Fets principals del catalanisme

Oda a la Pàtria

1833

El poeta Bonaventura Carles Aribau publica l'any 1833 l'obra "Oda a la Pàtria", que tracta l'enyor de la pàtria i de la llengua quan Aribau es trobava treballant a Madrid. El poema va gaudir d'un gran èxit i fou lloat per tots els grups i tendències de la Renaixença del moment, independentment de les seves ideologies (tant conservadors com liberals).

Jocs Florals

1859

La celebració dels Jocs Florals - que tenen origen medieval (romanticisme conservador) - es restaura de manera oficial per l’Ajuntament de Barcelona i es recupera el respecte envers la llengua catalana, sobretot, en la literatura culta (tal com proposava Rubió i Ors).
Poetes com Àngel Guimerà, Frederic Soler o Verdaguer seràn guardonats com a Mestres en Gai Saber.

Diari Català

1879

Fundat per Valentí Almirall l'any 1879, va ser el primer diari imprès íntegrament en llengua catalana.

Primer Congrés Catalanista

1880

Reunió que fou convocada des del diari fundat per Almirall, el Diari Català, a la qual es decideix fundar un partit que refermés la identitat de Catalunya anomenat Centre Català

Diari "La Renaixensa"

1881

Comença essent una revista fundada l'any 1871 per Àngel Guimerà, entre d'altres, malgrat acabar convertint-se l'any 1881 en un diari de caire conservador que comença la seva davallada amb la fundació de "La Veu de Catalunya" (1899) que defensava posicions més modernes.

Centre Català

1882

Partit fundat després del Primer Congrés Catalanista, fou un partit que defensa un programa reivindicatiu pel que fa a llengua, dret civil, divisió comarcal i proteccionisme econòmic; i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del principat. Organitzarà l’any següent (1883) el Segon Congrés Catalanista. Fou presidit per Frederic Soler i Valentí Almirall exercia de secretari general.

Segon Congrés Catalanista

1883

Cal destacar que va prendre un acord de molta transcendència, segons el qual cap català no havia d’intervenir en política a través de partits dirigits des de Madrid. Principalment "denuncia el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya."

Memorial de Greuges

1885

Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, fou presentada a Alfons XII l'any 1885, esdevè el primer acte en què van col·laborar polítics i intel·lectuals catalanistes amb elements directius de l’economia catalana. Estava liderada per Rubió i Ors i fou redactada per Almirall, entre d'altres.

Lo Catalanisme

1886

Obra publicada per Valentí Almirall, Lo Catalanisme proposa les bases ideològiques que reconeixien la realitat historicocultural de Catalunya. Posa l'accent en el particularisme català, el qual ha de ser el motor del desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. A més, sosté les bases d’un catalanisme progressista, defensant també la fundació d’una organització política interclassista.

Lliga de Catalunya

1887

Sorgeix arran de les discrepàncies internes del centre català, el qual sofrí una escissió i els dissidents políticament conservadors i nacionalment avançats, funden aleshores la Lliga de Catalunya (1887). Com era una organització de caràcter més conservador va arribar a sintonitzar millor amb la burgesia.

Missatge en català a la reina regent

1888

Fou una de les iniciatives més destacades i importants de la Lliga de Catalunya. En aquest missatge a la reina regent principalment es demanava més autonomia per a Catalunya. Li va ser lliurat en la seva visita a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.

Campanya contra el nou codi civil espanyol

1889

Campanya impulsada per la Lliga de Catalunya en defensa del dret civil català, amenaçat per l’article 15 del nou codi civil espanyol. El govern capitulà, finalment, en aquesta qüestió i modificà l’article. Aquest fet va ser presentat per Verdaguer i Callís com la primera victòria del catalanisme.

Unió Catalanista

1891

Després de comprendre que era necessari trobar en el catalanisme una forma d'organització eficient i conjunta, apareix la Unió Catalanista amb l'objectiu de ser una "federació de tots els grups, centres, associacions ateneus i publicacions i que propagués idees regionalistes" i portar a terme la "realització d’un programa comú per tots els grups catalanistes."

La tradició catalana

1892

Obra del bisbe Josep Torres i Bages, màxim exponent del catalanisme catòlic conservador - també anomenat Vigatanisme. Esmenta i explica que l’esperit propi de Catalunya es fonamenta en la família, la propietat i la religió.

Bases de Manresa

1892

En la primera assamblea de la Unió Catalanista s'aprova un programa polític anomenat Bases per la Constitució Regional de Catalunya. En els 17 articles que la formen, es defensen en el que seria durant molt de temps l'ideal autonomista català les diferents competències (legislació, educació, justícia, ordre públic); la oficialitat de la llengua catalana; el restabliment d’antigues institucions i la vinculació de Catalunya amb Espanya a través d’un pacte d’aquestes institucions amb la corona.

