-
Period: 400 to 1400
La literatura en l'Edat Mitjana
És el període de temps que comprén del segle V al XV, es divideix en dues etapes: l'Alta Edat Mitjana i la Baixa Edat Mitjana. Aquest període es caracteritza socialment per una estructura en tres classes: la noblesa, el clergat i els vassalls. Trobem tres tipus de manifestacions predominants: la poesia trobadoresca, la literatura moral i religiosa, i la literatura popular. -
1000
La lírica trobadoresca
Els temes que trobem en aquestes composicions són:
- L'amor cortés. Es caracteritza pel refinament i l'espiritualitat. El gènere és la cançó, hi ha altres que en reflecteixen el tema.
- La mort. El gènere representatiu és el plany, s'emprava per a expressar el dolor per la mort d'una persona important.
- Les picabaralles. Aquesta temàtica ve donada pels enfrontaments, el gènere era el sirventés i el trobador.
- Els debats. Dos trobadors debatien sobre temes amorosos. El gènere era la tensó. -
Period: 1200 to 1300
La prosa. Les cròniques
Una altra manifestació literària propia de l'Edat Mitjana, van ser quatre grans cròniques: la crònica de Jaume I, la crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner, i la Crònica de Pere III el ceremoniós. -
Period: 1200 to 1300
Crònica de Jaume I
El rei Jaume I explica les accions militars del seu regnat, sobretot les conquestes de València i Mallorca. -
Period: 1200 to 1300
Crònica de Bernat Desclot
Bernat Desclot era funcionari reial, procedent del Rosselló. Aquesta crònica narra els fets i les conquestes de diversos regnats, des d'Alfons I el Cast fins a Pere II el Gran. -
Period: 1200 to 1300
Crònica de Ramon Muntaner
Els protagonistes principals d'aquesta crònica són els reis del Casal d'Aragó, però a més, Muntaner també és protagonista ja que va participar en molts dels fets que s'hi conten. -
Period: 1200 to 1300
Crònica de Pere el Cerimoniós
Aquesta, té un caràcter autobiogràfic i tampoc fou directament redactada directament pel monarca. L'obra explica el seu regnat i el de son pare, i en la seua redacció s'usen documents i la pròpia experiència del rei. -
1300
La prosa humanista
Aquest gènere reflecteix els ideals de l'Humanisme, que és un moviment nascut a Itàlia en el segle XIV i que es va estendre per tot Europa. -
1300
Característiques i temes de la prosa humanista
Les característiques de la nostra literatura són:
- Interés per la cultura clàssica. Els autors buscaven els models en món clàssic grecollatí.
- Antropocentrisme. Aquesta nova visió del món dels humanistes que implica fer de l'home el centre de l'univers.
- Recuperació de les llengües clàssiques. Relacionat amb la recerca de models clàssics.
- Racionalisme i esceptisme. Es manifesten molt superficialment.
La immortalitat de l'ànima i l'amor són dos dels temes de la nostra prosa. -
1346
Bernat Metge
Bernat Metge naix el 1346. És considerat un dels millors prosistes en la nostra llengua de tots els temps -
Period: 1397 to 1459
Ausiàs Marc
Va nàixer a Beniarjó el 1397 i va morir a València rl 1459. Pertanyia a una família de cavallers i poetes. Es va casar dues vegades. -
Period: 1397 to 1459
El tema: l'amor
Ens dóna una visió personal sobre el tema que l'obsessiona: l'amor, més concretament l'amor pur, la lluita entre l'amor sensual i l'amor espiritual.
Podem dividir la seua obra en tres parts:
- Cants d'amor: el poeta no manté una relació de vassallatge amb la dama.
- Cants de mort: dedicats a la segona esposa. Hi expressa el dolor per la mort de l'estimada i la preocupació pel seu destí.
- Cant espiritual: és un poema llarg adreçat a Déu on es planteja el que hi ha després de la mort. -
1399
_Lo somni_
Va ser escrit l'any 1399, quan l'humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó.
Lo somni es divideix en quatre llibres:
- Primer llibre: l'autor, tancat a la presó, rep en somnis la visita de l'ànima del rei Joan I. És el llibre que més reflecteix el pensament humanista.
- Segon llibre: coneixem els aompanyants del rei Joan, Tirèsies i Orfeu.
- Tercer llibre: Orfeu fa una explicació de la seua vida i descriu l'infern.
- Quart llibre: Metge fa una lloança molt extensa de les dones. -
1400
La novel-la del segle XV. _Tirant lo Blanc_
En les obres trobem les característiques següents:
- El protagonista és valent i fort i a més és versemblant. Els personatges mostren una certa profunditat psicològica.
- L'autor pot fer intervindre personatges històrics contemporanis a la seua època.
- Les accions evolucionen d'una manera lògica i versemblant i no hi apareixen elements misteriosos.
- Els fets es desenvolupen en llocs coneguts i temps localitzables.
