-
Period: 1300 to 1400
LA POESIA ENTRE ELS SEGLES XIV I XV
La lírica trobadoresca va seguir en la literatura catalana fins el segle XV, però, alhora, van sorgir elements de ruptura amb tot açó, com va ser l'occità (que cada vegada era més catalanitzat), van desapareixer alguns temes i tópics i la poesia francesa va començar a tindre més influència.
Els primers anys del s.XV escriuen Gilabert de Próixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi. -
1390
JORDI DE SANT JORDI
-
Period: 1390 to 1424
JORDI DE SANT JORDI
La seua obra és la millor mostra de la tradició poètica catalana a partir del s.XIV. A més està escrita en una llengua que és un híbrid d'occità i català. -
1400
AUSIÀS MARCH
-
1400
JAUME ROIG
-
Period: 1400 to 1500
EL SEGLE D'OR
Als territoris valencians i catalans al segle XV es va viure una esplendor artística i literària. A més, hi hagué un creiximent demogràfic i València es convertí en un gran punt mercantil i financer. Els poetes més importants són Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. -
Period: 1400 to 1500
CARATERÍSTIQUES SOCIALS
En Europa es va patir un canvi important de la mentalitat, ja que sorgí l'humanisme. En canvi, les idees de Bernat Metge seguíen arrelades a l'época i als escriptors -
Period: 1400 to 1500
LA NOVEL·LA CAVALLERESCA
Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels "Llibres de cavalleries", ja que aquestos relaten aventures meravelloses protagonitzades per perosonatges molt poc creïbles en terres exòtiques i temps fabulosos. -
Period: 1400 to 1500
CARACTERÍSTIQUES DE LES NOVEL·LES CAVALLERESQUES
En la novel·la cavalleresca l'acció se situa en geografíes conegudes i en temps próxims als dels autors.
Tampoc conté elements meravellosos o increïbles i els herois no són extraordinaris, sino que tenen certs límits que els mantenen humans. Algunes d'aquestes característiques es poden observar en "Curial e Guelfa" i Tirant lo blanc" -
Period: 1400 to 1459
BIOGRAFÍA D'AUSIÀS MARCH
Molt jove va ser cavaller i participà en campanyes militars d' Alfons el Magnànim. Quan es retirà de la vida militar es dedicà a administrar el seus béns i defensar els seus privilegis feudals. Es casà primer amb Isabel Martorell, pero va morir i es tornà a casar amb Joana Escorna. Al 1459 va morir ell. -
Period: 1400 to 1459
QUI ES AUSIÀS MARCH?
March va ser el primer autor de la literatura catalana que va escriure poesia culta en català sense provençalismes.
Combina l'experiència amorosa amb la reflexió moral i l'expressió de la subjectivitat pròpia.
També es troben motius i situacions típiques de la poesia trobadoresca.
March considerava la llegnua catalana com la llengua de la veritat. -
Period: 1400 to 1459
TEMES I ESTIL D'AUSIÀS MARCH
Es centra bàsicament en l'amor, en tractar d'aconseguir un amor que es imposible a causa de la dama i ell mateix. Veu l'amor com un dilema tràgic, un engany o una passió destructora.
La estructura formal que utilitza és la mateixa que en la poesia trobadoresca.
Utilitza una lleguna poc melodiiosa, que es caracteritza per la precisió conceptual i de vegades per la inmediatesa col·loquial.
Per últim, utilitza comparacions, imatges, l'antítesi i utilitza la primera persona. -
Period: 1400 to 1478
JAUME ROIG
Nascut a València, d'aquest autor es troben diversos testimonis de la seua relació professional amb la Corona catalanoaragonesa, el poder municipal i els estaments religiosos. També va treballar com a metge amb la reina Maria de Castella i com a examinador d'altres metges i més. Va ser un home amb un poder económic important. -
Period: 1400 to 1459
OBRA D'AUSIÀS MARCH
Es pot classificar en diversos grups:
-Cants d'amor: l'aitor reflectix a una dama amb un senyal o pseudònim.
-Cants de mort: Són sis poemes motivats pel traspàs de Joana Escorna.
-Cants morals: En aquest grup March indaga sobre ell mateix, utilitzant elements de la filosofía.