La Veu de Catalunya

1899

Anteriorment setmanari literari i polític (1891) fundat per Verdaguer, Cabot i Collell. El 1899 es acabarà essent un diari de naturalesa política defensor del programa de la Lliga Regionalista, dirigit aleshores per Enric Prat de la Riba i Sarrà.

Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana

1899

Adopta un paper destacat en impulsar el model d'escola catalana i en la millora dels serveis de l’ensenyament que es reforçaren en l’època de la Mancomunitat (1914-1925)

Tancament de Caixes

1899

Arran del desastre del 98, Villaverde posa en marxa un programa de reformes fiscals i manté una exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, resultant en moltes protestes. La mobilització contra les reformes va culminar amb el tancament de caixes a Catalunya, que va provocar l’empresonament d’industrials oposats a pagar aquest impost. Villaverde també s’oposa al concert econòmic per Catalunya, fet que va suposar les dimissions de Polavieja i Duran i Bas.

Unió Regionalista

1899

Sorgida també a partir del tancament de caixes, la Unió Regionalista es crea mitjançant els dirigents de les principals coorporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona, portaveus de la burgesia industrial, que fan demandes regionalistes, incloent una autonomia política i administrativa per Catalunya. Tenen com a base social els grups d’industrials

Centre Nacional Català

1900

A partir de la escissió de la Unió Catalanista, el grup actiu en política i liderat per Prat de la Riba forma el Centre Nacional Català, que principalment demanava la intervenció del catalanisme en la política per via electoral. Accepta com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892 i defineix el catalanisme com una causa patriòtica oberta a tots els catalans.

Candidatura dels quatre presidents

1901

Candidatura unitària entre la Unió Regionalista (base social de industrials i comerciants) i el Centre Nacional Català (programa polític definit assenyadament) a les eleccions del maig del 1901. Coneguda com la "Candidatura dels quatre presidents" (Sebastià Torres, Albert Rusiñol, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner), aconsegueix l’elecció dels quatre diputats regionalistes, essent el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyen a Barcelona.

Lliga Regionalista

1901

Fundat per la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista arran de l'èxit que tingué la seva candidatura conjunta. Catalanisme moderat i socialment conservador que representa la burgesia industrial i les classes mitjanes. És pragmatista i té voluntat modernitzadora. La Mancomunitat esdevindrà el seu màxim èxit institucional. Els principals líders són Prat de la Riba i Francesc Cambó. Tindrà discrepàncies internes, entre un sector més progressista i un més possibilista.

Primer Congrés Universitari Català

1903

Dins del catalanisme cultural, en aquest congrés es mira de modernitzar la universitat

Fets del ¡Cu-Cut!

1905

El 25 de novembre de 1905 un grup d’oficials de l’exèrcit va assaltar la redacció del Cu-Cut i de la Veu de Catalunya als crits de "Viva España" i "Viva el ejército español" a causa d'un acudit en què es ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols.

Congrés Internacional de la Llengua Catalana

1906

Dins del catalanisme cultural, en aquest congrés es mira de modernitzar el català modern.

La nacionalitat catalana

1906

Llibre d’Enric Prat de la Riba en què s'estableixen els principis del catalanisme i s'anima a intel·lectuals i polítics a enfortir la identitat nacional sobre una Espanya presentada com "caduca i arcaica".

Solidaritat Catalana

1906

Moviment originat a causa dels fets del ¡Cu-Cut! i l'èxit de la festa de l'homenatge (organitzada pel Comité de la Solidaritat Catalana), s'oposava al projecte de llei de Jurisdiccions i aplegava catalanistes i republicans amb el mateix nom Solidaritat Catalana i mitjançant el Programa del Tívoli. La seva crisi es donarà a partir de les discrepàncies entre els diferents partits, sobretot pel caràcter més conservador de la Lliga Regionalista.

Festa de l’homenatge

1906

Festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions. Formada per carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana. Van quedar fora els partits monàrquics centralistes i el republicanisme lerrouxista. L’endemà de la festa de l'homenatge, la premsa parlava de 200.000 manifestants una xifra enorme tenint en compte que Barcelona comptava aleshores amb 500.000 habitants.

Llei de Jurisdiccions

1906

Davant la crisi provocada per l'incident del Cu-Cut!, el govern Montero Ríos va considerar castigar els militars. Tanmateix, l'oposició d'Alfons XIII a aquesta mesura va motivar la seva dimissió, donant lloc a Segismundo Moret, qui va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i, amb el seus ministres va impulsar la Llei de Jurisdiccions que afavoria els militars i els permetia jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos.

Centre Nacionalista Republicà

1906

Sorgit arran de l’escissió de la Lliga Regionalista el 1904 i compost per professionals liberals i intel·lectuals de prestigi, té no obstant això una dèbil base electoral, car la classe mitjana seguia donant suport a la Lliga Regionalista, l’obrerisme era apolític i amplis sectors republicans recolzaven el Partit Radical d'Alejandro Lerroux.

