-
1000
Els Orígens
Els primers textos escrits en català daten dels segles XI i XII. Podem considerar que les Homilies d'Organyà i el Liber iudiciorum són els primers. -
1150
Liber iudiciorum
Compilació de lleis formades al regne visigòtic. Té rellevancia ja que és un dels primers textos en contenir el català. -
1180
Homilies d'Organyà
Considerat el primer text escrit en català. Encara que cap als segles IX i X ja s'escriven textos de caràcter feudal. Aquests no es consideraven com els primers textos de la literatura catalana ja que no tenien cap valor literari, i per això té tanta impòrtància les Homilies d'Organyà. -
1200
Poseía Trobadoresca
La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les obres de poesía dels trobadors de la baixa edat mitjana. Es desenvolupa als territoris occitans i catalans. És poesia culta composta en una llengua romànica (occità), que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escrita per trobadors i recitada per joglars. -
1270
Ramon Lull
La figura de Ramon Llull és important ja que és considerat com la figura capital de la llengua catalana i pare de la prosa catalana.
Cal destacar algunes de les seves obres:
->Llibre de les meravelles.
-> Llibre de les bèsties.
-> Blanquerna.
-> Llibre de l'orde de cavalleria. -
1285
Les Cròniques
N'hi ha quatre: Llibre dels fets de Jaume I, les cròniques de Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós.
Escrites entre el segle XIII i XIV.
Les cròniques són extenses narracions en prosa dels fets històrics de caràcter bèl·lic més importants per ser escoltades en públic.
Aquestes tenen una importància a la llengua catalana degut a que van suposar un símbon dins aquesta i van fer el català més conegut. -
1300
Novel·les de Cavalleries
Epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries. -
1350
Novel·les Cavalleresques
La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers. Es preocupa per reproduir la realitat, cosa que a les novel·les li donarà característiques diferents a les altres novel·les com:
-> Herois amb capacitats normals
-> Escenaris propers o reals
-> Temps aproximat al moment d'escriure el llibre
-> Personatges reals o fets històrics (batalles) -
1395
Bernat Metge
És un dels escriptors més importants del tombant de segle. Admirador dels autors clàssics i autor d'una prosa catalana que imita la cadència i l'estructura de la llatina. La seva obra fonamental, Lo somni, escrita el 1399 i amb la qual pretenia convèncer tothom (i sobretot el rei Martí) de la seva innocència sobre els seus càrregs, va ser revolucionaria degut a ser la primera manifestació de la prosa humanística. -
1397
Ausias March
Ausiàs March és el gran poeta català del segle XV. L'aportació de March suposa un gran pas en l'evolució de la poesia trobadoresca cap a nous horitzons, que acosten la poesia del segle XV als paràmetres formals i estètics del Renaixement. -
1490
Tirant lo Blanc
El Tirant lo Blanc és l'obra més representativa de la literatura catalana , és una novel·la que transcendeix de la simple narració de cavalleries per oferir-nos l'univers i la cultura de l'home medieval. -
1500
Literatura Renaixentista
El Renaixement es va originar a Itàlia des d'on va arribar a Catalunya. La literatura catalana, recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme. Però la preocupació per l'estudi de les llengües clàssiques, no impedí el desenvolupament de les literatures en llengües vulgars. -
1510
Cristòfor Despuig i Pinyol
Va ser un cavaller de formació cortesana que,va exercir un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI. A través d'Els col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa podem conèixer la Tortosa del segle XV i per això aquesta obra té una gran importància. -
1550
Pere Serafí
Va ser un reconegut pintor i poeta renaixentista, i es podria considerar un dels millors poetes de l'epoca. Cal destacar: Cant d'amors o Desesperada. -
El Barroc
La literatura catalana barroca es contagia plenament de la crisi cultural del país. La influència dels temes castellans comportà també una considerable influència en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comediògraf Francesc Vicenç Garcia, Francesc Fontanella o Josep Romaguera, autor de l'únic llibre d'emblemes en català, l'Atheneo de grandesa. -
Francesc Vicenç Garcia
Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. Va escriure prosa, teatre i poesia. Va ser criticat per alguns autors de l'època i va ser acusat de castellanitzar la literatura catalana i de propiciar el període de la Decadència. -
Francesc Fontanella
Va ser un escriptor i sacerdot català.