El "Cant espiritual" és un poema en el que sínterroga sobre la seva salvació. Altres de les sues obres són: "Veles e vents", "Així com ell..." i "Antología poetica". -
1405
JOANOT MARTORELL
-
Period: 1405 to 1465
JOANOT MARTORELL
És l'esciptor del "Tirant lo Blanc". Va nàixer a València en una família noble, però el poder econòmic i la influència d'aquesta es va declinar progressivament. Quan ja estava completament arruinat, va formar part d'una partida de bandolers i va ser empressonat.
Cap al 1460 comencà a escriure el Tirant i més tard va morir, solter i sense descendència. -
1430
ISABEL DE VILLENA
-
Period: 1430 to 1490
ESTIL D'ISABEL DE VILLENA
L'obra de Isabel de Villena es caracteritza pel to col·loquial i afectiu, amb detalls de tendresa, pel didactisme, per l'ús constant de l'al·legoria i pels nombrosos tocs i incisos de gran realisme i plasticitat. -
Period: 1430 to 1490
VITA CHRISTI
Aquesta obra és la vida de Jesucrist, centrada en el naiximent i infantesa de Maria i Jesús, en la passió d'aquest fins a l'Assumpció de la Mare de Déu. Pretenia produir uns efectes emotius en la gent devota.
L'obra presenta una singularitat molt destacada en la literatura medieval, perquè no es limita a contar i a imaginar la vida de Jesucrist, sinó que oferix una consiència de feminitat, contra els tópics misoginis, tria dels passatges dels Evalgelis els episodis on les dones son protagonistes -
1435
JOAN ROÍS DE CORELLA
-
1435
CURIAL E GÜELFA
-
Period: 1435 to 1462
CURIAL E GÜELFA
Curial e Güelfa té un autor desconegut.
És una novel·la històrica, però també sentimental que narra l'ascensió social d'un jove de condició baixa per mitjà de la cavallería i l'amor. Combina tradicions literaries, te una ambientació molt realista i amorosa amb l'erudució i les alegoríes mitoògiques. -
Period: 1435 to 1462
ESTRUCTURA CURIAL E GÜELFA
L'obra s'estructura en tres llibres: -El llibre primer está dedicat a l'amor i narra la juventut de Curial, protegit i enamorat de Güelfa, de la qual s'ha de separar.
-El llibre segon està dedicat a les armes i es centra en el torneig de Melú.
-El llibre tercer està dedicat a la ciència i a la saviesa. Aquest narra les aventures de Curial, que es convertix en capità en defensa a la cristiandat i es casa amb Güelfa. -
Period: 1435 to 1497
JOAN ROÍS DE CORELLA
La seua obra es en prosa i en vers i les dues es caracteritzen per ser extenses i variades. Joan tracta temes religiosos i profans, incorpora formes d'expressió innovadores on de vegades combina prosa ivers, o diversos géneres.
Va crear un nou estil de prosa literària, caracteritzada per l'ús de períodes extensos, amb exclamacions i preguntes retòriques, llatinismes, hipèrbatons i sobretot per la col·locació de verbs al final de la frase amb síntaxi llatina. -
Period: 1450 to 1500
LITERATURA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XV
Es van produir canvis importants a la ciutat de València. Per una part, la cort reial, que era el principal centre de producció i de divulgació de la literatura va desapareixer. Per altra part es va produir un augments dels escriptors burguesos, amb Jaume Roig com a màxim exponent. També va destacar Joan Roís de Corella, a pesar de procedir de la noblesa, el seu estil va ser com el dels burguesos, la seua obra literària exemplifica els canvis profunds que es van produir. -
Period: 1450 to 1500
CERTÀMENS I TERTÚLIES DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XV
Com la cort va desaparéixer es van crear dos cercles antagònics: -Primer el grup aristocràtic, representat per Joan Ruis de Corella. Les obres d'aquests autors tractaven continguts d'inspiració mitològica o bíblica. Teníen un estil paregut al llatí clàsic. -D'altra banda es trobava el grup burgués de Bernat Fenollar, on participaven Jaume Roig, Jaume Gassull o Narcís Vinyoles. Les obres d'aquestos autors destacaven per la sàtira de costums amb un estil planer i directe. -
Period: 1450 to 1550
EL RENAIXEMENT
Fou un moviment cultural sorgit a Itàlia i es va extendre per tota Europa. Es va caracteritzar perquè van revaloritzar la cultura de l'antiguitat clàssica, va sorgir una actitud més reflexiva davant d'una obra d'art, sorgí l'humanisme, que ficava a l'home com a centre de tot.