- S'hi inclouen fets amb to humorístic juntament amb la vida quotidiana. -
1400
El teatre medieval. El Misteri d'Elx
Si parlem de teatre en l'Edat Mitjana, cal que parlem de què entenem per teatre en aquesta època, ja que les manifestacions teatrals que hi havia aleshores estaven relacionades amb la religió, amb la cort, etc. -
1400
Tipus de representacions
Ens trobem amb dos dos casos diferenciats: el teatre profà i el teatre religiós.
- El teatre profà. La peça teatral que més es representa és l'entremés, que és una composició breu.
Un entremés és una peça teatral pròpia de l'Edat Mitjana que es representa en un sol acte.
- El teatre religiós. Parlem per a referir-nos a les representacions que tenien lloc a les esglésies. Aquestes manifestacions reben el nom de misteris.
Un misteri és la peça teatral de caràcter religiós. -
1400
La lírica culta del segle XV
Els poetes creaven les seues composicions en llengua occitana i se cenyien a les regles estrictes de la poesia trobadoresca. Al final del segle XIV es veu una evolució pel que fa a la llengua en què componien els poetes i arribant al segle XV, amb Ausiàs Marc, veiem un gran canvi: la poesia ja no s'escriu en occità, sinó que la nostra llengua. -
1400
La lírica innovadora
Les característiques d'aquesta poesia són:
- És una poesia escrita íntegramenten valencià.
- S'ofereix una visió més real de la dona amb tots els defectes i vituts.
- S'hi descriuen imatges provinents de la vida quotidiana burguesa.
- Es manté els senyals de l'estrofa final, en què s'al-ludia a la dama. -
1400
La lírica de caire renaixentista
Aquesta lírica fa de pont entre la cultura medieval i la nova etapa del Renaixement. Les seues característiques són:
- S'usa el valencià culte, però amb escassos tecnicismes.
- El poeta empra la poesia per a alleugerir el sofriment amorós que només pot acabar amb la seua mort.
- Es recorre a la visió de la natura, que en aquest cas és equilibrada i harmònica.
- Hi trobem moltes imatges que reflecteixen una poesia sensible i molt plàstica. -
1400
Els temes
Els principals temes de la poesia culta del segle XV són l'amor i la religió.
- L'amor. La inspiració es troba en una dona real, gens idíl-lica. L'amor és sincer i íntim.
- La religió. Se centra en el seu penediment per haver buscat només l'amor carnal, i haver oblidat l'amor de Déu. -
1400
Temes
Pel que fa als temes en trobem dos ben importants:
- L'amor. Pren un nou caràcter si el comparem amb el tractament que se'n fa en la poesia culta i en la prosa humanista.
- Els fets d'armes. Es relaten sovint les guerres, els tornejos, les justes, i els combats personals. -
1400
_Tirant lo Blanc_. L'argument
La novel-la explica la vida del cavaller Tirant lo Blanc. Comença amb un cavaller llegendari que després de participar en grans batalles es va retirar a fer vida ermitana. No tarda en aparéixer l'amor, ja que s'enamora de la filla de l'emperador de Grècia. Aquest amor és galant i es convertirà en el tema més important de la novel-la.
En el cos de la novel-la s'ofereixen quatre grups d'aventures:
- Tirant a Anglaterra.
- Tirant a Sicilía i Rodes.
- Tirant a Constantinoble.
- Tirant a Barbària. -
1400
L'estil
En l'obra podem veure reflectits dos estils: un de més culte, anomenat valenciana prosa, i un altre de més col-loquial, ple de refranys, exclamacions i jocs de paraules. -
Aug 14, 1400
El Misteri d'Elx
Aquest misteri pertany al cicle marià que es representa la mort i l'assumpció de la Mare de Deu.
El Misteri d'Elx es divideix en dos actes, anomenats la Vespra i la Festa:
- La Vespra. Se celebra el 14 d'agost. La Vespra comprén des de l'expressió de desig de Maria que els apostols estiguen presents en la seua mort.
- La Festa. Representa des del soterrament del cos de la Mare de Déu fins a la seua coronació com a Reina del Cel i de la Terra. -
Period: 1435 to 1497
Joan Roís de Corella
Nascut a València, pertanyia a una important família de la noblesa valenciana. Era cavaller però també va estudiar teologia, tot i que no arribarà mai a ser sacerdot. Allò pel que es caracteritza la prosa de Corella és, principalment, l'estil.
Es pot dividir en dos blocs ben diferenciats:
- Les narracions mitològiques, d'acord amb els preceptes de l'Humanisme.
- Les proses religioses, d'acord amb la seua condició d'home eclesiàstic.
El desig, a més, és tan fort, és un amor salvatge. -
1500
La Decadència
Al principi del segle XVI comença un nou període de la nostra literatura que ve marcat per la disminució de l'ús de la nostra llengua com a llengua culta i de la qualitat estètica de les obres que s'escrivien. Es caracteritza per la valoració que es fa de l'ésser humà i de la vida sobre totes les coses. -
1500
La poesia
Pel que fa a la poesia culta del segle XVI, hi ha tres tendències:
- La continuació de la tradició medieval. El seu principal representant va ser Pere Serafí, el qual va saber fondre molt bé els trets de la poesia medieval.