Noucentisme

Period: 1906 to 1923

En l'àmbit cultural i literari sorgeix el moviment que anomenem Noucentisme, el qual defensa una posicició totalment contrària al corrent modernista, prenen partit pel seny i la moderació, volen vetllar per la civilitat, objectivitat, normalització lingüística, ordre, raó i perfecció.

Eleccions provincials del març de 1907

1907

En aquestes eleccions, la coalició anomenada Solidaritat Catalana amb el ja esmentat programa del Tívoli (derogació de la llei de jurisdiccions), va assolir un gran èxit que els va dur a presentar-se posteriorment a les eleccions generals del mes d’abril

Institut d’Estudis Catalans

1907

Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació de Barcelona va fundar l'Institut d'Estudis Catalans, destinat a l'alta investigació de tots els aspectes de la cultura catalana.
L'IEC i la seva creació està totalment lligat a la victòria electoral de Solidaritat Catalana, amb la qual el catalanisme s'havia convertit en un moviment de masses i Prat de la riba en president de la Diputació de Barcelona.

Unió Federal Nacionalista Republicana

1910

Partit polític que sorgeix de la fusió del Centre Nacionalista republicà amb d’altres forces republicanes i catalanistes després de la Setmana Tràgica (1909) amb la pèrdua de suport a la Lliga.

Pompeu Fabra

1911

Considerat "el pare de la llengua catalana moderna", el 1911 fou cridat per Prat de la Riba amb l'objectiu d'incorporar-lo a la Secció Filològica de l'Institut on publicà les Normes ortogràfiques i el Diccionari Ortogràfic. Va dur a terme una ingent tasca d'unificació ortogràfica que ha sigut molt important fins avui dia.

Pacte de St. Gervasi

1914

Pacte que es va dur a terme entre la Unió Federal Nacionalista Republicana i els anticatalanistes de Lerroux. Consegüentment, els va abocar a un gran fracàs electoral (a la UFNR). Després d’això, l’esquerra catalanista va continuar en petits partits, majoritàriament en ateneus, casals, centres de barri...

La Mancomunitat de Catalunya

1914

Comença el 1914 i acava el 1925 amb la dictadura de Primo de Rivera. La Mancomunitat de Catalunya fou una institució que agrupava les quatre diputacions catalanes amb una tasca basada en les obres públiques, la formació de funcionaris i tècnics, la tasca educativa i la promoció cultural. Es pot afirmar que l’obra de la Mancomunitat mostra l’èxit del catalanisme.

Bloc Republicà Autonomista

1915

Forma part de l'esquerra del catalanisme polític, defensant l'autonomia de Catalunya i alhora reivindicant les llibertats obreres. Fou fundat el 1915 amb gent com Francesc Layret al capdavant del partit.

Partit Republicà Català

1917

Partit que sorgeix a partir del fracàs del Bloc Republicà Autonomista. Fundat el 1917 per Layret i Companys, el 1920 mor assassinat el seu líder, Francesc Layret, suposant un dur cop per al partit, molt proper a l’obrerisme revolucionari i no tant al catalanisme pel que fa a ideologia.

Projecte d’Estatut de Catalunya

1919

Aprovat per l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya a Barcelona el 24 i 25 de gener de 1919 amb el suport unànime dels partits catalans. Tanmateix, Macià (independentista) destacava que era un Estatut curt. A més, va servir de base per a la publicació de l'Estatut de Núria de 1931.

Acció Catalana

1922

En produir-se la triple crisi de 1917, el catalanisme conservador queda espantat davant la tensió general i modera les reivindicacions i participa dels governs centrals. Així Cambó fou aleshores ministre de Foment (1918) i de Finances (1921) en els denominats governs de concentració. Molts sectors catalanistes ho van veure com una traïció i els més crítics de la Lliga van fundar un nou partit, Acció Catalana, que rebutjava la col·laboració espanyola.

Unió Socialista de Catalunya

1923

Dins també de l'esquerra del catalanisme, trobem la Unió Socialista de Catalunya, fundada el 1923, pretenia garantir una alternativa socialista sensible a la reivindicació nacionalista catalana, amb un programa reformista, gradualista i parlamentari.

Esquerra Republicana de Catalunya

1931

Amb una base molt dispersa pel que fa a l'esquerra del catalanisme, tal com hem pogut observar, no seria fins març de 1931 que es va fundar el primer gran partit del sector republicà catalanista, Esquerra Republicana de Catalunya, que representava l'afinitat d'idees entre Lluís Companys i Francesc Macià i que encara es troba en actiu.

Diccionari General

1932

És el diccionari normatiu elaborat per Pompeu Fabra l'any 1932 com a complement del Diccionari ortogràfic (1917) i com a culminació de la seva tasca de fixació i depuració del català modern que ja ha estat esmentada anteriorment.