En les obres literàries hi ha característiques d'aquesta época, com el sentit crític, classicisme, harmonia, conciència de l'estil, recerca de la bellesa, paganisme, senzillesa llingüistíca, la imitació a Petrarca... -
Period: 1458 to 1458
LA TRAGÈDIA DE CALDESA
Es una novel·la molt curta escrita per Joan Roís de Corella. Destsca per la combinació de prosa amb vers, a més que ha estat considerada l'obra mestra d'aquest autor. L'obra poseeix una caricatura de l'amor cortés i de l'esperit cavalleres pel que transgredeix el codi del comportament amatori tradicional, ja que la protagonista enganya al seu amat. L'obra expressa vivències personals de l'autor. A l'obra le seguoxen dos poemes, el primer <<A Caldesa>> i el segon <<Debat a Caldesa>> -
1459
L'ESPILL
-
Period: 1459 to 1459
L'ESPILL
Aquesta obra va ser escrita per Jaume Roig, en aquesta tracta de demostrar que totes les dones sòn malvades. Tracta la misogínia d'una manera original i personal, encara que en aquesta época la misogínia era un dels temes principals de l'epoca. -
Period: 1459 to 1459
ESTRUCTURA DE L'ESPILL
L'espill consta de 16 versos apariats de quatre sil·labes i està dividit en quatre parts, a banda d'una consulta inicial i un prefaci, dividit també en quatre parts. Esta escrita en vers, però es una novel·la. En l'obra es presenta l'autobiografía del narrador protagonista, un personatge amb un ideal de vida burgués. Estructura de les quatre parts:- INTRODUCCIÓ I PREFACI: funcionen com una introducció de princípos ètics i estilístics
-
Period: 1459 to 1459
ESTRUCTURA DE L'ESPILL PART 2
- LLIBRES PRIMER I SEGON: el protagonista narra la seva vida després de que sa mare el despatxa de casa. Ell presencia tota mena de crims i de maldats femenines. Després es va csasant succesivament en dones que no ho corresponen.
- LLIBRE TERCER: el protagonista pensa en tornar-se a casar, però Salomò li apareix en un somni i li'n trau la idea del cap.
- LLIBRE QUART: el personatge organitza la seua vida al marge de qualsevol contacte amb les dones, lliurat a la oració i a obres de caritat.
-
Period: 1459 to 1459
EL SENTIT DE L'ESPILL
Aquesta obra té l'esperit d'una autèntica novel·la realista que incorpora els ambients més diversos i les situuacions més pintoresques. A més, presenta una visió pessimista de la realitat humana, amb una intenció mortalitzant o instructiva. -
1460
TIRANT LO BLANC
-
Period: 1460 to 1465
TIRANT LO BLANC COM A NOVEL·LA TOTAL
"Tirant lo Blanc" és una novel·la contemporània a l'época de Martorell, no com "Curial e Güelfa". A més, algunes de les aventures es basen en fets reals i molts dels episodis també es basen en l'observació del segle XV. Per altra part, la novel·la està qualificada com una novel·la total, ja que combina aspectes molt diversos, com l'alternació d'un to teatral i solemne amb un altre col·loquial i directe, també hi combina aspectes còmics amb tràgics i batalles amb l'història sentimental i eròtica. -
Period: 1460 to 1465
ESTRUCTURA DE TIRANT LO BLANC PART 1
Aquesta novel·la es pot dividir en cinc parts. -Primera part: Transcorre a Anglaterra, on arriba Tirant per a assistir a les festes del casament del rei d'Anglaterra.
-Segona part: L'acció es trasllada a Sicília i Rodes, on va acompanyat per Felip.
-Tercera part: Transcorre a l'imperi grec, on tirant el defensa de la invasió dels turcs. En aquesta part Tirant s'enamora de la princesa Carmesina -
Period: 1460 to 1465
ESTRUCTURA DE TIRANT LO BLANC PART 2
-Quarta part: L'acció es trasllada al Nord d'Àfrica, que Tirant aconseguix conquerir i convertix a milers d'infidels al cristianisme.
-Cinquena part: Tirant torna a Constantinoble i derrota els turcs. L'emperador li dona a la filla (Carmesina) com a muller i el nomena cèsar i hereu de l'Imperi, però Tirant emmalalteix i mor. -
Period: 1500 to
AUTORS DEL SEGLE XVI
Els poetes tenien present el deute amb la poesia d'Ausiàs March i la glossa de refranys populars.