- Els intents de renovació mètrica per tal d'adaptar la nova mètrica italiana.
- La imitació de la poesia popular i tradicional. Aquesta tendència va ser conreada per Pere Serafí i per Joan Timoneda.
En aquesta època es limita a la continuació de l'escola satírica valenciana. -
1500
La prosa didàctica
El màxim exponent de la prosa del segle XVI és Cristòfor Despuig que va escriure Los col-loquis de la insigne ciutat de Tortosa. La finalitat que persegueix l'autor és didàctica,ja que posa en alerta dels perills d'una castellanització imminent. -
1500
El teatre
És on es veu el procés de substitució lingüística. Les característiques són el realisme, l'esperit satíric i el caràcter popular de les obres. El dramaturg valencià que les va reflectir en la seua obra va ser Joan Ferrandis d'Heredia, en què retrata molt bé la realitat cortesana de València. -
La literatura en el segle XVII
En el segle XVII el panorama literari fa un gir per a canviar el corrent artístic. Ara, s'abandona quell Renaixement, per a donar la benvinguda al Barroc. Es caracteritza per una actitud de desengany i fustració enfront de la societat.
El Barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques.
El Barroc se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic. -
Els temes
Aquesta nova visió del món es manifesta en la literatura mitjançant una sèrie de temes:
- El pas del temps: la brevetat de la vida, i la proximitat de la mort.
- L'obsessió per lluitar per la facultat de l'ésser humà per a decidir la pròpia vida.
- La caricatura tragicoburlesca de l'existència.
- El pessimisme polític. -
Recursos
Aquests són els principals recursos de la literatura barroca:
- L'artificiositat lèxica i sintàctica, i l'obscuritat.
- El contrast entre els conceptes: vida/mort, bellesa/lletjor, realitat/il-lusió...
- La deformació de la realitat, que bé porta a la caricatura, o bé a la bellesa absoluta.
- L'ús sovint de figures retòriques: antítesis, hipèrboles, paradoxes, metàfores, hipèrbatons... -
El Barroc valencià
En la literatura del barroc a València trobem que no se segueix la tradició autòctona medieval, sinó que s'usen l'estil i la mètrica castellans i les estructures mètriques italianes. -
La poesia
El representant més important és Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona. Les composicions amb què solia compondre eren sonetsdècimes, romanços mitològics i corrandes. Els temes que usava eren el propis del Barroc: el pas del temps, la mort, la soledat... -
La prosa
La prosa d'aquest segle ve representada de la mà de mossén Pere Joan Porcar, el qual en el seu dietari descriu molt pictòricament la València del segle XVII, admirada pels fenòmens extraordinaris. -
El teatre
L'obra més important del període és Lo desengany de Francesc Fontanella, on es tracten sentiments com la mort i el desengany de la vida.
És autor entre d'altes de dues peces de teatre, anomenades comèdies brivones. Les característiques de les dues són:
- Les situacions grotesques que s'hi troben.
- El llenguatge és planer, impropi del noble llinatge dels personatges.
- La finalitat és ridiculitzar la literatura cavalleresca anterior. -
La literatura en el segle XVIII
El segle XVIII va suposar la culminació del procés de la Decadència, amb el triomf de les tropes borbones, i el consegüent retrocés dels usos del valencià a partir del decret de Nova Planta.
Des del punt de vista literari, el corrent que s'imposa durant la major part del segle és el Neoclassicisme, amb la influència de la il-lustració francesa.
Les característiques més rellevants del Neoclassicisme són la correcció i l'harmonia en les obres literàries. -
La lírica
Es pot distingir dues línies que es diferencien clarament:
- La tradició popular i satírica, que produirà els col-loquis que són peces de to popular molt ben acollits pel poble. Era peculiar d'aquests col-loquis era el fet de representar-se per a informar d'un costum, retratant personatges i típicament valencians. Un dels més representatius és el que va escriure Carles Leon.
- La poesia culta, que busca la simetria i l'equilibri. Els autors més representatius foren Joan Baptista i Joan Ramis. -
La prosa
Parlem d'una prosa, amb caràcter erudit, és a dir, que la seua intenció és transmetre un coneixement, i de caràcter narratiu, per a explicar anècdotes.
- La prosa erudita té com a màxim exponent Baldiri Reixac, que va escriure un tractat dedicat a l'educació dels xiquets.
- A la prosa narrativa, trobem dos autors molt importants:
- Lluís Galiana, que es caracteritza per la inclusió d'infinitat de refranys, proverbis i frases fetes.
- Rafael d'Amat, més conegut com el baró de Maldà. -
El teatre
Trobem una convivència entre les diverses formes de teatre: el de tradició medieval, el teatre barroc i el teatre que s'ajustava als preceptes del Neoclassicisme. El teatre neoclàssic es caracteritzava per:
- La regla de les tres unitats teatrals: temps, lloc i acció.
- La preferència pels temes històrics, mitològics i religiosos.
- La creació de les obres en vers.
- La tragèdia com a gènere més rellevant.