Va començar a escriure poesia amorosa. Es va comprometre políticament i va redactar les seves dues obres dramàtiques: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia (1642) i Lo desengany (1651). -
Josep Romaguera
Va ser l'autor de l'únic llibre d'emblemes publicat en català fins el moment, i aquest es deia Atheneo de grandesa. -
Neoclassicisme
Moviment estètic europeu. Deriva de l'academisme classicista cortesà. Els gèneres típics d'aquest corrent són la tragèdia de tema clàssic, la comèdia de caràcters, la poesia pastoral, la sàtira i la faula didàctica.
Als territoris dels Països Catalans incorporats definitivament a l'estat espanyol fa una aparició tardía (cap als 70). -
Antoni Febrer i Cardona
Va ser un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí i un dels màxims exponents del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca.
Va traduir clàssics llatins, va crear obres religioses, etc. Tingué una extensa producció de la qual se'n conserven gairebé un centenar d'obres. Només va poder gaudir d'una publicació en vida (L'eczercici d'el Via Crucis, 1811). -
Renaixença
Moviment, essencialment cultural i literari, però també de conscienciació política, que sorgeix cap a 1830 i que té com a component bàsic el redescobriment de la cultura i la societat catalana. Aquest moviment es va produir i va evolucionar a Catalunya al mateix temps que el Romanticisme.
Es diferencien quatre èpoques:
->Inicis (Romanticisme)
->Consolidació (Romanticisme i Realisme)
->Plenitud (Romanticisme, Realisme i Naturalisme)
->Plenitud i crisis (Romanticisme i Naturalisme) -
Federic Soler
Màxim representant del teatre romàntic català, revitalitza amb èxit de públic el gènere popular amb obres de caràcter satíric i humorístic. -
Jacint Vergader
Jacint Verdaguer va ser l'escriptor català més destacat del segle XIX i el més representatiu de la Renaixença literària catalana. Autor d'obres cultes d'una gran ambició, es va servir de temes i formes populars per transmetre les idees del catalanisme conservador i del catolicisme del seu temps. Va tornar a la llengua catalana el prestigi perdut d'un idioma de cultura. Les obres més importants van ser:
-> L'Atlàntida
-> Canigó
-> La cançó El Virolai -
Narcís Oller
Primer gran novel·lista de la Renaixença catalana, considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana del segle XIX. -
Jocs Florals
Són certàmens literaris que són promotors i difusors d'una llengua. Van ser instituïts per primer cop, l'any 1323, a Tolosa. Desprès de 300 anys es van tornar a instaurar-se el maig de 1859.
Per altra banda, el Jocs van sofrir les conseqüències de la repressió catalanista de la Dictadura de Primo de Rivera.
El 1978, amb el restabliment de la democràcia, es van tornar a celebrar el Jocs Florals a Barcelona i actualment encara es continuen celebrant. -
Àngel Guimerà
Escriptor català del s.XX que traspassa fronteres a nivell europeu. Amb Mar i cel obté un èxit sense precedents: amb ella inicia la seva projecció internacional. Aquesta obra inaugura l'etapa de plenitud de l'autor, que s'estén fins a 1900, i durant la qual estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa, Terra baixa i La filla de la mar, portades i en les quals mostra la vida de la Catalunya coetània. En 1889 Guimerà és elegit president de la Lliga de Catalunya. -
Josep Pla
Va ser un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
La seva original i extensa obra literària va ser essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la popularització d'una literatura costumista. Els seus articles d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges constitueixen un testimoniatge del S. XX. -
Modernisme
Moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van esforçar-se per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona. -
Literatura Catalana durant el Franquisme
L’abolició de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 1938 va significar l’inici d’un llarg procés d’espanyolització que intentà posar fi a tota manifestació explícita de la cultura catalana. D’aquesta manera, davant la impossibilitat de manifestar-se en la pròpia llengua, els intel·lectuals catalans optaren per claudicar ideològicament i lingüísticament, continuant actuant de manera clandestina o bé acabant exiliant-se.
I els que volien tenir més prestigi, s'expressaven en castellà. -
Manuel de Pedrolo
Un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Conrea tots els gèneres literaris i col·labora amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època.
Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que durant el període del 1984 al 1989 convoca el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.