-Joan Timoneada va ser autor de poemens popularitzants publicats en el cançoner bilingüe <<Flor d'enamorats>>
-Pere Serafí, pintor i poeta, la seua obra es situa entre el medieval i el renaixement En la prosa destaca <<Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa>>, de Cristòfor Despuig, és l'obra més important ja que es de les poques catalanes planament renaixentistes -
Period: 1500 to
EL TEATRE DEL SEGLE XVI
El teatre presenta dos corrents diferrenciades:
-Per una banda el teatre religiós, que recrea alguns temes de la dramatúrgia medieval
-Per altra banda el teatre profà, que es desenvolupa a través de representacions de caràcter cortesà. Son obres bilingües. Destaca Joan Ferrandis d'Herèdia, amb l'obra <<La vesita>> -
Period: 1500 to
LA LITERATURA POPULAR DELS SEGLES XVI,XVIII
Es una literatura molt lligada a la transmissió oral i al sentit tradicional, dona prioritat a la comunicació inmediata i a la diversió. Destaquen tres manifestacions: -El romancer
-Els col·loquis valencians, que recullen continguts polítics, històrics i de notícies tractats d'una manera burlesca o satírica, escrits en vers
-El teatre religiós d'arrels medievals, l'exemple més antic que es conserva es el <<Misteri d'Elx>>, que encara continúa representant-se -
Period: 1500 to
LA DECADÈNCIA ALS SEGLES XVI,XVII,XVIII
Les terres de parla catalana patiren una progressiva pèrdua de personalitat política i un estancament econòmic, també es va produir una disminuciò en l'ús del català com a llengua literaria
Factors que van fomentar açó:
-La davallada demogràfica
-La unió de les corones catalanoaragonesa i castellana
-El descobriment d'Amèrica
-La prohibició de traduir la Biblia a llengües vulgars
- Les guerres dels Segadors
-Els Decrets de Nova Planta que suspengueren el català com llengua oficial
-La Inqusició -
Period: to
EL BARROC
Fou el moviment artístic producte d'una forta crisi en tots els ordres de la vida espiritual, politica, social europea. El pessimisme substitueix la confiança de l'home del Renaixement.
Un tema marcat en la literatura barroca fou la fugacitat del temps, on el mòn és un gran teatre i tot és il3lusió o somni.
Tot eren aparençes, aleshores els autors barrocs extremaren la lluminositat, el luxe, la sensualitat i simultàniament revel·laren la misèria i la vulgaritat -
Period: to
LA POESIA I EL TEATRE BARROC
Només a Catalunya es va conrear una poesia i teatre barrocs en català, on destaquen Françesc Vicenç Garica, que escriu poemes burlescos i Francesc Fontanella, autor de <<Lo desengany>>, l'obra dramàtica més important del barroc català. A València la nova escola es va expressar quasi totalment en castellà. -
Period: to
LA PROSA BARROCA
Els llibres de memòries i dietaris van ser una altra mostra de la continuïtat del català com a llengüa literària.
Destaquen els dietaris següents:
-<<Coses evengudes en la ciutat e regne de València>>, de Pere Joan Porcar. Relata notícies quotidianes de la vida del segle XVII
-<<Notícies de València i son regne>>, de Joaquim Airedi. Aquesta obra presenta un model de prosa ben elaborat, tracta des de festes i celebracions locals fins notícies i anècdotes de la vida quotidiana. -
Period: to
LA PROSA DEL SEGLE XVIII
En absència d'una producció novel·lesca, en la prosa d'aquest segle destaquen les rondalles, els adagis i els dietaris, que prolongaren la tradició del segle anterior. En les rondalles destaca <<Rondalla de Rondalles>>, de Lluís Galiana, es una obra que mostra el valencià col·loquial i dels proverbis i les expressions més pinorescos
En els dietaris destaca <<Calaix de sastre>>, de Rafel d'Amat, te seixanta volumns i es fa la crònica de la vida quotidiana des de 1769 fins al 1816 -
Period: to
LA IL·LUSTRACIÓ
Aquest es un moviment ideològic o filosòfic caraceteritzat pel racionalisme i la oluntat de sotmetre a crítica tot el saber humà per a arribar al progrés social, econòmic i cultural. D'aquest moviment sorgixen diversos més com el rococó i el preromanticisme, però el més important es el neoclasicisme, que comporta un nou codi de valors com la gravetat, la grandiositat, disciplina, puritanisme... oposats a altres característiques del rococó, com la fantasía, la frivolitat, la miniaturització.. -
Period: to
EL SAINET VALENCIÀ
