista. -
Tancament de Caixes
A l'època del desastre del 98, coincident amb l'auge bancari, les finances públiques es van veure afectades pel deute de guerra. Villaverde implementa reformes fiscals que impacten en les organitzacions patronals, provocant protestes i culminant amb el tancament de caixes a Catalunya. Aquest fet va conduir a l'empresonament d'industrials i comerciants que es negaven a pagar l'impost. -
Unió Regionalista
A causa del tancament de caixes, líders de corporacions destacades a Barcelona, representants de la burgesia industrial, funden la Unió Regionalista. Aquest partit, amb suport entre grups industrials, defensava demandes regionalistes, incloent-hi l'autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català
Simultàniament, el col·lectiu de la Veu de Catalunya es desvincula de la Unió Catalanista per crear el Centre Nacional Català, amb la proposta d'incidir en la política mitjançant la participació electoral del catalanisme. -
Candidatura dels quatre presidents
L'any 1901 va donar lloc a una candidatura unitària (Unió Regionalista i Centre Nacional Català). Coneguda com la "candidatura dels quatre presidents", aquest grup d'intel·lectuals va guanyar les eleccions de Barcelona, marcat pel triomf dels quatre diputats regionalistes, una fita significativa per candidatures no dinàstiques a la ciutat. -
Lliga regionalista
L'èxit de la candidatura va propiciar la fusió dels partits, donant lloc a la Lliga Regionalista amb el seu diari, La Veu de Catalunya. De 1901 a 1923, la Lliga va ser la força política dominant a Catalunya, amb Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó com a principals líders, representant els interessos catalans tant a nivell intern com extern. -
Period: to
Consolidació a la Societat
-
Primer Congrés Universitari Català
-
Assalt al Cu-Cut!
El 25 de novembre de 1905, un grup d'oficials de l'exèrcit va assaltar les redaccions del Cu-Cut i La Veu de Catalunya. Com a conseqüència es va crear la Llei de Jurisdiccions -
Congrés Internacional de la Llengua Catalana
-
Fragmentació de la Liga Regionalista
Les discrepàncies internes, sobretot pel caràcter conservador de la Lliga, van provocar la dissolució de Solidaritat Catalana. La Setmana Tràgica va accentuar la divisió, amb la Lliga suportant la repressió i els republicans criticant el govern. -
Nacionalitat Catalana
"La nacionalitat catalana" d’Enric Prat de la Riba, establia els principis del catalanisme, encoratjant la consolidació de la identitat nacional catalana enfront d'una Espanya considerada arcaica i desfasada. -
Centre Nacionalista Republicà
Format per professionals liberals i intel·lectuals prestigiosos, però amb una base electoral feble, ja que la classe mitjana continuava suportant la Lliga, l'obrerisme era apolític i molts republicans recolzaven el Partit Radical de Lerroux. -
Period: to
Noucentisme
El Noucentisme català, sorgit a inicis del segle XX, va promoure una renovació cultural amb èmfasi en la modernització i la identitat catalana. Liderat per figures com Eugeni d'Ors, va defensar l'equilibri entre tradició i modernitat, impulsant la creativitat artística i la consciència nacional catalana. -
Llei de Jurisdiccions
El rebuig a la Llei de Jurisdiccions va causar gran commoció a Barcelona i les protestes es van radicalitzar en veure la simpatia oberta del capità general i el governador civil amb els revoltats. La llei permetia judicis militars per atacs a la pàtria on diputats catalans van abandonar la sala. -
Festa de l'homenatge - Manifestació
Els catalanistes, liderats per Francesc Cambó, van ser aclamats durant la festa de l'homenatge, que va culminar en una massiva manifestació el 20 de maig de 1906. -
SOLIDARITAT CATALANA - Eleccions provincials
L'èxit de la manifestació va impulsar especialment a la Lliga Regionalista. Aprofitant aquest èxit, decidiren presentar-se a les eleccions provincials de març de 1907 en la coalició Solidaritat Catalana, juntament amb republicans, amb el Programa del Tívoli. -
Institut d'Estudis Catalans
Amb l’objectiu de normalitzar la llengua catalana. -
Unió Federal Nacionalista Republicana
Sorgeix de la fusió del Centre Nacionalista Republicà amb d’altres forces republicanes i catalanistes. -
Pacte de St.Gervasi
El 1914 es va establir el "Pacte de Sant Gervasi" entre els catalanistes i els anticatalanistes de Lerroux, resultat que va conduir a un fracàs electoral significatiu. Posteriorment, l'esquerra catalanista va persistir en petites forces polítiques. -
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925)
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució política i administrativa establerta el 1914 i va funcionar fins al 1925. Liderada per Enric Prat de la Riba, la Mancomunitat va promoure el desenvolupament cultural, social i econòmic de Catalunya, impulsant projectes d'infraestructures, educació i benestar. Va ser un intent de reforçar la identitat i l'autonomia catalanes en el marc de l'Estat espanyol. La Mancomunitat va ser dissolta per la dictadura de Primo de Rivera el 1925. -
Period: to
MANCOMUNITAT
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució política i administrativa establerta el 1914 i va funcionar fins al 1925. Liderada per Enric Prat de la Riba, la Mancomunitat va promoure el desenvolupament cultural, social i econòmic de Catalunya, impulsant projectes d'infraestructures, educació i benestar. Va ser un intent de reforçar la identitat i l'autonomia catalanes en el marc de l'Estat espanyol. La Mancomunitat va ser dissolta per la dictadura de Primo de Rivera el 1925. -
Bloc Republicà Autonomista
En 1915 es va crear el Bloc Republicà Autonomista, amb figures destacades com Francesc Layret liderant aquesta formació. Tot i els seus esforços, el bloc va experimentar un fracàs que va conduir a l'aparició del Partit Republicà Català. -
Partit Republicà Català
L'any 1917, Francesc Layret i Lluís Companys van fundar el Partit Republicà Català, amb una forta orientació cap a l'obrerisme revolucionari i una connexió més feble amb el catalanisme. -
Escoles experimentals
-
Estudis Normals
-
Unió Socialista de Catalunya
En el mateix context, va sorgir una corrent dins del socialisme català que es va concretar amb la formació de la Unió Socialista de Catalunya el 1923. -
Abolició de la Mancomunitat per Primo de Rivera
-
Esquerra Republicana de Catalunya.
El març de 1931 es va fundar el primer gran partit del sector republicà catalanista, Esquerra Republicana de Catalunya. -
Estatut de Núria
El 20 de juny de 1931, es va finalitzar la redacció de l'Estatut de Catalunya al santuari de Núria. Aquesta llei, catalana i espanyola, va ser impulsada per Esquerra Republicana de Catalunya i altres partits catalans, buscant aprovar-la en referèndum el 2 d'agost. -
Diccionari General
El filòleg Català Pompeu Fabra va iniciar una tasca d’unificació ortogràfica que culmina en l'elaboració del Diccionario General.