Té l'origen en els col·loquis de la fi del segle XVIII i es va considerar com a gènere teatral a partir de l'obra de Josep Bernat i Baldoví. Els sainets d'aquest autor present sovint episodis eròtics a partir d'uns diàlegs plens d'expressions populars o paròdies d'obres teatrals de la literatura culta -
Period: to
LLENGUA I LITERATURA DE LA RENAIXENÇA
Durant el segle XIX, l'ús del català culte no es va produir igualment en tots el gèneres literaris. Al principi, els renaixentistes, van limitar la restauració literària a la poesia, mentre que per la resta de la seua producció escrita van continuar fent-se en castellà. Però, al costat de la poesia renaixentista hi havia també una extensa producció popular en català, representada pel sainet i per la prosa satírica i consumista. -
Period: to
EL TEATRE DEL SEGLE XIX
El teatre va tindre una gran difusió popular, per la qual cosa es va convertir en un mitjà molt important per a la consolodació de la Renaixença. Durant la primera meitat del segle el teatre en català va ser una forma quasi exclusiva de la literatura popular. En la segona meitat es va construir progressivament un teatre culte, gràcies a l'obra d'Àngel Guimerà -
Period: to
EL SAINET
és una peça curta, de caràcter còmic, construïda a partir d'unes situacions escèniques esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics. Es representaven en l'entreacte o al final d'obres en castellà. Van obtindre un ressò ambpli i es convertiren en l'expressió de la literatura popular.
En Catalunya es destaquen dos autors:
Josep Robrenyo, escriptor i actor, les seues obres son de contingut polític al servei de la causa liberal i Frederic Soler (Pitarra), que feia drames romàntics. -
Period: to
LA RENAIXANÇA
és el moviment de renovació cultural, iniciat a Catalunya, es va mainfestar com a volunat de restauració de l'ús culte del català. El moviment va comportar una difusió progressiva de la consiència de cultura autònoma, i en conseqüència, un increment de la produvvió literària en català.
Factors que afavoriren el sorgiment del moviment.
-L'herència il·lustrada
-La Revolució Industrial i l'enfortiment de la burguesía
-El Romanticisme europeu -
Period: to
L'INICI DE LA RENAIXANÇA
S'acOstuma a datar el moviment a Catalunya a l'anY 1833, any en que es va publicar a la revista <<El Vapor>> el poema <<La pàtria>> de Bonaventura Carles Aribau. Aquest poema constituix un cant a la pàtria i a la llengua materna que es va convertir en un símbol del moviment renaixentista. <<Lo gaiter del Llobregat>> de Joaquim Rubió està considerat com el manifest de la Renaixença, perquè afirmava la voluntat d'acinseguir la independència literària catalana -
Period: to
LA RENAIXENÇA VALENCIANA
Per influència de Marà Aguiló es van celebrar els Jocs Florals a 1859, que no es van repetir fins 1879, any que van ser establir oficalment a València per Lo Rat-Penat, una societat creada per Constantí Llombart amb la intenció d'aplegar tots els valencianistes -
Period: to
ESCRIPTORS POPULARS I LLEMOSINISTES
A diferència de la poesia jocfloralesca del grup de Llorwnte, la literatura popular, representada sobretot per la premsa satírica i el teatre còmic, va obtenir una gran difusió.
La Renaixença valenxiana va estar marcada per l'escissió entre dos grups de poetes:
-Els escrpitors populars o poetes d'espardenya, que utilitzaven el valencià col·loquial
-Els escriptors burguesos o poetes de guant o llemosinistes, que van reduir la restauració literaria a una poesia artificiosa i arcaïtzant -
EDUARD ESCALANTE
-
Period: to
EDUARD ESCALANTE
Els seus sainets es caracteritzen pels efectes còmics i per uns personatges molt ben caracteritzats amb una gran economia de mitjans. En la seua producció vasatiritzar el procés de castellanització de la petita burguesia de la ciutat de València
Obres més importants:
-<<L'escaleta del dimoni>>
-<<Bufar en caldo gelat>>
-<<Les xiques del entresuelo>> -
TEODOR LLORENTE
-
Period: to
TEODOR LLORENTE
De jove va ser director de periodics com Las provincias o La Opinión, des de els quals va exercir una enorme influència sobre una bona part de la societat valenciana. Ell representava al sector burgués i conservador de la Renaixeça valenciana, que es va caracteritzar per l'inmobilisme polític i literari.
L'obra d'ell no mostra cap evolució i transmet una imatge conservadora, ancorada al passat nostàlgic. La seua poesia s'ajusta a l'exaltació del medi rural. -
Period: to
LA RENAIXENÇA A LES ILLES BALEARS
A Mallorca, la reivsta <<La Palma>> va permetre l'entrada del Romanticisme a les Illes, va afavorir la recuperació de textos medievals i va establir contactes amb Catalunya.
Els autors més destacats de la Renaixença balear van ser Marià Aguiló i Josep Lluís Pons -
ÀNGEL GUIMERÀ
-
JACINT VEDRAGUER
-
Period: to
JACINT VEDRAGUER
Va nàixer a Flogueroles i va ser sacerdot. Des del 1865 va participar en els Jocs Florals de Barecelona i es va relacionar amb les personalitats més destacades de la Renaixença. En la seua obra destaquen dos poemes épics:
-<<L'Arlàntida>>, una epopeia clàssica sobre la força de la natura i de la fe
-<<Canigó>>, una epopeia que mitifica la història i els paisatges de Catalunya També te poemes religiosos, llibres en prosa i articles per a defensar-se de les acusacions de follia -
Period: to
ÀNGEL GUIMERÀ
Ell va representar el teatre culte català, va ser l'únic autor català de talla europea de la época.
Obres:
-<<Gal·la Placídia>> i <<Judith de Welp >> són drames històrics en vers a la manera de Victor Hugo.
-<<Mar i cel>> que va obtenir un gran éxit i va iniciar la seua etapa de plenitud
-<<Maria Rosa,>>,<<Terra baixa>> i <<La filla del mar>> foren drames en prosa en que l'autor s'aproxima a la realitat contemporània alhota que presenta força passions psicològicament complexes. -
NARCÍS OLLER
-
Period: to
NARCÍS OLLER
Fa la transició a la novel·la realista i per a fer-ho es va tindre que enfrontar a problemes com la inexsitència d'un model de prosa literària. Va contribuir a crear la manca de tradició d'una narrativa realista catalana,
Obres:
-<<La papallona>>, lligada als esquemes romàntics
-<<L'escanyapobres>>, tracta la passió pels diners
-<<La febre d'or>>, es la novel·la més extensa que te. Retrata la transformació de Barcelona en una ciutat burguesa
-<<La bogeria>>
-<<Pilar Prim>>, abandona el realisme -
CONSTANTÍ LLOMBART
-
Period: to
CONSTANTÍ LLOMBART
Va ser un autor autodidacte, l'obra més destacada que te es un recull antològic i biogràfic, anomenada <<Los fills de la morta viva>>
Constantí va proveir a la Renaixeça valenciana de publicacions, eines d'estudi, sentit expansiu i conneió continuada amb la Renaixença del Principat. Va intentar sense éxit una projeció popular àmplia i culturalment digna a la Renaixença valenciana. -
Period: to
LA NOVEL·LA DEL SEGLE XIX
Va ser el gènere que més va tardar a consolidar-se en la literatura catalana del segle. Açó s'explica per la manca d'una tradició novel·listica pròpia i d'un model de prosa normalitzat.
Fins la meitat del segle, quasi tota la narrativa en català monstra un desfasament respecte de la literatura europea del moment: es van escriure novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes -
Period: to
LA RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS
Es van fer a Barcelona amb la intenció de garantir la continuïtat i la projecció spcial de l'esforç aïllat i intermitent que fins aleshores havien dut a terme els escriptors en llengua catalana. A més, els jocs també ren un homenatge simbòlic i sentimental.
Cap a la década dels cinquanta es va produïr un augment ssiignificatiu dels autors que utilitzen el català, com Marià Aguiló, Manuel Milà i Josep Lluís Pons i Gallarza -
Period: to
CONSOLIDACIÓ DE LA RENAIXENÇA
Cap al 1865 va sorgir una generació d'autors que difondran la ècada dels setanta per mitjà de revistes, editorials i associacions. A més, a partir d'aquest moment, els renaixentistes entren en relació amb el catalanisme polític, i la Renaixença passa a ser considereada un moviment de redreçament de la vida col·lectiva.
La consolidació del moviment renaixentista es vincula al 1877, en que van ser premiats als Jocs Florals Jacint Vedraguer i Àngel Guimerà, on també va participar Narcís Oller.
